60 anys d'Escoltisme a Mallorca: més de 100 consiliaris escoltes!

Relació de «grups d'Escoltisme» a Mallorca

Fent una repassada a l'existència de «grups d'Escoltisme» a Mallorca, tant de la primera com de la segona etapa, n'arrib a destriar una seixantena, dels quals aconseguesc d'obtenir alguna referència.

Tot i que les denominacions varien, segons l'època -abans i després de la guerra civil- i sobre la consistència de la formació -unitat, colla, secció, agrupament-, transcric generalment amb la denominació AE (Agrupament Escolta) qualsevol «grup d'Escoltisme» del qual tenc notícia.

He mirat de situar cadascun d'aquests «grups scout» en la localitat on s'ha creat o n'ha desplegat primordialment l'activitat, assenyalant-hi l'any en què me'n consta l'existència (podrien ser anteriors) i l'entitat que els dóna aixopluc (convent, parròquia, col·legi, etc.)

Més endavant, mir d'esbrinar-ne quins en són els consiliaris que s'hi afanyen a col·laborar-hi, indicant-ne també els noms i llinatges. 

Ja de bon començament, he de demanar disculpes públicament per les omissions i oblits involuntaris que, ben segur, hi deuen aparèixer:

PRIMERA ETAPA (1900-1936)

01. Batalló Infantil del Patronat (Palma, 1907)

02. Batalló Infantil (Binissalem, 1911)

03. Batalló Infantil (Manacor, 1911)

04. Batalló Infantil (Sa Pobla, 1911)

05. Batalló Infantil (Sineu, 1911)

06. Batalló Infantil (Sóller, 1911)

07. Al·lots-Guaites, Convent Dominics (Manacor, 1911)

08. Al·lots-Guaites/Exploradors Mallorquins (Palma, 1913)

09. Exploradors Mallorquins (Sóller, 1913)

10. Trescadors del Patronat (Palma, 1915)

11. Exploradors Mallorquins (Felanitx, 1933)

12. Exploradores de España (Palma, 1934)

SEGONA ETAPA (1956-1996)

13. AE Alaró (Alaró, 1973)

14. AE Amor Diví (Palma, 1959) Convent Teatins

15. AE Artà (Artà, 1973)

16. AE Capità Angelats (Sóller, 1960)

17. AE Costa i Llobera (Palma, 1969) Parròquia de la Santíssima Trinitat. Parròquia de Sant Joan d'Àvila (1972). Parròquia de Sant Alonso

18. AE Ducs (Palma, 1959) Parròquia de Sant Nicolau

19. AE Eladi Homs (Palma, 1989) Parròquia de Sant Alonso

20. AE Foners de Son Sardina (Palma, 1972) Parròquia de Son Sardina

21. AE Fra Juníper (Palma, 1965) Parròquia de Santa Eulàlia

22. AE Gruix de Rei (S'Arenal, 1991) Ses Cadenes

23. AE Jaume I (Palma, 1963) Parròquia de l'Encarnació

24. AE Joan XXIII (Inca, 1977) Parròquia de Santa Maria la Major

25. AE Joan XXIII (Palma, 1964) Parròquia de Sant Sebastià

26. AE Jordi de Sant Jordi (Palma, 1964)

27. AE Joana d'Arc (Es Pil·larí, 1961)

28. AE Juníper Serra (Palma, 1966) Parròquia de Santa Eulària

29. AE l'Assumpció (Palma, 1975). Parròquia de l'Assumpció (Son Espanyolet)

30. AE La Salle (Palma, 1959) Col·legi La Salle

31. AE La Soledat (Palma, 1959) Parròquia de la Soledat

32. AE Llevant (Inca, 1978)

33. AE Llorenç Riber (Palma, 1972) Joventut Seràfica. Convent de Sant Francesc

34. AE Mancor de la Vall (Mancor, 1973)

35. AE Migjorn (Palma, 1975) Parròquia de la Resurrecció

36. AE Mont Carmel (Palma, 1967) Col·legi Pares Carmelites

37. AE Mossèn Alcover (Manacor, 1959) Parròquia dels Dolors. Parròquia de Crist Rei (1970)

38. AE Ntra. Sra. de Monti-sion/Sant Alonso (Palma, 1965) Col·legi de Monti-sion

39. AE Ntra. Sra. dels Àngels (S'Arenal, 1965) Col·legi la Porciúncula – Sant Francesc

40. AE Nova Terra / Crist Rei (Palma, 1963) Parròquia de Crist Rei – El Vivero

41. AE Pedra Viva (Binissalem, 1993) Parròquia de Sant Jaume

42. AE Pius XII, (Palma, 1958)  Casa de l'Església. Parròquia de Sant Sebastià (1976)

43. AE Ramon Llull, (Palma, 1957)  Convent Filipencs. Convent Caputxins. Parròquia de Santa Catalina Thomàs (1969)

44. AE Reina Constança de Mallorca (Palma, 1959) Parròquia de l'Immaculat Cor de Maria

45. AE Sant Francesc (Palma, 1959) Col·legi de Sant Francesc

46. AE Sant Francesc de Paula / Tardor (Palma, 1968)

47. AE Sant Jordi (Palma, 1967) Parròquia de Sant Jordi

48. AE Sant Josep Obrer (Palma, 1960) Parròquia de Sant Josep Obrer

49. AE Sant Mateu (Bunyola, 1960) Parròquia de Sant Mateu

50. AE Sant Pere (Esporles, 1973) Parròquia de Sant Pere

51. AE Sant Xesc (Es Pil·larí)

52. AE Selva (Selva, 1973)

53. AE Soca-Arrel (Pòrtol, 1994)

54. AE Solimina (Sant Andreu, 1989) Parròquia de Sant Andreu

55. AE Tardor (Palma, 1978) Parròquia de Sant Francesc de Paula 

56. AE Tomir (Pollença, 1977)

57. AE Turó del Drac (Santa Margalida, 1990) Casa de Cultural

58. AE Valentes Dones (Sóller, 1965) Parròquia de Sant Bartomeu

59. AE Verge de la Salut (Palma, 1967) Parròquia de la Soledat

60. AE Verge de Lluc (Palma, 1965) Parròquia l'Encarnació

61. AE Verge del Roser (Palma, 1968) Parròquia del Roser – Son Cladera

Pel que sé, no tots els grups escoltes poden comptar sempre amb la presència continuada, ni amb la mateixa col·laboració intensa, d'un consiliari escolta. Sí que es pot afirmar que arriben a ser molts els clergues i religiosos mallorquins que s'arriben a engrescar intensament en la tasca educadora de la fe, a l'interior del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, integrat dins el Moviment Scout Catòlic.

Relació de consiliaris escoltes mallorquins

Una mirada ràpida sobre l'Escoltisme i el Guiatge que es fa a Mallorca, des de l'any 1956 ençà, fa veure que es tracta d'una organització força marcada per la presència de l'Església diocesana: no solament pel que fa al nom dels agrupaments, majoritàriament amb denominacions del santoral catòlic. 

També pel que fa referència als locals on es duen a terme les activitats periòdiques (Joventut Antoniana, Congregació Mariana, Joventut Seràfica, convents i col·legis religiosos, locals parroquials, etc.). I, sobretot, pel que comporta com a moviment d'Església, reconegut oficialment per les instàncies més altes de la jerarquia eclesiàstica.

A mode d'exemple, vet ací una relació que n'arrib a fer, de més d'un centenar de consiliaris escoltes mallorquins, després d'haver-m'hi dedicat uns dies a arreplegar-ne dades. He de reconèixer que, en algunes ocasions, poden resultar no del tot correctes, sobretot pel que fa a la determinació temporal exacta. 

Però vull creure i pensar que s'hi deuen acostar una mica; i, sobretot, que es poden anar millorant, a mesura que s'hi vagin afegint aportacions posteriors per part d'altra gent que en tengui dades més fefaents:

- ALEIX VALLESPIR, msscc (Sóller, 1970) AE Capità Angelats

- ALFRED MIRALLES I LOZANO, prevere (Palma, 1986) AE Son Sardina (guies)

- ANDREU GENOVART I ORELL, prevere (Manacor, 1970) AE Verge de les Neus (guies)

- ANDREU OBRADOR I SIQUIER, prevere (Palma, 1969) AE Verge de Lluc

- ANTONI AMORÓS I TERRASSA, prevere (Artà, 2003) AE Bri de pauma

- ANTONI BAUÇÀ I MAS, prevere (Palma, 1968) AE Sant Josep Obrer. AE Jaume I. AE Verge de Lluc. Consiliari general del MEGM

- ANTONI CANYELLES I BORRÀS (Palma, 2006) Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca

- ANTONI FERRRER I OLIVER, prevere (Palma, 1975) AE Migjorn

- ANTONI GÓMEZ I SERRA, prevere (Palma, 1988) AE Ramon Llull

- Antoni Mora, prevere (Sóller, 193) Exploradors Mallorquins de Sóller

- ANTONI ROIG I ROIG, prevere (Palma, 1965) AE Jaume I. AE Verge de Lluc

- ANTONI VADELL I FERRER, prevere (Palma, 2010) AE Sant Josep Obrer (fins al 2014)

- ANTONI VALLCANERES I TORTELLA, msscc (Sóller, 1972) AE Capità Angelats

- ANTONI VALLESPIR, msscc (Palma, 1973) AE Son Sardina

- ANTONI VERA I DÍAZ, prevere (1986, Palma) AE Tardor

- ANTONIO SANCHIS PALLARES, jesuïta (Palma, 1967) AE Monti-sion

- BARTOMEU LLUÍS BARCELÓ I NADAL, prevere (Ciutadella,1971) AE Sant Jordi i sa Nau. (Sóller, 1982) Agrupament Capità Angelats

- BARTOMEU MOREY I FERRANDO, prevere (Palma, 1970) AE Joana d'Arc

- BARTOMEU MULET, prevere (Palma, 1965) AE Sant Josep Obrer

- BARTOMEU PASCUAL I UMBERT, prevere (Palma, 1963) AE Jaume I

- BARTOMEU SUAU I MAYOL, prevere (Palma, 1963) AE Jaume I. Consiliari general del MEGM (1978). AE Verge de Lluc (1982)

- BARTOMEU TAULER I VALENS, prevere

- BERNAT BALAGUER I BARCELÓ, teatí (Palma, 1969)

- BERNAT HOMAR I OLIVER, prevere (Palma, 1965) AE Fra Juníper

- CARLES SEGUÍ I POU, prevere (Palma, 2010) AE Reina Constança de Mallorca

- CARMEL BONNÍN I CORTÈS, prevere (Palma) AE Sant Francesc de Paula. AE Tardor

- CECILI BUELE I RAMIS, prevere (Palma, 1969) AE Verge de Lluc. AE Ramon Llull. Consiliari general del Guiatge de Mallorca. (1970) AE Ramon Llull

- DAMIÀ VIDAL I SASTRE, prevere (Palma, 1963) AE Joana d'Arc

- DOMINGO MATEU I CONTI, prevere (Sóller, 1971) AE Capità Angelats. (Palma, 1973) AE Jaume I. (Palma, 1981) Comissari general del MEGM

- FELIP CERDÀ, prevere (Pollença, 1978) AE Tomir

- FELIP GUASP I NADAL, prevere (Sóller, 1965) AE Capità Angelats. (Palma, 1982) AE Foners de Son Sardina

- Fernando Mir, prevere (Palma, 1960) Director de l'ODICE (Oficina Diocesana d'Informació i Coordinació d'Escoltisme)

- FERRAN BONNÍN I AGUILÓ, prevere (Binissalem, 1999) AE Pedra Viva

- FRANCESC CAIMARI I ALOMAR, prevere (Palma, 1967) AE Sant Jordi. (1968) AE Verge del Roser

- FRANCESC MUNAR I SERVERA, prevere (Sóller, 1978) AE Capità Angelats

- FRANCESC QUETGLAS I SANTANDREU, franciscà (Es Pil·larí, 1981) AE Sant Xesc

- FRANCESC SUÁREZ I RIERA, prevere (Manacor, 1970) AE Mossèn Alcover.

