Des que el bon amic i company de lluites polítiques republicanes a l'àmbit dels Països Catalans, Josep-Lluís Carod-Rovira, director executiu de la Càtedra sobre Diversitat Social a la Universitat Pompeu Fabra, em recomanà fa uns anys la lectura d'aquest llibre Pallassos i monstres d'Albert Sánchez Piñol, no he parat de llegir-ne...
Guinea Equatorial m'interessa moltíssim, ara més que mai. Pentura perquè, com a fill de pare guineà i de mare arianyera, tenc consciència plena de trobar-me molt més lluny del bres que de la tomba...
Aquests darrers mesos me n'he llegit uns quants. I faig comptes de continuar llegint-ne d'altres. Tots els que estiguin al meu abast, sempre que hagin estat escrits en català, per descomptat...
A prop de ca nostra, dispòs d'una llibreria amb unes llibreteres excel·lents, que me'n faciliten l'accés i l'adquisició. Es tracta de la Llibreria Lluna que regenta la bona amiga Maria Barceló. Ella s'encarrega, ben sol·lícita, de fer-me avinent les publicacions que s'hi refereixin.
Gràcies a aquesta col·laboració, ja he pogut llegir:
Malabo i les cendres , de Gemma Freixas;
Palmeres en la neu, de Luz Gabás;
Casino de Santa Isabel , de Gemma Freixas.
I, també, faig comptes d'empassar-me el contengut d'aquesta altres llibres:
Els catalans de Guinea, d'Antoni d’Armengol;
I demà, el paradís, d'Antoni Vives;
Guinea Equatorial, història en blanc i negre, de Gustau Nerín;
Quatre dies a l'Àfrica, d'Antoni Sala Isern;
I d'altres que se'm puguin presentar com a adients, relacionats amb Guinea Equatorial.
Acceptaré de molt bon grat qualsevol indicació que se me'n faci...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada