Sis anys de lluita constant i intensa, a favor d'un projecte cultural tan singular com el que comporta la creació de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, representen moltíssim en la vida d'una persona que s'hi ha dedicat en cos i ànima.
Magdalena González Crespí, professora de música al col·legi de Santa Mònica, a Palma, un bon dia d'aquell any 2004 besllumà a l'horitzó la possibilitat remota d'arreplegar joves i al·lotes d'arreu dels territoris que conformen els Països Catalans -de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer, passant pel Principat d'Andorra- amb la finalitat de formar una orquestra simfònica.
Que no solament es dedicàs a fer concerts, sinó també a interpretar peces d'autors de l'àmbit cultural català, a investigar-hi, a fer-les conèixer, a escampar els sons i les músiques acompanyades per la llengua catalana...
Coincidint amb el 150è aniversari del naixement d'un dels més grans poetes de la nostra cultura, Miquel Costa i Llobera, na Magdalena González entenia aleshores que li havia arribat el moment, i que se li feia inevitable, d'afrontar un repte.
La crida feta des de Barcelona a la presència de totes les cultures i als joves de tots els indrets del món, la impulsava a fer que el món conegués millor el nostre patrimoni cultural: les nostres músiques, músiques que ens parlen d'allò que fórem i d'allò que som...
La impulsava també a cercar el nostre lloc en aquest marc tan enriquidor que és la pluralitat, el diàleg, o la diversitat des del respecte.
La impulsava igualment a fer servir la música com a vincle d‘unió, pau i solidaritat, a través de la qual intentar trobar, contra els vents de la globalització, un lloc per a aquestes dins la història de la música.
Amb la intenció de consolidar-se com un agent cultural, i amb una clara voluntat de continuïtat, amb aquella Orquestra volia reunir joves de diferents àmbits de la mateixa cultura: l'Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya Nord, Franja de Ponent, Illes Balears i el País Valencià.
Volia que l'orquestra esdevengués ambaixadora de les belles melodies que sorgeixen dels diferents accents d'una mateixa llengua i de la seva riquesa.
Així , idò, es disposava a recórrer aquell camí, gens fàcil i ple d'obstacles, per arribar “fins on les paraules es difuminen amb la forma més digna que tenim de lluitar a favor d'una sèrie de valors i utopies", per fer realitat el somni en el Festival Mundial de la Joventut.
Donava així la benvenguda a l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans benvolguda!
Era el mes de maig de 2004.
Dia 14 d'agost de 2004, l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans feia el seu primer concert simfònic, dirigida pel mestre Salvador Brotons.
Aquests sis anys, fent front a totes les dificultats més inimaginables, l'OJIPC ha pogut gaudir del plaer i la satisfacció de veure'n realitzat el somni d'actuar en concert al mateix Palau de la Música Catalana, a Barcelona.
Després d'haver-ho fet al Festival Mundial de la Joventut, a la seu Catedral de Perpinyà, a l'abadia de Sant Miquel de Cuixà (en tres oportunitats), al Casal de Cultura de la vila alacantina de Mutxamel, a la vila eivissenca de Sant Antoni de Portmany, a la ciutat menorquina de Maó, al Teatre Principal de Palma, a Santa Eulària des Riu dins el Palau de Congressos d'Eivissa, al Palau Foz de Lisboa, al Palau de la Música Catalana, a Barcelona...
Una dotzena de concerts que duen a pensar i creure que han valgut la pena tots els esforços realitzats a favor d'un projecte cultural tan singular com aquest, dins l'àmbit de la música simfònica.
Com a colofó d'aquella iniciativa empresa l'any 2004, en complir-se 6 anys d'aquell primer concert, la seva impulsora ha optat per afegir-hi encara una altra creació: el Cor Jove dels Països Catalans, dins l'àmbit coral!
Coincidint amb les dates, a la Colònia de Sant Pere, al terme municipal d'Artà, una trentena de joves i al·lotes d'arreu dels territoris que conformen els Països Catalans, durant vuit dies seguits romanen preparant les actuacions d'aquesta Temporada 2010, amb peces d'autors de Catalunya Nord, Principat de Catalunya, País Valencià, l'Alguer i Mallorca...
S'ho paga fer-ne un seguiment acurat i donar-hi un suport intens.
Per molts d'anys.