- FRANCESC VIDAL, teatí (Palma, 1960) Secció Scout Amor Divino. Secció Scout Ramon Llull

- GABRIEL GELABERT I MASCARÓ, prevere (Palma, 1970) AE Joana d'Arc

- GABRIEL GENOVART I MESTRE, franciscà (Palma, 1966) AE Ntra. Sra. dels Àngels

- GABRIEL LLOMPART I MORAGUES, teatí (Palma) Historiador

- GABRIEL RAMIS MIQUEL, prevere (Palma, 1969) AE Costa i Llobera

- GABRIEL ROSSELLÓ, prevere (Manacor, 1967) AE Mossèn Alcover

- GABRIEL SEGUÍ I TROBAT, msscc (Palma, 1985) AE Foners de Son Sardina

- GABRIEL TOMÀS I MARIMON, prevere (Palma, 1966) AE Crist Rei. Branca Ruta

- GABRIEL VILANOVA I BISQUERRA, prevere

- GASPAR MONSERRAT I NOGUERA, prevere (Ciutadella, 1971) AE Sant Jordi i sa Nau

- GREGORI MATEU ESTARELLAS, franciscà (Palma, 1972) AE Llorenç Riber

- GUILLEM MIRALLES I CARDELL, prevere (Palma, 1964) AE Verge de Lluc. Primer consiliari general del Guiatge nomenat pel bisbe de Mallorca (1968). (1973) AE Ramon Llull i AE Reina Constança.

- Guillem Vives, jesuïta (Palma, 1907) Batalló Infantil del Patronat. (Palma, 1915) Trescadors del Patronat

- JAUME GENOVART I FONT, franciscà (Palma, 1966) AE Sant Francesc

- JAUME MUNTANER I RULLAN, prevere (Palma, 1969) AE Ramon Llull. (1965) AE Sant Josep Obrer

- JAUME OBRADOR I ADROVER, prevere (Palma, 1976) AE Pius XII

- JAUME SERRA I PONS, prevere (Binissalem, 1982) AE Pedra Viva

- JAUME TERRASSA I SALOM, prevere (Palma, 1966) AE Sant Josep Obrer

- JERONI FITO I CANTÓ, prevere (Palma, 1964) AE Joan XXIII

- JESÚS ENCISO I VIANA, bisbe (Palma, 30-05-1955 – 21-09-1964)

- JESÚS JIMÉNEZ I HERRAEZ, teatí (Palma, 1975) AE L'Assumpció

- JOAN BARCELÓ I COMPANY, prevere (Palma, 2005) AE Eladi Homs (fins al 2013)

- JOAN BAUÇÀ I BAUÇÀ, prevere (Palma, 1968) AE Reina Constança de Mallorca

- JOAN FONT I LLITERES, prevere

- JOAN LLADÓ I AYALDE, prevere (Bunyola, 1960) Grup Scout Sant Mateu

- JOAN MARQUÈS I LE SENNE, jesuïta (Palma, 1965) Secció Sant Alonso, col·legi Monti-sion

- JOAN MORA I OLIVER, prevere (Palma, 1969) AE Jaume I

- JOAN OLIVER I FERRER, franciscà (Es Pil·larí, 1985) AE Sant Xesc

- JOAN PARETS I SERRA, prevere (Bunyola, 1973) AE Bunyola. (Palma, 1974) AE Sant Josep Obrer

- JOAN RIERA I FULLANA, prevere (Palma, 1970) AE Ramon Llull

- JOAN ROSSELLÓ I VAQUER, prevere (Palma, 1967) AE Verge de la Soledat

- Joan Trias I Lladó, prevere (Palma, 1959) AE Ramon Llull. (1965) AE Pius XII.  AE Joana d'Arc. Primer consiliari general d'Escoltisme nomenat per un bisbe a Mallorca (1968). Consiliari general del Guiatge de Mallorca. AE Nova Terra (1985)

- Joan Vich I Nebot, prevere (Sóller, 1918) Exploradors Mallorquins de Sóller

- JORDI PERELLÓ, franciscà (Palma, 1966) AE Sant Francesc

- JOSÉ LUÍS, franciscà (Palma, 1966) AE Sant Francesc

- JOSÉ MARÍA ESTELLA, carmelita (Palma, 1967) AE Mont Carmel

- Josep Estelrich i Costa, prevere (Palma, 1958) Consiliari Joves d'Acció Catòlica (Bisbat). Director de l'ODICE (Oficina Diocesana d'Informació i Coordinació d'Escoltisme)

- Josep Capò I Juan, filipenc (Palma, 1957) Secció Scout Ramon Llull (la primera)

- JOSEP GARAU I TRIAS, prevere (Palma, 1981) AE Ramon Llull. (1982) AE Reina Constança de Mallorca

- JOSEP MESQUIDA, prevere (Felanitx, 1966) AE Verge Sant Salvador

- JOSEP MIRALLES I SBERT, arquebisbe (Felanitx, 1933) Exploradors, a la Congregació Mariana

- JOSEP NOGUERA I ARROM, prevere

- Llorenç Caldentey, dominic (Manacor, 1911) Al·lots-Guaites

- LLORENÇ LLADÓ I CALAFAT, prevere (Palma, 1982) Consiliari general del Guiatge. AE Capità Angelats (1986)

- MACIÀ RIPOLL, msscc (Esporles, 1973) AE Sant Pere. (Palma) AE Son Sardina. 

