Feia molt de temps - uns quants anys - que no assistia personalment i física a cap assemblea de MÉS PER MALLORCA, la formació política que, entre d'altres, integra Esquerra Republicana (on estic militant suara mateix des de l'any 2003) i que a les Illes Balears i Pitiüses fa comptes de presentar-se el 29 de novembre amb la marca ARA MÉS.
Convocada extraordinàriament fa pocs dies per avui, festa de Santa Teresa d'Àvila, m'han entrat ganes d'arribar fins a La Col·lectiva, sala situada al carrer de Jeroni Pou, a Ciutat. Hi hem estat convocats per debatre i votar la proposta de coalició al Congrés i al Senat dins la qual concórrer a les properes eleccions generals del 29 de novembre.
Hi he pogut escoltar les intervencions de les dues persones que han estat al front de l'equip de treball fent part de la comissió negociadora: Carme Gomila, que hi ha parlat sobre les passes fetes fins ara de cara al Congrés. I Lluís Apesteguia, coordinador de MÉS per Mallorca, que ens ha explicat allò que han fet en relació amb el Senat.
Tots dos han parlat clar i llampant, ben decidits a fer front a unes eleccions generals espanyoles que, des de sempre, resulten molt difícils, sobretot per a les formacions polítiques que volen romandre més fermament arrelades en aquests territoris illencs i que aspiren a la seva sobirania màxima.
He pogut seguir en directe les dues intervencions. També he pogut escoltar amb molta d'atenció les que hi han fet, en torn obert de paraules, tots els que hi han volgut dir-hi la seva.
Als meus 81 anys d'edat, m'ha agradat moltíssim comprovar en viu i en directe que hi ha molta i molt bona gent jove, amb el cap ben moblat i ben poblat, que posa tot el cor en la tasca engrescadora d'aconseguir per a les Illes Balears i Pitiüses la millor representació política possible dins el Congrés i el Senat. No resulta gens fàcil convèncer-ne la gent nostra.
Ho sé per experiència pròpia, com a militant i com a candidat electoral de temps enrere pel PSM-Entesa Nacionalista. No resulta gens fàcil per a les esquerres sobiranistes, ecologistes, feministes i independentistes d'aquestes illes nostres incrementar el nombre de vots favorables i, conseqüentment, el nombre de diputats i senadors.
La llei electoral elaborada en perspectiva eminentment madrilenya i centralitzadora afavoreix descaradament aquelles formacions polítiques més grans en detriment de les més petites.
Així i tot, en uns moments tan complexos com els actuals, fa goig de veure que dins ARA MÉS - la denominació oficial que volem que figuri a totes les paperetes representatives de les esquerres illenques (tret del PSOE) - hi ha tanta gent jove fermament disposada a mantenir-hi (i augmentar-hi) una representació política que s'esdevengui superior a l'actual!
He de dir que, veient la qualitat i la quantitat de gent jove disposada a aconseguir allò que nosaltres no arribàrem a poder obtenir mai, no tenc cap dubte ni un que tenen i mantendran la capacitat d'assolir-ho. Cosa que m'omple de satisfacció i de goig.
Fins a tal punt que ja m'entren ganes de desitjar públicament que la d'ARA MÉS sigui la papereta més votada a les Illes Balears i Pitiüses el proper 29 de novembre, vigília de la festa de Sant Andreu.
Queda dit. I queda escrit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada