Al segon FSCat 2010 -Fòrum Social Català- que se celebra a la ciutat de Barcelona el darrer cap de setmana del mes de gener, Drets Humans de Mallorca hi participa i hi acudeix com una de les entitats adherides.
També s'hi fan presents membres de l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca, en el que representa la continuació d'aquell primer FSCat 2008 que tanta repercussió va tenir entre els moviments socials d'arreu dels Països Catalans.
Aquesta segona edició de l'FSCat també es fa a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona.
Coincideix amb la celebració dels 10 anys del Fòrum Social Mundial, des que a Porto Alegre se'n celebrà el primer.
Coincideix així mateix amb la celebració, arreu dels Països Catalans, de reunions ministerials promogudes per la Presidència espanyola de la Unió Europea.
Durant tota la setmana, amb diverses mobilitzacions i accions duites a terme s'ha volgut contribuir a visibilitzar i potenciar els moviments socials i les propostes que plantegen aquests, davant la crisi global que pateixen cada cop més amplis sectors de la societat.
La defensa dels drets humans, des dels Països Catalans, esdevé un dels aspectes tractats en els nombrosos seminaris i taules rodones que s'hi han organitzat.
Al seminari ”Alternatives a la banca” (taula rodona amb membres de Justícia i Pau, ODG, FETS i SETEM), es reclama la nacionalització de la banca perquè aquesta sigui posada al servei de la societat.
En un altre seminari “Globalització, militarisme i crisi” (taula rodona amb Centre Delàs, Justícia i Pau, CTD i Fundació per la Pau), es parla de la necessitat d'obrir vies noves, davant del fracàs del projecte de dominació mundial dels EUA en la seva lluita contra el terrorisme.
En un tercer seminari “Relació entre els fòrums socials, partits polítics i moviments” (Justícia i Pau, Esquerra, IAC, ICV, RV-EA), es debat sobre la participació de partits polítics i organitzacions governamentals en els fòrums socials.”
Tot plegat contribueix a fer veure l'enriquiment que comporta el simple fet de compartir idees, experiències i opinions en un espai tan obert i ampli com és ara el segon Fòrum Social Català.
Pot resultar interessant saber que l'edició del Fòrum Social Mundial 2010, ara que se'n commemoren els 10 anys, no es redueix a organitzar un sol esdeveniment, únic i centralitzat; sinó que es duu a terme de manera continuada durant tot l'any, a través d'esdeveniments i activitats desplegades en llocs diversos d'arreu del món.
És un any, durant el qual l'atenció del procés de l'FSM se centra especialment en el tema de la crisi mundial, des de les diverses perspectives i dimensions: econòmica, ambiental, política, social, alimentària, cultural i de cívica.
Si es repassa la llista d'esdeveniments que s'han programat, es pot veure que són molts i diversos. Basta veure'n alguns dels ja programats en aquest mes de gener:
I molts d'altres prevists a Iraq, Marroc, Egipte, Jordània, Mali, Galícia, Bangladesh, Nigèria, Argentina, Algèria, Palestina, Níger, Paraguai, Bolívia, etc.
S'ho paga fer un seguiment dels primers fòrums que es realitzen en aquest mateix mes de gener arreu del Planeta: Kpomasse (Benin), Madrid, Praga, Salvador, Porto Alegre, Barcelona...
Sobretot, caldrà veure cap on s'adrecen les trobades que s'han programat a Porto Alegre durant la darrera setmana del mes de gener de 2010, on, a més de fer-se una balanç en profunditat d'aquests 10 anys de vida de l'FSM, s'hi ha d'analitzar la conjuntura mundial a dia d'avui, assenyalant-hi els elements per a una agenda nova, i la sistematització de les qüestions principals i contribucions al procés del FSM.
Per fer que l'FSCat 2010 esdevengui un espai encara més obert, divers i plural, que tengui la màxima difusió possible, s'ha obert un espai al facebook on intercanviar i debatre opinions.
Al Grup FSCat2010, s'afegeix ara també la Pàgina FSCat2010, a fi que s'escolti la veu de l'FSCat2010 pertot arreu dels Països Catalans i del Planeta.
Des de l'associació Drets Humans de Mallorca, entitat adherida a l'organització del segon FSCat 2010 a Barcelona, s'hi aporten iniciatives que, entre d'altres assumptes, tenen a veure amb:
L'organització anual de la DENIP-2010 - Diada Escolar de la No Violència i la Pau: enguany amb el lema “Valorant les cultures, aconseguirem la pau” (Divendres, 29-01-2010)
La defensa dels Drets Humans a la regió africana dels Grans Llacs. Presentació de denúncia per genocidi.
Mallorca sense Fam.- Iniciativa impulsada arran de la crisi econòmica mundial
Amb la participació de l'associació en el segon Forum Social Català que se celebra a Barcelona la darrera setmana del mes de gener de 2010, Drets Humans de Mallorca espera de veure's encara més enfortida, tant pel que fa a iniciatives compartides, com pel que respecta a l'engrescament de més persones en la tasca encomanada.
He passat un guster de presentar aquest llibre d'un bon company de lluites africanes per devers el Burundi, com és ara mossèn Joan Perelló i Sansó. Ur'umushinga, pe, muvyeyi! Més de 150 persones han omplit a vessar el recinte que el Consell de Mallorca manté obert al carrer de Pius XII de Manacor. Jerarquies eclesiàstiques, antics companys missioners al Burundi, representants editorials i de l'Institut d'Estudis Baleàrics, personal del Consell de Mallorca han fet pinya amb la resta d'assistents a l'acte, que ha estat seguit amb molta d'atenció i cura per part de tothom.
Amb el títol “D'un quadern retrobat. Mallorquins a Burundi”, editat per Lleonard Muntaner amb el suport de l'Institut d'Estudis Baleàrics, mossèn Joan Perelló Sansó narra les vivències i experiències personals que li comporta el fet d'haver treballat durant vuit anys en aquell país africà, com a missioner mallorquí.
Aquestes imatges, que fan referència l'acte de presentació del llibre de mossèn Joan Perelló Sansó a Manacor (22-01-2010) fan veure l'interès que desperta el Burundi entre la població mallorquina.
Trenta anys després d'haver-hi estat, aquestes altres, més personals, continuen colpint-me la ment i el cor... Se m'ha acudit de fer-hi una aportació, més espontània que literal, seguint més o manco aquestes línies preparades (que he volgut lliurar impreses a l'autor):
D'un quadern retrobat. Mallorquins a Burundi Joan Perelló Sansó Lleonard Muntaner, editor Maregassa – 15
"Amb la presentació d'aquest llibre teu, Joan, vull començar dient que no només l'has feta grossa, sinó que també l'has feta bona! Veure escrit en un llibre allò que has vist, que has sentit, que has viscut al Burundi, s'ha de reconèixer, com a mínim, que comporta molta més sort que la que d'altres hem pogut tenir fins ara! Enhorabona! Has arribat a veure'l publicat... I no creguis que resulta fàcil en aquesta terra nostra. Puc dir-te que duc més de cinc anys esperant que s'arribi a enllestir completament la publicació del meu primer... T'he de manifestar que, per a mi, el que més val d'aquest llibre teu, a banda de l'edició mateixa, és allò que hi fiques, allò que s'hi conté. Estic segur que pot ajudar a fer veure, de manera clara i nítida, entre d'altres elements, quines són les gran riqueses, i alhora també quines són les moltes misèries, que envolten la vida de la gent que viu en un país africà com el Burundi. Grans riqueses i moltes misèries, també, que afecten els missioners que hi treballen. La lectura detenguda i atenta d'aquest llibre teu m'ha refrescat el record de tantes coses viscudes, experimentades, patides, gaudides o simplement succeïdes: feines fetes; activitats realitzades; refranys kirundi apresos; persones tractades, conegudes i estimades per mi, durant els quatre anys que vaig romandre treballant-hi a les totes: del 1971 al 1974. No puc passar per alt, per exemple, les figures de Silvester Ntibatunganya, que arribà a ser president hutu de la República del Burundi; o de Venerando Bakevyumusaya, qui arribà a exercir-se com a ministre i ambaixador hutu del Burundi... Tots dos, de més jovenets, havien estat catequistes meus a la parròquia de Nyabiraba... O de Jeanne de la Croix, que esmentes, i que n'era la superiora tutsi a la comunitat de monges negres amb la qual col·laboràvem nosaltres. O d'en Yayo, missioner asturià a la parròquia de Ntita. O d'en J. Haffner, l'austríac de les cooperatives... Barambona... Kayoya... Ruhuna...Makarakiza... La llista es faria interminable... A través del teu llibre, ens recordes que som nombrosos els mallorquins que ens hem fet presents al Burundi per dur-hi a terme tasques missioneres: si no vaig errat de comptes, més d'una trentena, des que per primera vegada hi arribà el palmesà Jaume Moragues (aleshores Pare Blanc, i, després, capellà secular incardinat a les diòcesis de Gitega i de Mallorca); o el teatí vilafranquer Pare Guillem Estrany. Els segueix el santamarier Miquel Parets l'any 1960. S'hi presenten Tomeu Suau, Jaume Vives i Jaume Amengual; i una mica més endavant Jaume Obrador S., Biel Amengual i Jaume Canyelles, l'any 1966. A l'any següent, Pep Toni Fuster i Toni Perelló. Tres anys més tard Jaume Ribes i Sebastià Salom, l'any 69. Miquel Gual i Joan Servera, l'any 70. Guillem Miralles, Alfred Miralles i jo mateix l'any 1971. Toni Mas i Julià Cifre l'any 73. Tomeu Barceló i Joan Perelló, l'any 74. Jaume Mas, el 76. Miquel Monroig i Llorenç Riera, el 78. Francesc Munar, el 79. Jaume Obrador A., el 81. Pere Barceló, el 84. Pere Mascaró, el 2001. Dins aquesta extensa llista mallorquina, els companys manacorins, o de prop de per aquí, constituïu un nombre considerable: manacorins com en Toni Perelló Nebot, en Francesc Munar o tu mateix, Joan Perelló Sansó; artanencs com en Joan Servera; felanitxers com Jaume Obrador Soler, Jaume Obrador “Xemarrí” o Tomeu Barceló; campaners com Sebastià Salom i Jaume Mas; el petrer Miquel Monroig; el vilafranquer Pare Guillem Estrany... I qualcun altre que em puc haver deixat dins del tinter.... També m'omple de satisfacció veure que, en els esments que hi fas, no me n'has deixat al marge ni en som del tot absent. M'hi cites unes quantes vegades. Bé sigui aquell mateix dia que, de manera sorprenent i inesperada per a nosaltres, arribau al Burundi abans del dia previst per nosaltres; bé sia en l'organització d'una trobada de gent espanyola resident al Burundi on romania treballant; bé sia en alguna de les fotografies que exposes. T'he d'agrair tot quant expliques en aquest llibre, i que n'hagis fet arribar fins a la Roqueta el contengut. Però, per damunt tot, t'he d'agrair que hi hagis reflectit allò que per a mi esdevé fonamental per a explicar-nos una mica, a Europa, la situació que travessen i pateixen països africans com el Burundi: tant pel que fa a les pressions externes que s'hi exerceixen a les totes, com pel que comporta la pressió ètnica patida i compartida a l'interior del país: un murundi tutsi no és ben bé el mateix que un murundi hutu ni, molt manco, que un murundi twa. Per molt que aquesta realitat racial es vulgui disfressar i dissimular des d'àmbits diversos. (Com massa sovint també passa a Mallorca!) La concepció ètnica de l'existència humana, a l'Àfrica central i també a l'Europa nostra, no ho explica tot, certament, ni n'és l'única explicació possible per a qualsevol conflicte. Però, indubtablement, en marca algunes fites que resulten inconfusibles. Només inexistents per a visions interessades, crec jo. Veig que has volgut fer un llibre dedicat a tots els companys de Burundi. Amb una fotografia esplèndida de l'església de Gitongo, inicies el contengut d'aquest llibre, la presentació del qual corre a càrrec de Lluís F. Ladaria. Crida l'atenció que, a la portada, hagis col·locat una fotografia “cridanera” que presenta el grup de capellans mallorquins que són a Burundi l'any 1977... com a bons “escopeters”! Llibre que reflecteix vivències i experiències personals viscudes a Àfrica Pel que dius, n'Antònia i na Bàrbara Perelló Sansó te n'havien guardat el quadern... Un “llibre de records dels anys passats com a missioner a Burundi”. Ho indica un Lluís F. Ladaria que reconeix la seva “incompetència”, en no haver estat més d'una setmana seguida a Àfrica i no haver vist quasi res d'aquest immens continent que coneix com si l'hagués observat per una mica de foradí... Els europeus que ens hi hem passat uns anys, crec jo, tampoc no estam en condicions d'assumir la realitat africana dins la qual hem intentat de penetrar i d'endinsar-nos-hi. Per un motiu molt simple: perquè no podem deixar de fer-ho d'acord amb les nostres categories septentrionals preestablertes... Com diu el nostre bon amic Pere Sunyer i Bonet, al seu llibre “Contemplatius als carrers” (Ed. Documenta Balear, 2008): “El coneixement amaga un camp tan gran d'ignorància que ens fa més virtuals que autèntics”. Difícilment, ens podem desferrar d'aquests “aires de superioritat mallorquina” que, vulguem o no vulguem, anam difonent i escampant enfrontant nos a la “ignorància supina kirundi” o “la curtor kirundi” o “la misèria mental africana”! També ens resulta molt difícil desprendre'ns de certs “aires masclistes” que ens presenten com a sers no ja diferents a la resta, sinó sobretot com a sers superiors a les dones... I, sobretot, ens resulta gairebé impossible arribar a ”entrar dins l'ànima kirundi” i comportar-nos i veure la feta i actuar i viure com ho fa un murundi. Tenim unes altres categories mentals; i també unes altres capacitats físiques i psíquiques; unes altres maneres de reaccionar. Unes altres maneres d'entendre la vida...
CONCLUSIONS
1. “Tanmateix no som com noltros”, l'expressió que molt sovint empraven les nostres mares, quan volien referir-se als “forasters” arribats a Mallorca, esdevé una manera molt sàvia, molt popular, clara i llampant, de marcar diferències entre grups de persones diversos i distints. El mateix es pot afirmar, respecte dels barundi i dels missioners mallorquins que ens hi hem acostat. “Tanmateix no som com noltros”, pot fer referència certament al fet que “no xerren” com nosaltres, però també que no “pensen” com nosaltres, ni “actuen” com nosaltres, ni “es comporten” com nosaltres, ni tenen els nostres mateixos costums i hàbits...
2. L'experiència personal de ser un dels altres, un de l'altra ètnia Qui vos diu tot això ha tengut l'oportunitat de viure en carn pròpia allò que representa ser dels altres, de l'altra ”ètnia”! El mes de gener de 2003, fill de “bubi” com som, no vaig poder viatjar a Guinea Equatorial, perquè no vaig rebre l'autorització oficial, administrativa i diplomàtica per a traslladar-m'hi: l'ambaixador “fang” d'un Govern constituït per “fangs” em negà el visat, a mi, que som fill de “bubi” guineà. L'excusa oficial, barroera, si voleu; però la negativa governamental, impertorbable, inamovible! “El llinatge “Buele” no és 'espanyol'” (com jo havia assenyalat a la sol·licitud), sinó 'guineà' (com no figurava enlloc). Tot i que les meves dues nebodes, que també porten el mateix llinatge “Buele”, no havien tengut cap casta de dificultat a l'hora d'aconseguir-ne el visat corresponent... N'és l'excusa! A les condicions de pertànyer a una ètnia distinta, s'hi ha d'afegir també tot allò que comporta la diferència de classe, de posició social, de prestigi institucional, de pertinença política...
3. Un mulato mallorquí en institucions públiques La presència de Sebastià Serra en aquest acte em serveix per fer-li públic agraïment d'allò que ell va contribuir a fer l'any 1995: que un mulato mallorquí entràs a formar part d'un consistori mallorquí, el de Palma, com a regidor. Posteriorment, vaig ser el primer conseller de Cultura del Consell de Mallorca, mulato. I el primer mulato que ocupà un escó de diputat al Parlament de les Illes Balears. M'hagués agradat ben molt arribar a ser el primer mulato assegut al Congrés dels Diputats o al Senat espanyol de l'etapa democràtica. Fins i tot el primer mulato que ocupàs un escó al Parlament Europeu. Vaig estar-ne a punt. En vaig ser candidat en ocasions diverses, a totes tres institucions. Però no vaig obtenir el suport electoral necessari per arribar-hi. I ara sembla que ja no hi som a temps.... Però sí que vos puc dir que aquella sensació que et produïa -ara ja no- veure't envoltat, per totes bandes i durant la major part de la teva existència, únicament per gent amb la pell blanca, i que tu fossis com una espècie de taqueta més fosca destriada allà enmig sense voler i tot, és molt mala d'explicar... Barreja d'interrogants i d'arrogàncies!
