Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Verge de Montserrat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Verge de Montserrat. Mostrar tots els missatges

dilluns, 22 de juny del 2026

La meva darrera visita a l’abadia de Montserrat

    Abans d’emprendre el vol cap a terres africanes, a Burundi el mes de juliol vinent, he volgut retre visita a la Moreneta de Montserrat. Amb pocs dies d’estada a Barcelona, prenc el tren R5 cap a Monistrol. En cremallera arrib fins al santuari marià abans de les 9h. Tenc reservada l’entrada a la Missa conventual a les 11h. Em deixen passar per pujar al cambril de la Verge. Poca gent en aquesta hora. Em dóna temps per pregar-hi tranquil·lament.

    La Missa conventual ja no és allò que era! Comença amb una monició en castellà. L’ùnic cant  gregorià que hi entonen resulta penosament interpretat per una dotzena i mitja de monjos, la meitat dels quals ordenats sacerdots. Deixen més de mig buid el presbiteri.
    Pel que veig, m’adon que avui celebren el 150è aniversari de no sé ben bé quina congregació religiosa. Al final, m’assabent que es tracta d’una institució religiosa anomenada la Companyia de Santa Teresa de Jesús, coneguda popularment com les Teresianes.
    Fundada pel sant Enric d’Ossó l’any 1876, la jornada d’avui s’emmarca dins un pelegrinatge internacional de cinc dies que uneix els llocs més emblemàtics de la vida  del fundador: Tortosa, Montserrat i Tarragona.
    El distintiu que porten penjant pel coll evidencia que s’hi han reunit centenars de pelegrins procedents de 21 països d’Europa, Amèrica i Àfrica on la Companyia és present.
    Els quatre primers bancs de l’abadia queden reservats per a membres d’aquesta institució. En haver-hi arribat prest, puc asseure’m al primer destinat al gran públic. Això em permet de seguir la celebració eucarística a prop del presbiteri, dins un temple ple a vessar, amb més de tres-cents membres de la institució que hi són presents, germanes, docents i laics.
    Es tracta d’una missa commemorativa on agraeixen el llegat de la institució des de 1876. Al final de la celebració no hi manca la salutació del papa, via Nunciatura apostòlica, amb un text breu llegit pel monjo que presideix l’assemblea eucarística.
    En sortir del temple, veig que encara romanen visibles alguns vestigis de la visita recent que el papa Lleó XIV ha fet a Montserrat. Una visita que hi ha deixat petjades fondes.
    De fet, en  queda un llegat discursiu molt definit. 

    El nucli central dels seus missatges s'ha articulat entorn de tres eixos fonamentals: la reconciliació i el rebuig a la polarització, la dimensió universal de l'acollida i l'entrega personal del seu ministeri a la Verge.
​    L'eix més potent i comentat de la seva al·locució és una crida directa a la pau social i a desarmar l'agressivitat en la convivència diària. 
    El papa demana als fidels "deixar caure les armadures que ens han anat endurint el cor". Assenyala que la violència verbal sovint s'utilitza de forma errònia com a protecció davant les pròpies pors o ferides.
    Fa una crida explícita a renunciar a les "paraules feridores, el judici immediat, la murmuració i la calúmnia", demanant estendre aquesta actitud a tots els àmbits: la família, el lloc de treball, la política i, molt especialment, les xarxes socials.
    Des del balcó de la basílica, davant de milers de pelegrins, Lleó XIV lloa explícitament el caràcter integrador de la societat catalana.
    Agraeix obertament a Catalunya el fet d'haver rebut històricament tantes persones d'altres països, destacant que el territori "ensenya com integrar tothom en una sola família".
    Prenent com a referència l'esfera que la imatge de La Moreneta sosté a la mà dreta, recorda que representa el "cuidador maternal universal", un símbol que convida a reconèixer-nos tots com a germans on ningú pot quedar exclòs.
    La visita té una alta càrrega emocional i personal per al pontífex, qui aprofita per revelar un vincle íntim amb l'advocació montserratina: sorprèn els assistents en recordar, utilitzant el català, els seus anys com a rector a la parròquia de Santa María de Montserrat a Trujillo (Perú), connectant la seva biografia pastoral directament amb Montserrat.
    Declara que acudeix a la muntanya sagrada per posar en mans de la marededéu el seu ministeri petrí i la missió global de l'Església Catòlica "en un món que clama demanant justícia i pau".






dilluns, 15 d’agost del 2022

Marededéu de Bisila, patrona de l’illa de Bioko

Església parroquial de Sant Pius X,
a la ciutat de Palma (Mallorca)
L’any 2017 m’assabent que a la parròquia de Sant Pius X de Ciutat, regentada per mossèn Pere Dolç, i a la parròquia Verge de Montserrat, regentada per mossèn Jaume Alemany, la comunitat guineana BUBI resident a Ciutat celebra cada any la festa de la Marededéu de BISILA, patrona de l’illa de Bioko, on es troba Malabo la capital de Guinea Equatorial, coincidint amb el dia que l’Església catòlica d’arreu del món commemora la festivitat de l’Assumpció de la Verge Maria.

Imatge de la Marededéu de Bisila,
a l'interior de l'església de sant Pius X
A l’església de sant Pius X, a les 12 del migdia celebren una missa solemne, amb una participació considerable de la comunitat guineana catòlica resident a Ciutat que aquest dia 15 del mes d’agost s’ajunta a la comunitat parroquial que té per costum d’acudir-hi tots els diumenges i festes de guardar.

Seguidament, tota la comunitat guineana bubi es trasllada i fa present al saló parroquial d’una altra església de Ciutat, la de la Verge de Montserrat, on es duu a terme un dinar característic de Guinea Equatorial, amb plats cuinats i preparats per les mateixes famílies i compartits entre tots els assistents.

A la sobretaula, en un ambient summament festiu, passen hores i més hores cantant i ballant, dansant al més pur estil africà.

Aleshores me n’alegr ben molt, de saber-ho, atès que, pens jo, al meu pare ja difunt, originari de Sampaka, li hauria agradat ben molt participar-hi. En el seu nom, i de tota la família Buele, m’hi faig present cada dia 15 d’agost: 2017, 2018, 2019... I n’enregistr algunes imatges...

Amb motiu de la pandèmia, han de suspendre totes dues activitats els anys 2020 i 2021.

Membres de la comunitat  guineana bubi assistents a la missa
Sortosament aquest any 2022, encara que d’una manera molt més tímida, més senzilla i manco concorreguda, un bon grapat de guineans residents a Ciutat ens feim presents a l’església de sant Pius X, per a la missa.

Assistents a la missa, a la sortida del temple
Després acudim a un restaurant d’Inca, on celebram la festa amb un senzill i modest dinar de companyonia.

Compartint taula al restaurant Canyamel d'Inca
N'acabam la jornada a la casa de la bona amiga guineana Delfina Ebulabaté, qui, juntament amb el seu espòs Armengol Uta Erimo (que en pau descans!) són dos dels primers guineans que arriben a Mallorca i decideixen residir-hi a la dècada dels anys 60 del segle passat.

Enguany, menjar europeu...
Encara conserv amb molta d'estimació una d'aquelles fotografies en què compareixem tots tres el dia del seu matrimoni... un bon dia de l'any 1969, juntament amb la meva germana Maria Ana i mu mare Maria del Carme...

Celebrant el matrimoni de Delfina i Armengol, l'any 1969, a Palma
Durant la jornada festiva dedicada a la Marededéu de Bisila, a la casa de Delfina, tots ens ho passam molt bé. Encara que lament moltíssim desconèixer la llengua bubi que parlen amb normalitat total la resta dels assistents... 

Tant de bo que me n’ensenyin una mica, ni que siguin algunes poques expressions més útils en aquesta llengua africana que parlen bubis de Guinea Equatorial.