dijous, 18 de febrer del 2016

Muriel Casals i l'Opinió Catalana

El primer contacte que mantenc amb Muriel Casals es produeix el mes de novembre de 2007, a Cerdanyola del Vallès. Aleshores, gràcies als bons amics, Climent Garau i Miquel Sellarès, tenc la gran sort de participar en diverses jornades que l'Opinió Catalana, des de l’any 2001 ençà, organitza anualment i que resulten força interessants. S'hi participa des de tots els territoris que conformen els Països Catalans. Se sol aprofitar un cap de setmana,  que es dedica a la formació, reflexió i intercanvi.


Miquel Sellarès, amant de Mallorca, fill de mare mallorquina, del Pont d’Inca per a més senyes, -se sent sempre ben orgullós de retraure’n públicament les seves arrels illenques- n'és l'organitzador i animador principal.

Climent Garau, que ja ens ha deixat des de Bunyola estant, sempre cerca d'enfortir els lligams entre Mallorca i el Principat de Catalunya. Per això mateix, cada any ens convida a participar en aquestes jornades. Vell i infatigable lluitador en la defensa d’uns Països Catalans més consolidats i ben solidaris, procura que gent de Mallorca tengui l’oportunitat de participar-hi.

D’una banda, s’hi facilita la trobada de persones joves, compromeses en una posada al dia del discurs catalanista. Així s’hi fomenta el contacte de gent jove amb la inquietud de contribuir a actualitzar el catalanisme. Mentre que, de l’altra, s’hi afavoreix l’intercanvi amb generacions anteriors, productores de discurs i opinió catalanista.

S’hi contribueix, així, a la reflexió sobre la nació catalana, a la formulació del nacionalisme català.

Anualment s'hi apleguen centenars de persones d’arreu dels Països Catalans, membres d'entitats diverses, partits polítics, moviments socials i ONG, amb l’objectiu de fomentar espais de trobada, debat i reflexió en comú des de la transversalitat i la pluralitat polítiques


He pogut veure de prop que Opinió Catalana és una associació que té per finalitat promoure la normalització nacional de Catalunya i dels Països Catalans. Fomenta les idees basades en la democràcia, el pluralisme, els drets humans, el progrés i la justícia socials. Contribueix a la interrelació entre les diferents forces polítiques i socials, propiciant la transversalitat i el consens en qüestions bàsiques que tenen a veure amb la reconstrucció nacional.

Es tracta d’unes jornades amb vocació de transversalitat i obertura, amb llibertat d’expressió, sense els constrenyiments que pot imposar la disciplina partidista. Més enllà de les opinions condicionades per la pertinença a formacions polítiques, institucions i associacions, s’hi expressa el punt de vista personal amb tota llibertat.  S’hi promou un diàleg lliure i amable entre nacionalistes catalans, tant per afavorir el reconeixement dels territoris ideològics compartits com per respectar millor el pluralisme i les diferències.

Les primeres jornades de l'Opinió Catalana es fan a Vic, l’any 2001, i tracten sobre identitat i mercat. Les segones, a Sant Feliu de Guíxols, l’any 2002, sobre l’autogovern en la nova Europa: eines per a la segona transició. No hi assistesc, a cap de les dues, entre d'altres motius, perquè ni tan sols n'estic assabentat...

És a les terceres jornades, que es fan a Reus, els dies 6 i 7 de juny de l’any 2003, sobre noves formes de participació política i fet nacional, quan hi acudim per primera vegada la meva dona, Isabel Rosselló i jo mateix. En quedam meravellats, de veure el dinamisme de la gent que hi participa.

Durant dos dies seguits, divendres i dissabte, 6 i 7 de juny de 2003, assistim a la capital de la comarca del Baix Camp. Ens reunim al Palau Bofarull centenars de persones de totes les edats, condicions i terres dels Països Catalans, per seguir amb molt d'interès i força curiositat les diverses intervencions que s’hi exposen, i que giren entorn d’un dels assumptes de més ardent actualitat entre nosaltres: “Noves formes de participació política i fet nacional”.

Val a dir que, de Mallorca, hi assistim 7 persones. Mentre que, del conjunt dels Països Catalans, s’hi supera el nombre de tres-centes.

Continuam anant a les quartes jornades, que es fan a Lleida, els dies 18 i 19 de juny de l’any 2004, sobre el futur Estatut: necessitat i urgència

També participam en les cinquenes jornades, a Vilanova i la Geltrú, els dies 29 i 30 d'abril de l’any 2005, sobre el futur de la nació catalana. Horitzó 2014.  Es fan amb la col•laboració de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, i la Universitat Politècnica de Catalunya.

Igualment, assistim a les sisenes jornades, que es fan a Manresa, els dies 5 i 6 de maig de l’any 2006, sobre el model català d’integració: els processos d’immigració i la cohesió social a Catalunya. 

De totes les jornades, emperò, les que record amb molta més emoció són les dues darreres. 

Record perfectament l'assistència a les setenes jornades de l'Opinió Catalana. Es fan a Cerdanyola del Vallès, el 30 de novembre de l'any 2007. Giren entorn dels sectors emergents a la societat catalana. Hi acudesc, com a  totes les jornades anteriors i posteriors, en companyia de la meva dona, na Isabel Rosselló. Tots dos cada any hi som convidats puntualment. 

La conferència d'obertura es fa a la Sala de Conferències del Parc Tecnològic del Vallès. S'hi exerceix aleshores com a presidenta  Muriel Casals, que inaugura una etapa nova per a l'associació. S'hi vol parar molt d'esment als sectors emergents en la construcció nacional dels Països Catalans. 

Les VII Jornades de l'Opinió Catalana de l'any 2007 compten, com cada any, amb una nodrida representació de les Illes Balears i Pitiüses, que veim ben a les clares que poden marcar una fita significativa en el camí progressiu cap a la construcció d'uns Països Catalans més sobirans i independents, en un termini més breu del que certa gent es pensa. 

Aquest any, a més a més, són unes jornades que tenen un color i sabor singularment especials, sobretot per a la gent de Mallorca que hi assisteix. Tenim l'oportunitat de comprovar directament amb quin afecte i entusiasme, des de l'organització de les VII Jornades, es fa el lliurament i la concessió del primer Premi Memorial Jaume Rafart 2007 a un mallorquí insigne i excel·lent.

Aquest premi -que rememora i valora la feina feta per una persona entregada en cos i ànima a la tasca fosca, poc vista, que realitza de manera exemplar qui n'és la vertadera ànima de l'entitat- recau en la persona, la figura i l'obra del bunyolí Climent Garau, veterà lluitador infatigable en la construcció de la nació catalana, des de Mallorca estant i treballant.

La presència de personatges rellevants en aquest àmbit d'actuació, com són Jordi Pujol, Muriel Casals, Miquel Sellarés, Albert Sàez, Fèlix Martí, Isidor Marí, i tantes d'altres personalitats del món del nacionalisme i del catalanisme, dóna tot un to totalment encomiable al lliurament senzill d'un premi senzill a una persona senzilla, com és ara i sempre ha estat en Climent Garau i Arbona.

El lliurament d'aquest premi constitueix l'acte de cloenda d'unes jornades que es realitzen a l'Hotel Sempus, de la Universitat Autònoma de Barcelona.

També guard molt bon record de la participació en les vuitenes jornades de l'Opinió Catalana. Es fan a Barcelona el 7 de novembre de 2009, a l'Hotel Alimara. Torn a tenir l'oportunitat de tractar més de prop na Muriel Casals. També torna a presidir-les i coordinar-les. 


Servesquin aquestes paraules meves, amb els comentaris, enllaços i imatges que les acompanyen, per retre un senzill i modest homenatge, des de Mallorca estant, a aquesta «valenta dona principatina», la bona amiga Muriel Casals i Couturier, que ens deixa el més valuós dels llegats: ganes immenses de continuar lluitant, amb totes les nostres forces, per la independència de la nació catalana sencera, de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer!