Amb na Bel Rosselló! En agraïment profund

Mai no m'havia passat, que  se m'arribassin a penjar més de cinc-cents comentaris al meu mur feisbuquer! Amb la mort recent de na Bel Rosselló i Girart, -la meva dona, des de l'any 1988 ençà- se n'ha ultrapassat el nombre amb escreix. Ho vull agrair públicament de tot cor.

Se'm fa difícil, per no dir impossible, fer arribar una resposta personal a totes i cadascuna de les persones que s'hi han expressat. Per això mateix, en reiter l'agraïment públic, de forma col·lectiva i completa.

Quan encara romanen fresques les darreres actuacions realitzades, no em puc estar de fer esment, això sí, d'algunes situacions que m'han arribat molt endins i que em resultarà molt difícil d'oblidar.

La família. Em sent profundament agraït a tots i cadascun dels membres de la família manacorina de na Bel Rosselló i Girart, «de s'Espital». Des dels seus tres germans vius -de sis que n'eren-, passant pels seus dos cunyats -de quatre que n'eren-, seguint pels seus nombrosos nebots, cosins i la resta de familiars més pròxims. Tots s'hi han acostat, amb molta cura, diligència i ganes d'acompanyar-la en tot moment.

Així mateix, tots i cadascun dels membres de la meva família palmesanarianyeraguineana Buele Ramis que, amb el seu interès continuat, les seves presències i el seu acompanyament ens han fet suport en tot moment.

Dins aquest àmbit, vull esmentar la proximitat amb què han romàs les Germanes de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, amb les quals, tant na Bel com la seva germana Maria, col·laboraren intensament durant anys. Fins al punt que na Bel arribà a treballar com a missionera al Perú durant 10 anys seguits, concretament a Trujillo i a Piura.

Precisament d'aquell indret llunyà d'Amèrica Llatina també han arribat suports i condols nombrosos de famílies peruanes que en mantenen molt viu el record. És el cas de la família piurana Moreno Romero, que, sempre que ens hi hem fet presents, ens han volgut acollir a ca seva com si fos ca nostra; d'antigues mestres que treballaren amb na Bel a l'escola parroquial del PJ San Martín, de Piura; d'antics companys que continuen presents amb el seu treball a Lima...

Les seves amistats. Na Bel és una dona que es feia estimar sempre, pertot i per tothom que se li atansava. Per això, m'ha alegrat ben molt comprovar que han estat nombrosíssims els seus amics que s'hi han acostat, tant a la residència Nova Edat de Montuïri -on el personal s'hi ha mostrat esplèndidament generós-, com a l'hospital de Manacor, com al funeral que li hem fet a l'església dels Dolors de Manacor, com al cementeri de Palma, com al funeral celebrat a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a Palma.

Amistats de tot ordre, d'antics companys de feina i de lluita dins del moviment veïnal, passant per col·legues treballadors, seguint per persones més acostades de la barriada del Camp Rodó.

No em puc estar d'agrair, entre moltes d'altres presències al cementeri municipal de Palma, l'efectuada pel company vicepresident del Govern de les Illes Balears, pel president del Consell de Mallorca i pel futur batle de Palma. Moltes gràcies per haver fet suport a la família de na Bel, en uns moments tan dolorosos com aquest.

Tampoc puc passar per alt el nombre de companys d'estudis eclesiàstics que s'han volgut sumar a les dues celebracions eucarístiques efectuades, tant a Manacor com a Palma. M'hi he sentit molt ben acompanyat, tant pels que érem a les bancalades de l'església, com pels que presidien les concelebracions des de l'altar -que no em podia creure que arribassin a ultrapassar el nombre   de catorze-. Moltes gràcies, companys.

Vull fer esment, també, d'una altra gent que ha contribuït a fer de les celebracions eucarístiques un encontre espiritual força enriquidor. 

És el cas dels membres de la «Nostra Schola Cantorum - d'Amics del Seminari» que es volgueren desplaçar a Manacor i que ompliren el temple amb les seves veus melodioses i polifòniques. Com també els membres dels cors de Santa Pagesa i del Secar de la Real, que, dirigits magistralment i acompanyats degudament a l'orgue, contribuïren a fer allò que na Bel volia que fos una celebració com aquella: l'expressió col·lectiva i compartida de la creença ferma que és ben factible treballar en la construcció d'un cel nou i d'una terra nova on s'implanti la justícia.

M'arribà molt endins la intervenció de la presidenta de l'entitat Forum Musicae, amb qui na Bel havia col·laborat des dels inicis de la creació de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans. Féu esment de la metàfora que Ramon Llull assenyala al Llibre d'Amic e Amat, per al mes de maig... 

«17. Demanaren a l'amic de què naixia amor, ni de què vivia, ni perquè moria. Respòs l'amic que amors naixia del remembrament, e vivia d'intel·ligència, e moria per oblidament.»

I m'arribà molt profundament al cor la participació del rector de la parròquia de Santa Catalina Thomàs, mossèn Ramon Lladó i Rotger. No només a l'hora de facilitar-nos-hi la celebració de la missa funeral, sinó també amb la seva presència al cementeri per fer-hi les exèquies, el seu record de na Bel com a membre de la comunitat parroquial, i la seva relació d'amistat amb la família manacorina Rosselló Girart.

Vull acabar aquesta relació, amb el meu agraïment profund a qui ha estat, és i serà per a sempre la meva dona, la meva companya, la meva amiga, la meva vida... durant tots aquests darrers vint-i-vuit anys de la nostra existència compartida en aquest món nostre... 

Algunes dades biogràfiques d'Isabel Rosselló i Girart

Neix a Manacor l'any 1939. Es passa la infància i joventut a fora-vila, a la possessió de s'Espital. 

Tant ella com la seva família -pare i mare, cinc germanes i un germà- es dediquen a les feines del camp. Se la recorda com a molt bona cantant, de tonades i cançons populars.

A la dècada dels anys 60, es trasllada a Palma. Cursa estudis de Magisteri Infantil i n'exerceix l'ensenyament primari a orfenats diversos. 

El mes de setembre de 1961, ingressa a la Congregació de les Germanes de la Caritat de Sant Vicenç de Paül. Fet que la porta a treballar al Perú com a missionera, primer, al Seminari Diocesà de Trujillo, i, posteriorment, al Pueblo Joven San Martín, de Piura, una de les barriades perifèriques més lluitadores de la regió nordenca del Perú.

De retorn a Mallorca, l'any 1977, es posa a treballar com a cambrera de pisos a l'hotel Kontiki, a la platja de Palma, d'on surt elegida delegada sindical d'UGT i es posa al front de lluites laborals intenses, encaminades a aconseguir condicions millors per al personal de la seva categoria. 

Per voluntat pròpia, cessa de la seva activitat religiosa com a membre de la Congregació esmentada, el mes de febrer de 1986.

A la dècada dels anys 80, entra a treballar com a dona de neteja a la Conselleria d'Educació i Cultura. Fins que es jubila l'any 2004.

Mentrestant, i des de l'any 1977 ençà, no deixa de desplegar diàriament una activitat frenètica com a dirigent veïnal al barri del Camp Rodó, integrada dins la Federació d'Associacions de Veïns de Palma, durant més de 3 dècades seguides. S'afilia durant uns anys al PSM-Entesa Nacionalista. 

L'any 1988 inicia una nova etapa dins la seva vida, i es casa pel civil amb Cecili Buele i Ramis.

Creient practicant i feminista militant, col·labora activament en tasques parroquials i participa sovint en les manifestacions reivindicatives que es convoquen, en defensa dels drets i les llibertats, del medi ambient o de la protecció de Mallorca.

Dona d'esquerres, vol viure i treballar sempre ben abeurada a les fonts de les lluites polítiques i socials d'Amèrica Llatina. Hi viatja en ocasions nombroses, on manté contactes directes amb organitzacions sindicals, polítiques i religioses.

Fins que la malaltia d'alzhèimer l'aglapeix de ple, quatre anys després d'haver-se jubilat...

Des de l'any 2009 ençà, ha de recórrer diversos centres sanitaris d'acolliment, com a centres de dia (AFAM, SARQUAVITAE, RESIDÈNCIA OMS) o com a residència geriàtrica (NOVA EDAT de Montuïri), d'on és traslladada a l'hospital de Manacor, on troba la mort el 18 de maig de 2016, a les 18 hores del capvespre, fruit de les complicacions derivades d'una oclusió intestinal greu...

A la meva estimadíssima dona, na Bel Rosselló i Girart

«Gran lluitadora,
gran mallorquina.
Treballadora.
Manacorina.
Dona tan fina
que enamora.

Quan se la mira,
encantadora,
per sempre admira,
encisadora.
Amb el somriure,
santa senyora,
al cel aspira,
sa gran penyora...»

Mentre la meva estimadíssima Bel Rosselló prepara les maletes per emprendre el viatge més llarg, de la seva vida, em ve al cap aquella cançó que ella canta tantes vegades,  quan, una vegada i una altra, pateix de valent els efectes nefasts de la maleïda malaltia d'alzhèimer que l'afecta durant més de 6 anys seguits...

«Jo no sabia què feia
i me vaig enemorar
d'un homo guapo que deia
an aquest hem d'espavilar...

Qué bonita que es mi niña,
qué bonita, cuando duerme,
se parece a una amapola
entre los trigales verdes...»

En homenatge senzill i sentit, envers totes i cadascuna de les persones que, d'una manera o una altra, ens han ajudat a fer-hi front durant tot aquest temps de calvari perllongat, injust i cruel (segons es miri), vull afegir-hi suara mateix aquestes altres que em vénen al cap, amb motiu de la seva partida definitiva cap a ca nostra...

«Mala nit, la de dilluns,
amb el llit tot ple de sang:
i tenim tan poques llums:
som fets de pasta de fang!

Que  no veim allò que és clar,
ni sentim que sona fort,
ni que arriba ja la mort,
ni si ho marca bé cap far...

Vull anar-me allà on vagis, lluny d'aquí,
que jo, aquí, ja no puc viure sense tu.

Concediu-me, Déu, la gràcia
de morir tots dos plegats!
Que, de viure separats,
no existeix més gran desgràcia!

Moltes gràcies, amor meu,
per ta vida lluitadora,
per ser gran animadora
de gent que no té res seu.

Moltes gràcies, amor meu,
per haver lluitat amb força
havent fet sonar alhora
batecs forts d'aquest cor teu.

Moltes gràcies, amor meu,
per ta fe engrescadora,
ta esperança fent senyora
de tot el que és àmbit teu.

Com tu vull ser, Bel estimada;
com tu, vull dur sonora veu;
com tu vull fer molta feinada,
de tu, voldria ser-ne hereu.

La música i la malaltia d'alzhèimer i d'altres demències

D'un temps ençà, em sent profundament atret per la consideració de la música com un element que podria donar resultats molt positius en el tractament de malalties com l'alzhèimer o altres demències.

Molt bon element, massa poc aprofitat, crec jo.

M'hi ha empès, sobretot, el fet de veure que, en el cas de la meva dona -diagnosticada d'alzhèimer l'any 2009- uns dels pocs records que manté encara més vius, amb la capacitat de reproduir-los verbalment, són precisament certes gloses o cançons breus (que, amb el pas del temps, sembla que ja se li van desdibuixant cada cop més dins la memòria...)

Sortosament, veig que a Mallorca cada dia que passa compareix més gent, especialment jove, que es vol dedicar a aprofundir en el paper important que pot arribar a tenir la música com un element terapèutic molt eficaç, en persones amb la malaltia d'alzhèimer i d'altres demències.

Es pot veure que s'hi dediquen amb molta més intensitat i voluntat, que no recursos disponibles -tant públics com privats-. Estudiants de la UIB, per exemple, interessats a conèixer gent de l'àmbit de la musicoteràpia... O professors de Música que enllacen música i alzhèimer...  O professionals desitjosos de fer-hi un poc d'intervenció terapèutica amb música, per ajudar, sense cobrar ni res... O gent que pensa en possibilitats on la música pugui ajudar en cosetes de la vida quotidiana...

Al costat de tot això, consider que són ben valuoses, també, certes iniciatives que van prenent força en aquest àmbit d'actuació terapèutica. És el cas, per exemple, de la pràctica de la musicoteràpia que s'està aplicant en un centre d'atenció especialitzada, com és ara Llar de Memòria, a la vila mallorquina de sa Pobla.

Dos dies abans de Nadal, dimecres dia 23 de desembre, a les 18 h, aquesta entitat poblera que presideix el farmacèutic i activista cultural pobler, Toni Torrens, amb l'empenta que hi dóna la seva impulsora, Margalida Serra «Keka», organitza a sa Congregació un CONCERT SOLIDARI, amb la col·laboració de l'Escola de Música de sa Pobla, Coral de sa Pobla, Ineseta, Antònia Serra «Mussola», i Toni Alomar «de Son Bonet».

Faig comptes d'assistir-hi, -i convid la gent a fer-s'hi present- convençut que s'hi han de veure ben a les clares els efectes beneficiosos d'un ús terapèutic de la música per a pacients amb malalties com la d'alzhèimer i d'altres demències.

Molt bona manera de celebrar Nadal: el naixement de més Vida, precisament allà on pot semblar que tot, o gairebé tot, ja és mort i ben mort.

Després d'un any i busques...

Com que veig que, des de l'actual Conselleria de Salut "socialista", m'estan prenent molt més el pèl que des de l'anterior Conselleria de Salut "pepera" (que ja és dir molt!), com a mínim vull que se'n sàpiguen certs detalls.

El 15 de juliol de 2015, fart de veure que no se'm contesta res de res, per part de la Conselleria de Salut del Govern de les Illes Balears "socialista", a la reclamació i denúncia presentada l'any passat, per la mala atenció que se'ns va dispensar al servei d'Urgències de l'Hospital Universitari de Son Espases -per cinc vegades consecutives-, em torn a fer present al Registre de la Direcció General del Servei de Salut, al carrer de Reina Esclarmunda, 9, Ciutat.

Conselleria de Salut "socialista"

Hi reiter per segona vegada la petició "que les autoritats sanitàries esbrinin, de la manera millor possible i com més aviat millor, quines en són les responsabilitats que s'hi escauen; i que em comuniquin, també com més aviat millor, quines han estat les mesures concretes adoptades per tal que quedin reparades totes i cadascuna de les deficiències assenyalades més amunt", al servei d'Urgències de l'Hospital Universitari de Son Espases.

Sorprenentment, tres setmanes després d'haver-hi anat, m'arriba la primera telefonada: es tracta de la veu de qui se'm presenta com a doctora de l'Oficina d'Atenció al Pacient. Em fa a saber que tenen a les mans la resolució pertinent, però que voldria conversar directament amb mi...

Li dic que podem concertar dia i hora, que n'estaré encantat de poder rebre, a la fi, la resposta al meu escrit del 5 de juny de 2014, sobre el qual, fins ara, ningú no me n'ha dit ni mu.

Quedam que ens podem veure l'endemà mateix, és a dir, dimecres, dia 5 d'agost de 2015, a les 9 del matí... en un lloc una mica sorprenent per a mi... No es tracta d'un hospital, sinó d'un hostal...

Em pos a preparar-me'n tota la paperassa disponible, a fi de tenir-ne a mà totes les dades concretes, d'uns fets malaurats que ens  varen passar ara ja fa un any i busques..

Encara no he acabat de pegar-hi una ullada, quan torna a sonar el mòbil. La mateixa persona em comunica que, lamentablement, no ens podrem veure ni el dia, ni a l'hora, ni a l'indret assenyalats anteriorment, fa poca estona. Que ho podríem deixar per a la setmana vinent...

Li dic que també hi estic ben disponible...

El fet és que han passat més de dos mesos i mig des d'aquella telefonada, i no he tornat a saber-ne res de res. 

Em deman si, d'això, no se'n pot dir una "presa de pèl monumental", per part de la doctora representant de l'Oficina d'Atenció al Pacient "socialista" de l'Hospital Universitari de Son Espases...

Conselleria de Salut "pepera"

L'any passat, el mateix dia que present la reclamació, automàticament m'arriba una resposta que diu així:

Justificant de recepció reclamació número Qssi-201410592

Govern_de_les_Illes_Balears@caib.correu.caib.es

6/6/14

per a usuari

Benvolgut Sr./Sra,,
El dia 6 de juny de 2014 vàrem rebre el seu escrit i l'hem enregistrat amb el codi 201410592. A partir d'ara s'inicia la seva gestió.
Un cop finalitzat el tràmit informatiu, li trametrem una resposta.
Gràcies per utilitzar el servei de reclamacions i suggeriments del servei de salut de les Illes Balears.
Els seus comentaris ens ajuden a reflexionar i ens permeten anar millorant la nostra atenció.
Atentament,
Servei d'Atenció a l'Usuari
Hospital Universitari Son Espases
Palma, 6 de juny de 2014"

Consider que també m'estan prenent el pèl, des de la Conselleria de Salut "pepera".
Però, si més no ho saben fer d'una altra manera, una mica més sofisticada, una mica més elegant, una mica més fina... no tan barroera com a l'etapa "socialista".
Ni som del PP, ni som del PSOE. Però em sap molt més greu i em cau molt més malament el comportament inacceptable d'aquests darrers...

La malaltia d'alzhèimer, mestra de la vida

Les lliçons que et dóna una malaltia com la d'alzhèimer mostren ben a les clares que se'ns presenta com una mestra veritable: t'ensenya a viure, en profunditat, d'una altra manera...

Quan fa gairebé sis anys i mig que el neuròleg de la meva dona li va diagnosticar «la malaltia d'alzhèimer com a possible», després d'haver-li fet una desena de consultes durant els quatre anys anteriors; i després d'haver hagut d'ingressar-la a la residència geriàtrica de Montuïri -on acudesc diàriament a compartir-hi amb ella unes hores i el dinar-, se m'acut d'assenyalar-ne, suara mateix, una desena d'aquestes lliçons magistrals que consider que fa la malaltia esmentada:

1. T'ensenya a valorar amb molta més profunditats coses tan senzilles com és ara el caminar i moure't, en veure que la malalta va perdent-ne les forces i la capacitat, cada dia que passa...

2. T'ensenya a mantenir-te coratjós, a l'hora d'enfrontar-te a altres dificultats que et presenta la vida, la gravetat de les quals aprens a relativitzar moltíssim més.

3. T'ensenya a exercitar-te en la pràctica constant de la paciència, quan veus que les coses no arriben a sortir així com desitjaries.

4. T'ensenya a relativitzar el valor que donam al temps, quan t'adones que hi ha situacions problemàtiques que l'únic que requereixen és temps i paciència.

5. T'ensenya a percebre que, al teu voltant, tot quant té a veure amb l'afectivitat, les mostres d'estimació, els detalls més insignificants van en augment progressiu, encara que només sigui qualque estona.

6. T'ensenya a valorar moltíssim més un somriure o una llàgrima, una rialla o un plor, una alegria o una queixa, un moviment o un silenci, una dormideta o un esclafit de rialles.

7. T'ensenya a ser més conscient del paper enorme que té per als humans arribar a poder satisfer dignament les necessitats fisiològiques elementals més bàsiques.

8. T'ensenya a valorar moltíssim més tot allò que vas veient que vas perdent de mica en mica i de forma imparable.

9. T'ensenya a descobrir i entendre el sentit d'una mirada tendra o d'un gest insignificant que, abans, se't podia haver passat desapercebut.

10. T'ensenya a relacionar de manera fefaent i clara, allò que és la infància més indefensa amb la vellesa malalta. Les al·lusions nostàlgiques, gairebé diàries, a la mare o al pare o a les germanes, es barregen molt sovint amb les alegries que li produeix la visió d'un infant menut quan li passa ben a prop...

Segurament se n'hi poden afegir moltes altres, de lliçons magistrals que et dóna una malaltia com la d'alzhèimer. De moment, n'apunt aquestes...

Glosa de cap d'any - 2014

Si durant l'any acabat

contactàrem qualque pic,

vet ací el que t'escric

ara, l'any nou començat.

Quins tres reis? Porten justícia?

Ationen llibertat?

I la solidaritat?

Mai no duen cap malícia?

“Any nou, vida nova” deien

els nostres avantpassats.

Bé sabien el que feien,

quan calia anar endavant.

“Any nou, vida nova” dic,

en un temps en què fa falta,

quan veus tanta gent malalta,

enlairar-se més d'un pic.

Que s'acostin novetats

perdurant aquest Any Nou,

lluny es quedin soledats,

enc que facin poc renou.

Vull trencar tota cadena

que me pugui esclavitzar;

vull gaudir la llibertat

que se'n pugui dir ben plena.

Amb la solidaritat

per senyal i per senyera,

dominant la terra entera,

visca la humanitat.

De justícia en vull arreu

i que no sigui gens torta,

sinó aquella que comporta

veritable i justa veu.

Tot lo bo que vull per tu

també ho vull per la gent teva,

ben igual que per la meva:

pots estar-ne ben segur.

Aquest quinze ja estrenat

que el catorze millor sia

i pitjor que el setze: via

plena de felicitat!

Montuïri, 31 de desembre de 2014

Nadala 2014 – A qui em desitgi molts d'anys

Com vols tu que faci gloses

i et desitgi un Bon Nadal?

Si bé ho mires, tant s'hi val,

m'entristeixen massa coses!

L'any catorze d'aquest segle

no resulta dels millors,

jo diria dels pitjors,

si aplicam aquesta regla:

Fa mig any que no tenc dona,

ni ma dona em té a mi;

separats feim el camí.

Podem dir-hi vida bona?

Tanta sort que a Montuïri

la tracten la mar de bé;

tot el personal l'até,

dedicant-s'hi com un ciri:

dia i nit roman encès,

fent-li llum i companyia,

bé l'escalfa i fa de guia,

fins allà on és permès...

Maleïda malaltia

la que ens duu a perdre el cap!

Cada cop més gent ho sap:

ben poc té de cosa fina.

I, amb això, vols que perduri

nostra vida per molts d'anys?

Quan s'acaben els afanys,

no val més ja que s'aturi?

Ara entenc l'advertiment

dels nostres avantpassats!

Quan deien, ben avesats

a fer front al patiment:

“Déu mos guard l'enteniment

més que la vida!”

Que per molts d'anys puguem continuar celebrant les festes de Nadal i de Cap d'Any,

allà on sia i sigui com sigui!

Montuïri, 23 de desembre de 2014

NEULES FETES ENGUANY PER NA ISABEL ROSSELLÓ GIRART, la meva dona