- MANOLO MONTERO I POLO, prevere (Palma, 2007) AE Sant Josep Obrer (fins al 2010)

- MARIANO ROSANAS, carmelita (Palma, 1965) AE Mont Carmel

- MARTÍ CIFRE I CIFRE, prevere (Pòrtol)

- MATEU FIOL I CIRER, prevere (Palma, 1975) AE Nova Terra

- MATEU GALMÉS  I GALMÉS, prevere (Colònia de Sant Pere, 1963) Casa de Colònies

- Miquel Julià I Prohens, prevere (Manacor, 1959) AE Mossèn Alcover. AE Verge de les Neus. Consiliari de Llobatons (1967). Comissari general del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca

- MIQUEL MONROIG I MESTRE, prevere (Binissalem, 1986) AE Pedra Viva

- MIQUEL PONS, prevere (Palma, 1968) AE Mont Carmel

- MIQUEL SERRA I LLODRÀ, prevere (Palma, 1969) AE Francesc de Paula

- Miquel Siquier I Pascual, prevere (Palma, 1959) AE Reina Constança de Mallorca

- NICOLAU PONS I LLINÀS, prevere (Artà, 2004) AEG Bri de pauma

- NOFRE TORRES, prevere (Santanyí, 1989) AE Solimina. (Palma, 2002) AE Sant Josep Obrer. Consiliari general del MEGM

- Pasqual d'Eivissa, caputxí (Palma, 1957) AE Ramon Llull. Primer consiliari d'Escoltisme

- PAU OLIVER I FERRER, prevere (Palma, 1985) AE Eladi Homs

- PERE DOLÇ MORRO, prevere (Palma, 1972) AE Costa i Llobera

- PERE FIOL I TORNILA, prevere (Palma, 1973) AE Sant Josep Obrer

- Pere Joan Campins i Barceló, bisbe (Palma, 1913) Al·lots-Guaites / Exploradors Mallorquins

- PERE LLOMPART I LLOMPART, prevere (Pollença, 1977) AE Tomir

- PERE RIBOT, franciscà (Es Pil·larí) AE Sant Xesc

- PERE XAMENA I FIOL, prevere (Felanix) Historiador

- RAFAEL ÁLVAREZ I LARA, bisbe (Palma, 10-03-1965 – 13-04-1973)

- RAFEL MAS I TOUS (Binissalem, 2006) AE Pedra Viva

- RAMON, franciscà (Palma, 1969) AE Sant Francesc

- RAMON ORÓ I GALLART, carmelita (Palma, 1967) Consiliari d'Al·lotes Guies

- RAMON SERRA I ISERN, prevere (Palma, 1969) AE Costa i Llobera

- SANTIAGO CORTÈS I CORTÈS, (Palma, 1974) AE Sant Josep Obrer

- SEBASTIÀ ARROM I COLL, prevere (Palma, 1960) AE Sant Josep Obrer

- SEBASTIÀ BARCELÓ, franciscà (Palma, 1978) AE Llorenç Riber

- SEBASTIÀ CAPÓ I LEAL, prevere (Palma, 1969) AE Costa i Llobera

- SEBASTIÀ MESQUIDA I SUREDA, prevere (Palma, 1969) AE Joan XXIII

- SIMÓ GARAU I MATAS, prevere (Palma, 1978) AE Costa i Llobera

- TEODOR ÚBEDA I GRAMAJE, bisbe (13-04-1973 – 18-05-2003)

- TOMEU PONT I PARERA, franciscà (Palma, 1969) AE Sant Francesc

- Vicente Miró I Casado, teatí ( Palma, 1959) Secció Scout Amor Divino

A la mort del general Franco

Record, com si fos ahir mateix, la data del 20 de novembre de 1975. 

Aleshores treballàvem en una de les barriades marginals de la ciutat de Piura, al Perú. 

Foren uns moments molt intensament viscuts al P.J. San Martín, esperonejats per organitzacions polítiques i sindicals revolucionàries, de caràcter marcadament esquerrà. 

Convocàrem concentracions i manifestacions pels carrers més cèntrics de la ciutat, a favor del restabliment a Espanya de les llibertats democràtiques perdudes durant els quaranta anys de franquisme. 

Seguíem amb molt d'interès, fins al més mínim detall, les incidències d'aquell procés polític que s'iniciava a l’Estat espanyol, amb motiu de la mort del dictador.

Record que, a mitjan mes de desembre d’aquell any, feia arribar als amics de Mallorca algunes reflexions que jo havia fet, a Piura, sobre el paper que jo considerava que havia d'exercir el Moviment Escolta i el Guiatge de Mallorca, en tant que moviment educatiu de la joventut mallorquina, en aquella conjuntura històrica. M'hi havia estat exercint durant un temps, abans d'anar-me'n al Perú, com a consiliari diocesà.

M'havien fet arribar un treball realitzat per la Delegació Diocesana d'Escoltisme de Mallorca, i que duia per títol "Escultismo y Sociedad". 

Des de lluny estant, ho considerava una aportació valuosa per al conjunt del moviment escolta de l'Estat espanyol, en uns moments de gran relleu històric.

Tot i amb això, volia fer-hi algunes crítiques, adreçades a aquell document que havia arribat a les seves mans, malgrat la distància i l'absència absoluta dels mitjans tecnològics de què disposam hores d'ara. 

I ho comentava així:

• "El consider un treball molt bo, atesa la situació actual de l'Estat espanyol. És una feina que el Moviment Escolta no pot passar per alt i que s'hauria de prendre amb moltíssima de responsabilitat, atenent el moment històric que travessa Mallorca. Què m'agradaria poder fer-hi més extenses aportacions! Hi ha companys mallorquins que treballen al Perú i que es moren de ganes de venir a Mallorca, a donar-hi una mà! Sembla un moment molt engrescador. Així i tot, pas a comentar-vos alguns aspectes generals que m'han cridat poderosament l'atenció".

Record que m'esplaiava aleshores en comentaris nombrosos i diversos que em provocava la lectura d’aquell document. Veia que aquell treball de reflexió del document "Escultismo y Sociedad" s'havia centrat molt, pentura massa, en la Declaració Universal dels Drets Humans. 

Tot i considerar que possiblement no hi havia cap altre agafatall millor on recórrer, creia que podia haver estat força intencionada una decisió d’aquelles característiques.

Jo veia que, tant la Declaració Universal com els ensenyaments papals que es reproduïen als document oficials, segons el meu parer, acostumaven a passar per alt un fet que, si s'atengués com calia, havia de contribuir poderosament a trabucar el món d'alt a baix. 

Fins i tot en relació amb les mateixes formulacions teòriques que, a primer cop d'ull, semblaven que ja no podien ser més humanitàries.

Totes aquelles declaracions, segons deia, donaven per descomptat que allò que perseguien i pretenien aconseguir s'havia de realitzar a l'interior de l'actual sistema d'explotació humana que duien a terme unes minories privilegiades, contra els interessos genèrics de les grans majories de la població mundial.

Opinava que, en passar per alt el fet constatat de la lluita de classes que s'estava donant al nostre món, l'elaboració d'aquells principis aparentment tan humanitaris oblidava que només es podien fer efectius amb la desaparició efectiva de les classes socials. 

Mentre les societats s’anassin construint damunt la base sociològica d’explotadors i explotats, tots aquells principis, per molt bells que poguessin semblar, no deixaven de ser pura teoria. No podien ser duits a la pràctica en un món que, quan empenyia a defensar els drets d’alguna persona o d’algun col·lectiu de persones, s’havia d’abocar a fer-ho només en funció de traure'n alguna casta de guany. 

Creia que, en aquella situació, el respecte pels drets humans sempre toparia amb uns límits que ja venien marcats des del principi: que no s'arribàs mai a perjudicar els més poderosos.

Per això, em demanava:

• "¿Quins drets i quines llibertats es poden defensar realment, quan el seu exercici i la seva pràctica tira per avall drets i llibertats que els més poderosos s'han anant apropiant amb força violència?"

Si es deixava de banda, doncs, el fet de la lluita de classes, dins un món que apareixia dividit d'aquesta manera, em semblava valuosa aquella aportació reflexiva que havia fet la DDE de Mallorca al conjunt del Moviment Escolta i Guiatge de l'Estat espanyol, amb el document "Escultismo y Sociedad".

També creia que hi mancava quelcom a afegir a aquells punts, quan feia referència a l'apoliticisme del moviment.

Compartint l'opinió segons la qual el Moviment Escolta no havia de prendre cap opció política concreta, com a tal, considerava que s'havia de parar esment a dos elements: d'una banda, a tenir ben clara l'existència de plantejaments polítics que, de cap de les maneres, no haurien de tenir mai  entrada dins el moviment: els partits de caire feixista, repressiu, dictatorial, militarista, de dretes. I de l'altra, l'existència d'altres tipus de partits polítics cap als quals el moviment, per ser conseqüent amb si mateix, hauria d'orientar i encaminar-ne els membres.

Era de l'opinió que el moviment s'havia d'anar convertint en una espècie de plataforma, des de la qual s’havien d’impulsar iniciatives tendents a encaminar la gent cap a determinats partits de l'esquerra plural que anava conformant el panorama polític a Mallorca: partits d'esquerres, democràtics, socialistes, comunistes, nacionalistes.

Reconeixia que es tractava d'una opinió molt personal, però que creia que coincidia amb la marxa d’un món que caminava a marxes forçades cap a una solidaritat internacional cada cop més enfortida.

Quant als partits que, per principi, s'oposaven a aquell objectiu, creia que no solament no havien de ser afavorits a l'interior del moviment, sinó que s'havia de fer tot el possible, en un procés educatiu molt intens, perquè fossin considerats cada cop més inacceptables.

També creia que, en plantejar-se si un moviment com l’Escoltisme i el Guiatge havia de prendre alguna opció político-partidària concreta, s'havia de tenir molt present la manca de cultura política existent. A Mallorca poc o res no se sabia d'allò que era i representava un partit polític. No n'hi havia pogut existir cap durant els darrers quaranta anys de fèrria dictadura franquista. 

Creia que esdevenia un plantejament que podia fregar la utopia, i que seria bo veure més de prop la realitat político-partidària existent.

Hi posava un exemple que considerava molt gràfic:

• "¿Com podem demanar a un infant de Mallorca si li agraden les 'papaies', uns fruits que no ha vist ni assaborit mai? Al més que pot arribar és a dir: 'deixau-me-les tastar, primer, i llavors ja vos diré si m'agraden no no'. Sembla el més lògic. En cas contrari, pot arribar a concloure que, com que les 'papaies' no han estat fetes per a ell, ha d’arribar a acceptar passivament i de bon grat que se les mengi un altre".

Amb totes aquelles reflexions que anava fent, tenia moltes ganes d’anar contribuint, en la mesura de les meves minses possibilitats, a aportar-hi alguns elements que poguessin ajudar a qüestionar, més políticament, situacions quotidianes que s'emmarcaven en aquell context de canvi polític històricament tan rellevant: 

• "Crec que de política hi entenem molt poc, per a no dir gens. També crec que ens fa falta descobrir i saber què és el que més convé en un moment determinat. Més que aferrar-nos a uns principis immutables que, sigui de llevant sigui de ponent, s'hagin de mantenir. La vida de la humanitat no sembla que vagi per aquí. Avui pot ser molt vàlid allò que ahir era discutible i despusahir era considerat inacceptable. D'aquestes contradiccions es va fent el nostre món, vulguem o no vulguem. I qui sap si l'actitud que prenguin avui determinats grups d'església al nostre país pot resultar, a la llarga, molt decisiva en el futur. Vosaltres qui estau més a prop ho podeu veure millor. Jo, des d'aquí, estic veient que, sense una politització molt forta de la joventut, no es pot donar el necessari canvi d'aquest sistema capitalista que se sosté damunt la injustícia que afavoreix els interessos d'una minoria i que ofega els interessos de les grans majories explotades i famolenques"...

De tot això, ja en fa quaranta anys, ara.

Crec, em sembla, mantenc la convicció que, suara mateix, ho tornaria a subscriure, en un percentatge bastant elevat!

