A Francesc Antich i Oliver, president del govern autonòmic balear (i 3)

Fa pocs dies, amb motiu de la mort inesperada del bon amic i primer president socialista del Govern de les Illes Balears, Francesc Antich i Oliver, escric en aquest mateix blog meu:

"Som testimoni directe que, amb la presidència de Xisco Antich, s’hi donen passes considerables en aquest sentit... Tot i que sia tímidament, les polítiques públiques favorables als sectors més vulnerables s’hi veuen considerablement enfortides. No solament en l'aspecte quantitatiu, sinó també i sobretot millorant-ne la qualitat."

Amb uns comentaris que em fa arribar la bona amiga manacorina, Magdalena Ordinas Febrer, presidenta de l’Associació Balear de Porfíria (sa Coma, Mallorca), i que agraesc de tot cor, m'adon que hi faig curt amb les meves primeres apreciacions...

L'Associació Balear de Porfíria, una de tantes...

Hores d'ara, em sembla adient remarcar-hi també una altre aspecte concret, importantíssim, que pot resultar summament explicatiu del tarannà singular del president Antich: la seva obertura i gran disponibilitat a col·laborar activament amb els sectors de la població més vulnerable.

Deien els antics que "contra facta non valent argumenta" (contra els fets, no hi val cap argument). I això són fets, concrets i comprovables, que evidencien que Francesc Antich va ser un bon president, únic i irrepetible, com afirmen.

Durant el seu mandat presidencial, es preocupa molt per aquelles persones que es troben afectades per malalties rares a les nostres illes. D’acord amb la petició d'ajuda que li fa l’Associació Balear de Porfíria, elaboren un molt bon treball que rep el suport del Govern balear presidit per Francesc Antic, encaminat a donar difusió i fer visibles les Malalties Rares en aquesta comunitat autònoma pluriinsular.

Diu la presidenta manacorina que s’ha de reconèixer que, baix el mandat presidencial del polític algaidí, les Illes Balears compten amb el govern que ha fet més feina i que ha ofert més ajudes a les persones afectades per les malalties rares en aquesta comunitat autònoma. 

Cartell de la Conselleria de Salut i Consum
del Govern presidit per FRANCESC ANTICH

Com a mostra ben palesa, esmenta que durant el mandat presidencial de Francesc Antich elaboren i publiquen un llibre que recull la relació exhaustiva de totes les malalties rares detectades en aquestes illes. Com també de totes les associacions de malalties rares que hi han anat sorgint i que hi romanen actives, ajudant les persones i les famílies més directament afectades.

Publiquen aquest llibre l’any 2005. Hi surten 188 associacions de malalties. Hi fan molta de feina, d’importància cabdal, fent una passa de gegant en aquest camp, impulsant un treball molt valuós envers les malalties rares dins l’àmbit de l’atenció sanitària pública illenca.

És gràcies a Francesc Antich que poden arribar a crear l'Associació Balear de Porfiria i fer el programa de medicaments autoritzats i prohibits en l’àmbit d’aquesta malaltia rara anomenada Porfíria, que afecta un bon nombre de famílies, sobretot en el Llevant de Mallorca.

Pel fet d'haver-ne viscut jo, d'alguna manera, els efectes directes de molt a prop, a l’interior de la meva família manacorina, em sent personalment i profundament molt agraït a les aportacions sucoses que hi fa aquesta associació.

Gràcies a Francesc Antich, fan campanya informativa per tots els centres de salut de les Illes Balears, sobre l’existència d’una malaltia tan rara com aquesta i sobre els mitjans més adients per a fer-hi front.

Gràcies a ell, poden confeccionar millor el llistat complet dels medicaments prohibits i autoritzats per a les Porfíries Agudes. Gràcies a ell, fins i tot aconsegueixen que sigui el mateix Govern Balear qui pagui íntegrament aquest llistat que, al cap i a la fi, arriba a salvar moltes vides.

La seva presentació a Barcelona per part d'especialistes professionals de Mallorca, contribueix a l’assoliment d’una millora considerable en el diagnòstic i el tractament d'una malaltia tan rara com és la Porfíria. Alhora que ho comparteixen, n’informen altres instàncies internacionals de països nombrosos.

Gràcies a l’ajut que hi dispensa el Govern presidit per Francesc Antich i a la seva sensibilitat humanística, l’Associació Balear de Porfíria, amb la col·laboració d’un  bon estol de professionals illencs de la salut,  per intermedi de la directora del Servei de Porfíries de l’Hospital Clínic de Barcelona, arriben a presentar al Centre Europeu de Malalties Rares els llistats elaborats a Mallorca.

Des d'aquest àmbit que envolta l’Associació Balear de Porfíria, presidida per la manacorina Magdalena Ordinas Febrer, consideren i valoren molt positivament la tasca política desplegada pel socialista algaidí Francesc Antich i Oliver. Diuen que va ser un bon polític i una excel·lent persona.

Que descansi en Pau!

A Francesc Antich i Oliver, president del govern autonòmic balear (2)

Acudint a la capella ardent del Consolat de Mar, on romanen per unes hores les seves restes mortals, faig arribar la meva salutació més personal a la mare de Xesc Antic, a la seva esposa Conxa García, a la seva germana Catalina Antich i a la resta de familiars, amistats i militants socialistes presents. 

Hi deix escrites, al Llibre de condolences unes breus paraules d’agraïment:

«Bon amic i president Xesc Antich:
Agraint la teva tasca
d’un esplèndid president.
Aquí i ara en faig esment,
en aquesta bella casa».

L'endemà mateix d'aquesta visita efectuada a la capella ardent del Consolat de Mar, em faig present al cementeri d'Algaida on és previst de fer-hi el comiat definitiu a les restes mortals de qui és el primer president socialista del Govern de les Illes Balears, l'algaidí Francesc Antich i Oliver, (QEPDA).

Només arribar al poble, ja m'adon de la gran quantitat de gent que es dirigeix cap al cementeri algaidí, en vehicles i a peu sobretot. Enmig d'una gran operació policial a càrrec de la Guàrdia Civil i la Policia Local, que s'afanyen a mantenir-hi l'ordre i a fer les indicacions pertinents perquè puguin aparcar-hi convenientment els centenars (o milers) de cotxes que hi acudeixen.

Gent de la vila algaidina de totes les edats i condicions fan coa per entrar al recinte funerari municipal. Alguns porten rams de flors. D'altres roses o clavells vermells. Tots amb l'emoció en el rostre. Amb ganes de desfilar per la capella on roman instal·lat el fèretre, i amb el delit de saludar i confortar la família Antich Oliver davant la pèrdua d'una persona tan apreciada.

Abans d'entrar-hi, molt amablement m'indiquen i assenyalen l'existència damunt d'una tauleta d'un bon manat d'exemplars escrits de "la darrera glosa feta p'en Xesc Antich". N'agaf un per a mi, i uns quants més per a gent amiga que sé que voldria tenir-ne...

La darrera glosa de Xesc Antich

A la mateixa porta d'entrada, tenc oportunitat de saludar Conxa Garcia, l'esposa. Com també Catalina Antich, la germana. I la resta de familiars que hi són presents: sa mare, els seus fills, els seus nebots...

Albir en primer lloc, la corona de flors que hi aporta el Senat. Seguida de la que li ofereix el Congrés dels Diputats. Completada amb la de l'Agrupació Socialista d'Algaida, Pina i Randa. Les tres corones que veig col·locades a l'interior del tanatori. A més de les flors que envolten el fèretre, cobert amb la bandera de les Illes Balears. I munió immensa de rams i de corones que s'ajunten en un admirable mosaic a l'exterior de la capella.

Desenes de roses vermelles de l'Agrupació Socialista
d'Algaida, Randa i Pina

Com a bon amic seu, mir d'ocupar el racó més apropat de la capçalera del baül (per no entorpir la marxa de la coa llarga i extensa, que circula disposada a retre-li la darrera salutació). Des d'aquí mateix elev la meva pregària personal, mussitant-hi un efusiu i molt sentit "Parenostre", en català, la nostra única llengua pròpia, i reclamant-hi la protecció damunt totes i cadascuna de les "Quatre illes, un país, cap frontera" que tan admirablement governà, administrà i representà com a president en sengles tandes legislatives.

M'alegra ben molt veure-hi moltíssims rostres de gent coneguda. Senyal clar de la valoració altíssima que té entre la ciutadania illenca. Mir de saludar la gent que puc, content de veure que, al final de la seva vida terrenal, rep el reconeixement públic a la molta i molt bona tasca desplegada com a polític i com a ciutadà d'aquest país.

Moltes de gràcies, bon amic Xesc Antich i Oliver!

A Francesc Antich i Oliver, president del govern autonòmic balear (1)

Tot i saber que pateix una malaltia greu, no m’esper la notícia de la seva mort, just iniciat l’any 2025, a l’edat de 66 anys. Que descansi en pau, el bon amic i millor president del govern autonòmic d’aquestes illes nostres, l’algaidí Francesc Antich i Oliver.

Amb el meu agraïment a la gran tasca política desplegada per ell, faig arribar el meu condol més sentit i profund a la seva família, amb qui compartesc el dolor per una pèrdua tan primerenca, com també a les seves amistats més properes...

Mai de la vida no podré oblidar els quatre anys que, essent diputat del Parlament de les Illes Balears, dins el grup parlamentari del PSM-Entesa Nacionalista, tenc la gran oportunitat de col·laborar-hi, participant-hi activament amb les meves intervencions i actuacions públiques, des del mes d’agost de 1999 fins al mes de març de 2003. 

El president FRANCESC ANTICH acull l'ambaixador de Burundi a Espanya i França
VENERANDO BAKEVYUMUSAYA, al Consolat de Mar (gener 2000)

El tractament cordial, sempre, en pla de conversa senzilla, normal i corrent, no li desapareix, ni poc ni gens ni una mica, durant tot el temps que duren els seus mandats com a president del Govern. 

Com solen dir a Mallorca, mai no li pugen els fums al cap, amb l’exercici dels seus nombrosos càrrecs institucionals: regidor, batle, conseller, president, diputat, senador, etc. Sinó que sempre es comporta, amb tothom, com una persona normal i corrent, amb la senzillesa que atorga la condició d'home d'aquesta terra nostra, de la pagesia algaidina.

La seva mort em fa venir al cap el record viu d’aquell temps: vint-i-sis anys enrere, en el Parlament de les Illes Balears tres grups parlamentaris considerats d’esquerres (el Socialista, el PSM- Entesa Nacionalista i el d’Esquerra Unida i Ecologista), encertam de ple en la tasca de governar, administrar i representar aquest país nostre, amb un lema que canviaria de cap a peus la manera de governar en aquest indret mediterrani: «Quatre illes, un país, cap frontera»...

També em plau recordar la bona relació que manté aleshores el president Antich amb la institució insular del govern, l’administració i la representació de Mallorca, on m’exercesc com a conseller de Cultura i Joventut... Sempre m’hi arriba el seu suport, institucional, polític i personal... Amb un tractament de tu a tu indefugible!

President i presidenta, consellers i consellera

Les seves gloses, que acostuma a recitar-nos gairebé cada any en seu parlamentària, bé sigui per Nadal, bé sigui per la cloenda del curs parlamentari, esdevenen un veritable compendi de tot allò que ell desitja per al conjunt de la població que habita en aquestes illes mediterrànies: sempre el millor del millor!

La seva mort em fa reviure la impressió que mantenc, d’uns anys ençà, sobre la tasca política institucional. M’adon que ha sofert molts i molt diversos canvis, si comparam la d’avui amb la que s’està duent a terme a finals de la dècada dels anys 90 del segle passat. 

És clar que, com tot, la política institucional de les administracions públiques, ha d’anar canviant. No en faltaria d’altra. S’ha d’anar adaptant a les situacions noves que afecten la vida de les nostres societats. Els canvis són llei de vida. 

Però, a mi, em sembla que aquests canvis sempre han d’anar en sentit cada cop més positiu a favor del conjunt de la població. Sobretot cap als sectors que viuen en condicions més dures i crues, i no tant a favor de cap formació política, ni de cap grup privilegiat, ni de cap sector benestant que pretengui servir-se’n utilitàriament.

Som testimoni directe que, amb la presidència de Xisco Antich, s’hi donen passes considerables en aquest sentit. Tot i que sia tímidament, les polítiques públiques favorables als sectors més vulnerables s’hi veuen considerablement enfortides. No solament en l'aspecte quantitatiu, sinó també i sobretot millorant-ne la qualitat. 

En aquest àmbit de la seva actuació solidària, també amb països del Sud, no em puc estar de referir-me expressament i directa a l’acollida calorosa que dispensa el 19 de gener de l’any 2000, al bon amic meu i ambaixador de Burundi a Espanya i França, Venerando Bakevyumusaya, al Consolat de Mar. D'un quart de segle enrere, en són testimoni fefaent les fotografies admirables que hi pren el professional excel·lent Tolo Salleras. Tots dos ja s’han retrobat en la dimensió desconeguda per a nosaltres...

El president FRANCESC ANTICH durant la recepció oficial al Consolat de Mar
de l'ambaixador de Burundi a Espanya i Europa, VENERANDO BAKEVYUMUSAYA
(19 de gener de l'any 2000)

Qualsevol que vulgui veure-ho, ho pot comprovar de manera més que evident: no és ben bé el mateix allò que fan en aquestes illes nostres els governs anteriors, de les dretes illenques... Ni allò que faran les que l’han de succeir en el temps... Que allò que propugnen i s’afanyen a dur a terme els dos governs d’esquerres, presidits per Xisco Antich. No tenen punt de comparança.

Que ho va fer tot molt ben fet? És clar que no! N’hi ha que haguéssim volgut anar moltíssim més enllà encara. Moltíssim més... Incineradora de Son Reus... Hospital de Son Espases... Desprotecció de La Real...  Però ja sabem que, hores d’ara, no deixam de ser més que una comunitat autònoma maltractada, a l’interior d’un Estat que vol aprofitar-se’n, de nosaltres. I ho està aconseguint, de quina manera!

Si alguna cosa li podem agrair, a Xisco Antich, com a president, és que, durant tota la seva vida política, ha mirat d’aconseguir per a aquestes illes nostres, si no el màxim que ens pertoca, sí el que, d’acord amb la seva idea, li permet d’obtenir amb la normativa vigent en aquest temps nostres...

Ho diu molt clar en la darrera entrevista que li fan:

«Posàrem en marxa moltes mesures de protecció del territori, es va fer el parc natural de Llevant, compràrem Son Real, les Salines, Albarca, el Verger... fins al punt de passar de 8.000 hectàrees protegides a prop de 27.000. S’aprovaren els plans de residus de Mallorca, Eivissa i Formentera, el Pla de demolicions i voluminosos, el Pla hidrològic; es posà en marxa l’ecotaxa; es posà en ordre els hotelers i es perseguiren 47.000 places turístiques il·legals, al mateix temps que fèiem feina per a una major independència del turisme creant una central de reserves. Dinamitàrem construccions il·legals, férem la Llei de comerç i polítiques que defensaven el producte local, el primer Pla energètic i el primer projecte de gasoducte. Es va crear l’Institut de la Dona, la targeta bàsica, férem la Llei de parelles estables i la Llei cremallera que ara es discuteix a l’Estat. Es va dur el tren fins a Manacor i sa Pobla, es va crear el TIB i, en habitatge social, es va quintuplicar el que feia l’Ibavi. Es va fer una feinada amb la llengua i la cultura, i amb els centres educatius, amb més nous professors que mai. Impulsàrem el federalisme insular i...»

I sempre recordant, fent esment, reiterant, glosant la nostra condició de comunitat autònoma, més singular que cap altra de les mediterrànies: "Quatre illes, un país, cap frontera!".

Gràcies, Xisco, per tot quant has fet a favor d’aquestes illes nostres! Que la història t'ho recompensi.

No sabria jo glosar
Així com tu tan bé feies:
Aquells mots que sempre ens deies,
Mai per mai no hem d’oblidar!

Acudint a la capella ardent del Consolat de Mar, on romanen per unes hores les seves restes mortals, faig arribar la meva salutació més personal a sa mare, la seva esposa Conxa García, la seva germana Catalina i a la resta de familiars, amistats i militants socialistes presents. 

Hi deixant escrites, al Llibre de condolences unes breus paraules d’agraïment:

«Bon amic i president Xesc Antich:
Agraint la teva tasca
d’un esplèndid president.
Aquí i ara en faig esment,
en aquesta bella casa».