4. Capellans mallorquins al Burundi, obrint portes al món més empobrit del Planeta Sense cap casta de dubte, l'anada de capellans mallorquins al Burundi, si més no durant les darreres quatre dècades del segle passat, contribuí a obrir de pint en ample les portes de la solidaritat mallorquina cap als pobles més empobrits del Planeta. El contacte directe amb la misèria més dura i més crua, entre d'altres aspectes, a més de servir per fer veure més clarament certes diferències entre els països del Nord i els del Sud, també serví per ajudar a endinsar-nos en algunes causes d'aquestes diferències: el model de societat capitalista que s'impulsa arreu del Planeta Terra, que no respecta la Natura, ni els territoris, ni els països, ni els pobles, ni les persones... sinó que únicament vol romandre al servei del capital i del negoci lucratiu creixent per a una minoria, cosa que aboca la gran majoria de la població mundial cap a la misèria més dura i més crua.
5. Mallorca Missionera, una bona eina per a la transformació social de Mallorca Si d'alguna cosa podem estar contents i satisfets, els qui hem anat a tocar mare per devers Burundi, segons el meu modest mode de veure, és que qui hi ha posat peus en alguna ocasió mira, estima i toca Mallorca i la resta del Planeta, d'una altra manera, molt distinta. Em sembla que només cal que facem la passa d'atansar-nos, cada cop més, a aquells moviments socials que, des de Mallorca estant, continuen pensant, dient i lluitant amb la mateixa dèria: Un altre món és possible! Una altra Europa també! I una altra Mallorca esdevé del tot necessària!
Si amb aquest llibre contribueixes, d'alguna manera, a fer front a algun d'aquests cinc reptes que t'acab d'assenyalar, Joan, crec que n'haurà valgut la pena publicar-lo i haver-ne fet aquesta presentació pública aquí, a Manacor, el teu poble.
Cecili Buele i Ramis Ex-missioner mallorquí a Burundi i Perú Manacor, 22 de gener de 2010
Per a la gent que, des dels inicis, a l'any 2004, hem volgut seguir de prop totes les passes que ha anat fent una iniciativa cultural mallorquina tan singular com és ara l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, la Nit de la Cultura 2009, que l'Obra Cultural Balear celebra al Teatre Principal de Maó, ens resulta particularment significativa.
Per molts de motius.
Fins avui mateix, no m'ha estat possible trobar l'enllaç que ens permet de tornar a veure, mirar i escoltar un moment tan emotiu:
“...Començam amb el primer premi de la nit, el premi Josep M. Llompart. En aquest cas, el Jurat atorga el premi a un projecte musical fundat a Mallorca, de gran abast, destinat a joves de tot el domini lingüístic català. A través de la música i de la llengua enforteixen els vincles que uneixen els territoris de parla i cultura catalanes i que recuperen el nostre patrimoni musical. Per tots aquests motius, Jordi Bosch, directiu d'Òmnium Cultural lliura el premi Josep M. Llompart a l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans.
Recull el premi Magdalena González, promotora de la iniciativa...”
Tot d'una que l'OJIPC rep el premi Josep M. Llompart, de l'OCB 2009, al Teatre Principal de Maó, Magda González, la seva creadora, el dedica
“A la memòria de tots aquells que al llarg dels segles han mantengut la nostra cultura i la nostra identitat nacional. Des de la música i amb la música som una baula més de la cadena al servei d'una pàtria tan petita que la somnio completa, la nostra.”
Dues associacions veïnals de Palma s'han ajuntat per organitzar, plegades, els foguerons de Sant Antoni i Sant Sebastiàs a les barriades respectives.
L'Associació de Veïns i Veïnes CAMP RODÓ i l'Associació de Veïnats SANTA PAGESA, a la plaça París de Palma, han encès foguerons, fent-hi bones torrades i amenitzant la vetllada amb un bon grup de música.
Se n'han enregistrat imatges, que donen una idea del que ha estat aquest activitat cívica veïnal.
Davant del gran desastre provocat pel terratrèmol a Haití, una vegada més, estic empegueït de pertànyer a una societat tan cínica i tan hipòcrita com la que estam construint a l'Europa del segle XXI.
Des de gairebé totes les instàncies possibles, pretenen cìnicament i hipòcritament que ens mobilitzem i que ajudem i que aboquinem doblers i esforços i recursos, diuen, per ajudar una gent que s'ho està passant molt malament a Haití, DESPRÉS DEL TERRATRÈMOL!
Vol dir això que, ABANS DEL TERRATRÈMOL, no era gens ni mica necessari fer-hi res?
Vol dir que els doblers que puguem aportar DESPRÉS DEL TERRATRÈMOL és segur que arribaran a la gent d'Haití que ho necessita?
Vol dir que, ara sí, DESPRÉS DEL TERRATRÈMOL, està ben garantit que no hi haurà ningú que se n'aprofiti a les totes?
Jo vull dir, clar i català, que lament moltíssim les desenes de MILERS de persones mortes a Haití A CAUSA DEL TERRATRÈMOL! Certament.
Però que lament moltíssim més els MILIONS de persones mortes a Haití -de fam, per la misèria- ABANS DEL TERRATRÈMOL, d'ençà que vaig nàixer, fa sis dècades i mitja! I que m'agradaria ben molt que no n'hi hagués cap més que s'hi morís, DESPRÉS DEL TERRATRÈMOL!
Vull dir que seguiré reclamant, exigint i instant on faci falta, que no podem continuar aixecant un món tan injust com el que anam bastint: destrossant el Planeta a les totes i xuclant de la misèria dels pobles empobrits.
Vull dir que no hem de consentir passivament que Haití, independent des de 1804, la primera democràcia d'Amèrica Central, la primera "democràcia negra" del món, sigui avui dia la nació més pobra de la Terra i amb greus problemes polítics crònics, en bona part, gràcies al tipus de relació econòmica que hi mantenim...
Vull dir que consider que ningú no ens pot demanar que aportem ni un cèntim d'euro "en nom d'un Haití damnificat per un terratrèmol".
A no ser que, prèviament, amb la mateixa insistència, hagi fet passes per obligar i forçar la família de lladres i explotadors haitians -els Duvalier- a tornar-hi, cèntim a cèntim, tot quant hi han robat al llarg del temps. D'això se'n pot dir un autèntic terratrèmol terrorífic terrorista!
Vull dir que no hem de consentir passivament que mantenguin intactes les seves grans fortunes,aconseguides amb l'espoli i la manca de destinació a la millora del país, custodiades als bancs d'aquesta mateixa Europa que braveja de solidaritat amb el poble haitià. (Els mateixos bancs que fins i tot no tenen gens ni mica de vergonya a l'hora de pretendre cobrar-nos una bona comissió a l'hora d'intentar ajudar el poble pobre d'Haití!)
Em neg rotundament a prestar aquesta casta d'ajuda, borda i repugnant!
Primer, s'ha d'haver aconseguit que els grans lladres d'Haití hagin tornat al poble haitià tot quant li han robat! I només després se'ns pot demanar de fer-hi aportacions solidàries amb caràcter voluntari.
Si, a més a més, ningú no pot garantir que arribin allà on han d'arribar... qui gosa empènyer-nos a tudar inútilment tots aquests esforços!
Tenc ben clar, per a mi, que una cosa és practicar la solidaritat amb el poble pobre d'Haití; i una altra molt distinta col·laborar ulls clucs amb instàncies espoliadores, mantenidores i nodridores de més misèria a Haití!
Tot i amb això, cadascú és ben lliure de fer-hi allò que consideri pertinent! Atenent-se a les conseqüències, clar!
Ja deien els nostres avantpassats, sempre tan savis, que "de la mort d'en Judes, sant Macià en tragué ventura"!
Mentre s'afanya a "convidar" membres del Govern rwandès, còmplice d'assassinats massius, es nega a rebre familiars de cooperants espanyols assassinats a Rwanda...
Suports institucionals a la Fundació s'Olivar d'Estellencs from Cil Buele on Vimeo.
Val la pena prestar una mica d'atenció a la resposta que dóna el Govern espanyol a una pregunta que li formula el senador mallorquí Sr. Pere Sampol i Mas (GPMX), sobre les causes per les quals el president Rodríguez Zapatero s'ha negat a rebre els familiars dels cooperants espanyols assassinats pel Front Patriòtic Rwandès, mentre que ha convidat el ministre de Justícia de Rwanda... (684/018522) (p. 206).
Una resposta digna que quedi ben emmarcada dins llistons daurats... si no fos perquè es tracta d'una qüestió massa delicada!
“684/018522.- El anuncio de la presentación de la referida pregunta fue publicado en el BOLETÍN OFICIAL DE LAS CORTES GENERALES, Senado, Serie I, número 357 de 13 de noviembre de 2009.
A la Mesa del Senado.- Pere Sampol i Mas, Senador del Bloc per Mallorca i Psm-Verds por la Comunidad Autónoma de las Islas Baleares, integrado en el Grupo Parlamentario Mixto, al amparo de lo establecido en el Reglamento de la Cámara, formula al Gobierno pregunta, solicitando respuesta escrita.
“¿Por qué razón el Presidente del Gobierno hasta ahora se ha negado a recibir a los familiares de los nueve cooperantes españoles asesinados por el Frente Patriótico Ruandés, según consta en Auto del Juez Fernando Andreu de la Audiencia Nacional, mientras que invita al Ministro de Justicia de Ruanda, miembro de la Administración cómplice de estos asesinatos según el mismo Auto?”
Palacio del Senado, 29 de octubre de 2009.—Pere Sampol i Mas.
RESPUESTA DEL GOBIERNO (684) Pregunta escrita Senado. 684/018522. AUTOR: Sampol i Mas, Pere (GMX). Respuesta:
“El Gobierno entiende la necesidad de investigar, hasta sus últimas consecuencias, la muerte de los nueve ciudadanos españoles fallecidos en Ruanda y en la República Democrática del Congo entre los años 1994 y 2000. El paso del tiempo no merma su recuerdo. Pero también resulta necesario seguir los pasos conforme a los usos y prácticas que rigen en el Derecho Internacional.
En este sentido, el Ministro de Justicia de Ruanda fue invitado por su homólogo español a visitar nuestro país para atender su petición de conocer de primera mano la naturaleza y situación del procedimiento que se sigue en la Audiencia Nacional contra ciudadanos de su país y analizar las posibilidades que el ordenamiento jurídico español ofrece en un caso de estas características.
Madrid, 18 de diciembre de 2009. ALGUNES CONCLUSIONS ÒBVIES:
Usos i pràctiques del Dret Internacional. En aquest cas, una cosa lleva l'altra! Pel que diu aquesta resposta, es veu ben a les clares que el dret internacional obliga a mantenir uns “usos i pràctiques” que porten irremeiablement a NEGAR-SE A REBRE AL PALAU PRESIDENCIAL ELS FAMILIARS DE NOU COOPERANTS ESPANYOLS ASSASSINATS A RWANDA (reconeguts per un jutge excel·lent de l'Audiència Nacional espanyola).
Usos i pràctiques del Govern espanyol. El ministre de Justícia espanyol no té cap mirament ni un a l'hora de “convidar” el seu homòleg, el ministre de Justícia rwandès, perquè visiti Espanya. Mira què bé. El Govern espanyol, no només rep amb els braços oberts i amb les portes obertes de pint en ample, sinó que “convida” (se suposa que amb els nostres doblers!) un membre de l'Administració rwandesa còmplice d'aquells assassinats. En aquest cas, idò, val més haver matat que haver estat matat!
La Justícia espanyola per una banda i el Govern espanyol per l'altra. D'una banda, es veu que el jutge titular del Jutjat Central d'Instrucció núm. 4 de l'Audiència Nacional, Fernando Andreu, ordena la detenció de 40 militars rwandesos pels delictes de genocidi i terrorisme, als quals acusa d'haver provocat la mort de 4 milions de rwandesos i l'assassinat de 6 missioners i 3 civils espanyols.
De l'altra, es veu que el ministre de Justícia espanyol s'estima més “convidar” a viatjar cap a Espanya un dels membres de l'Administració rwandesa implicada directament en el cas del jutge Andreu; que no posar-se a esbrinar què hi ha darrere la denúncia formulada per una entitat mallorquina, la Fundació s'Olivar d'Estellencs que -per a més inri- ara resulta que esdevé sospitosa davant l'ONU d'haver “finançat” la lluita armada...
On és la convidada del ministre de Justícia per assabentar-se'n i recaptar-ne “les possibilitats que l'ordenament jurídic espanyol ofereix en un cas d'aquestes característiques”...?
O tots moros, o tots cristians! Es deia un temps.
Ara ja no val això?
Ona Mallorca (98.0 FM), com de costum, s'ofereix a l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca, per fer-ne difusió a través de la ràdio (divendres, 8 de gener de 2010, a les 21:15 hores).
L'endemà mateix de la mantenguda a l'Espai Solidari, de Palma, per programar actuacions amb motiu de la celebració a Mallorca de cimeres ministerials de la Unió Europea, ja varen poder intervenir-hi n'Apol·lònia Miralles i en Cecili Buele.
Al programa "La volta al dia en 80 mons", conduït per Mònica Bestard i Maria Manyosa, s'hi va poder informar sobre allò que va ser la reunió i sobre allò que s'hi va programar.
Qui vulgui escoltar-ne l'entrevista de 20' de durada, hi pot accedir des d'ací mateix.
La darrera setmana del mes de gener de 2010 se celebra a Barcelona el segon Fòrum Social Català -FSCat 2010-.
Es tracta d'una setmana de mobilitzacions i accions que contribueixin a visibilitzar i potenciar els moviments socials i les propostes que plantegen, aquí i ara, arreu dels Països Catalans, en vistes a la construcció d'una Europa i d'un Planeta més just, sostenible i solidari.
Hi participen nombroses organitzacions i moviments socials, d'arreu dels territoris, que s'afanyen a lluitar per un altre món possible, millor, en un procés permanent de recerca i construcció d’alternatives.
En són primordials certs aspectes que tenen a veure amb la crisi del sistema i alternatives, com són ara el paper del feminisme en els moviments socials, l'orientació cap a un nou model econòmic, les noves formes de fer política mitjançant mobilitzacions globals, el procés dels fòrums socials mundials en el context actual de crisi, els moviments socials i els canvis polítics a Amèrica Llatina, etc.
Propugnen un model de desenvolupament dels pobles, distint a l'actual, tot rebutjant-ne el model capitalista neoliberal.
Analitzen algunes de les causes estructurals que han conduït a una crisi de dimensions civilitzadores, promovent reflexions sobre certes alternatives que cerquen la construcció d'una societat global que avanci en l'aprofundiment de la democratització, la sostenibilitat, i la igualtat dels seus membres.
Durant el segon Fòrum Social Català -FSCat 2010-, la convocatòria de l'Assemblea de Moviments Socials esdevé una molt bona ocasió, també, per debatre sobre el procés de construcció de l’Europa del capital i la guerra, i les actuacions a emprendre (tenint present que durant tot el primer semestre de 2010 l’UE està presidida per l’Estat espanyol).
Davant l'anunci, entre d’altres, de reunions i cimeres ministerials força importants, s'hi programen i preveuen mobilitzacions i manifestacions cíviques arreu dels Països Catalans: a Barcelona, n'hi ha una amb motiu de la reunió de ministres de Treball els dies 26 i 27 de gener; una altra, durant el mes de juny, amb motiu d'una cimera euromediterrània de caps d’estat.
A València la reunió ministerial d'Igualtat esdevé l'acte més significatiu, el 25 i 26 de març. També hi ha una conferència ministerial sobre el Programa Marc en IDT, dela recuperació econòmica a la sostenibilitat el 13 d'abril i una conferència tècnica sobre el Pla Solar Mediterrani l'11 de maig.
Entre i entre, a Mallorca, s'ha de produir la cimera de ministres de Defensa de la Unió Europea, els dies 24 i 25 de febrer, a l'Hotel Victòria, de Palma.
L’Assemblea de Moviments Socials de l'FSCat 2010 pot ser un bon marc on debatre i concretar mobilitzacions comunes durant tot aquest temps.
Un dels temes i assumptes que s'hi tracten, en trobades diverses i des d'àmbits distints, té a veure amb els Drets Humans (representants de l'associació Drets Humans de Mallorca tenen previst de fer-s'hi presents). Hi despunta allò que es proposa des de l'Institut de Drets Humans de Catalunya i allò que hi presenten d'altres entitats i organitzacions, segons la graella de seminaris inscrits:
Democratitzar el sistema internacional: noves propostes després de la crisi (Cristianisme i Justícia)
Una altra democràcia més enllà de les eleccions (XES Cooperativa ETCS)
Transnacionals, agents de desenvolupament? (RETS – Respostes a les Empreses Transnacionals)
Crisis i feixisme (Fundació Andreu Nin)
Salvem la democràcia. Per un debat públic al voltant de l'aprofundiment democràtic en la planificació del territori (Centre Unesco de Catalunya i d'altres)
Taller de diàleg i consens (Fundació Randa Lluís M. Xirinacs)
Aportació catalana al consens de Barcelona. Seminari amb sessió participativa per elaborar i consensuar la contribució catlana d'alternatives a la globalització neoliberal (Institut de Drets Humans de Catalunya -IDHC-)
Reforma de la Llei d'estrangeria i crisis: la migració com a mitjà de producció (Col·lectiu Ronda)
Las luchas de los y las immigrantes y su relación con el conjunto de los movimientos sociales (Associació Papers i Drets per a Tothom Deba a Bat)
Efectes de la crisi financera internacional a l'Àfrica subsahariana (ETANE)
Àfrica en la crisi i en la globalització: efectes, respostes i resistències des del continent africà (Justícia i Pau)
Codesenvolupament i drets humans (Fundació Desenvolupament Comunitari i Sodepau)
FSCom (moltes entitats)
Participació en salut en temps de crisi (DEMPEUS per la Salut Pública)
Desigualtat en sanitat (Associació Catalana Defensa de la Sanitat Pública – ACDSP-FADSP)
Educació en un món en crisi: conseqüència, lluites i alternatives (Revolta Global)
Globalització i catàstrofe lingüística (Associació Catalana d'Esperanto)
Introducció a la llengua internacional esperanto (Associació Catalana d'Esperanto)
La moneda telemàtica, una eina per la pau (C.E. Joan Bardina)
Internet i el món digital: drets, llibertats, oportunitats i negocis (PANGEA)
Gènere i comunicació a l'FSCat (AD XIDPIC-XIPVG)
A quatre anys de la Llei integral contra la violència de gènere. Com estem? (Plataforma unitària contra les violències de gènere)
Dones migrades com a agents socials de canvi davant la globalització (Xarxa feminista de dones llainoamericanes a Europa)
La campanya pel dret a l'avortament, una lluita contínua (Campanya per l'avortament lliure i gratuït)
La demolició de cases a Palestina: una altra forma d'ocupació (Pau Ara i Sempre)
Colòmbia, propostes de pau enmig de la guerra (Col·lectiu Maloka, IPO -International Peace Observatory)
La tortura avui a l'Estat espanyol. Què diuen els informes internacionals? (Coordinadora per la prevenció de la tortura)
La Itàlia de Berlusconi. Cap a on van les democràcies europees? (Grup d'italians de Barcelona)
Propostes populars entorn de l'habitatge. Esclafant les bombolles immobiliàries (Entitats diverses)
S'espera que la celebració del segon Fòrum Social Català, en uns temps com els que corren, pot servir per dinamitzar uns moviments socials arreu dels Països Catalans que, sens dubte, es troben en condicions d'oferir alternatives més enriquidores al panorama polític dominant a l'actualitat.
Com es deia en aquell Primer Fòrum Social Català, celebrat a Barcelona el mes de gener de 2008: “FSCat és un espai de trobada obert, divers, plural, no confessional, no governamental i no partidari. Un espai d’intercanvi d’experiències, de debat, de mobilització i d’articulació d’entitats i de moviments socials que rebutgen el model actual de desenvolupament dels pobles i que es troben en un procés permanent de recerca i construcció d’alternatives...”
Així es pot veure en alguns dels vídeos publicats:
Inauguració FSCat 2008.- Fundación Quepo. Inauguració FSCat (windows media player) Video de la inauguració del Fòrum Social Català a la UB de Barcelona el dia 25-01-08 com a resposta a la crida pel dia de mobilització mundial del Fòrum Soc... (Arcadi Oliveres...)
FSCat Manifestació 27-01-08 (1:52).- Imatges de Bansky i música "Ja n'hi ha prou d'aques... Convocatòria en el marc de la Jornada d'Acció Global. Gener 2008. Manifestació diumenge 27 de gener, 12.00, Barcelona. www.forumsocialcatala.cat.
L’entrevista del 3/24 amb Esther Vivas.- En el transcurs de l’entrevista, Esther Vivas va analitzar l’impacte del model de globalització actual tant al Sud com al Nord, l’estat del moviment “antiglobalització”, els origens i els reptes del Fòrum Social Mundial així com els objectius del Fòrum Social Català.
L’Assemblea de Moviments Socials que acompanya, com sempre, aquest tipus de convocatòries, serà, també, una bona ocasió per debatre sobre el procés de construcció de l’Europa del capital i la guerra, i les actuacions a emprendre, ja que durant el primer semestre de 2010 l’EU estarà presidida per l’Estat espanyol.
En concret, ja estan anunciades, entre d’altres, reunions importants a ciutats dels Països Catalans, com són ara Barcelona, Palma, etc: amb ministres de Treball (26 i 27 de gener, coincidint amb la setmana de mobilitzacions de l’FSCat); amb ministres de Defensa (febrer), amb caps d'Estat (juny)...
L’Assemblea de Moviments Socials pot ser un bon marc per debatre i concretar les mobilitzacions comunes durant aquest semestre de 2009.
Com cada any, i ja en fa uns quants, m'ha passat pel cap enviar un glosa nadalenca a la gent més acostada, amb la qual ens hem anat comunicant durant l'any a través del correu electrònic.
Com cada any, també, n'he obtengut alguna resposta. Vet ací un grapat de gloses nadalenques que m'acaben d'arribar:
VJT
A mi m'ho dius, amic meu, que d'anar a peu sabem molt que el 2010 ben resolt ens acompanyi el Bon Déu. No per sebre més se sap que un altre que no sap res, i tampoc està de més sebre per ser un bon cap. Molts d'anys "CIL" estimat, Molts d'anys a tu i als teus, Per molts d'anys, gran amic meu, I gràcies a tu encara som Cap.
-*-*-*
MPJF
Moltes gracies amic Cil per aquesta glosa fina rere d'ella s'endevina de la persona el seu perfil generosa i compromesa amb tota bona comesa sempre a punt tots els anys per encoratjar els companys a ser millors cada dia amb la seva companyia. Estimat Cil molts d'anys!!
-*-*-*
AM
Els desitjos que he rebut Els guardaré amb clau i pany Que m´acompanyin enguany Amb alegria i salut I a qui ens posi un parany: Tu-ru- rut!
I ara et vull desitjar Tot allò que vull per mi: Que se´n vagi lluny d´aquí Aquell que el mal vol portar I que no es pugui atrevir A tornar.
Qui es dediqui a comandar Que ens vulgui a tots servir I que no hagi de fugir A l´altra part de la mar Perquè s´ha volgut enriquir I abusar.
I que els entesos en l´ofici Del totxo i del ciment Cobrin per fi enteniment I entenguin tot el desfici Que té una munió de gent, Pel seu caprici.
I a tot al món, que la fam I que les guerres s´aturin I a tots aquells que augurin Que si no ens vacunam No tendrem qui els virus curin Els plantam!
Que qualsevol religió Jueva, pagana o cristiana, Sigui propera o forana, El que fa per ambició, No digui que és Déu que ho mana: És ficció.
I que no hi hagi presons Psiquiàtrics ni hospitals Perquè han fugit tots els mals I ja no hi ha ocasions D´utilitzar aquests casals De reclusions.
Segur que això serà així, Segur que serem feliços I menjarem molts d´anissos. I al final del camí: La llibertat dels Països. A la fi!
-*-*-*
JFLC
Molt bé i molt re-bé, company! Amb una rima litúrgica per celebrar el pas de l'any, no et cal posar clau al pany: tens paraula taumatúrgica, que esdevindrà demiúrgica per esbandir capsigranys!
2010
Com aquell qui fa es gat-mèu, s’ha colat i ja és aquí el nou-nat Any 2010. Que durà al món? No ho sé si serà de la Pau la seu o de guerres serà reu; si serà cric i mesquí o, generós i amb bon peu, guitza fotrà al fariseu i el sincer farà lluir…; ...o bé farà empegueir al lladre i galifardeu... Si de la serp el verí i la mala llet del graneu amb celeritat els treu, ja em farà feliç a mi i a ell, si se porta així, doctorat per la Pompeu!
-*-*-*
JLL
Somriu, si pots, a la vida, alegra qui és al teu costat, ajuda'l sens posar mida, l'esforç teu s'haurà doblat.
-*-*-*
PBB
Jo també, Cil estimat, et vull respondre com pertoca malgrat per versar sigui bajoca et diré el que he pensat.
Et vull fer saber de bon grat que en arribar a la vella vuitentena, sents tots els mals dins l'esquena i només el cervellet tens salvat.
Esper un any d'amistat d'aquest sempre nou i vell amic que a la fi pareix consentit a que l'anomenin jubilat.
No creguis començar malament coneguent de prop el jubilum per fer sempre i en tot, de bon llum a qui a tu s'atraqui bonament.
Ay, Cil, antic i bon amic, dins la nova tasca dels vellets no feim sempre els solcs drets perquè la velluria punyetera t'ha surgit.
Ansio per a tu, com a mi m'ha succeit, que els millors anys de ta vida siguin els de jubilació, ja que ella et convida pel que ha estat sempre el teu desig.
No vull ser més repelent, basta ja de compliment
-*-*-*
PBG
Un bon any jo te desitg Amic Cil, amic de l´anima que sempre siguis tan ric amb bondat, amor i constancia
A na Bel cuida-la be que es sa meva cosineta de s´Hespital ella ve i es una bona al.loteta
Primer i segon de sa llista sempre t´enave devant are s´ha girat sa truita i en Pere te va cercant
-*-*-*
TC
Jo u molts d'anys te vull donar ple d'amor pau i alegria per gaudir de companyia i salut per estimar.
Gran companya, fem camí (Bon company, facem camí!) en aquest any que comença! Rere quedi la temença; endavant, cap a la fi!
T'he apuntat en una llista de la gent que m'ha enviat bons desitjos de Nadal: per tenir-te bé a la vista i segueixis bé la pista d'un que ja està jubilat...
Saps que en un blog vaig penjant, com si fos una revista, opinions i punts de vista que s'hi poden comentar. Vaja, doncs, per endavant, com el somni d'un artista:
Un món nou ben a la vista en aquest any dos mil deu! Amb la gent que anam a peu marcarem ben bé la fita!
Cil Buele, Mallorca, 1 de gener de 2010 http://socrodamon.blogspot.com/
