Presentació de «Cròniques meves peruanes» a la Parròquia de l’Encarnació

    Tot d’una que li faig la proposta, a mossèn Guillem Vaquer, bon amic i rector de la parròquia de l’Encarnació, de presentar aquest llibre meu titulat «Cròniques meves peruanes» en aquest local parroquial, no solament hi diu que sí, sinó que s’engresca a preparar-la molt acuradament.

    En dir-li que tenc pensat de convidar mossèn Bartomeu Suau, perquè me n’hi faci la presentació, tot d’una em fa a saber que n’estarà ben content. Així ho faig. Efectivament mossèn Bartomeu Suau Mayol hi accedeix de molt bon grat.

    Els ho agraesc de tot cor, a ells dos i a tot l’equip parroquial que s’hi ha esmerçat. Com també vos agraesc a tots vosaltres, que heu volgut acudir-hi, amb el desig d’acollir aquesta darrera obra que acab de publicar. El seu contengut gira en torn del darrer viatge que faig al Perú, l’any passat. M’hi pas mig any seguit. Em fa molta d’il·lusió, abans de complir els 80 anys en bon dia de santa Bàrbara, el 4 de desembre, recórrer tots els indrets que ja he visitat en altres ocasions anteriors, juntament amb la meva esposa, ara ja difunta, la manacorina Isabel Rosselló Girart (qepd).

Entre mossèn Guillem Vaquer i mossèn Bartomeu Suau

    Estic mot content de trobar-me avui i aquí amb tots vosaltres.
    Avui, en bon dimecres d’una tardor ben desitjada... L'endemà de la festa de la Mercè...
    Aquí, a l’interior d’aquest temple on celebr la meva darrera missa, un 20 de gener de 1982. Després d’haver-li comunicat al bisbe Teodor Úbeda que he pres la decisió de casar-me amb na Lina Company Vidal (qepd). Hi convisc durant 6 anys seguits, fins que mor després de patir els efectes nefasts d’un limfosarcoma tan maligne com indesitjable.
    Conserv dins la memòria molts bons records de la feinada que hi férem: dins el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca; dins el Grup cristià de Drets Humans, creat pel bon amic mossèn Josep A. Fuster Segura i mantengut durant tants d'anys per l'altre bon amic Pere Ballester; dins el Comitè de Solidaritat amb Amèrica Llatina; dins el grup local d’Amnesty International; a més de les tasques pastorals encomanades a una parròquia que compta amb un consell parroquial molt actiu, un equip de catequistes ben engrescats, un personal molt abnegat (Anita, Aurelio, et,). EN VEIG ALGUNS MEMBRES AQUÍ PRESENTS AVUI.

Preparatius de la presentació del llibre dins l'església

    També m'alegra veure-hi altra gent tractada i coneguda en altres àmbits i moments de la vida: amics de Seminari, personal funcionari, gent dedicada a la política, al treball sindical, al moviment veïnal, a l'ensenyament crític, etc.
    Tot recordant la presentació que férem aquí mateix d'un altre llibre, el 27 de juny de l’any 2022, publicat pel bon amic cabaneter que viu i resideix a Sant Celoni, Jaume Fernández Balaguer,   em resulta particularment emotiu poder presentar, avui i aquí, aquestes «Cròniques meves peruanes». I que ho pugui fer tan ben acompanyat. Vos ho agraesc de tot cor.
    Aquest llibre gira en torn del temps que pas al Perú l’any 2024, durant mig anyseguit, molt ben acompanyat per amistats peruanes de temps enrere.
    M’ajuden a recórrer d’un cap a l’altre, la costa, la serra i la selva  amazònica d’un  país andí que tenc la gran sort de visitar en una dotzena d’ocasions, des que hi pos peu fiter per primera vegada l’any 1975, enguany fa cinquanta anys justs. Quasi res, mig segle.
    Vos he de dir que, amb l’ajut i la col·laboració dels bons amics Agustí Baró i Salvador Rigo, aconseguesc d’obtenir desenes d’exemplars d’aquest llibre que m’ha editat un bon amic mexicà, José Armando Bernechea Iturriaga, el mateix que em publica «Gloses meves», en català de Mallorca, l’any 2013.

Mossèn Bartomeu Suau i jo presentant el llibre

    Aquest altre llibre, autoeditat i comanat a Amazon, es pot adquirir en paper i en format digital, en català i en castellà, a través d’internet. Són modalitats noves de publicació de llibres que s’estan imposant cada vegada més, arreu del planeta.
    Amb la distribució que en faig durant la presentació, faig a saber que 10 dels 25€ que deman com a donatiu, van a parar directament al tercer dels 6 petits projectes de col·laboració que em plantej l’any passat. En aquest cas, tot va en benefici de la Cooperativa Agrària «AllimaCacao» de Chazuta, a Tarapoto, en plena selva amazònica peruana.
    Miram de donar una mà al prop d’un centenar de dones que hi treballen, amb l’afany de substituir en tota la regió el cultiu de la coca per a narcotraficants, pel cultiu del cacau destinat a la fabricació de xocolates i derivats.
    Necessiten una màquina conxadora/refinadora més potent que la que disposen a l’actualitat: només els permet de refinar 8 kg de cacau al cap de 72 hores de funcionament. En precisen, d’una altra que els permeti de refinar-ne 32kg en 24hores.             Per la qual cosa, fan falta 15.000€ que ens hem proposat de fer-los-hi arribar, si pot ser, enguany mateix. De moment, ja hem aconseguit d’enviar-los uns 3.000€, gràcies a les aportacions voluntàries que ja hi han fet una trentena de persones.
    La publicació d’aquest llibre no cerca altra cosa que això, precisament: fer conèixer realitats viscudes per mi al Perú, durant l’estada de 6 mesos seguits l’any passat; facilitar un acostament més significatiu de gent de Mallorca amb gent del Perú; i aportar la col·laboració econòmica a una iniciativa social tan valuosa com la que duu a terme la Cooperativa AllimaCacao en plena selva amazònica peruana.

Fent coa per a la dedicatòria

    En agrair la presència a la presentació del llibre Cròniques meves peruanes, vull fer-hi avinent, també, l'agraïment d'aquesta Cooperativa Agrària a través del president D'IDEA (Institut per al Desenvolupament Sostenible de l'Amazonia) el bon amic meu ROBERTO ANTUÑA MARÍN. 
    Hi pot contactar directament tothom que en tengui ganes, seguint les indicacions que adjunt en un full a part, col·locat a la darrera pàgina del llibre adquirit avui. 

    Diu així:
"MICRO PROJECTE 3r DE COL·LABORACIÓ PERSONAL AMB PERÚ.
COOPERATIVA AGRÀRIA «ALLIMACACAO» (Chazuta-Tarapoto) SELVA AMAZÒNICA
Conxadora/refinadora de cacau per a les dones treballadores (15.000€)

Si vols col·laborar-hi, tens MOLT FÀCIL de sumar-te al grup d’una quarantena de persones que ja ho han fet: des de qualsevol oficina de Correus, o qualsevol locutori, pots enviar de persona a persona via WESTERNUNION la quantitat d’euros que vulguis (amb 5€ de comissió), simplement, presentant-la amb el teu DNI, i adreçant-la a:

ROBERTO ACUÑA MARÍN
DNI 01106130
+051 986881364
TARAPOTO (PERÚ)

MOLT IMPORTANT: m'has de passar una FOTO del comprovant que te’n donen, al meu telèfon de contacte (+34 667 79 58 80)

    Tant de bo que puguem assolir els objectius marcats, i que aquest tercer microprojecte, més prest que tard, pugui afegir-se als dos primers ja acabats de finançar: 2.900€ per una biblioteca virtual amazònica, a Yurimaguas (que ja està penjada a la web); i 3.200€ per a l’equipament d’una caseta modesta per a la nostra fillola piurana, que hi vol aixoplugar els seus néts menors d’edat a Moyobamba (suara mateix residint en una de les barriades més pobres de Lima).

    Gràcies per haver vengut. Molt agraït a l’atenció dispensada. I, a l’espera d’obtenir-ne la col·laboració tan anhelada, desig que passeu molt de gust amb la lectura de «Cròniques meves peruanes», i que vos facin bon profit.

NOTA:
Per a informació de la més d'una quarantena de persones assistents a la presentació del llibre "Cròniques meves peruanes", podem dir que  se n'hi han repartit 43 exemplars=1.075€; 6 Gloses =30€; i 2 donatius=50€. TOTAL: 1.155€.

D'aquesta quantitat recollida, 510€ són enviats directament a la Cooperativa AllimaCacao de Chazuta, a Tarapoto, en plena selva amazònica peruana.

Edició catalana de "Cròniques meves peruanes"
Edició castellana de "Mis crónicas peruanas" 

Presentació de «Cròniques meves peruanes», a la parròquia de Santa Catalina Thomàs

Prèviament d’acord amb el rector de la parròquia, mossèn Ramon Lladó Rotger, prenem conjuntament la decisió d’organitzar una presentació del meu llibre a la sala parroquial DIJOUS, 18 DE SETEMBRE, A LES 18:30h. 

Li ho agraesc de tot cor. És la parròquia on vaig créixer com a infant que acudia a la catequesi (entre les mateixes quatre parets, que aleshores servien d’església on se celebraven les funcions religioses presidides per mossèn Francesc Jaume Ferrer -1938-1969- ).

És la parròquia on vaig treballar com a vicari (1969-1972), amb el rector Sebastià Capó Leal, conjuntament amb altres vicaris, com mossèn  Bartomeu Ferrer Ordinas, Miquel Alomar Esteve, Jaume Pons Canyelles, Joan Bisellach Llompart, Jaume Fortesa Roca o mossèn Pere Llabrés Martorell. 

És des d’aquí que vaig sortir com a missioner cap al Burundi el mes de desembre de l’any 1971 (més de mig segle enrere). I és aquí on aterraren i em substituïren els dos companys missioners mallorquins que en retornaven, Jaume Canyelles Llompart (qepd) i el solleric Jaume Vives Canyelles.

És comprensible que em resulti particularment emotiu poder presentar, avui i aquí, aquestes «Cròniques meves peruanes», sobre el darrer viatge que vaig fer al Perú l’any passat. 

I que ho pugui fer tan ben acompanyat per aquest dos bons amics, el periodista, gran professional de la comunicació, Pedro Prieto García, i l’escriptor pobler Miquel López Crespí. Els ho agraesc de tot cor.

Com també l’ajuda valuosa dels membres del Coro parroquial , Tomeu Carrió i Miquel Timoner, que s’han prestat molt amablement a facilitar-hi el repartiment dels llibres entre la gent que desitja tenir-ne algun exemplar.

Aquest llibre gira en torn del temps que em vaig passar al Perú l’any 2024, durant mig any seguit, molt ben acompanyat per amistats peruanes de temps enrere. M’ajudaren a recórrer d’un cap a l’altre del país. La costa, la serra i la selva amazònica d’un país andí que tenc la gran sort de visitar en una dotzena d’ocasions, des que hi pos peu fiter per primera vegada l’any 1975, enguany ha fet cinquanta anys justs.  Quasi res, mig segle.

Vos he de dir que, amb l’ajut i la col·laboració dels bons amics Agustí Baró i Salvador Rigo, aconseguesc d’obtenir desenes d’exemplars d’aquest llibre que m’ha editat un bon amic mexicà, José Armando Bernechea Iturriaga, el mateix que em va publicar «Gloses meves», en català de Mallorca, l’any 2013.

Aquest altre llibre, autoeditat i comanat a Amazon, es pot adquirir en paper i en format digital, en català i en castellà, a través d’internet. Són modalitats noves de publicació de llibres que s’estan imposant cada vegada més, arreu del planeta.

Amb la distribució que en faig durant la presentació, faig  a saber que 10 dels 25€ que deman com a donatiu, van a parar directament al tercer dels 6 petits projectes de col·laboració que vaig encetar l’any passat. En aquest cas, tot va en benefici de la Cooperativa Agrària «AllimaCacao» de Chazuta, a Tarapoto, en plena selva amazònica peruana.

Mirant de donar una mà al prop d’un centenar de dones que hi treballen, amb l’afany de substituir en tota la regió el cultiu de la coca per a narcotraficants, pel cultiu del cacau destinat a la fabricació de xocolates i derivats.

Necessiten d’una màquina conxadora/refinadora més potent que la que disposen a l’actualitat: només els permet de refinar 8 kg de cacau al cap de 72 hores de funcionament. En precisen, d’una altra que els permeti de refinar-ne 32kg en 24 hores. Per la qual cosa, fan falta 15.000€ que ens hem proposat de fer-los-hi arribar, si pot ser, enguany mateix. De moment, ja hem aconseguti d’enviar-los uns 3.000€, gràcies a les aportacions voluntàries que ja hi han fet una trentena de persones. 

La publicació d’aquest llibre no cerca altra cosa que això, precisament: fer conèixer realitats viscudes per mi al Perú, durant l’estada de 6 mesos seguits l’any passat; facilitar un acostament més significatiu de gent de Mallorca amb gent del Perú; i aportar la col·laboració econòmica a una iniciativa social tan valuosa com la que duu a terme la Cooperativa AllimaCacao en plena selva amazònica peruana

Tant de bo que puguem assolir els objectius marcats, i que aquest tercer microprojecte, més prest que tard, pugui afegir-se als dos primers ja acabats de finançar: 2.900€ per una biblioteca virtual amazònica, a Yurimaguas (que ja està penjada a la web); i 3.200€ per a l’equipament d’una caseta modesta per a la nostra fillola piurana, que hi vol aixoplugar els seus néts menors d’edat (suara mateix residint en una de les barriades més pobres de Lima).

Gràcies per haver vengut. Agraït a l’atenció dispensada. I, a l’espera d’obtenir-hi la col·laboració tan anhelada, desig que passeu molt de gust amb la lectura de «Cròniques meves peruanes», i que vos facin bon profit.

Vos he de dir que pas molt de gust d’escriure, però que no em sent ni reconec ESCRIPTOR, ni de vocació ni de professió. 

Més bé em veig com un «contador de coses que em passen». Que tenen a veure amb situacions que visc, amb experiències i vivències, amb sentiments i actituds, amb la gent que em trob pel camí, amb indrets que visit, amb menjues i begudes que alegren l’existència, amb mostres de religiositat popular que em criden poderosament l’atenció, amb trobades personals intenses, amb amistats antigues i coneixences noves.

En agrair la presència a la presentació del llibre Cròniques meves peruanes a la Sala Parroquial de Santa Catalina Thomàs, vull fer-hi avinent, també, l'agraïment de la Cooperativa Agrària ALLIMACACAO de Tarapoto (en plena selva amazònica peruana) a través del president D'IDEA (Institut per al Desenvolupament Sostenible de l'Amazonia) el bon amic meu ROBERTO ANTUÑA MARÍN. 

Hi pot contactar directament tothom que en tengui ganes, seguint les indicacions que adjunt en un full a part, que he col·locat en la darrera pàgina del llibre adquirit avui. 

Diu així:
"MICRO PROJECTE 3r DE COL·LABORACIÓ PERSONAL AMB PERÚ.
COOPERATIVA AGRÀRIA «ALLIMACACAO» (Chazuta-Tarapoto) SELVA AMAZÒNICA
Conxadora/refinadora de cacau per a les dones treballadores (15.000€)

Si vols col·laborar-hi, tens MOLT FÀCIL de sumar-te al grup d’una quarantena de persones que ja ho han fet: des de qualsevol oficina de Correus, o qualsevol locutori, pots enviar de persona a persona via WESTERNUNION la quantitat d’euros que vulguis (amb 5€ de comissió), simplement, presentant-la amb el teu DNI, i adreçant-la a:

ROBERTO ACUÑA MARÍN
DNI 01106130
+051 986881364
TARAPOTO (PERÚ)

MOLT IMPORTANT: m'has de passar una FOTO del comprovant que te’n donen,
al meu telèfon de contacte (+34 667 79 58 80)
MOLTES DE GRÀCIES"

ALGUNS ENLLAÇOS QUE HI FAN REFERÈNCIA:

* MANUEL MIRAIXÒ – Las tardes de la Soledad (16-09-2025)

* AGUSTÍ BARÓ – Vídeo presentació del llibre (18-09-2025)

* JAUME ROSSELLÓ CUNÍ

* MAGDALENA ORDINAS – card.cat (19-09-2025)
Presentat el llibre de Cecili Buele i Ramis “Cròniques meves peruanes (2024)”

* MIQUEL PALOU BOSCH - Radio Cultura Mallorca. HIPATIA Asociación Cultural (21-09-2025)

* CECILI BUELE I RAMIS - Anunci de presentació a la parròquia de l'Encarnació (22-09-2025)

 Edició catalana de "Cròniques meves peruanes"
Edició castellana de "Mis crónicas peruanas" 

 

Viatge al Perú 2024 (22ª): Tarapoto, a la selva amazònica peruana

De Yurimaguas a Tarapoto

Amb na Zully, viatjant per carretera
des de Yurimaguas fins a Tarapoto

En bon darrer dia del mes de juny, prenem els atapins, sortim en taxi de Yurimaguas i ens dirigim cap a la ciutat de Tarapoto, a unes dues hores i mitja per una carretera que es troba en bon estat, tret d’algun tram on fan obres per mor de les aigües caigudes que hi fan malbé.

Hi anam amb el cotxe de Juan Carlos, germà de na Mònica l’esposa d’en Manuel Yumbato. Sortim a les 10 i hi arribam passades les 12 del migdia. Tenint la impressió que, de tornada, no sembla tan llarg el trajecte com a l’anada, que pareix molt més llarg. 

Travessam extensions immenses on cultiven la palmera que serveix per elaborar-ne l’oli. Un producte molt emprat en aquestes contrades andines i que, segons em diuen, roman prohibit a Europa o, si més no, no cau gens bé que es produesqui.

Zully i Cil, dins el cotxe
que ens duu de Yurimaguas a Tarapoto

A diferència de fa quatre anys, durant el trajecte d’enguany no ens topam amb cap pluja torrencial que ens impossibiliti de veure amb claredat la carretera. A la sortida de Yurimaguas fan quatre gotes mal comptades, seguides d’una jornada tan assolellada que, en arribar a Tarapoto, patim els efectes d'una calorada intensa.

Ens prenem unes hores de descans, abans de davallar a dinar-sopar al restaurant de l’hotel: «tacu-tacu con lomo al jugo», acompanyat de «plátano maduro frito», dues cerveses «cuzqueña trigo» i un suc de maracuià.

Ens allotjam a l’hotel que ens reserva na Pamela, la filla de na Zully, des de Lima estant. Un hotelet senzill, de tres estrelles, en una habitació que té l’imprescindible: llit on descansar, armari on deixar la roba, bany amb dutxa, rentador i excusat; gelera, taula cadira i tauletes de nit. L’aire condicionat, per variar, no el sé posar com pertoca i he de demanar ajuda al personal de la casa. En aquest cas, he de canviar «vent» per «neu».

Vénc a Tarapoto amb ganes de contactar de bell nou amb la gent que duu la responsabilitat del funcionament de la cooperativa AllimaCacao. La que visit quatre anys enrere i que conec gràcies al bon amic Toni Colomar que hi fa suport durant alguns anys.

Mir de contactar amb el president de l'IDSA, Roberto Acuña. N’esper la resposta que m’arriba cap enllà les 9 del vespre. Quedam que demà passarà per l’hotel i programarem plegats les jornades venidores a Tarapoto.

Primer dia d’estada meva a Tarapoto

Començam el mes de juliol, trobant-me ja a la darrera etapa d’aquesta eixida meva, tant pel que fa als indrets programats, com pel que comporta del temps que em queda per romandre al Perú abans de retornar a la Roqueta. 

D’aquí, de Tarapoto, ja me’n torn volant cap a Lima per iniciar el descens de la meva estada al Perú. Gairebé quatre mesos he  passat amb aquest «viatge de la meva vida 2024» abans de complir els meus 80 anys d’edat. Només me’n queden dos, de mesos, en tenir programat i reservat el viatge de tornada cap a La Roqueta el 30 d’agost, des de l’aeroport internacional Jorge Chávez de Lima.

Amb Roberto Acuña, quedam que ens veim a primera hora del matí a l’hotel Cumbaza on estic allotjat, amb la finalitat de programar aquests sis dies d’estada meva a Tarapoto. És la segona vegada que m’hi faig present, des que l’any 2020 vénc a comprovar la feina feta per la Cooperativa AllimaCacao que ha anat rebent ajuts econòmics per part del Govern de les Illes Balears, gràcies al suport que llavors li dóna FUNDESBA, la fundació que dirigeix aleshores el bon amic Toni Colomar.

Aquests dos darrers anys no els ha arribat cap casta d’ajuda provinent d’aquesta font. Entre canvis de govern i canvis en la fundació, ja dissolta, el fet és que n’han trencat una col·laboració que estic intentant que pugui continuar, si no per la fundació esmentada, almanco per l’associació cultural Amics del Seminari de Mallorca que tendríem l’oportunitat d’establir lligams de col·laboració, si aconseguim esser considerats entitat cooperant autoritzada a fer-ho. Per la qual cosa, n’hem modificat els estatuts de manera que ho puguem assolir.

Si tenc interès a arribar fins aquí, entre d’altres objectius, és per anar recollint informació directa de part dels cooperativistes, i difondre-la mitjançant vídeos breus que serveixin per captar l’atenció de persones i entitats que hi vulguin col·laborar. 

La primera jornada, la dedicam a visitar les instal·lacions que la Cooperativa manté a la localitat de Chazuta. Sortim de Tarapoto a les 10 del matí, en la furgoneta manejada pel gerent de la Cooperativa Allima Cacao, l'enginyer Carlos Angulo, i ocupada pel president de l'IDSA, Roberto Acuña, l'administradora Joysi, na Zully i jo.

Mentre circulam per la carretera, els deman sobre les inundacions que patiren l'any passat les instal·lacions. Em diuen i m'asseguren que ja han estat reparades del tot.

Passam pel districte Juan Guerra, on tenen projectat d'aixecar i construir un gran magatzem per al gra de cacau de tota la comarca. Ja se n'han fet els tràmits pertinents, m'asseguren, de manera que enguany mateix preveuen de posar-hi la primera pedra.

Travessam plantacions i més plantacions de cacau i altres productes de la selva amazònica peruana, com plàtans, arròs, cafè, oli de palmera, blat de les índies, iuca, o fruites tropicals de tota casta.

Grans de cacau de qualitat, a Chazuta

Arribam fins a les instal·lacions de la Cooperativa Allima Cacao amb seu a Chazuta. Mantenim reunió amb representants dels cooperativistes que ens expliquen allò que fan a l'actualitat. Qued admirat en comprovar que, d'ençà la darrera visita que hi faig l'any 2020, durant aquests quatre anys, incrementen considerablement l'activitat, milloren moltíssim la qualitat, augmenten el nombre de membres cooperativistes, diversifiquen la producció, aconsegueixen eines i instrumental modernitzat, no es limiten únicament al cultiu del cacau per elaborar xocolata, sinó que, com ens mostren, arriben a transformar-lo en productes tan diversos que, barrejats amb el "macambo", aconsegueixen també destil·lat produït amb mucílag de cacau, un aiguardent de primera; xocolata de macambo; macambo amb sal; macambo amb "ají"; xocolata de macambo amb cafè, etc. 

Recorrem totes les instal·lacions, assaborint mostres dels productes que elaboren. Miram d'aconseguir-ne per endur-me'n cap a Mallorca, com a mostra de la diversitat que estan aconseguint d'implementar.

Cacau i macambo en la producció de la Cooperativa AllimaCacao

Un cop visitades les instal·lacions, anam a dinar de peix a un dels restaurants de Chazuta:  "Doncella con arroz y frejol huasca", acompanyat de "cerveza cuzqueña negra helada", i ens tornam altra volta cap a Tarapoto.

En arribar a la ciutat, som de l'opinió que anem a la recerca d'un traumatòleg o radiòleg que faci radiografia del braç de na Zully, per tal que sapiguem millor què hi té realment. 

En Roberto ens recomana la consulta del metge radiòleg, el doctor Luis Samaniego Flores. Hi anam. Ens rep  i atén tot d'una. Li fan radiografia del braç esquerre, a la meva fillola. La impressió diagnòstica no pot ser més clara i explícita: "Fractura complexa amb compromís intraarticular dels dos ossos: del cúbit i del radi". Ens assenyala la necessitat d'una intervenció quirúrgica. Per la privada, costaria entre 10 i 50 mil sols!  

Per llevar-nos de damunt el mal gust d'una notícia tan xereca com aquesta, ens anam a sopar tots dos a la plaça Major de Tarapoto. Pujam a la segona planta del restaurant Villa Chicken i ens empassam una bona ració de "Pollo a la leña con mollejitas a la barbacue", regat amb vi negre "Intipalka. Malbeg 2023", del Valle del Sol, la regió vitivinícola més important del Perú, Ica.

Sopar a la plaça d'Armes de Tarapoto

Segon dia d’estada meva a Tarapoto

Per avui dimarts, tenim programat d’assistir a les instal·lacions de la Direcció regional d’Agricultura on es lliuren els premis atorgats als participants en el II Concurs nacional de Cacau. 

La Cooperativa AllimaCacau, juntament amb altres 57 participants, individuals, familiars, empresarials, cooperativistes, hi ha obtengut el Primer premi a la qualitat del producte. 

Cosa que m’alegra moltíssim i que em fa veure el ben considerada que està, en bona part, gràcies a la col·laboració dispensada anys enrere pel Govern de les Illes Balears, a instàncies de FODESBA (Fundació per al Foment del Desenvolupament Sostenible a les Illes Balears) que crea i manté durant un grapat d'anys el bon amic Toni Colomar.

Com ja succeeix quatre anys enrere, m’hi reben i acullen com a representant d’una entitat de suport europeu. M’hi fan dir algunes paraules. M’adon que estic envoltat per més d’un centenar de persones, representants d’altres tantes famílies, finques, empreses o cooperatives cacaueres que, des de fa algunes dècades, opten per substituir el cultiu de la coca per a narcotraficants, amb el cultiu del cacau per a l’exportació.

Acte de lliurament de premis a la producció de cacau de qualitat

Veig que hi ha contactes molt intensos amb empreses suïsses que valoren el cacau produït en aquesta zona selvàtica del Perú com un dels cacaus de qualitat superior, per molts i diversos motius.

D’entre les 58 mostres presentades, la d’AllimaCacau en surt elegida la primera, pels avanços en les tècniques productives. Cosa que puc detectar directament, en visitar-ne la seu central a Chazuta. En aquests darrers anys han fet molts d’avanços. Fins al punt d’arribar a produir una vuitena de productes derivats del cacau i del macambo. Fruites produïdes en les finques que hi destina aquesta cooperativa que arrib a conèixer gràcies al contacte que m’hi facilita el bon amic Toni Colomar.

Inicia la sessió el director regional, parlant dels més d'un milió de productors de cacau, convidant a participar intensament en el desenvolupament de la regió, mitjançant l'aportació del millor cacau de qualitat.

Diversos enginyers que hi intervenen recorden que més del 60% de les exportacions del cacau se'n van cap a la Unió Europea, que hi posa algunes condicions.

La Cooperació suïssa, que contribueix a enfortir l'esforç per aconseguir cacau de qualitat, a nivell individual i col.lectiu, col·labora en la participació en el Saló del Xocolat a París.

Feliciten i agraeixen els esforços que els productors fan dia a dia, cosa que permet de participar en el Saló nacional del cacau a Lima i en mercats internacionals.

Presenten els bons resultats de la col·laboració en projectes duits a terme de manera conjunta.

Reconeixen la tasca desplegada pels productors i, sobretot, pels catadors que intervenen en un concurs transparent.

Miren de construir una regió productora del millor cacau del país, per esdevenir els millors productors de qualitat, amb més doblers dins les butxaques de cada família productora

Són 19 productors individuals, 18 organitzacions cooperatives, 14 empreses privades.

De Tarapoto a Los Olivos (Lima)

M'adon que, en aquesta ocasió, el bon amic Roberto està molt ocupat, de manera que durant els tres primers dies només hem pogut comptar-ne un amb la seva presència; alhora que l'estat del braç de na Zully no solament no millora, sinó que fa la impressió que precisa d'una atenció sanitària més acurada que la que li proporcionen els "sobadores". Prenem la decisió d'avançar el nostre retorn a Lima. Na Pamela ens aconsegueix bitllet d'avió i podem avançar així tres dies el nostre retorn a la capital peruana.

Amb el que he vist a Chazuta i el que he pogut comprovar a la Direcció Regional d'Agricultura, en puc extraure algunes conclusions que consider suficients. Val la pena d'haver vengut a Tarapoto durant aquests dos dies!

Aparentment sortim d'hora, a les 15:25. Però, abans d'enlairar-se l'avió, el comandant anuncia un retard en la sortida, per mor del trànsit aeri intens a Lima. Haurem d'esperar a sortir i romandre durant uns 10 minuts dins l'avió, aturat enmig de la pista.

Degut a l'augment considerable de pes de les nostres dues maletes, optam per enviar-les a Lima per via terrestre, a través de l'agència de transports Movilbus.

El nostre vol té la sortida prevista per a les 15:25 hores. Ens hi feim presents a temps, i passam els controls policials dues hores abans de sortir l'avió. Això ens serveix per prendre begudes, fer fotos i recórrer les instal·lacions aeroportuàries tarapotines.

En veure i llegir un escrit publicat a Mallorca sobre la bona tasca que hi realitza el bon amic i antic esccolta palmesà, Javier García Delgado, no em puc estar de felicitar-lo: "Enhorabona, bon amic Javier, per aquest escrit que llegesc enmig de la selva amazònica del Perú estant, a la ciutat de Tarapoto. Des d'aquí, la meva felicitació més sincera per aqueixa tasca que fas, des de fa anys, descobrint-nos racons de Ciutat amb l'ull de la teva càmera admirable. Són fotografies per a la història! Ben segur que sí!"

Pluges intenses al Perú (1): a les regions del Nord del Perú

Molt males notícies m’arriben del Perú aquests dies, sobretot des de les regions del Nord peruà on les pluges torrencials n’estan fent, de les seves, des de fa un bon grapat de setmanes. Com no havien vist mai! 

A la ciutat i la regió de Piura

Amistats piuranes em parlen, espantades, de la gran quantitat d’aigua de pluja que està caient a la ciutat i a la regió de Piura, que tantes vegades he tengut l’oportunitat de visitar, on vaig treballar-hi alguns anys a la dècada dels anys 70 del segle passat.

Coincidint amb la celebració de la Pasqua Florida, m’arriben dades relacionades amb els desastres naturals que ocorren enguany al Perú, precisament en indrets que he tengut l’oportunitat de visitar en ocasions diverses.

A la ciutat de Piura, em diuen, no recorden d’haver vist mai el que s’hi està passant, amb  unes pluges fortíssimes que cauen damunt d’una ciutat gens ni mica preparada per fer front a fenòmens tan intensos com aquests.

Una situació que obliga la població dels "Assentaments Humans" (com s’anomenen avui dia aquells antics "Pueblos Jóvenes" del meu temps) a haver de traure al carrer, ja inundat, les aigües caigudes a l’interior de les cases: «Quan plou d’aquesta manera, tothom es banya!», diuen humorísticament per aquelles contrades nord-peruanes.

De manera tan sorprenent com insòlita, les darreres setmanes Piura ha rebut molta de pluja i molta de calor alhora. Sobretot durant la nit, em diuen, resulta eixordador el renou que produeixen les tempestats, acompanyades de trons i llamps escandalosos i temibles, com no s’havia vist mai en aquell indret tan apropat del desert del Sechura, fronterer amb el país veí d’Equador.

Diuen que deu ser la pluja més forta caiguda enguany damunt aquesta zona.

Chazuta. Tarapoto, selva amazònica nord-oriental

També a la regió amazònica nord-oriental de Tarapoto, on fa tres anys vaig tenir l’oportunitat d’arribar-hi i de veure-hi la gran feinada feta amb el suport institucional del Govern de les Illes Balears, em diuen que el riu Huallaga s’ha desbordat a les totes i ha inundat aquella zona, que s’hi ha quedat totalment enfangada, degut a les pluges intenses que caigudes a l’amazonia peruana.

Em diuen que el riu augmenta de cabal molt rapidíssimament, de manera que les parts baixes de la Cooperativa Allima Cacao, on se situava el viver de plançons de cacau i majambo, han estat inundades, quedant-hi del tot inservibles. Me’n passen imatges que fan plorera... a la vista d’aquelles altres que hi vaig poder prendre fa tres anys en aquest mateix indret...

Em diuen que hi ha pobles inundats, carreteres destrossades, cultius inundats, infraestructura productiva/econòmica inservibles, degut als embats de la natura que hi està fent matx a les totes.

A un negat, dau-li aigua! Com diuen en bon mallorquí. Després de mesos de protestes multitudinàries per l’enderrocament del president de la República, Pedro Castillo, quítxua del nord, substituït per la quítxua del sud, Dina Boluarte, fa una mesada que les poblacions han de suportar els estralls que ocasionen, sobretot al nord, les pluges intenses que hi van caient, tant a la zona urbana com a les rurals.

Hi ha dies que en cauen torrencialment durant més de 14 hores seguides, de manera ininterrompuda. Cosa molt difícil de suportar mentre ocorre, i molt més mal de mantenir encara després, quan se’n pateixen els efectes més devastadors.