Consiliaris escoltes, a la dècada dels anys seixanta, a Mallorca

A finals dels anys 60 (1968/1971) i també a finals dels anys 70 (1978/1982), vaig treballar intensament com a consiliari del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca: als Agrupaments Escoltes Jaume I i Verge de Lluc, Ramon Llull, Reina Constança, Son Sardina, Tardor, El Viver, etc.

En guard un record tan bo, tan positiu, tan viu, que no em puc estar de “concelebrar” amb la gent escolta el cinquantè aniversari de l'ordenació sacerdotal de mossèn Bartomeu Suau i Mayol, un dels consiliaris escoltes que més s'ha afanyat a mantenir-ne l'esperit, la pràctica i la vivència, a l'illa de Mallorca.

Servint-me de l'arxiu particular de la família escolta MAGRINYÀ-BOSCH, que conserva unes imatges valuosíssimes, enregistrades en “super-8”, n'he extret parcialment una edició digital on apareixen prop d'una vintena de consiliaris escoltes d'aquella època tan llunyana -entre els quals també m'hi compt!-

L'he pujat a FACEBOOK i a YOUTUBE, i em meravellen els comentaris que m'arriben, de gent ben diversa.

Amb imatges enregistrades a la dècada dels anys 60 del segle passat, he volgut retre homenatge a la gran tasca desplegada per aquest bon grapat de bons amics i companys de lluites educadores, dins el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, un grup nombrós de consiliaris escoltes (entre els quals m'hi comptava!)

Toni Roig, Biel Tomàs, Joan Trias, Sebastià Arrom, Jaume Terrassa, Tomeu Pascual, Biel Gelabert, Francesc Caimari, Ramon Oró, Los cuatro de Asís, Joan Mora, Guillem Payeras, Andreu Obrador, Cil Buele, Toni Bauçà, Guillem Miralles i Tomeu Suau.
Ho faig, amb motiu de la celebració del cinquantenari de l'ordenació sacerdotal del bon amic mossèn BARTOMEU SUAU I MAYOL



Alguns comentaris apareguts a l'FB:

“Si voleu veure en Paco de jovenet, mirau el vídeo. Surt al minut 3,45. Nines, ja me direu què trobau, he he he....
-Un artista! Curro!
- Jo no l'he trobat! Qui és??
- No idò en el minut 3'45 es veu molt bé!
- I què hi devia fer, ensotanat?”

Alguns comentaris fets al YT:

“Moltes gràcies Cil. Sa meva dona que va esser escolta de la Soledat, s´ha emocionat. Tenim un dubte: si en Gabriel Gelabert és en Biel Fil, des teu curs que va esser vicari de la Soledat. Records.” Toni

“Cecil: Quin temps aquell ! M´ha agradat reviure el que vaig veure sobre aquesta aventura, sobretot a l´entorn de la parròquia de l´Encarnació. Cecil: coratge...segueix i comunica-ho. Una abraçada.” Tomeu

“Molt bo el vídeo, la música, i, sobretot, els records.... Gràcies per recuperar, també, la nostra memòria!” Martí

“Benvolgut Cil: Acab de veure el reportatge dels Consiliaris Escoltes, amb motiu de les meves noces d'Or. Uri umushingantahe w'ukuri. A més de la traducció que pertoca, per a mi vol dir que ets un amic detallista i que saps estar en el lloc oportú en el moment que toca. Va ser una festa molt emotiva i amb molts de records. Per si tens temps i ganes de llegir, t'enviï l'homilia.” Tomeu

“Si bien no recuerdo a muchos... ( son muchos años lejos de estas tierras, me ha gustado verlo. Claro que recuerdo a Tomeu Suau, desde aquí mis felicitaciones por estos cincuenta años.” Isabel

“Molt interessant. M'ha agradat molt. Crec en Tomeu s'ho mereix. També jo estim i valor l'escoltisme i vaig ésser per poc temps consiliari. Gràcies.” Nofre

“Moltísimes gràcies Cil. Autènticament meravellós i tècnicament un muntatge i realització admirables. Agraït de tot cor has duit a la meva persona que té sentiments i ànima una remor fresca d'ahir que mai no podrem oblidar. He vist molta gent que ja no és per aquí però està a prop com per exemple record a Don Guillem Payeres. He vist també a D. Francesc de Borja Moll i sobretot a Nén Buele a qui tots els més petits admiràvem i estimàvem sempre amb la alegria plena i el gest amable per a tothom. Gràcies Cil el foc de campament mai no podrà apagar-se per molt que duri la nit o es torbi a arribar el dia.” Ferran

“Molt bé Cil i gràcies de ses imatges tan interessants i antigues.” Tomeu

“Cecili !! Genial !!!! Quin vídeo més autèntic... de l'esforç educatiu i d'un testimoni de servei i compromís per practicar els valors de l'evangeli. Quina gran feina que es va fer !!! ... Gràcies, gràcies, gràcies, !!!!! La societat d'avui en recull, en bona part, el fruit d'aquells esforços ... Quins bons records !!!!!!!!!! Des de Frankfurt una forta abraçada i molt agraït per mantenir-me en contacte ! ...” Francesc

“Precisament avui a l'església de Pòrtol els escoltes de l'agrupament Socarrel celebraven amb l'Eucaristia i la pertinent bunyolada el seu vintè aniversari. Emocionant, sempre a punt, i una abraçada a En Tomeu. Gràcies, Cil.” Pere J.

“Cil, la filmació m’ha semblat molt interessant i emocionant. M’han colpit les imatges de Biel Tomàs, Guillem Payeras i d’altres com les d’Antoni Roig, Tomeu Pascual, Tomeu Suau, etc. T’agraesc ben sincerament la tramesa. Salutacions cordials” Miquel

“Me han parecido muy emocionantes las escenas que nos has enviado, Cecilio. Recordar al Sr. Payeras, a Bartolomé Suau, a Andrés Obrador, a ti de joven, etc. Y lo que más me gusta es que no guardas ningún rencor a nuestras mentalidades del pasado (no todos las aceptan, muchos se arrepienten de ello). Tú sabes como yo (y como tantos) que jugaron su papel en nuestra evolución y que deben ser aceptadas como peldaños de una escalera de ascenso hacia más arriba. Un fuerte abrazo.” Ángel

Gràcies a la Vida, que tant m'ha donat!

45 aniversari d'una ordenació sacerdotal inoblidable

Avui es compleixen 45 anys, d'aquella fita assolida el 16 de juny de 1968, quan una quinzena d'estudiants joves érem ordenats sacerdots a la capella del Seminari Diocesà, a mans de monsenyor Rafael Álvarez Lara, bisbe de Mallorca.
Érem i som la generació del 68, de capellans joves mallorquins!
Són quaranta-cinc anys farcits, per a mi, de vivències i experiències inoblidables, des d'aquella fita assolida després d'haver romàs estudiant, en règim acadèmic intern i intens, les humanitats, la filosofia i la teologia que s'ensenyava aleshores en aquell centre d'estudis eclesiàstics a més de tres-cents alumnes. Mascles tots ells.
Els darrers vint-i-cinc anys, que els he viscut juntament amb la meva esposa Isabel Rosselló, fins allà on hem pogut i sabut, ens hem dedicat a tasques cíviques i polítiques relacionades amb l'esforç, personal i col·lectiu, amb ganes de contribuir a millorar les condicions de vida de la ciutadania. Primordialment al barri del Camp Rodó, a Ciutat...
Des que fa cinc anys se li va detectar la malaltia d'alzhèimer, les coses han canviat molt per a nosaltres. Ens hem hagut d'avesar a un altre ritme de vida, totalment diferent!
Anteriorment, havia viscut amb na Lina Company, l'esposa que va morir als 42 anys d'edat, víctima d'un “limfosarcoma maligne” detectat tres anys abans. Ens havíem dedicat primordialment a l'Escoltisme i als Clubs d'Esplai...
Tot això, després d'haver-me exercit com a “missioner” durant quatre anys a terres del Perú, a Amèrica Llatina, i uns altres quatre anys a terres del Burundi, a l'Àfrica Central. I d'haver prestat els meus serveis pastorals a tres parròquies de Ciutat: Sant Nicolau, Santa Catalina Thomàs i l'Encarnació, com a vicari a les dues primeres i com a rector a la darrera.
Transcorreguts aquests quaranta-cinc anys tan intensament com ràpidament, m'adon que la vida m'ha portat per uns viaranys que jo no m'havia imaginat mai. Són camins que no sempre han coincidit amb aquells que m'havia marcat de bon principi, però que han estat els recorreguts efectivament amb gent tan diversa, en àmbits tan diversos, amb feines tan diverses.
Mai no m'havia imaginat d'arribar a exercir-me com a funcionari de carrera a la CAIB, o com a regidor a l'Ajuntament de Palma, o com a conseller de Cultura al Govern de Mallorca, o com a diputat al Parlament de les Illes Balears, per exemple. I així ha estat, amb tot quant això pugui comportar.
Precisament aquests dies m'arriba la gran bona notícia de la publicació del meu primer llibre, “Gloses meves”. Editat a Mèxic, en català de Mallorca, gràcies al bon amic i company d'estudis eclesiàstics, el manacorí Joan Riera Mossegat.
D'ell sorgí la idea de dedicar-ne tot quant puguem arreplegar amb la seva difusió a la lluita contra la malaltia d'alzhèimer. I així pens fer-ho, quan se'n faci la presentació pública un cop passat l'estiu:

Gloses meves publicades (per a AFAM)
(13 €, o més...

)
Amb aquesta donació
que tu fas per aquest llibre,
has tocat endins la fibra
d'una bona associació
dedicada a gent malalta
que pateix qualque demència,
per la qual ara a la ciència,
tan mancada, li fa falta
obtenir molts de recursos
per atendre tanta gent
tal com cal, parant-hi esment,
lluny d'estèrils grans discursos.
Agraint aquesta ajuda
que anirà íntegrament
a enfortir-ne el tractament:
a l'AFAM molt ben rebuda!
Per tot plegat, no puc deixar de sentir-me profundament agraït a aquesta vida que tant m'ha donat! Fins i tot els mals moments passats, que n'hi ha hagut molts i variats, crec que m'han servit per a valorar-la més encara.
GRÀCIES A LA VIDA, QUE TANT M'HA DONAT!

Agrupaments Jaume I i Verge de Lluc: 50è aniversari (1963-2013)

El Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca està d'enhorabona. Enguany celebra el 50è aniversari dels Agrupaments Jaume I i Verge de Lluc, a la parròquia de l'Encarnació, a Ciutat.

Tres anys abans de la benedicció i col·locació de la primera pedra del temple parroquial, amb una missa a la plaça Fleming, celebrada pel bisbe de Mallorca Mons. Rafael Álvarez Lara el 6 de juny de 1966, s'hi inicia la labor educativa de l'Escoltisme i el Guiatge. Gràcies a la bona acollida que li dispensa qui n'és el rector i fundador, mossèn Antoni Roig.

El fet d'implantar-se els anys immediats al Concili Vaticà II, sens dubte, marca profundament la vida d'un moviment educatiu juvenil com aquest, lligat a la diòcesi mallorquina, un dels pocs que roman actiu, tot i les traves que imposa la dictadura del general Franco, fins al punt que tots dos agrupaments de l'Encarnació arriben a comptar l'any 1965 amb més de 200 integrants.

Fa 44 anys, que m'hi embranc a les totes, com a consiliari de l'Agrupament Verge de Lluc. No puc deixar passar l'avinentesa sense dir-hi, públicament, la meva. Sobretot ara que, pel que sembla, no disposam de gaires referents fidedignes que ens assenyalin camins a seguir, orientats cap a un futur millor per a la gent jove.

M'he de referir, sens dubte, a la labor ingent que durant bona part d'aquests primers 50 anys d'Escoltisme i Guiatge a la parròquia de l'Encarnació hi despleguen els bons amics Josep M. Magrinyà -cap de l'Agrupament Jaume I- i Paquita Bosch -cap de l'Agrupament Verge de Lluc.

No puc oblidar els contactes primers amb l'equip de caps de l'Agrupament Verge de Lluc, reunit al domicili particular dels Magrinyà-Bosch, que m'ajuden a iniciar-me com a consiliari escolta.

Guard un record molt especial de na Paquita Bosch, na Tonina Canyelles (organitzadora del primer Aplec de Daines, per a nines de 8 a 12 anys, i, successivament, cap de totes les unitats i cap de Ruta), na Teresa Gené, na Ta, mossèn Guillem Miralles, el “Tio Guillem”...

Qui en coneix de prop l'aportació humanística sobre generacions i més generacions d'escoltes i de guies, l'ha de valorar com a ingent i difícilment superable. Tant pel treball educatiu adreçat directament a caps i responsables d'unitats escoltes i guies, com per la implicació personal intensa en la formació i educació escolta d'infants, adolescents, joves i adults que participen a les trobades setmanals que, de bon principi, es fan al seu mateix domicili particular...

Gràcies a la invitació de qui s'hi exerceix com a consiliari escolta, el bon amic Andreu Obrador, l'any 1969 tenc ocasió d'estrenar-m'hi, recent ordenat capellà l'any anterior. Per a mi, aleshores m'és una veritable descoberta de tot un món nou. Estudiant al Seminari Diocesà de Mallorca, no en sé gairebé res, del moviment educatiu fundat per Sir Robert Stephenson Smyth Lord Baden-Powell, 1r Baró Baden-Powell (22 de febrer de 1857 a Londres - 8 de gener de 1941 a Nyeri, Kenya), conegut també com B-P o Lord Baden-Powell.

Amb metodologia pròpia, basada en la pedagogia activa, el contacte directe amb la natura, la feina en equip, la promesa i la llei escolta, la responsabilitat individual i col·lectiva, l'esperit de servei, l'amor al país, l'amor a la llengua pròpia, l'amor a la humanitat, l'amor a Déu... el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca que despleguen els Agrupaments Jaume I i Verge de Lluc, a l'Encarnació, és referent emblemàtic d'un sector ampli de la infància, adolescència i joventut de Ciutat.

Els inicis no estan exempts d'obstacles i dificultats, en voler crear la primera unitat escolta, una quinzena d'al·lots amb fulard color verd amb vora beig l'any 1963 (com esmenta na Paquita Magrinyà a L'Encarnació 1962-1996, pàg. 22). La persistent constància d'al·lots com Jaume Muntaner, Bernat Homar, Pere Bosch o Víctor Cuadrado, fa que es mantenguin els locals sempre a punt per a continuar-ne les activitats, amb un estol de Llobatons i una Secció, que esdevenen el nucli a partir del qual creix l'Escoltisme a partir de 1965.

El nomenament de mossèn Bartomeu Suau, el “Tio Tolo”, com a vicari de l'Encarnació i el seu interès per l'escoltisme fa que li arribi el suport i l'impuls decisiu. S'hi canvien els colors del fulard: dues meitats, dos triangles sense vora, un blau (Mare de Déu de Lluc) unit a un altre vermell (quatre barres del Conqueridor).

Més o manco per les mateixes calendes -uns dos anys després de l'inici del Moviment Escolta masculí- s'hi estructura un Esplet de tres Garbes, per a al·lotes de 12 a 15 anys, del Guiatge. Amb Margalida Tomàs, Antònia Cañellas, Joana M. Castelló, Neus Pujol, Germana Ripoll... s'hi proposa per a l'Agrupament femení el nom de Verge de Lluc, amb el mateix fulard que els al·lots (23 de gener de 1965).

El mateix any, n'Eladi Homs, comissari general de l'Escoltisme, a proposta de mossèn Bartomeu Suau, demana a Josep M. Magrinyà que accepti coordinar les unitats que s'apleguen a la parròquia. El mes d'abril de 1965 és nomenat cap de l'Agrupament Jaume I. Una mesada després, na Paquita Bosch, muller d'en J. M. Magrinyà, és nomenada cap de l'Agrupament Verge de Lluc per la comissària del Guiatge, na Maria Ferret Español...

Més que fixar-me en la història d'aquests dos agrupaments, m'interessa remarcar-ne alguns aspectes que valor com a molt positius.

Part significativa en la història viva de la parròquia de l'Encarnació, tots dos agrupaments contribueixen a fer-ne una comunitat cristiana activa, amb una pastoral renovada, oberta al diàleg amb el món, i amb unes celebracions litúrgiques força participades i engrescadores.

S'hi afavoreix la participació activa i responsable de gent laica a totes les etapes educatives, no solament pel que fa a l'educació en la fe cristiana, sinó també pel compromís personal i col·lectiu amb els problemes de la societat mallorquina.

Consider que, entre moltes d'altres, una de les aportacions més enriquidores que fan tots dos agrupaments és la introducció de la coeducació a Mallorca. Atents als signes del temps, amb la participació del vicari i consiliari mossèn Guillem Miralles, na Tonina Canyelles emprèn la gestació i el funcionament de les unitats coeducatives de Busquerets (1972), les primeres que plantegen amb rigor l'actitud col·lectiva que implica la coeducació d'homes i dones.

Durant aquests cinquanta anys de presència activa del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca a l'Encarnació, milers d'infants, joves i adults han passat pels agrupaments Jaume I i Verge de Lluc. N'han deixat alguna empremta i, també, n'han rebut l'engrescadora convidada a deixar aquest món una mica millor d'així com l'hem trobat en nàixer.

Tant de bo que durant els 50 anys venidors, continuïn escampant-se entre la gent jove de Mallorca els valors humanístics que proposa aquest moviment educatiu: fer persones lliures i solidàries, crítiques i responsables, austeres i respectuoses amb el medi ambient, cultes i engrescades en la tasca de construir un país on la democràcia vera en sigui nord i guia.

Cecili Buele i Ramis,

Ex consiliari diocesà

Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca