divendres, 20 de novembre del 2026

Erradicar la violència masclista envers les dones: és cosa d’homes!

  Una mesada abans de celebrar el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones el 25 de novembre (instituït i declarat per l’ONU l’any 1999), el Grup d’Homes per la Igualtat de Mallorca – que des de l'any 2008 es manifesta sovint contra la violència masclista -, he mirat de participar en les tres darreres «rodes d’homes» que han estat convocades recentment.

Dia 21 d’octubre, a la dessetena convocada enguany a Santa Eugènia. 

Dia 18 de novembre a la segona que s’ha fet a la plaça de Pere Garau. 

I aquest divendres dia 20 de novembre a la segona que s’ha fet també al Centre penitenciari de Palma (20 de novembre).

En totes hi ha participat un nombre considerable de membres del Grup i altra gent que s’hi ha anat sumant durant l’acte.

Particularment significativa ha estat la que hem fet aquest divendres a la presó de Ciutat. 

De bon matí ens hem fet presents al Centre penitenciari de Palma cinc membres del Grup, portant-hi el material adient per a la trobada. Estava programada per a les 10 h. Mitja hora abans ja hi érem.

Mentre estàvem esperant, he tengut la satisfacció immensa i l'alegria gran de veure-hi i saludar la bona amiga Germana de la Caritat, Sagrari Delgado, qui des de fa moltes dècades, s’hi fa present cada dia com a membre de Pastoral Penitenciària.

Passats tots els tràmits burocràtics, controls, barreres, passadissos, escales i patis, conduïts per funcionaris de presons molt amables hem estat enduits al Mòdul Mixt 6 i al Mòdul Terapèutic 8.

Al primer, ens hem trobat amb una quarantena d’homes i una desena de dones que no solament han escoltat atentament la lectura del Comunicat que dúiem elaborat i que hem anat exposant distribuint-nos-en els paràgrafs, sinó que també hi han dit la seva.

Amb expressions breus i concises s’han afegit a la proclama i hi han fet suport: que ni una dona més sigui maltractada per cap home! És el desig manifestat públicament.

Al segon pati, el del Mòdul Terapèutic 8, també ens hem pogut adreçar a més d’una seixantena de persones, dones i homes que, portant-hi a les mans els cartellets reivindicatius i envoltant el llaç amb espelmes recordatòries de les quaranta-sis dones assassinades enguany a l’Estat espanyol, també han volgut afegir comentaris ben sucosos sobre maltractaments rebuts i viscuts.

Entre d'altres assumptes, hi hem recordat que «la nostra Comunitat autònoma té una de les taxes més altes de dones que han estat víctimes de la violència masclista: 125 per cada 10 mil, segons dades facilitades per l’Observatori de Violència Domèstica i de Gènere. La ciutat de Palma, concretament, lidera el rànquing de denúncies per violència de gènere de tot Espanya. No és cap bona notícia, evidentment.»

Tots dos actes han acabat amb un minut de silenci per les dones que han estat víctimes de la violència masclista arreu del món.

    A l'espera d'atendre la convocatòria general per a la celebració del 25N d'enguany, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones, ens acomiadam de preses i presos, com també del personal funcionari que ens hi ha facilitat la trobada.

dimarts, 17 de novembre del 2026

Visita del papa Lleó XIV a Perú (i 05): jornada dominical amb el papa Lleó

Aquest diumenge 15 de novembre m’he passat moltes hores davant la pantalla del televisor domèstic seguint les petjades del papa Lleó XIV per contrades peruanes. En tenia moltes de ganes.

M’admira la seva condició física tan enfortida! En un sol dia ha duit a terme activitats públiques tan diverses com són ara trobades amb autoritats, coronacions i benediccions d’imatges sagrades, pregària de l’Angelus, encontres amb col•lectius diversos, celebració de l’Eucaristia, etc.

En un sol dia s’ha fet present a la costa peruana (Chiclayo i Piura), a la serra andina (Cusco) i a la selva amazònica (Pucallpa, la capital regional d’Ucayali). 

Segur que ha patit de debò els efectes inevitables del canvi en la temperatura (16 -> 35 graus) i per mor de l’altura (0 -> 4.000 msnm). Una gesta del tot inabastable per cap altre esser humà normal i corrent sense l’ajuda divina, combinada sens dubte amb la medicamentosa més humana.

Quan li demanen sobre aquesta «resistència física sorprenent després d’haver passat per una operació significativa», respon als periodistes i ho atribueix a la força de l’oració de tantíssima de gent i a l’ajuda dels metges. Ho considera com un dels dons rebuts del Senyor.

Aquesta estada meva davant del televisor em serveix per veure tranquil•lament i serena certes llums i algunes ombres d’aquesta visita papal a Perú, tan esperada per tantíssima de gent.

El papa a la selva amazònica peruana.

Seguint l’horari mallorquí (amb 6 hores avançades sobre l’horari real a Perú) inicien la Missa a Pucallpa a les 23h. He de dir que allò que veig i que sent no és el que més m’agrada: tot en castellà, sense cap mot en cap de les llengües amazòniques vives que s’hi parlen, quan la selva peruana n’està farcida, de llengües originàries! 

“Segons les dades oficials del Ministeri de Cultura del Perú, al país es reconeixen un total de 48 llengües originàries, de les quals 44 es parlen a la selva amazònica (mentre que les 4 restants pertanyen a l'àmbit andí: el quítxua, l'aimara, el jaqaru i el cauqui).
Aquestes 44 llengües amazòniques s'agrupen en prop de 17 famílies lingüístiques diferents i representen una enorme diversitat cultural i social (amb desenes de varietats locals), tot i que moltes d'elles es troben actualment en situació de vulnerabilitat o en perill d'extinció.”

M’hagués agradat moltíssim que, en presència del papa Lleó XIV se les hagués reconegudes molt més públicament, oficialment i respectuosa, de manera que s’hi haguessin arribat a sentir moltes més expressions lingüístiques amazòniques que les minses que s’adoptaren durant la Pregària dels fidels en la missa concelebrada pel papa i desenes de bisbes i sacerdots (que solament varen poder esser escoltats emprant sempre la llengua castellana!).

M’agradà i m’arribà molt endins la interpretació que va fer el papa en la seva homilia sobre els talents que cadascú ha rebut del Senyor i que ha de posar sempre i pertot arreu «al servei de la vida i de la terra».

He de reiterar el meu reconeixement preferent cap als papes: dels 8 que he conegut durant els meus 81 anys d’existència en aquest món, me’n qued sobretot amb aquests quatre: Joan XXIII, Joan Pau I, Francesc i Lleó XIV. Els quatre restants, els deix com a regal per a qui els vulgui admirar i s’hi senti més identificat.

Quant al papa agustí, entre d’altres aspectes, m’he fixat que en lloc d'esmentar la “religiositat popular”, terme que utilitzàvem nosaltres en la dècada dels anys 70 del segle passat, s’estima més parlar de la “pietat popular”.

També hi ha emprat aquest terme l’arquebisbe agustí de Cusco, monsenyor Lizardo Estrada Herrera O.S.A., el successor de qui fou l’arquebisbe titular durant gairebé dotze anys monsenyor Richard Alarcón Urrutia (qui morí el proppassat dia 30 d’octubre, després d’haver preparat acuradament aquesta visita papal): «Com evangelitzar «la pietat popular» d’aquest país nostre?» es demanava l’arquebisbe cusqueny.

M’ha arribat molt  endins el record del bisbe difunt recentment, alhora que certes referències que he considerat interessants com són ara la valoració  positiva de la música i les danses, dels pelegrinatges i les processons, de les confraries i els moviments d’Església, presentat tot no solament com una part de la cultura i del folklore de Perú, sinó sobretot com a elements que contribueixen a crear una comunitat de cors... a caminar junts gent que pensa diferent... a afavorir la cultura de la convivència i de la pau... a reprendre un camí de renovació de la devoció popular...

A més de les imatges i els sons que em passa LATINA NOTICIAS, el canal televisiu que ofereix en directe totes les jornades de la presència papal a Perú, m’interessa també seguir les informacions oficials que emet sobre aquest viatge Vatican News. Per això mir de fixar aquests enllaços que s’hi refereixen:

. Un viaje que no se mide en kilómetros. Massimiliano Menichetti

. León XIV ya está en Roma tras concluir su visita apostólica a América Latina. Patricia Ynestroza - Ciudad del Vaticano

. Viaje apostólico del Papa León XIV a Perú: Una foto, una historia, una emoción. 

. EL PAPA LEÓN XIV EN URUGUAY - ARGENTINA - PERÚ

    Trob molt interessant la roda informativa del papa Lleó XIV  durant el vol de retorn a Roma des de Perú. És en aquest àmbit on es mostra la veritable personalitat de Robert Francis Prevost Martínez qui s’hi expressa tan àgilment en espanyol com en italià o en anglès.


dissabte, 14 de novembre del 2026

Visita del papa Lleó XIV a Perú (04): viatge del papa a Cajamarca

     Ahir em vaig perdre el seguiment en directe de la tercera jornada de divendres, la que el papa Lleó XIV va passar a Perú, Chiclayo i Pimentel. Així i tot, faig comptes de reprendre-ho "a posteriori" repassant informacions publicades en àmbits diversos.

    Sortosament avui he pogut romandre atent per més temps davant la pantalla de televisió per seguir fil per randa, a través de LATINA NOTICIAS, la quarta jornada del dissabte, la que passa a Chiclayo i a Cajamarca, a localitat andina de Santa Cruz de Succhabamba, i a Zaña.

    He gaudit a les totes de veure imatges i d'escoltar les paraules encoratjadores d'un papa que porta dins el cor totes aquelles terres i i tota la gent que les treballen. No se n'oblida.

    Primerament, he seguit la jornada sabatina ha començat amb la cerimònia de la coronació de la Verge Maria a la catedral de Chiclayo - d'on va ser bisbe durant prop de 9 anys -. Se'l veu entregat a la seva gent. Amb ganes de romandre-hi proper. Sense presses. Tranquil·lament. Durant unes jornades que, ho miris com ho miris, li han de resultar feixugues de tan atapeïdes.

    Tot seguit, s'ha traslladat en helicòpter de la Força Aèria Peruana fins a l'esplanada improvisada a la localitat andina de Santa Cruz de Succhabamba a uns 135 km de la ciutat de Chiclayo. Hi ha arribat a les 4 del capvespre, hora mallorquina.

    He de reconèixer que m'han emocionat moltíssim les escenes que he pogut presenciar en la pantalla. Es tracta d'un antic missioner agustí que, essent bisbe avesat a visitar aquesta gent que resideix al capcurucull de les muntanyes antines, un bon dia és cridat a Roma pel papa Francesc amb l'encàrrec d'ocupar-se del Dicasteri per als Bisbes, l'organisme de la Cúria Romana que s'encarrega d'assistir al papa en el nomenament de bisbes i en l'organització diocesana de l'Església llatina, és a dir l'autoritat màxima dins l'episcopat catòlic. 

    El bisbe Robert Francis Prevost Martínez aleshores els promet que hi tornarà, a Santa Cruz. I, de fet, és avui quan compleix aquesta promesa, no ja com el seu bisbe, sinó com a papa, cap suprem de de tota l'Església catòlica.

    Esdevé tot un gest que diu molt del seu tarannà tan procliu a romandre més a prop de la gent senzilla i pobra que no de la més rica i benestant.

    També m'ha arribat molt endins que, trobant-se a la costa peruana, hagi volgut posar peu a la costa andina, en terres cajamarquines. Les duc molt endins per motius diversos. N'he visitat contrades diverses. 

    Algunes es troben lluny de Santa Cruz (200 km?) com és el cas de Celendín, Cajamarca, Cascas o Contumazá. D'altres, com Chota on tenc gent coneguda i on nasqué el president de la República Pedro Castillo, es troben bastant més a prop (60 km).

    La missa que ha concelebrat amb gran quantitat de bisbes i capellans ha finalitzat cap enllà les 6 del capvespre (hora mallorquina), iniciant-hi el retorn en helicòpter cap a la ciutat de Chiclayo d'on té programada visita a Zaña (que també m'interessa moltíssim seguir de prop).

    Durant la retransmissió televisiva he tengut oportunitat de veure-hi el frare agustí que ens atengué la mar de bé l'any passat a la casa convent de Trujillo quan el visitàrem, P. Ramiro Castillo Castro, OSA, i també el bisbe de Chulucanas, monsenyor Cristóbal Mejía, que vaig tenir oportunitat de saludar quan m'hi vaig fer present i m'explicà la vida i miracles de l'agustí P. Prevost.

    No així el bon amic periodista que ens acompanyà com a guia per tot el territori. Malauradament em diu que es troba ingressat a l'hospital per "dengue".

    Tampoc no m'ha faltat qui m'envia un escrit - atribuït al papa Lleó XIV - segons el qual aquest s'excusa de no haver pogut anar a visitar la regió de Piura...

divendres, 13 de novembre del 2026

Visita del papa Lleó XIV a Perú (03): primeres reflexions personals

  Després d’una primera jornada del papa Lleó XIV a la capital de Perú (12 de novembre de 2026), que comporta tot una sèrie de trobades diverses, com la mantenguda amb les autoritats del país andí, la societat civil i el cos diplomàtic al Gran Teatre Nacional ; la que manté amb els bisbes peruans a la capella del Palau Arquebisbal de Lima; la celebració de l’Hora Mitjana presidida per Lleó XIV juntament amb els bisbes, sacerdots, religioses, seminaristes, equips sinodals i consells pastoral a la Basílica Catedral de Sant Joan apòstol i evangelista;  una altra trobada sobre desafiaments i les esperances per al futur del poble peruà amb la participació del papa a la Plaça d’Armes; la vigília d’oració amb joves i universitaris que presideix a l’Estadi Nacional de Lima; mir de seguir tant com puc la visita del papa Lleó XIV a Perú en directe a través de LATINA NOTICIAS, tot i la diferència horària entre Mallorca i Perú d’unes 6 hores endarrerides.

La paraula que més sent que hi pronuncien i que repeteixen una vegada i una altra els comentaristes televisius  és “emoció”, “emotiu”, “emocionant”.

Fa la impressió que la ciutat de Lima – d’uns 12 milions d’habitants actualment - bull a les totes amb una visita tan singular com aquesta. La retransmissió d’un esdeveniment tan insòlit és espectacular.

Tant de bo que tantíssima d’emoció concentrada en tantíssima de gent produeixi fruits notoris en la convivència urbana cívica i que les paraules pronunciades avui es tradueixin demà en comportaments exemplars per part de la gent que hi viu i que s’hi veu involucrada d’una forma o una altra.

No hi ha cap dubte que el papa nord-americà Lleó XIV s’hi sent feliç i ben a gust en aquest ambient peruà que coneix a les totes des de fa anys. Se n’hi ha passat més d’una vintena com a missioner agustí i com a bisbe. I que el poble peruà també se’n sent ben orgullós i no deixa d’expressar-ho d’una manera força cridanera i molt entusiasta.

En una manifestació tan espectacular i multitudinària com aquesta, amb tants mitjans de tota casta desplegats, tot i que no deixa de ser-hi, ens costa bastant de veure-hi la figura del seguidor i representant de Jesús de Natzaret. 

I més quan informen detalladament de les mesures que s’hi han hagut de prendre en vistes a protegir-ne “la seguretat”. El personatge ho requereix, diuen. El personatge s’ho mereix, afirmen. El personatge s’ha de protegir, reiteren. I, per això mateix, ha d’anar envoltat de munió d’altres personatges que l’han de protegir de possibles malifetes: guàrdia suïssa, gendarmeria vaticana, policia nacional peruana, policia local limenya i  tot quant faci falta perquè no li passi res de nou al papa (no fos cosa que morís enclavat en creu!)

A banda d’imatges esporàdiques centrades en el contacte directe del papa amb algunes persones concretes que pertanyen a sectors de la població peruana més malmenada, tot el gros d’un viatge com aquest duu ben visible la marca del poder i l’ostentació, molt més que la del servei humil evangèlic que assenyala “que la teva mà esquerra no sàpiga què fa la teva mà dreta” (Mt 6,3). Res a veure amb un consell evangèlic com aquest. 

    Més tost s’hi deu voler reflectir (Mt 5,14-16) quan apunta «vosaltres sou la llum del món... que resplandeixi la vostra llum davant dels homes, de manera que vegin les vostres bones obres i en glorifiquin el Pare del cel».

Déu vulgui, idò, que tot sia en profit i benefici del conjunt de les esglésies que congreguen creients i de la població mundial en general que s’ho mira una mica més a la distància. 

Tant de bo que aquest afany de poder i de protagonisme que traspuen les imatges transcendeixi la mirada i vagi molt més enllà del que comporta un veritable negoci econòmic de proporcions gegantines. Com cap altra mostra de religiositat institucional arreu del planeta.

Que Déu sigui lloat sempre, en tot i pertot! Així com Ell vol i desitja. També a Perú, aquests dies i sempre.

dijous, 12 de novembre del 2026

Visita del papa Lleó XIV a Perú (02): amb encontres protocol·laris d’un cap d’estat

Lleó XIV, el 267è papa de l’Església Catòlica és el cap d’estat de la Ciutat del Vaticà des de la seva elecció el 8 de maig de 2025. Conseqüentment té les tres nacionalitats: l’estatunidenca, la peruana i la vaticana. Es converteix així en un cas inusual de papa amb múltiples nacionalitats civils reconegudes oficialment en el sentit modern del terme.
   
 Les imatges retransmeses per youtube evidencien que s’hi mou a gust, en aquest àmbit institucional tan complex i divers. Se’l veu tranquil, serè, somrient, com a peix dins l’aigua. Amb tendència a atendre primordialment els sectors de la població més vulnerables. 

 A més d’informar-me com faig habitualment a través de Vatican News  he mirat de cercar i trobar opinions entre les meves amistats peruanes sobre aquesta visita papal: a la quarantena de persones del Perú amb les quals em comunic sovint, els he demanat que em diguin com la veuen i la viuen. 

 Des del primer moment he anat rebent respostes que em fan besllumar un cert interès a comunicar-me’n l’opinió, el parer, els sentiments, les crítiques, els elogis, les incomprensions o simplement les poques ganes de dir-hi la seva. Esper que tot plegat serveixi per ajudar a fer-ne una valoració una mica més completa i objectiva que la que puguem obtenir a través dels canals informatius convencionals més professionals. 

 Es tracta en aquest cas d’aportacions de gent senzilla: pares i mares de família, cambrers, mestres, guies turístics, directors de centres, religioses, alguns eclesiàstics, dos bisbes. A mi, de bon començament m’han xocat moltíssim les aparicions tan perllongades del papa Lleó XIV juntament amb la presidenta de la República de Perú, Keiko Sofía Fujimori Higuchi: a l’aeroport durant una bona estona, al palau presidencial o al Teatre Nacional durant unes altres estones llargues. 

 Per afegitó em diuen que el proper dia 15 la presidenta se’n va a la Xina i deixa el papa a Perú com aquel qui diu "abandonat". Males llengües difonen que ho fa per evitar-s’hi reprimendes papals tant o més dures que la que Lleó XIV li envergà, al president argentí, Javier Gerardo Miley.

 També m’assenyalen que un dia com aquest la presidenta Fujimori ha arribat tan tard a l’aeroport internacional de Lima Callao que l’avió papal ha hagut de fer voltes i més voltes durant una estona llarga, fins que se l’ha vista arribar ben acalorada.
   
 Pel que he pogut veure i notar durant les tres primeres hores de seguiment, m’ha semblat que es tracta d’una visita papal que commou moltíssim a moltíssima de gent. És una visita molt desitjada. Hi ha una gran expectativa i molta d’emoció per l’arribada d’aquest papa a Perú. 

 Qui més qui manco se sent gent privilegiada pel fet de poder assistir a una missa celebrada amb el papa. Són molts els que ho consideren una gràcia divina, i esperen que pugui animar la gent a caminar per un Perú tan necessitat d’esperança. 

És el que em comunica la bona amiga piurana Z.A.M. quan em dịu que "El papa ha tengut una rebuda apoteòsica i ella ha tengut l'oportunitat de veure'l de prop quan pujava al Papamòbil per recórrer els carrers de Lima fins arribar al Teatre Nacional on ha fet el seu primer discurs". 

 Em conten que fins i tot de països veïns com Equador, Bolívia, Colòmbia o Xile també s’ha desplaçat molta de gent a Lima. Creuen que el més emocionant de tot ha de ser la seva arribada a la diòcesi de Chiclayo divendres, al tercer dia, on treballà com a bisbe durant prop de 10 anys a la dècada dels anys 80. 

 D’altres afirmen que ja voldrien prendre part en alguna de les activitats programades amb motiu de la visita papal, però que el seu estat de salut no els permet d’assistir-hi i ho lamenten moltíssim. Com és el cas d'un bon amic "chiclayano" que s'ha hagut de quedar a casa - com puc veure'l fotografiat - per mor d'haver estat afectat pel "dengue" (E.E.A.).
 

Visita del papa Lleó XIV a Perú (01): una visita molt esperada

M’interessa moltíssim seguir al màxim aquesta visita papal que, esper, pot dur algunes conseqüències molt valuoses, no solament per al Perú sinó també per al conjunt de l’Església catòlica i de la societat mundial. És «el viatge apostòlic» que mir amb moltes més ganes i amb un grau molt alt d’esperança. 

Per a mi, Lleó XIV és el papa que necessita el segle XXI: un eclesiàstic nascut al Nord, modelat al Sud i retornat al Nord com a papa. Un papa que,  a més d’això, també manté una ascendència familiar racialitzada. De manera que, lluny de pertànyer al sector de la població nord-americana blanca, protestant i de parla predominantment anglesa, per part de la seva padrina materna és membre d’una d’aquelles famílies considerades com a «criolles de Louisiana» negres, catòliques i de parla predominantment francesa. 

 L’any passat vaig voler recórrer els quatre indrets on va treballar anys enrere el missioner agustí Robert Francis Prevost Martínez: Chulucanas, Trujillo, Chiclayo i Callao. I me’n vaig dur molt bona impressió: els seus 20 anys de treball a Perú com a missioner, com a formador, com a rector i com a bisbe han deixat petjades inesborrables que han transformat moltes de les realitats que hi trobà quan hi arribà l’any 1985. 

 Això em duu a pensar (esper que no sia ingènuament) que també pot arribar a transformar algunes de les realitats amb què s’ha trobat com a papa i cap suprem de l’Església catòlica. Els qui em coneixen més de prop saben que, faci el que faci i digui el que digui Lleó XIV, li mantendré la meva confiança total almanco fins al dia 31 de desembre de l’any 2028...

Assegut davant la pantalla del meu ordinador domèstic, a les 23 hores del dia de Sant Martí a Mallorca (a les 17 hores peruanes) veig que aterra l’avió Airbus A330-200 d’Aerolíneas Argentinas amb la inscripció PONTIFEX MAXIMUS i les banderes de Perú i del Vaticà a l’aeroport internacional Jorge Chavez de Lima Callao que hi trasllada el papa Lleó XIV, després de cinc hores de vol des d’Argentina a Perú. Tothom qui vulgui pot seguir-ne les imatges en directe, gràcies a la informació que m’ha passat Micaela Álvarez Calmet – la filla d’Elvira Calmet i Anselm Álvarez (qepd), segons la qual youtube informa de manera que pugui seguir-ho tot en viu i directe.