dissabte, 16 de gener del 2010

Davant Haití: en quina societat tan cínica i hipòcrita vivim!

Davant del gran desastre provocat pel terratrèmol a Haití, una vegada més, estic empegueït de pertànyer a una societat tan cínica i tan hipòcrita com la que estam construint a l'Europa del segle XXI.

Des de gairebé totes les instàncies possibles, pretenen cìnicament i hipòcritament que ens mobilitzem i que ajudem i que aboquinem doblers i esforços i recursos, diuen, per ajudar una gent que s'ho està passant molt malament a Haití, DESPRÉS DEL TERRATRÈMOL!

Vol dir això que, ABANS DEL TERRATRÈMOL, no era gens ni mica necessari fer-hi res?

Vol dir que els doblers que puguem aportar DESPRÉS DEL TERRATRÈMOL és segur que arribaran a la gent d'Haití que ho necessita?

Vol dir que, ara sí, DESPRÉS DEL TERRATRÈMOL, està ben garantit que no hi haurà ningú que se n'aprofiti a les totes?

Jo vull dir, clar i català, que lament moltíssim les desenes de MILERS de persones mortes a Haití A CAUSA DEL TERRATRÈMOL! Certament.

Però que lament moltíssim més els MILIONS de persones mortes a Haití -de fam, per la misèria- ABANS DEL TERRATRÈMOL, d'ençà que vaig nàixer, fa sis dècades i mitja! I que m'agradaria ben molt que no n'hi hagués cap més que s'hi morís, DESPRÉS DEL TERRATRÈMOL!

Vull dir que seguiré reclamant, exigint i instant on faci falta, que no podem continuar aixecant un món tan injust com el que anam bastint: destrossant el Planeta a les totes i xuclant de la misèria dels pobles empobrits.

Vull dir que no hem de consentir passivament que Haití, independent des de 1804, la primera democràcia d'Amèrica Central, la primera "democràcia negra" del món, sigui avui dia la nació més pobra de la Terra i amb greus problemes polítics crònics, en bona part, gràcies al tipus de relació econòmica que hi mantenim...

Vull dir que consider que ningú no ens pot demanar que aportem ni un cèntim d'euro "en nom d'un Haití damnificat per un terratrèmol".

A no ser que, prèviament, amb la mateixa insistència, hagi fet passes per obligar i forçar la família de lladres i explotadors haitians -els Duvalier- a tornar-hi, cèntim a cèntim, tot quant hi han robat al llarg del temps. D'això se'n pot dir un autèntic terratrèmol terrorífic terrorista!

Vull dir que no hem de consentir passivament que mantenguin intactes les seves grans fortunes,aconseguides amb l'espoli i la manca de destinació a la millora del país, custodiades als bancs d'aquesta mateixa Europa que braveja de solidaritat amb el poble haitià. (Els mateixos bancs que fins i tot no tenen gens ni mica de vergonya a l'hora de pretendre cobrar-nos una bona comissió a l'hora d'intentar ajudar el poble pobre d'Haití!)

Em neg rotundament a prestar aquesta casta d'ajuda, borda i repugnant!

Primer, s'ha d'haver aconseguit que els grans lladres d'Haití hagin tornat al poble haitià tot quant li han robat! I només després se'ns pot demanar de fer-hi aportacions solidàries amb caràcter voluntari.

Si, a més a més, ningú no pot garantir que arribin allà on han d'arribar... qui gosa empènyer-nos a tudar inútilment tots aquests esforços!

Tenc ben clar, per a mi, que una cosa és practicar la solidaritat amb el poble pobre d'Haití; i una altra molt distinta col·laborar ulls clucs amb instàncies espoliadores, mantenidores i nodridores de més misèria a Haití!

Tot i amb això, cadascú és ben lliure de fer-hi allò que consideri pertinent! Atenent-se a les conseqüències, clar!

Ja deien els nostres avantpassats, sempre tan savis, que "de la mort d'en Judes, sant Macià en tragué ventura"!