Gloses meves, a CineCiutat: paraules d'en Cil Buele

En bon Dimecres Sant, inici de la Quaresma al món catòlic, me'n som anat, delitós, amb moltes ganes de dirigir aquestes paraules a les 63 persones que s'han fet presents a la Sala 1 de CineCiutat, per assistir a la presentació de "Gloses meves", en la seva edició segona, feta a Barcelona.

Agraïments:

• 1 A tots vosaltres que heu vengut avui aquí

• Als que en tenien ganes i no han pogut venir
• Als que ja vàreu venir a la presentació de l'edició primera
• 2 Als representants de CINE CIUTAT (Pedro, Javier, Olga...), per les facilitats que ens han procurat a l'hora de cedir-nos aquesta sala magnífica...
• 3 Al president del Gremi d'Editors (Xesc Sanchis) i col·legues que hi han col·laborat (Glòria, Alejandra, Clara, Antoni, Romanyà Valls...) perquè el llibre “Gloses meves” s'arribàs a publicar a ca nostra, en segona edició
• 4 Als tres companys excel·lents que m'acompanyen avui en aquesta presentació pública:
  L'amic, artista, cantant, informàtic, tècnic en tants d'oficis, Agustí Bauló Baró
  L'amiga, creadora de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, Magdalena González Crespí
  L'amic, veí, escriptor, historiador, company de lluites i fatigues, Miquel López Crespí

Portada del meu llibre, edició segona

En obrir les primeres planes d'aquest llibre, trobareu que en dedic l'edició segona a na Isabel Rosselló Girart, que és la meva dona, malalta d'alzhèimer des de fa uns cinc anys;

I que també agraesc públicament al meu amic i company d'estudis i de lluites, Joan Riera Fullana “Mossegat”. En llegir-ne les quatre retxes, en podreu veure els motius.

1. No som cap glosador de combat, com els bons i grans glosadors de Mallorca... Però sempre m'ha agradat ben molt dedicar-me a treballar bé les paraules... Ni que sigui per deformació professional, quan se t'inculcava l'ús més correcte possible dels mots en castellà, en francès, en anglès, en alemany, en llatí, en grec, en hebreu, en kirundi.. (i, d'amagat, clandestinament, també en CATALÀ).
2. Pentura és per això mateix que m'ha interessat molt més aplicar-me a l'ús de la llengua catalana -parlada, cantada, escrita-, que a la resta d'idiomes estudiats...
3. He tengut la gran sort de poder treballar, primer, com a consiliari diocesà del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, on tot es feia en català (1969-1979); professor de català al col·legi Pius XII, de Ciutat, i a la Conselleria d'Educació i Cultura (1979-1985); després, com a impressor de la versió en català del butlletí oficial de les Illes Balears (1985-1990); i posteriorment com a corrector de textos en català a diversos organismes d'institucions públiques durant dècades. (1991-2009). En guard molt bon record, de tots aquests àmbits d'actuació lingüística en català i de la bona gent amb la qual he tengut la gran sort de treballar.
4. A partir de 1995, emperò, quan m'exercesc com a regidor a l'Ajuntament de Palma, em ve al cap la idea de fer gloses... D'aleshores ençà, mir de fer-ne sempre que me'n vénen ganes.
5. Aquí en teniu aquest primer recull. Conté les aparegudes l'any passat a la primera edició, feta a Mèxic; i unes quantes més, fetes posteriorment. S'hi ha afegit una molt bona introducció i un molt bon acabament, per part dels amics que estigueren a la presentació primera: n'Antonina Canyelles i en Miquel López Crespí.
6. Què pretenc amb això?
   Primordialment TRES MOTIUS:
   1. Escampar la llavor de la paraula feta glosa, en català de Mallorca:
      1. Per als que som creients catòlics, la Paraula existeix des de l'inici del temps: “In principio erat Verbum”. I la Paraula pren cos i es fa carn en Jesús de Natzaret. I aquest convida a escampar-la, a difondre la paraula. De la mateixa manera que ho fa el pagès, quan surt a sembrar la llavor al seu camp: una part cau dins terra bona i dóna molt de fruit; però no tota acaba així: una altra part cau entre batzers i aquests l'ofeguen i no la deixen créixer; una altra cau al camí, i és trepitjada per qui hi passa; una altra cau dins zona rocosa, i se l'enduen els ocells...
      2. Cosa semblant li pot passar a qualsevol altra paraula: també a la paraula escrita en català... Només que, avui dia, podem comptar amb molts més mitjans dels que tenien a l'abast els nostres padrins i avantpassats, i no en parlem ja dels que tenien els contemporanis de fa més de dos mil anys.
      3. Per a mi, gràcies a la xarxa d'internet i els mitjans tecnològics d'avui dia, estam vivint uns temps meravellosos pel que fa a l'escampadissa de les nostres paraules, en la nostra estimada llengua catalana, arreu del món:
         1. Amb una gran facilitat i rapidesa, la podem fer arribar més enllà dels territoris que conformen els Països Catalans: el camp és tan immens que no se'n veuen els límits.
         2. La podem escampar molt ben acompanyada d'altres signes gràfics, com poden ser les imatges, els sons, les veus.
         3. La podem transmetre fins i tot a qui desconeix la nostra llengua: en pot veure el contengut traduït automàticament al seu idioma, cada cop amb una precisió més acurada.
   2. Jugar amb les lletres, jugar amb paraules, per formació humanística, filosòfica, teològica, pas un guster. Com més va més
      1. Hi veureu qualque glosa feta meva només amb monosíl·labs (com la que podeu trobar a la pàgina 46, sobre cops baixos encaixats a l'àmbit de la política)
      2. O alguna altra que dóna preeminència a una lletra determinada, com pot ser la P de Palma relacionada amb la P de la Paraula en lloc de la P de les Pistoles (pàg. 32)
      3. O qualcuna que mira de jugar amb la primera lletra de cada estrofa per conformar-ne un nom, com és el cas de la dedicada a una cosina que morí i que s'anomenava Barita (pàg. 120)
      4. Amb aquest joc de lletres i paraules, mir de fer al·lusions directes a persones conegudes, a situacions viscudes, a lluites cíviques, a festes passades, i, sobretot, al país nostre que anam fent (de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer)
   3. Un tercer motiu per publicar “Gloses meves” és fer suport a una iniciativa concreta: dedicada a persones que van perdent, progressivament i de manera imparable, la seva capacitat d'usar paraules, entre d'altres limitacions.
      1. Bé sigui perquè pateixen la malaltia d'alzhèimer, bé sigui perquè pateixen altres demències.
      2. La primera entitat que se n'ha beneficiat és AFAM -Associació de Familiars amb Alzhèimer a Mallorca-, una entitat situada al barri de la Soledat, a Palma. Va rebre l'any passat una part del que es va poder recollir amb l'edició primera.
      3. L'altra part recaptada anà a parar íntegrament a LLAR DE MEMÒRIA, una entitat que atén persones malaltes d'alzhèimer o altres demències, a la vila mallorquina de sa Pobla.
      4. Cap a aquesta segona entitat, la poblera, faig comptes destinar els guanys que se'n puguin traure amb la distribució d'aquesta segona edició de “Gloses meves”.
      5. M'imagín que tots els que sou aquí podeu destriar bé el motiu que m'empeny a fer això i a demanar-vos la col·laboració: des de l'any 2009, se li diagnosticà, a la meva dona, na Bel Rosselló, la malaltia d'alzhèimer (com a possible).
         D'aleshores ençà, miram de fer tot quant sabem i podem perquè les famílies afectades per una situació com aquesta, puguin tenir i trobar tot el suport que necessiten i que es mereixen.
         Si fins fa uns any, les institucions públiques atenien en certa manera situacions com aquestes, hores d'ara se n'allunyen cada cop més i deixen de parar-hi l'esment que cal.
         Per aquest motiu, es fa més necessari que mai refermar les nostres societats perquè ningú no en quedi desemparat i tothom hi sigui ben atès.
   4. La conclusió és òbvia:
      1. Vos recoman i suggeresc que compreu aquest primer llibre que public, amb el títol “Gloses meves”. Que, després d'haver-ne llegit la introducció i la contraportada, n'aneu llegint aquelles gloses que, mirant l'índex, vos puguin interessar més.
      2. També que n'escampeu la notícia entre les vostres amistats i persones conegudes.
      3. I, finalment, que mireu amb molt bons ulls totes aquestes persones, malauradament cada cop més nombroses entre nosaltres, que pateixen algun tipus de demència; de la qual no se'n poden mai desfer, ni elles ni qui les atén, fins que els arriba l'hora de partir...

Moltes gràcies, per haver vengut, i per haver-nos escoltat.