dijous, 8 de setembre del 2011

Ara fa seixanta-cinc anys...

Em va agradar molt escoltar na Joana Maria Escanellas Genovart, quan recità aquesta glosa a l'església parroquial d'Ariany, el dia de l'enterrament i funeral de sa mare i cosina meva, na Barita Genovart Ramis:

Ara fa seixanta-cinc anys,                          Primer visqueren a un piset,
va néixer una nineta,                                  i quan ja no hi caberen,
 avui ja es una doneta,                               quan mes grans es feren,
 en es poble d’Ariany.                                 varen anar a un hostalet.

Son pare fou Sebastià,                               Aquells al.lotets anaven creixent,
fill de sa figuereta,                                      i aquella dona feinera,
molt a prop de sa pileta,                            que en sabia de botiguera,
on prest la varen batiar.                             va muntar una botiga per anar fent.

Filla de na Jerònia “pou”,                           I gràcies a tota sa feina, que en feren,
va néixer sa primera.                                 van fer surar aquells quatre infants,
Dos bergants vengueren darrere,               i van ser tots bons estudiants,
i de tots tres sa mes guapa fou.                 que fins i tot bones carreres en tenen.

A Ariany va jugar i va créixer,                    Llei de vida, sa família anava creixent,
però prest van haver de partir,                  dues nores i un gendre van venir,
cercant un millor “porvenir”,                       a data d’avui sis nets son aquí,
a Paguera va tornar a néixer.                     i no sabem si haurà un altre en camí.

Al poble moltes amigues deixà,                 Altres van desapareixent,
però de cap ni una s’oblida,                      padrins, pares i un germà,
i és que és molt llarga sa vida,                  no mos podem oblidar,
I quan torna sempre les vol saludar.          esper que en el cel els vegem.

A Paguera molta feina en feren,                Això es part de sa seva vida,
al Colmado venien de tot,                         i aquí ho deixam per escrit,
i a un forester que no fumava fins i tot,    ha estimat als seus fills i marit
una caixa de tabac li vengueren.               i de cap d’ells mai s’oblida.

Prest va aprendre alemany i anglès.         Tot el que hem dit està bé,
A ca seva ajudava a sa mare,                    però de tot hi ha una cosa millor,
i a sa botiga a son pare.                            ens ha ensenyat a sa vida una lliçó,
No tenia temps per ella. Es per demés!     i es que estimem als demés.

Un dia la senyora Sole la va convidar.       Sa Mamà fa seixanta-cinc anys,
Anaren a una festa per Calvià,                   avui es un dia de festa i esplai,
i allà un jove la va treure a ballar.              tots t’estimam mes que mai,
Li deien Pedro i amb ell està d’ençà.          i tots et donam els molts d’anys.

Es van casar i varen tenir al.lots.              Volem donar-te en nom de tots,
Dos bergants primer,                                Bàrbara Genovard Ramis Mestre Ribot,
i dues nines després.                                 ses gràcies per fer-mos feliços.
M. Àngel, Sandro, Juana Mari y Jerina       Ara i sempre et durem en es cor.
foren tots.

Ses Rotetes, Manacor
abril de 2011