Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Perú. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Perú. Mostrar tots els missatges

dimarts, 17 de novembre del 2026

Visita del papa Lleó XIV a Perú (i 05): jornada dominical amb el papa Lleó

Aquest diumenge 15 de novembre m’he passat moltes hores davant la pantalla del televisor domèstic seguint les petjades del papa Lleó XIV per contrades peruanes. En tenia moltes de ganes.

M’admira la seva condició física tan enfortida! En un sol dia ha duit a terme activitats públiques tan diverses com són ara trobades amb autoritats, coronacions i benediccions d’imatges sagrades, pregària de l’Angelus, encontres amb col•lectius diversos, celebració de l’Eucaristia, etc.

En un sol dia s’ha fet present a la costa peruana (Chiclayo i Piura), a la serra andina (Cusco) i a la selva amazònica (Pucallpa, la capital regional d’Ucayali). 

Segur que ha patit de debò els efectes inevitables del canvi en la temperatura (16 -> 35 graus) i per mor de l’altura (0 -> 4.000 msnm). Una gesta del tot inabastable per cap altre esser humà normal i corrent sense l’ajuda divina, combinada sens dubte amb la medicamentosa més humana.

Quan li demanen sobre aquesta «resistència física sorprenent després d’haver passat per una operació significativa», respon als periodistes i ho atribueix a la força de l’oració de tantíssima de gent i a l’ajuda dels metges. Ho considera com un dels dons rebuts del Senyor.

Aquesta estada meva davant del televisor em serveix per veure tranquil•lament i serena certes llums i algunes ombres d’aquesta visita papal a Perú, tan esperada per tantíssima de gent.

El papa a la selva amazònica peruana.

Seguint l’horari mallorquí (amb 6 hores avançades sobre l’horari real a Perú) inicien la Missa a Pucallpa a les 23h. He de dir que allò que veig i que sent no és el que més m’agrada: tot en castellà, sense cap mot en cap de les llengües amazòniques vives que s’hi parlen, quan la selva peruana n’està farcida, de llengües originàries! 

“Segons les dades oficials del Ministeri de Cultura del Perú, al país es reconeixen un total de 48 llengües originàries, de les quals 44 es parlen a la selva amazònica (mentre que les 4 restants pertanyen a l'àmbit andí: el quítxua, l'aimara, el jaqaru i el cauqui).
Aquestes 44 llengües amazòniques s'agrupen en prop de 17 famílies lingüístiques diferents i representen una enorme diversitat cultural i social (amb desenes de varietats locals), tot i que moltes d'elles es troben actualment en situació de vulnerabilitat o en perill d'extinció.”

M’hagués agradat moltíssim que, en presència del papa Lleó XIV se les hagués reconegudes molt més públicament, oficialment i respectuosa, de manera que s’hi haguessin arribat a sentir moltes més expressions lingüístiques amazòniques que les minses que s’adoptaren durant la Pregària dels fidels en la missa concelebrada pel papa i desenes de bisbes i sacerdots (que solament varen poder esser escoltats emprant sempre la llengua castellana!).

M’agradà i m’arribà molt endins la interpretació que va fer el papa en la seva homilia sobre els talents que cadascú ha rebut del Senyor i que ha de posar sempre i pertot arreu «al servei de la vida i de la terra».

He de reiterar el meu reconeixement preferent cap als papes: dels 8 que he conegut durant els meus 81 anys d’existència en aquest món, me’n qued sobretot amb aquests quatre: Joan XXIII, Joan Pau I, Francesc i Lleó XIV. Els quatre restants, els deix com a regal per a qui els vulgui admirar i s’hi senti més identificat.

Quant al papa agustí, entre d’altres aspectes, m’he fixat que en lloc d'esmentar la “religiositat popular”, terme que utilitzàvem nosaltres en la dècada dels anys 70 del segle passat, s’estima més parlar de la “pietat popular”.

També hi ha emprat aquest terme l’arquebisbe agustí de Cusco, monsenyor Lizardo Estrada Herrera O.S.A., el successor de qui fou l’arquebisbe titular durant gairebé dotze anys monsenyor Richard Alarcón Urrutia (qui morí el proppassat dia 30 d’octubre, després d’haver preparat acuradament aquesta visita papal): «Com evangelitzar «la pietat popular» d’aquest país nostre?» es demanava l’arquebisbe cusqueny.

M’ha arribat molt  endins el record del bisbe difunt recentment, alhora que certes referències que he considerat interessants com són ara la valoració  positiva de la música i les danses, dels pelegrinatges i les processons, de les confraries i els moviments d’Església, presentat tot no solament com una part de la cultura i del folklore de Perú, sinó sobretot com a elements que contribueixen a crear una comunitat de cors... a caminar junts gent que pensa diferent... a afavorir la cultura de la convivència i de la pau... a reprendre un camí de renovació de la devoció popular...

A més de les imatges i els sons que em passa LATINA NOTICIAS, el canal televisiu que ofereix en directe totes les jornades de la presència papal a Perú, m’interessa també seguir les informacions oficials que emet sobre aquest viatge Vatican News. Per això mir de fixar aquests enllaços que s’hi refereixen:

. Un viaje que no se mide en kilómetros. Massimiliano Menichetti

. León XIV ya está en Roma tras concluir su visita apostólica a América Latina. Patricia Ynestroza - Ciudad del Vaticano

. Viaje apostólico del Papa León XIV a Perú: Una foto, una historia, una emoción. 

. EL PAPA LEÓN XIV EN URUGUAY - ARGENTINA - PERÚ

    Trob molt interessant la roda informativa del papa Lleó XIV  durant el vol de retorn a Roma des de Perú. És en aquest àmbit on es mostra la veritable personalitat de Robert Francis Prevost Martínez qui s’hi expressa tan àgilment en espanyol com en italià o en anglès.


dissabte, 14 de novembre del 2026

Visita del papa Lleó XIV a Perú (04): viatge del papa a Cajamarca

     Ahir em vaig perdre el seguiment en directe de la tercera jornada de divendres, la que el papa Lleó XIV va passar a Perú, Chiclayo i Pimentel. Així i tot, faig comptes de reprendre-ho "a posteriori" repassant informacions publicades en àmbits diversos.

    Sortosament avui he pogut romandre atent per més temps davant la pantalla de televisió per seguir fil per randa, a través de LATINA NOTICIAS, la quarta jornada del dissabte, la que passa a Chiclayo i a Cajamarca, a localitat andina de Santa Cruz de Succhabamba, i a Zaña.

    He gaudit a les totes de veure imatges i d'escoltar les paraules encoratjadores d'un papa que porta dins el cor totes aquelles terres i i tota la gent que les treballen. No se n'oblida.

    Primerament, he seguit la jornada sabatina ha començat amb la cerimònia de la coronació de la Verge Maria a la catedral de Chiclayo - d'on va ser bisbe durant prop de 9 anys -. Se'l veu entregat a la seva gent. Amb ganes de romandre-hi proper. Sense presses. Tranquil·lament. Durant unes jornades que, ho miris com ho miris, li han de resultar feixugues de tan atapeïdes.

    Tot seguit, s'ha traslladat en helicòpter de la Força Aèria Peruana fins a l'esplanada improvisada a la localitat andina de Santa Cruz de Succhabamba a uns 135 km de la ciutat de Chiclayo. Hi ha arribat a les 4 del capvespre, hora mallorquina.

    He de reconèixer que m'han emocionat moltíssim les escenes que he pogut presenciar en la pantalla. Es tracta d'un antic missioner agustí que, essent bisbe avesat a visitar aquesta gent que resideix al capcurucull de les muntanyes antines, un bon dia és cridat a Roma pel papa Francesc amb l'encàrrec d'ocupar-se del Dicasteri per als Bisbes, l'organisme de la Cúria Romana que s'encarrega d'assistir al papa en el nomenament de bisbes i en l'organització diocesana de l'Església llatina, és a dir l'autoritat màxima dins l'episcopat catòlic. 

    El bisbe Robert Francis Prevost Martínez aleshores els promet que hi tornarà, a Santa Cruz. I, de fet, és avui quan compleix aquesta promesa, no ja com el seu bisbe, sinó com a papa, cap suprem de de tota l'Església catòlica.

    Esdevé tot un gest que diu molt del seu tarannà tan procliu a romandre més a prop de la gent senzilla i pobra que no de la més rica i benestant.

    També m'ha arribat molt endins que, trobant-se a la costa peruana, hagi volgut posar peu a la costa andina, en terres cajamarquines. Les duc molt endins per motius diversos. N'he visitat contrades diverses. 

    Algunes es troben lluny de Santa Cruz (200 km?) com és el cas de Celendín, Cajamarca, Cascas o Contumazá. D'altres, com Chota on tenc gent coneguda i on nasqué el president de la República Pedro Castillo, es troben bastant més a prop (60 km).

    La missa que ha concelebrat amb gran quantitat de bisbes i capellans ha finalitzat cap enllà les 6 del capvespre (hora mallorquina), iniciant-hi el retorn en helicòpter cap a la ciutat de Chiclayo d'on té programada visita a Zaña (que també m'interessa moltíssim seguir de prop).

    Durant la retransmissió televisiva he tengut oportunitat de veure-hi el frare agustí que ens atengué la mar de bé l'any passat a la casa convent de Trujillo quan el visitàrem, P. Ramiro Castillo Castro, OSA, i també el bisbe de Chulucanas, monsenyor Cristóbal Mejía, que vaig tenir oportunitat de saludar quan m'hi vaig fer present i m'explicà la vida i miracles de l'agustí P. Prevost.

    No així el bon amic periodista que ens acompanyà com a guia per tot el territori. Malauradament em diu que es troba ingressat a l'hospital per "dengue".

    Tampoc no m'ha faltat qui m'envia un escrit - atribuït al papa Lleó XIV - segons el qual aquest s'excusa de no haver pogut anar a visitar la regió de Piura...

divendres, 13 de novembre del 2026

Visita del papa Lleó XIV a Perú (03): primeres reflexions personals

  Després d’una primera jornada del papa Lleó XIV a la capital de Perú (12 de novembre de 2026), que comporta tot una sèrie de trobades diverses, com la mantenguda amb les autoritats del país andí, la societat civil i el cos diplomàtic al Gran Teatre Nacional ; la que manté amb els bisbes peruans a la capella del Palau Arquebisbal de Lima; la celebració de l’Hora Mitjana presidida per Lleó XIV juntament amb els bisbes, sacerdots, religioses, seminaristes, equips sinodals i consells pastoral a la Basílica Catedral de Sant Joan apòstol i evangelista;  una altra trobada sobre desafiaments i les esperances per al futur del poble peruà amb la participació del papa a la Plaça d’Armes; la vigília d’oració amb joves i universitaris que presideix a l’Estadi Nacional de Lima; mir de seguir tant com puc la visita del papa Lleó XIV a Perú en directe a través de LATINA NOTICIAS, tot i la diferència horària entre Mallorca i Perú d’unes 6 hores endarrerides.

La paraula que més sent que hi pronuncien i que repeteixen una vegada i una altra els comentaristes televisius  és “emoció”, “emotiu”, “emocionant”.

Fa la impressió que la ciutat de Lima – d’uns 12 milions d’habitants actualment - bull a les totes amb una visita tan singular com aquesta. La retransmissió d’un esdeveniment tan insòlit és espectacular.

Tant de bo que tantíssima d’emoció concentrada en tantíssima de gent produeixi fruits notoris en la convivència urbana cívica i que les paraules pronunciades avui es tradueixin demà en comportaments exemplars per part de la gent que hi viu i que s’hi veu involucrada d’una forma o una altra.

No hi ha cap dubte que el papa nord-americà Lleó XIV s’hi sent feliç i ben a gust en aquest ambient peruà que coneix a les totes des de fa anys. Se n’hi ha passat més d’una vintena com a missioner agustí i com a bisbe. I que el poble peruà també se’n sent ben orgullós i no deixa d’expressar-ho d’una manera força cridanera i molt entusiasta.

En una manifestació tan espectacular i multitudinària com aquesta, amb tants mitjans de tota casta desplegats, tot i que no deixa de ser-hi, ens costa bastant de veure-hi la figura del seguidor i representant de Jesús de Natzaret. 

I més quan informen detalladament de les mesures que s’hi han hagut de prendre en vistes a protegir-ne “la seguretat”. El personatge ho requereix, diuen. El personatge s’ho mereix, afirmen. El personatge s’ha de protegir, reiteren. I, per això mateix, ha d’anar envoltat de munió d’altres personatges que l’han de protegir de possibles malifetes: guàrdia suïssa, gendarmeria vaticana, policia nacional peruana, policia local limenya i  tot quant faci falta perquè no li passi res de nou al papa (no fos cosa que morís enclavat en creu!)

A banda d’imatges esporàdiques centrades en el contacte directe del papa amb algunes persones concretes que pertanyen a sectors de la població peruana més malmenada, tot el gros d’un viatge com aquest duu ben visible la marca del poder i l’ostentació, molt més que la del servei humil evangèlic que assenyala “que la teva mà esquerra no sàpiga què fa la teva mà dreta” (Mt 6,3). Res a veure amb un consell evangèlic com aquest. 

    Més tost s’hi deu voler reflectir (Mt 5,14-16) quan apunta «vosaltres sou la llum del món... que resplandeixi la vostra llum davant dels homes, de manera que vegin les vostres bones obres i en glorifiquin el Pare del cel».

Déu vulgui, idò, que tot sia en profit i benefici del conjunt de les esglésies que congreguen creients i de la població mundial en general que s’ho mira una mica més a la distància. 

Tant de bo que aquest afany de poder i de protagonisme que traspuen les imatges transcendeixi la mirada i vagi molt més enllà del que comporta un veritable negoci econòmic de proporcions gegantines. Com cap altra mostra de religiositat institucional arreu del planeta.

Que Déu sigui lloat sempre, en tot i pertot! Així com Ell vol i desitja. També a Perú, aquests dies i sempre.

dijous, 12 de novembre del 2026

Visita del papa Lleó XIV a Perú (02): amb encontres protocol·laris d’un cap d’estat

Lleó XIV, el 267è papa de l’Església Catòlica és el cap d’estat de la Ciutat del Vaticà des de la seva elecció el 8 de maig de 2025. Conseqüentment té les tres nacionalitats: l’estatunidenca, la peruana i la vaticana. Es converteix així en un cas inusual de papa amb múltiples nacionalitats civils reconegudes oficialment en el sentit modern del terme.
   
 Les imatges retransmeses per youtube evidencien que s’hi mou a gust, en aquest àmbit institucional tan complex i divers. Se’l veu tranquil, serè, somrient, com a peix dins l’aigua. Amb tendència a atendre primordialment els sectors de la població més vulnerables. 

 A més d’informar-me com faig habitualment a través de Vatican News  he mirat de cercar i trobar opinions entre les meves amistats peruanes sobre aquesta visita papal: a la quarantena de persones del Perú amb les quals em comunic sovint, els he demanat que em diguin com la veuen i la viuen. 

 Des del primer moment he anat rebent respostes que em fan besllumar un cert interès a comunicar-me’n l’opinió, el parer, els sentiments, les crítiques, els elogis, les incomprensions o simplement les poques ganes de dir-hi la seva. Esper que tot plegat serveixi per ajudar a fer-ne una valoració una mica més completa i objectiva que la que puguem obtenir a través dels canals informatius convencionals més professionals. 

 Es tracta en aquest cas d’aportacions de gent senzilla: pares i mares de família, cambrers, mestres, guies turístics, directors de centres, religioses, alguns eclesiàstics, dos bisbes. A mi, de bon començament m’han xocat moltíssim les aparicions tan perllongades del papa Lleó XIV juntament amb la presidenta de la República de Perú, Keiko Sofía Fujimori Higuchi: a l’aeroport durant una bona estona, al palau presidencial o al Teatre Nacional durant unes altres estones llargues. 

 Per afegitó em diuen que el proper dia 15 la presidenta se’n va a la Xina i deixa el papa a Perú com aquel qui diu "abandonat". Males llengües difonen que ho fa per evitar-s’hi reprimendes papals tant o més dures que la que Lleó XIV li envergà, al president argentí, Javier Gerardo Miley.

 També m’assenyalen que un dia com aquest la presidenta Fujimori ha arribat tan tard a l’aeroport internacional de Lima Callao que l’avió papal ha hagut de fer voltes i més voltes durant una estona llarga, fins que se l’ha vista arribar ben acalorada.
   
 Pel que he pogut veure i notar durant les tres primeres hores de seguiment, m’ha semblat que es tracta d’una visita papal que commou moltíssim a moltíssima de gent. És una visita molt desitjada. Hi ha una gran expectativa i molta d’emoció per l’arribada d’aquest papa a Perú. 

 Qui més qui manco se sent gent privilegiada pel fet de poder assistir a una missa celebrada amb el papa. Són molts els que ho consideren una gràcia divina, i esperen que pugui animar la gent a caminar per un Perú tan necessitat d’esperança. 

És el que em comunica la bona amiga piurana Z.A.M. quan em dịu que "El papa ha tengut una rebuda apoteòsica i ella ha tengut l'oportunitat de veure'l de prop quan pujava al Papamòbil per recórrer els carrers de Lima fins arribar al Teatre Nacional on ha fet el seu primer discurs". 

 Em conten que fins i tot de països veïns com Equador, Bolívia, Colòmbia o Xile també s’ha desplaçat molta de gent a Lima. Creuen que el més emocionant de tot ha de ser la seva arribada a la diòcesi de Chiclayo divendres, al tercer dia, on treballà com a bisbe durant prop de 10 anys a la dècada dels anys 80. 

 D’altres afirmen que ja voldrien prendre part en alguna de les activitats programades amb motiu de la visita papal, però que el seu estat de salut no els permet d’assistir-hi i ho lamenten moltíssim. Com és el cas d'un bon amic "chiclayano" que s'ha hagut de quedar a casa - com puc veure'l fotografiat - per mor d'haver estat afectat pel "dengue" (E.E.A.).
 

Visita del papa Lleó XIV a Perú (01): una visita molt esperada

M’interessa moltíssim seguir al màxim aquesta visita papal que, esper, pot dur algunes conseqüències molt valuoses, no solament per al Perú sinó també per al conjunt de l’Església catòlica i de la societat mundial. És «el viatge apostòlic» que mir amb moltes més ganes i amb un grau molt alt d’esperança. 

Per a mi, Lleó XIV és el papa que necessita el segle XXI: un eclesiàstic nascut al Nord, modelat al Sud i retornat al Nord com a papa. Un papa que,  a més d’això, també manté una ascendència familiar racialitzada. De manera que, lluny de pertànyer al sector de la població nord-americana blanca, protestant i de parla predominantment anglesa, per part de la seva padrina materna és membre d’una d’aquelles famílies considerades com a «criolles de Louisiana» negres, catòliques i de parla predominantment francesa. 

 L’any passat vaig voler recórrer els quatre indrets on va treballar anys enrere el missioner agustí Robert Francis Prevost Martínez: Chulucanas, Trujillo, Chiclayo i Callao. I me’n vaig dur molt bona impressió: els seus 20 anys de treball a Perú com a missioner, com a formador, com a rector i com a bisbe han deixat petjades inesborrables que han transformat moltes de les realitats que hi trobà quan hi arribà l’any 1985. 

 Això em duu a pensar (esper que no sia ingènuament) que també pot arribar a transformar algunes de les realitats amb què s’ha trobat com a papa i cap suprem de l’Església catòlica. Els qui em coneixen més de prop saben que, faci el que faci i digui el que digui Lleó XIV, li mantendré la meva confiança total almanco fins al dia 31 de desembre de l’any 2028...

Assegut davant la pantalla del meu ordinador domèstic, a les 23 hores del dia de Sant Martí a Mallorca (a les 17 hores peruanes) veig que aterra l’avió Airbus A330-200 d’Aerolíneas Argentinas amb la inscripció PONTIFEX MAXIMUS i les banderes de Perú i del Vaticà a l’aeroport internacional Jorge Chavez de Lima Callao que hi trasllada el papa Lleó XIV, després de cinc hores de vol des d’Argentina a Perú. Tothom qui vulgui pot seguir-ne les imatges en directe, gràcies a la informació que m’ha passat Micaela Álvarez Calmet – la filla d’Elvira Calmet i Anselm Álvarez (qepd), segons la qual youtube informa de manera que pugui seguir-ho tot en viu i directe.

dimecres, 14 d’octubre del 2026

5 presentacions públiques del llibre "MESTÍS..." a Mallorca

    Vet ací una relació breu de les CINC presentacions públiques que dúim fetes (fins avui 24 d'octubre) del llibre "MESTÍS. Memòria viva d'un negret mallorquí transhumant".

Des que ens hi vàrem posar fins al dia d'avui 24 d’octubre de 2026 hem fet TRES presentacions del llibre MESTÍS a la Part Forana de Mallorca i dues a Ciutat. 

En totes, d’una manera o una altra hi ha participat com a tècnic audiovisual Agustí Baró i Bauló: qui, a més de fer-ne la maquetació, també l'ha il·lustrat amb dibuixos i un vídeo molt originals.

La primera presentació pública a la Part Forana mallorquina va ser a BÚGER.
    Va ser impulsada pel bon amic de Seminari l’inquer Bernat Forteza. Fou divendres 25 de setembre  al Teatre Parroquial a les 19:30h. 

    Les primeres paraules foren pronunciades pel batle del municipi Pere Torrens Escalas, de la formació municipal independent Tot per Búger. 

Hi acudiren 22 persones. S’hi repartiren 14 llibres.  S’hi recaptaren 250 euros, que foren lliurats en mà al màxim representant de la Comunidad de Niños Sagrada Familia, de Ventanilla (Perú), Miguel Rodríguez Candía el 25 de setembre de 2026.

La segona presentació de "MESTÍS..." a la Part Forana de Mallorca va ser a SANTA MARIA DEL CAMÍ, a l’Espai Passatemps del carrer Marquès de la Fontsanta 14. L’organitzà l’Obra Cultural Balear de la localitat santamariera, amb Miquel Frontera, Lina i Maria al capdavant, divendres 9 d’octubre a les 19 h. 

Presentà l’acte l'ex-batle santamarier, antic secretari general del PSM-Nacionalistes de Mallorca, polític de primera línia en actuació governamental autonòmica, Mateu Morro i Marcè. Hi acudí Miguel Rodríguez Candía juntament amb Margalida Pons i Lourdes Terrasa de l’entitat Amics de la Infància (que col·laboren amb la Comunidad de Niños Sagrada Familia de Perú).

Hi acudiren 33 persones. S’hi repartiren 14 llibres. S’hi recaptaren 210 euros, que foren lliurats en mà a Miguel Rodríguez dia 13 d’octubre de 2026.

    La tercera presentació pública de "MESTÍS..." a la Part Forana de Mallorca va ser a POLLENÇA. A la Biblioteca Municipal Guillem Cifre de Colonya CAN LLOBERA de l’Ajuntament de Pollença. Dijous 22 d’octubre a les 19:30h

    A PALMA també hem fet dues presentacions públiques de «MESTÍS...» (a 24 d’octubre de 2026)

La primera va ser a la sala gran de CineCiutat el 18 de maig de 2026. 

Participaren en la presentació de l'acte Jaume Mateu i M. Antònia Font. N’enregistrà imatges i sons Agustí Baró. 

Hi acudiren 72 persones. S’hi repartiren 28 llibres. Hi foren recaptats 1.182 euros. En foren lliurats a Can Gazà 750€.

El blog socrodamon  recull, entre d’altres, els comentaris que hi han fet Ángel Sáiz Pérez, Teresa Gené Ramis, M. Antònia Font Gelabert, Jaume Mateu i Martí... Els ho agraesc de tot cor.

La segona presentació pública de «MESTÍS...» a PALMA s’ha fet a la Parròquia de l’Encarnació, dimarts 13 d’octubre a les 19:45h. 

Després del passi del vídeo elaborat per Agustí Baró, n’ha fet la presentació inicial el rector de la parròquia, mossèn Guillem Vaquer. 

Explicats els principals motius que han duit l’autor a publicar aquest llibre, ha demanat unes paraules al  creador i mantenidor de la Comunidad de Niños Sagrada Familia de Ventanilla, Perú, Miguel Rodríguez Candía. 

Hi era present acompanyat de Lourdes Terrasa i Carme Serra, representants d’Amics de la Infància (que hi col·laboren esplèndidament des de fa anys). 

Tot quant s’hi ha recaptat va destinat al micro-projecte de 15.000 euros consistent a construir un pou d’on extraure’n aigua potable en plena selva amazònica peruana, a Pucallpa. 

Sobretot els infants hi pateixen els efectes desastrosos de la contaminació dels rius per l’extracció de minerals com l’or.

Hi acudiren 32 persones. S’hi repartiren 18 llibres. S’hi recaptaren 760 euros, que foren lliurats immediatament en mà a Miguel Rodríguez Candía, màxim representant de la Comunidad de Niños Sagada Familia de Ventanilla (Perú).

    Tenim programades altres presentacions de «MESTÍS...» a Mallorca:

A ALARÓ:

Al Casal de Cultura de Son Tugores, divendres 13 de novembre de 2026 a les 19h. L’organitza l’Associació cultural d’Alaró AL RUM . Hi col·labora l’Ajuntament d’Alaró.

    A MARRATXÍ...

    A CAMPANET...

Val a dir que totes les presentacions públiques d’aquest llibre són de franc, obertes a tothom qui tengui ganes d’acudir-hi. I d’adquirir-ne exemplars al preu de 18€ (tots els beneficis van destinats a algun dels CINC micro-projectes de cooperació solidària amb el SUD: 1 a Mallorca, 2 a Burundi i 2 a Perú).

dissabte, 26 de setembre del 2026

Miguel Rodríguez Candía, formador peruà d'infància marginada, es fa present a Mallorca

MIGUEL RODRÍGUEZ CANDÍA, el creador peruà de la "Comunidad de Niños Sagrada Familia" situada al districte limeny de Ventanilla (Callao), que aixopluga més de 1.000 infants a la costa peruana i més de 2.000 infants a la selva amazònica de Pucallpa, ha vengut a passar uns dies a Mallorca.

La premsa local, a través d'Última Hora, se n'ha fet ressò i ha difós la seva activitat informadora sobre els projectes gegantins que està duent a terme des de fa una trentena d'anys.

Els titulars periodístics no poden esser més eloqüents:

"Miguel, el hombre que da esperanza a los niños que la sociedad les niega por ser pobres" (Click)

"La Parroquia de Santa Catalina Thomàs se suma a un proyecto solidario de Perú... Financia un proyecto de apoyo a la infancia en la selva peruana: 'Jesús fue un inmigrante y hoy le volverían a crucificar', afirma Miguel" (JTB).

La parròquia de Santa Catalina Thomàs, amb el seu rector al cap davant, mossèn Ramon Lladó Rotger,  n'ha acollit la presència i des de fa un temps dóna suport a l'actuació d'aquest home que aquesta setmana ha tengut l'oportunitat d'adreçar-se directament a un bon nombre de persones delitoses de fer-ne el seguiment i de donar-hi suport. 

Hi acudiren a escoltar-li la intervenció que va fer a la sala parroquial on pogueren aconseguir també unes camisetes amb la imatge de la comunitat infantil.

Miguel se'n torna cap a Perú, després d'haver informat a què s'han destinat els doblers aconseguits aquests darrers anys, procedents de persones generoses que hi han fet les seves aportacions, bé sia a través de la parròquia, bé sia directament als responsables de la institució peruana, bé sia a través de la ONG Amics de la Infància que fa dècades que hi donen suport.

Som testimoni directe de la gran feinada que hi desplega aquest professor universitari de Psicologia i Comunicació que un bon dia decideix deixar-ho anar per dedicar-se intensament a acollir infants en situació de marginació profunda. I de quina manera ho està duent a terme! IN-CRE-Ï-BLE! Ho veig com un veritable miracle d'un home de fe, laic, casat, amb fills i família... ampliadíssima com cap altra!

N'he quedat tan impactat cadascuna de les tres vegades que he tengut l'oportunitat de visitar aquesta comunitat infantil de més de mil infants d'entre tres i quatre anys d'edat, fins a majors de 18 anys, que no em puc estar de fer-ho a saber a la gent de Mallorca més propera i sensibilitzada davant les diferències abismals que anam aixecant entre el Nord i el Sud. 

Des del Nord no ens podem fer una idea del fàcil que resulta avui dia fer arribar suport econòmic a una entitat com aquesta. Amb molt pocs doblers hi poden fer moltíssim: 1€ són uns 4 sols peruans. Amb un euro per a cada infant en Miguel és capaç d'aconseguir alimentar la comunitat diàriament, enginyant-se-les de les mil i una maneres, del tot inimaginables.

I des que he descobert que des de Mallorca estant li ho podem fer arribar directament i fàcilment a través de westernunion des de qualsevol locutori o oficina de correus, ho estic escampant a tots vuit vents del món i de la bolla.

Per això, aprofit la circumstància per convidar la gent de Mallorca a solidaritzar-se amb aquesta iniciativa tan singular i extraordinària que mira de facilitar a més de 2.000 infants de la selva amazònica peruana disposar d'aigua potable, amb la construcció d'uns pous a 80/90 metres de profunditat que aconsegueixen d'eliminar els efectes nefasts de la contaminació que provoca el mercuri i d'altres productes nocius, degut a l'extracció salvatge de minerals com l'or. Una activitat que provoca una mortalitat infantil fora mida.


dimarts, 16 de juny del 2026

La destrucció de la "Triple Espiral" a Perú

     M'ha impressionat tant aquesta notícia, que no m'he pogut estar de demanar-li a l'IA què hi ha de tot plegat, sobre una de les fites arqueològiques antigues a l'espai protegit lligat a les cultures prehispàniques de la costa nord-peruana que he tengut l'oportunitat de recórrer, a la Quebrada Santo Domingo, dins el departament de La Libertad.

    Vet ací el que n'he pogut extraure:

    "El Ministeri de Cultura peruà ha fet públic un greu atac contra el patrimoni històric del país, concretament a la regió nord de La Libertad. ​El cas ha aixecat molta polèmica pels detalls de com s'ha produït:
​
    ​El passat dilluns 15 de juny de 2026, les autoritats van confirmar la destrucció total i intencionada del geòglif conegut com a Triple Espiral. Aquesta fita arqueològica tenia més de mil anys d'antiguitat i formava part de la Zona Arqueològica Quebrada Santo Domingo, un espai protegit de més de 1.500 hectàrees lligat a les cultures prehispàniques de la costa nord peruana.

    L'atemptat patrimonial s'ha caracteritzat per tres punts clau:

Esborrat a mà: 
    Els informes tècnics de la Policia i els arqueòlegs van constatar que el motiu geomètric es va fer desaparèixer mitjançant la remoció manual del terreny, eliminant completament qualsevol evidència arqueològica d'aquest lloc associat històricament al culte de l'aigua.

​Una presumpta venjança: 
    Pocs dies abans del succés, el govern havia dut a terme un operatiu de desallotjament forçós d'unes construccions il·legalment instal·lades en aquesta zona protegida. Per això, la principal hipòtesi és que es tracta d'una represàlia directa dels invasors de terres contra les accions de l'Estat.

​Pèrdua irreversible: 
    Les autoritats han qualificat el dany d'irreparable, tot i que s'han recollit proves sobre el terreny per mirar d'identificar i sancionar penalment els responsables.

    ​Aquest trist episodi s'afegeix a les denúncies constants que també pateixen altres zones del país, com les famoses Línies de Nazca, sovint amenaçades per la mineria il·legal o el creixement urbà descontrolat."

diumenge, 14 de juny del 2026

Planta potabilitzadora d'aigua a la selva amazònica peruana (Callería, Ucayali, Pucallpa)

    Una mesada i mitja després d’haver fet la primera remesa de 7.000€ a la Comunidad de Niños Sagrada Familia de Ventanilla (Callao, Perú), el seu gran animador i mantenidor, el professor Miguel Rodríguez Candía ens fa arribar aquestes imatges que fan veure per què serveix l’ajuda que els ha enviat la Parròquia de Santa Catalina Thomàs, de Ciutat.
    Explica que va destinada a la població infantil de l’Amaçonia peruana, concretament al districte de Callería, situat al departament d’Ucayali que té per capital la ciutat de Pucallpa. Fa frontera amb Brasil. Té una extensió superior als 10.000 km2 i una població superior als 225.000 habitants.
    Han iniciat la construcció d’una nova planta d’aigua potable per a la comunitat indígena, que té una taxa de mortalitat infantil molt alta, a causa de la contaminació de les aigües que provoca l’extracció minera de l’or.
    El primer que han volgut fer és la casa on han de col·locar els equips, bidons i material per a la perforació del primer pou.
    Calculen que aquesta labor pot durar uns tres mesos, ja que han d’arribar als 80 metres de profunditat.
    De tot quant la Parròquia de Santa Catalina Thomàs va recaptar durant la passada Quaresma i a la bacina de la celebració eucarística del Dijous Sant d’enguany (10.000 euros), n’han rebut els primers 7.000€ que els permeten de fer tot quant mostren les imatges.


    A mida que vagin avançant les feines, aniran rebent la resta dels 3.000€ recaptats.
    L’ànima de la Comunidad de Niños Sagrada Familia no es cansa de reiterar una vegada i una altra el seu agraïment profund al rector, mossèn Ramon Lladó i a la tota la comunitat parroquial de Santa Catalina Thomàs, com molt bé manifesta en el vídeo que ens ha enviat.
    Que tot contribuesqui a fer que un trosset d’aquest món nostre millori en les seves condicions d’una vida humana més digna.


dilluns, 12 de gener del 2026

Concert benèfic a Binissalem, a favor del Perú

      Trobant-me al Perú, m’arriba la notícia que un grup de persones voluntàries de la vila mallorquina de Selva (s’estimen  més romandre dins l’anonimat), es proposen de recaptar fons per a dos microprojectes de cooperació solidària  que hi mantenim oberts a la selva amazònica peruana i a la costa peruana de l’oceà Pacífic: la Cooperativa Agraria Allima Cacao de Chazuta (Tarapoto) i la Comunidad de Niños Sagrada Familia de Ventanilla (Lima).
    Durant les festes de Nadal 2025, munten un Mercadet Solidari. Amb la venda dels productes elaborats i d’altres aportacions voluntàries, aconsegueixen d’arreplegar 508 €. 
    L’endemà mateix hi són lliurats, a les mans de Miguel Rodríguez Candía, reconvertits en 2.000 sols peruans. És el responsable d’iniciar l’ampliació d’un menjador per a més de 1.000 infants acollits a la «Comunidad». 

Schola Cantorum Amics del Seminari de Mallorca
    No contentes amb això, s’animen a organitzar un «Concert Benèfic» a l’església parroquial de Binissalem. L’orienten cap a les mateixes finalitats. 
    N’elaboren un programa magnífic: un «Recital de poesia» i dues intervencions corals: l’«Schola Cantorum d’Amics del Seminari de Mallorca» juntament amb la «Coral 3x4 de Binissalem».
    Ho fan diumenge, 11 de gener de 2026, a les 18 h. El temple binissalemer s’omple de gent delitosa de participar en aquest acte cultural i solidari. Aconsegueixen d’arreplegar-hi 1.780,82€. 
    Són enviats directament, a través de WesternUnion, als destinataris peruans.
    Quan aquests se n’assabenten, no s’estan d’agrair aquesta mostra de solidaritat efectiva, amb la qual podran dur a terme dos projectes senzills, per a la gent d’allà molt costosos, que han de permetre treballar millor l’elaboració de xocolates produïts amb el cacau i millorar les condicions d’acollida de més de mil infants en situació de desprotecció familiar.

Programa del concert benèfic a Binissalem
    El més valuós de tot plegat, més que la quantitat (que resulta magnífica!), és la qualitat d’una relació solidària com aquesta: permet besllumar, enmig de tantes situacions enfosquides arreu del planeta, la construcció d’un altre món possible, basat en la cooperació respectuosa amb la dignitat humana.
 
 
 
Gent voluntària de la vila mallorquina de Selva s'ha proposat de fer suport a dos microprojectes de cooperacio solidària amb el Perú: 

A favor d'unes dones que treballen a la Cooperativa agrària ALLIMA CACAO de la petita localitat amazònica de Chazuta, a Tarapoto: s'afanyen a substituir el cultiu de la coca per a narcotraficants, amb el cultiu del cacau per a l'exportació.

I a favor de la "Comunidad de Niños Sagrada Familia", de Ventanilla, a Lima: entitat humanitària que acull, nodreix i instrueix més de 1.108 infants que provenen de famílies molt vulnerables.

A més d’organitzar un Mercadet Solidari a Selva,  que els ha permès de recollir 508€, també han muntat un concert benèfic a Binissalem, diumenge 11 de gener, on han aconseguit 2.080€ que ja han estat envíats al Perú.

Des del país andí, agraeixen profundament la col·laboració prestada per tota la gent que hi ha participat: organitzadores, cantants, músics, artesans, batle i rector de Binissalem; com també els membres i les direccions de les dues corals - Schola Cantorum i Coral 3x44 Binissalem -;  el músic compositor J.L. García Mallada, pel seu acompanyament "Agraïment (Tons solidaris)"; i els enregistraments audiovisuals realitzats per Joan Bonet, Joan Brunet, Esperança Real, Margalida Triay, Pau Socies, etc.

Amb el desig que aquest acte serveixi per acostar dos indrets tan distints i tan distants: Perú i Mallorca.

dimarts, 7 d’octubre del 2025

De Mallorca a Perú, de bell nou

Vint-i-quatre hores abans de partir de bell nou cap al Perú, on faig comptes de seguir les passes que el papa Lleó XIV va fer en aquest país d’Amèrica Llatina (Chulucanas, Trujillo, Chiclayo i Callao) durant una vintena d'anys, deixant-hi petjades significatives, no em puc estar d’agrair la col·laboració que m’han prestat fins ara, quant al suport a algun dels 6 microprojectes peruans personals iniciats l’any passat. 

Són 113 les aportacions rebudes, amb un total recaptat de 20.633,31€. Ho agraesc de tot cor. Gràcies a  aquests ajuts, ja hem superat la meitat del que ens havíem proposat l’any passat: 

1) Una Biblioteca virtual amazònica, amb 2.900€ enviats a Yurimaguas (selva peruana). Ja feta.

2) Una Caseta modesta a família necessitada, amb 3.200€ enviats a Moyobamba (selva peruana. Ja feta.

3) Una màquina Conxadora/refinadora de cacau per elaborar xocolata, 8.593,65€ a Tarapoto (selva peruana). Més de mig fet.

4) El Manteniment de 1.200 infants sense llar, amb 9.000€ recaptats i encara no enviats a Puente Piedra, a la costa peruana;

5) Una Fira d’intercanvis entre Ayabaca i Sechura (serra i costa peruanes), amb 2.500€ programats;

6) Un Programa radiofònic a Huamachuco, amb 2.500€ pressupostats per a la serra peruana.

    Desig continuar mantenint-me en contacte amb les amistats mallorquines, des del Perú estant. De manera que puguin obtenir informació més detallada d’així com va tot; i del que jo vagi fent durant aquest altre viatge programat per a un mes, o dos, o tres. Segons vagin les coses.

    Esper contribuir,  ni que sia modestament, a acostar una mica més aquestes dues realitats tan distintes i tan distants, com són Mallorca, al Nord, i Perú, al Sud. 

    Amb el desig d'anar aixecant una part petita del Nord que, en lloc de dedicar-se a trepitjar i maltractar el Sud, mira de col·laborar-hi, solidaritzant-se en les lluites que estan duent a terme les organitzacions populars més actives i dinàmiques, en vistes a assolir-hi un major i millor desenvolupament humà i ecològic, tan necessari avui dia alhora que tan merescut.

    Salut i coratge! Una abraçada!

NOTA:

La publicació i les cinc presentacions públiques, a diversos indrets de l'illa de Mallorca, del llibre "Cròniques meves peruanes", autoditat a Mèxic, contribueix enormement a difondre'n la iniciativa solidària amb Perú: 5€ de cada exemplar, se'n van directament cap a la Cooperativa Agrària ALLIMACACAO de Tarapoto, en plena selva amazònica peruana.

Edició catalana de "Cròniques meves peruanes" 
Edició castellana de "Mis crónicas peruanas" 

dissabte, 30 d’agost del 2025

Ara fa un any, des del Perú estant!

En complir-se el primer any des que acab «el viatge de la meva vida al Perú», on romanc mig any seguit (març-setembre 2024) pel meu compte i risc, m’entren ganes d’agrair tots els suports rebuts, més d’una vintena, a la senzilla i modesta iniciativa de finançar mitja dotzena de Petits Projectes Personals Peruans (PPPP) que hi propòs.

Darrer sopar andí...

Amb ganes de tornar a posar-hi els peus, si Déu ho vol, a passar-hi les properes festes de Nadal i de Cap d’Any 2025, em passa pel cap la idea d’informar-ne. Sobre l’estat en què es troben suara mateix tots i cadascun d’aquells microprojectes de col·laboració mallorquina llançats, per tal d’aconseguir més suports fins a completar-ne tota la sèrie proposada.

En aquests moments, dels 6 microprojectes programats -a la selva, la serra i la costa del Perú-, 2 ja han estat iniciats i completats; uns altres 2 han estat iniciats i encara no s’han completat; mentre que en queden 2 sense haver-se’n iniciat encara l'enviament de cap ajut. 

He de dir que n’estic més que satisfet, d’haver aconseguit tot això en aquest primer any transcorregut d’aleshores ençà. Per això mateix, vull agrair-ho públicament, alhora que hi deman més ajuda i col·laboració per part d’altra gent que també pugui estar interessada a acostar aquests dos indrets tan distints i tan distants, com són Mallorca i Perú.

Vull recordar que avui dia, amb els mitjans tecnològics que disposam, qui desitja aportar-hi res, ho té molt fàcil: via WESTERNUNION! Una modalitat tan ràpida com instantània, tan segura com fiable, legalment reconeguda pel Banc d’Espanya, solament amb 5/6€ de comissió per cada enviament, sigui quina en sigui la quantitat.

Basta fer-se present a qualsevol oficina de Correus, o a qualsevol Locutori, amb el carnet d’identitat propi i la quantitat d’euros que hi vulgui aportar qualcú (des de 20€, com han fet alguns, fins a 50, 100 o 500 com ha fet qualcú), i els depositi, per exxemple, a nom de:

ROBERTO ACUÑA MARÍN
DNI 01106130
TARAPOTO (PERÚ)
+051 986881364

Això sí, cal demanar-ne el JUSTIFICANT, i passar-me’n la FOTO, a MI (tràmit imprescindible per mantenir-ne el control).

Un altre mitjà, que no em resulta tan desitjable, evidentment, és que m’ho faci arribar per bizum... 

Tenint ben present que, com he fet sempre, faig comptes d’informar-ne detalladament cadascun dels donants voluntaris que hi vulguin contribuir: sobre l’estat dels comptes i la situació actualitzada del projecte.

Des d’aquí mateix, amb aquests dos vídeos que hi adjunt, es pot comprovar l’estat en què es troben els dos microprojectes ja finançats completament a la selva amazònica peruana. Cosa que esper poder fer aviat amb la resta dels que encara romanen pendents de finalitzar, tant a la selva com a la costa o la serra andina.

Precisament, coincidint amb el primer aniversari del meu retorn a Mallorca, un cop acabat el meu darrer viatge de 6 mesos al Perú l'1 de setembre de 2024, m'arriba una bona notícia, la més esperada de totes: a Mèxic m'acaben de publicar el llibre "Cròniques meves peruanes" , en català. 

Ja acordàrem que un percentatge dels beneficis que n'obtengui l'editorial mexicana, van destinats a algun d'aquests sis microprojectes de col·laboració voluntària amb el Perú.

Bona data per a l'inici d'una etapa nova en aquest àmbit de la col·laboració solidària! 
Tant de bo que arribin a ser-ne molts, els ulls que s'ho llegesquin.

Salut i coratge! 

Per continuar col·laborant amb el Sud global, ni que sia mitjançant unes formes tan senzilles i modestes com aquestes tres que acab de suggerir i proposar!

dilluns, 14 de juliol del 2025

A la bona amiga i veïna Josefa Cañavate Mesas, religiosa trinitària

En la dècada dels anys 50 del segle passat les nostres dues famílies, la Buele-Ramis i la Cañavate-Mesas, s’instal·len al mateix carrer de Ciutat, ocupant sengles vivendes modestes, situades davant l’antiga fàbrica de GESA, al carrer 365... A molt poques passes una de l'altra.

A Son Roca, el 10 de maig de 2025
D’infants, jugam plegats amb els seus germans Ramon i Juan. Ella em guanya d’uns 9 anys i mig.

Aleshores record que em sorprèn moltíssim la seva decisió de fer-se religiosa trinitària abans que complís els 20 anys. Mantenc viva la imatge d’aquella primera vegada que la veig amb l’hàbit trinitari, portant la creu blava i vermella característica... 

Mentre estic estudiant Filosofia al Seminari diocesà de Mallorca, m’assabent que se’n va destinada al Perú com a missionera, l’any 1961.

Poques notícies seves m’arriben de llavors ençà, fins que coincidim en la nostra tasca al país andí catorze anys després. La hi veig dedicada profundament i intensa, dirigint amb entusiasme i moltes ganes el centre educatiu Colegio San Agustín, situat a l’avinguda Javier Prado de Lima. Escola catòlica, de caràcter privat, dins el districte de San Isidro, hi és considerat com un dels col·legis de nines més prestigiosos de la capital peruana.
 
Posteriorment, ens retrobam a una altra casa dels afores de Lima. Ella, juntament amb les seves germanes de congregació, hi duen a terme tasques pastorals diverses, residint al convent que les religioses trinitàries mantenen obert al Balneario de Ancón (al mateix indret on el cardenal Juan Landázuri Rickets m'encomana la tasca de rector a la parròquia de San Pedro durant uns quants mesos).

Som testimoni directe de la gran feinada que hi fan, acollint-hi infants i mares de família en situació de pobresa extrema, amb molta de cura i gran dedicació (encara avui dia roman obert).

També record haver visitat na Josefa fora de la ciutat de Lima, a centenars de quilòmetres cap al Nord. Quan les religioses trinitàries funden una casa (que encara avui roman oberta), en un dels poblets anomenat Pueblo Nuevo, situat en una de les zones rurals del departament de La Libertat, entre Trujillo i Piura (on treball alguns anys).

He de dir que sempre hi som molt ben acollit, tant per ella com per les germanes trinitàries que m’hi reben, des que les conec i tract de prop l’any 1975, fins l’any passat mateix. Durant aquests darrers cinquanta anys, en una desena d'ocasions m’hi he trobat com a ca meva. Els estic molt agraït.

Quan la bona amiga i religiosa trinitària Francisca Berga em comunica, aquest dilluns dia 14, la notícia de la mort de Josefa Cañavate Mesas, m’hi qued sorprès. La darrera vegada que coincidim tots dos és a Mallorca. Concretament, a la casa d’espiritualitat de Son Roca, hi participam el proppassat dia 10 de maig, en una trobada organitzada per Mallorca Missionera.

Una altra bona amiga i veïnada se n’ha anat d’aquest món cap a la dimensió desconeguda que anomenam el cel. Que, conduïda per l’Esperit de Jesús,  gaudeixi per a sempre de la Vida que el nostre Pare, Senyor i Déu de l’Univers, ens té reservada, a tota la humanitat alliberada. 

I que na Josefa Cañavate Mesas no deixi mai de continuar afanyant-se en la tasca d’acompanyar-nos i d’engrescar-nos en el treball per un món millor: el cel nou i la terra nova on impera la Justícia.


dimarts, 13 de maig del 2025

Algunes dades biogràfiques del papa Lleó XIV

BIOGRAFIA CRONOLÒGICA DEL PAPA LLEÓ XIV

És elegit papa, a l’edat de 69 anys, quan en duu 43 de sacerdot, com a frare agustí, 11 anys de bisbe peruà, i només un any i mig de cardenal...

Com que del cardenal nord-americà Robert Francis Prevost Martínez, O.S.A., no en sé res de res, em pos a cercar dades més detallades sobre la seva biografia.
M’hi empeny, sobretot, la gran allau de preguntes que m’arriben, sobre si el conec o hi he treballat, al Perú. Sempre hi he de dir que no, que no el conec, ni he tengut cap ocasió de col·laborar-hi. Això sí, encara que en èpoques distintes, tots dos treballam en dues diòcesis veïnes i, fins i tot, en el mateix departament (Piura): ell, primer a Chulucanas com a missioner i rector de parròquia,  i després com a bisbe de Chiclayo; jo a la diòcesi de Piura, només com a rector de parròquia.


N’arrib a arreplegar aquestes dades sobre el personatge:

1. INFÀNCIA I JOVENTUT

- Robert Francis Prevost Martínez neix a Xicago (Illinois-EUA) el 14 de setembre de 1955 (19 dies abans que jo ingressi al Seminari diocesà de Mallorca a l’edat de 10 anys!)
- D’avis materns, tots dos descrits com a negres o mulats (haitians?), és fill de pare amb ascendència francesa i italiana, Louis Marius Prevost, i de mare amb ascendència espanyola, Mildred Agnes Martínez. Té dos germans, Louis Martin i John Joseph.
- Passa la seva infantesa i adolescència amb la seva família i estudia primer en el Seminari Menor dels Pares Agustins, completant-ne els estudis secundaris el 1973 (quan em trob de missioner pel Burundi, a l’Àfrica Central).
- Creix dins l’orde de Sant Agustí on l'1 de setembre de 1977, a l’edat de 22 anys, ingressa en el noviciat (el meu darrer any sencer d’estada al Perú). És l’any en què obté una llicenciatura en matemàtiques a la Universitat de Villanova.
- Fa la seva primera professió el 2 de setembre de 1978. (l'any en què deix de treballar al Perú i me'n torn cap a Mallorca). I els vots solemnes el 29 d'agost de l’any 1981 (el meu darrer any sencer com a rector de la parròquia de l’Encarnació, a Palma).
- És ordenat sacerdot a Roma el 19 de juny de 1982 al Col·legi Agustinià de Santa Mònica, per monsenyor Jean Jadot, pro-president del Pontifici Consell per als No Cristians, avui Dicasteri per al Diàleg Interreligiós (catorze anys després que jo en som ordenat capellà a Mallorca; i cinc mesos després que celebr i presidesc la darrera missa a la parròquia de l’Encarnació, abans de casar-me amb Lina Company).
- Obté un títol de Màster en Divinitat a la Catholic Theological Union de Chicago (1982); i la llicenciatura (1984) i el doctorat (1987) en Dret canònic per la Universitat Pontifícia de Sant Tomàs d'Aquino, a l’Angelicum de Roma.

2. MISSIONER AL PERÚ, DURANT 22 ANYS

- Mentre prepara la seva tesi doctoral, és enviat a la missió agustiniana de Chulucanas, Piura, Perú l'any 1985. Exerceix com a canceller de la Prelatura territorial i prior del Vicariat de Chulucanas, de 1985 a 1986, (mentre m’estic afanyant a combatre el limfosarcoma maligne que afecta la vida de la meva esposa Lina).
Chulucanas és una ciutat del nord del Perú, capital de districte, ubicada en el departament de Piura, a una cinquantena de quilómetres de la parròquia piurana on treballam els capellans mallorquins.
- Dos anys després, passa als Estats Units i és nomenat Director de Vocacions i Director de Missions per a la Província Agustiniana "Mare del Bon Consell" a Olympia Fields, Illinois (EUA) (1987-1988) (l'any mateix en què mor ma mare).
- Torna al Perú i s'incorpora a la missió de Trujillo com a director del projecte de formació comuna per als aspirants agustins dels vicariats de Chulucanas, Iquitos i Apurímac (l'any mateix en què mor la meva esposa Lina Company). 
Durant onze anys seguits exerceix els càrrecs de prior de la comunitat (1988-1992), director de formació (1988-1998), i, en l'arxidiòcesi de Trujillo, vicari judicial (1989-1998) i professor de Dret Canònic, Patrística i Moral en el Seminari Major "Sant Carles i Sant Marcelo". 
Li confien també l'atenció pastoral de la nostra Senyora Mare de l'Església, més tard parròquia amb el títol de Santa Rita (1988-1999) a la perifèria pobra de la ciutat. I esdevé administrador parroquial de la nostra Senyora de Montserrat (1992-1999)

No em puc estar de recordar que és al mateix seminari on, un grapat d’anys abans, hi arriba l’1 de març de 1959 (quan jo estic fent el quart curs d'Humanitats al Seminari diocesà de Mallorca) el primer grup de missioners mallorquins comandats per mossèn Miquel Fernández. Són els quatre primers capellans diocesans de Mallorca que, en grup, després de fer un curset intensiu de preparació a Madrid, enfilen rumb a Sud-amèrica. Sempre he recordat molt bé tant el fet com els personatges: Miquel Fernández Bosch, Antoni Lliteras Massanet, Ferran Bonnín Aguiló i  Sebastià Planas Llabrés de Jornets. Se’n van a treballar al Seminari de Trujillo, a uns 500 km al nord de la ciutat de Lima, la capital del Perú. Després s’hi anirien afegint-ne d’altres, de companys mallorquins.

- El P. Prevost se’n torna als Estats Units l’any 1999, i és elegit provincial de la província agustiniana de Chicago assumint-ne el càrrec el 8 de març (el mateix any en què mor mon pare 7 mesos després, i jo començ a exercir-me com a conseller de Cultura i Joventut al Consell de Mallorca i com a diputat al Parlament de les Illes Balears).
- L’any 2001 s’exerceix com a prior general dels agustins durant 12 anys seguits: primer, per un mandat de sis anys, i llavors torna a ser elegit, per a un segon mandat de sis anys l’any 2007.
- Del 2013 al 2014, és director de formació al Convent de Sant Agustí de Chicago, així com primer conseller i vicari provincial de la Província de Nostra Mare del Bon Consell, que cobreix el mig oest dels Estats Units.

3. BISBE DE CHICLAYO, DURANT 8 ANYS

- El 3 de novembre de 2014, el papa Francesc nomena el P. Prevost com a administrador apostòlic de la diòcesi de Chiclayo i bisbe titular de Sufar. Rep la seva consagració episcopal el 12 de desembre de 2014, i el 26 de setembre de 2015 és nomenat bisbe de la diòcesi de Chiclayo.
- Dins la Conferència Episcopal del Perú (CEP) entre 2018 i 2023, Prevost forma part del consell permanent per al mandat del 2018 al 2020. N’és el vicepresident segon...
- El 13 de juliol de 2019, Prevost és nomenat membre de la Congregació per al Clergat. El mateix any és elegit president de la Comissió d'Educació i Cultura. També és membre de la direcció de Càritas Perú...
- El 15 d'abril de 2020 és nomenat administrador apostòlic del Callao al Perú, (en plena pandèmia) i el 21 de novembre del mateix any, el papa Francesc el nomena membre de la Congregació per als Bisbes
- El 30 de gener de 2023, el papa Francesc el nomena prefecte del Dicasteri per als Bisbes, amb efectes del 12 d'abril, amb el títol d'arquebisbe-bisbe emèrit de Chiclayo.

4. CARDENAL DIACA, DURANT UN ANY I 8 MESOS

- El 9 de juliol de 2023, el papa Francesc anuncia que té previst nomenar-lo cardenal en el consistori del 30 de setembre. En aquest consistori és nomenat cardenal diaca de Santa Monica degli Agostiniani. (Ara fa només 1 any i 8 mesos).
- Ha estat president de la Comissió Pontifícia per a l’Amèrica Llatina...

5. PAPA, DES DEL 8 DE MAIG DE 2025

- Robert Francis Prevost Martínez, O.S.A. és elegit pel conclave de cardenals com el 267è papa de l’Església Catòlica Romana el 8 de maig de 2025. Es converteix en el primer pontífex estatunidenc i peruà. Escull el nom de Lleó XIV.
- Es diu i comenta que el cardenal Pietro Parolin, nomenat pel papa Francesc el 31 d’agost de 2013 secretari d’Estat de la Santa Seu, el dicasteri més antic dins la Cúria romana, en veure que progressa rapidíssimament l’increment de vots al seu favor durant el conclave, demana als seus votants que es posin a favor del cardenal Prevost...
- Sembla que Prevost és i vol comportar-se com un papa de consens entre progressistes i conservadors. Té una destacada trajectòria missionera, pastoral i doctrinal. Uneix les seves arrels nord-americanes amb una experiència llatinoamericana. 
- Diuen i comenten que parla amb fluïdesa relativa anglès, espanyol, italià, francès, portuguès, llatí, alemany i quítxua. La seva trajectòria combina una formació acadèmica profunda amb una dedicació pastoral a Amèrica Llatina, reflectint el seu compromís amb l'Església i el seu servei a les comunitats.

Tant de bo, dic jo i no em cans de repetir, pregant Déu per pa i per sal:
Que aquest papa Lleó XIV, que prové del Nord i del Sud, pugui dur a la pràctica tot quant sap i tot quant vol, sempre en profit i benefici d'un evangeli anunciat i compartit amb els més pobres. Que mai no hi defalleixi. I que arribi a perdurar en el temps, almanco durant dues dècades seguides...
M'alegra veure que hores d'ara comptam amb un Papa tan missioner al Perú, que arriba a fer-se present i a treballar en indrets tan diversos com: Chulucanas, Chiclayo i Trujillo, a la costa Nord. Callao i Lima, la capital del Perú. Iquitos, a la selva amazònica peruana. I Apurímac, regió situada al Sud, en plena serra andina del Perú.
Segur que s'hi ha deixat "evangelitzar pels més pobres del país..."

diumenge, 20 d’abril del 2025

Setmana Santa 2025, i el record d’algunes altres

L'any passat visc la Setmana Santa al Perú, on duc a terme "el millor viatge de la meva vida, abans de complir els 80 anys".

Això vol dir que enguany ja en van vuitanta, de setmanes santes viscudes per mi  al llarg de la meva vida octogenària. La majoria a Mallorca.

Tot i el pas inexorable del temps,  mantenc viu el record d'algunes altres viscudes intensament en territoris africans o sud-americans.

Enguany, en bon Diumenge de Rams, a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, pleníssima de gent a vessar, tanta que moltíssima no hi pot romandre asseguda als bancs i  ha d'estar dreta on pugui durant tota la funció, hi  acompany els cants de la celebració, fent-hi sonar l'orgue, altre temps adquirit i emprat pel bon amic i condeixeble santamarier Nadal Trias (qepd):

Canta, Jerusalem...

 
Tres dies després, en bon Dimecres Sant, com en tantes altres circumstàncies de la vida, m'acut i se’m fa recurrent l'interrogant irresponible de si aquesta no podria ser, per a mi, la darrera vegada que celebr el Dimecres Sant a la Seu Catedral de Mallorca...

Record que quaranta-quatre anys enrere hi acudesc com a prevere en exercici actiu, participant-hi com a rector de la parròquia de l'Encarnació, ben situat i encarxofat, com desenes d'altres companys sacerdots mallorquins, dalt de tot del presbiteri catedralici.

Ara i avui, com en altres ocasions posteriors, ho faig des d'un dels bancs situats allà deçà la meitat del temple... Com la doneta aquella de l'evangeli... Entre fidels assistents, un feligrès més.

Aquest dia, en bon Dimecres Sant de 2025, puc seguir per youtube fins a tres misses crismals distintes que m'interessen: la de la Catedral Regina Mundi de Bujumbura, a la capital del Burundi; la de la Catedral de Lima, presidida pel cardenal Carlos Castillo, al Perú; i la de la Catedral de Mallorca, amb el bisbe Sebastià Taltavull. Una de les tres, aquesta darrera, en directe i físicament present.

Mentrestant no deix de pregar pel clergat de Mallorca i d'arreu del môn catòlic: que Déu il.lumini tots i cadascun dels preveres, perquè romanguin sempre fidels al Senyor, essent i comportant-se pertot arreu com a bons seguidors de Jesús el natzarè i com a bons servidors del poble més pobre, amb el qual Ell s'identifica.

No sé ni record si 44 anys enrere hi són presents més preveres o manco que avui. Enguany n'hi arrib a comptabilitzar més de 120, de capellans, a l'hora que ingressen jeràrquicament i ordenada en processó, clarament demostrativa del poderiu masculí dins aquesta església nostra (sense cap dona ni una que hi entri triomfalment!).

Tots són homes, en exclusiva, capellans diocesans i religiosos de congregacions masculines diverses, tant de ritus occidental com oriental. Més d'una desena de diaques. Manco d'una dotzena de seminaristes (amb bastant més negritud present en els rostres avui dia que no temps enrere, quan el més negre de tots som jo...) Tothom precedit pels escolans portadors dels dos cirials i la creu alçada, amb l'espectacular encenser capdavanter.

Presidits pel bisbe Sebastià Taltavull, en una celebració litúrgica solemníssima de la Missa crismal. Una cerimònia que retransmet en directe IB3, el canal públic autonòmic. Ben animada pel Cor catedralici, l'orgue sonor i l'encens escampat per tots els racons de l'espai imponent i majestuós.

Entre els concelebrants, m'alegra veure-hi algunes cares conegudes. Les primeres que salud, abans, en el claustre de la Seu, són les d'en Suau Serra, Servera Terrassa... I ja dins el temple, Horrach, Seguí... "et alibi aliorum..."

A l'homilia, llarga com de costum, el bisbe Taltavull esmenta el Sínode universal i l'Assemblea diocesana recents; repassa diverses cites bíbliques referides als sacerdots i ministres, i als cristians batiats; cita paraules del papa Francesc; per dues o tres vegades acaba... i no acaba d'acabar una homilia episcopal una miqueta per davall dels 20 minuts de durada...

Segueix la renovació pública de les tres promeses sacerdotals envers l'Església... amb l'assentiment col·lectiu refrendat positivament i clamorosa pel conjunt presbiteral.

Continua la benedicció de les tres àmfores contenidores dels tres olis sagrats portats davant l'altar, entre d'altres, per quatre membres de la nostra parròquia de Santa Catalina Thomàs...

Hi trob a faltar el cant popularment conegut del Crec en un Déu... El de sempre a Mallorca, el d'en Romeu. Crec que s'hi escau, avui i aquí, pentura com mai (tant o més que l'homilia episcopal), en un dia festiu i eclesiàstic com aquest.

Continua la celebració eucarística fins al final, amb la solemne benedicció a mans del bisbe.

Me'n surt content d'haver participat durant una hora i mitja seguida en una celebració eucarística íntegrament en català, l'única llengua pròpia de Mallorca!

I d'haver-hi enregistrat algunes poques imatges amb el mòbil, sense que m'ho hagi impedit terminantment (com en ocasions anteriors) cap element de la guàrdia pretoriana que vigila atentament i acurada tots els moviments dels assistents en el recinte sagrat, amb ulls ben espolsats (com de soldats).

En sortir del temple catedralici, a l'alçada del carrer de sant Miquel, em trob amb una de les processons de Setmana Santa amb caparutxes... guàrdies civils i militars... Compten amb una fantàstica i grandiosa banda de música, magistralment executora d'una peça religiosa ben coneguda.

No en conec el pas. És la primera vegada que l'hi veig.
Fins a l'any que ve idò... Si Déu ho vol.

Mentrestant, no em puc estar de demanar-hi insistentment i reiterada: "Dau-me la fe dels meus pares.... potser el que em manqui, a mi".

En la nit del Dijous Sant 2025, torn a pensar que podria ser el darrer de la meva vida terrenal damunt del planeta. 

En comptes de llegir i tractar els evangelis com uns llibres d'història que ens conten fets succeïts segles enrere a terres palestines, em sent molt més fermament empès a rellegir-me'n els textos com a quatre testimonis vivents de nombroses i diverses experiències espirituals, personals i col.lectives. 
 
Succeïdes temps enrere i en indrets diversos, incideixen en la persona i algunes actuacions més rellevants de Jesús de Natzaret, ressuscitat i reviscolat d'entre els morts per la fe dels seus seguidors més entusiastes.

Després de ser assassinat, de manera violentíssima, per ordre i mandat dels elements més poderosos en l'àmbit de la llei (mosaica i divina), del temple (sagrat i jueu) i de la política (imperial i local) del seu temps.

Lleis i temples i polítiques que avui dia també pretenen fer el mateix, amb qui vulgui fer-se seguidor entusiasta d'aquell natzarè extraordinari anomenat Jesús, fill de Maria i de Josep. 

Certament que amb mètodes diferenciats, molt més sofisticats (camuflats sota codis i contrasenyes legalment establertes, codis canònics ultramontants i caducs, codis de governança salvatgement capitalista), arriben a aconseguir mantenir amagat el bassó evangèlic en masses ocasions: l'amor a Déu per damunt tot, i l'amor a l'ésser més pobre que tenim a prop o enfora. 

Malauradament, lleis i temples i polítiques pretenen fer el mateix també dins la nostra Església catòlica, apostòlica i romana. Tan reàcia a assumir com a propis els pecats estructurals del nostre segle!

Seguint a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, en bon Divendres Sant, a la lectura reiterada de la Passió a càrrec de tres clergues, segueix l’homilia (en boca i expressió del meu condeixeble manacorí mossèn Miquel Serra, qui presideix la cerimònia); l’adoració que tots els assistents dediquen a la Creu on penja la imatge de Jesús crucificat; i la comunió amb el pa eucarístic consagrat ahir, el Dijous Sant. 

En aquesta ocasió, el temple també s’omple de fidels, tot i que no tant com a les dues jornades anteriors.

A l’espera de celebrar-hi la Vigília de Pasqua... si és que no m’ho impedeix el començament d’una d’aquelles pipides que em compareix de tant en tant. Amb el nas ben embromat, des de l’assaig d’ahir capvespre a la capella de sant Miquel de Campanet, m’afany a endevinar les tecles de l’orgue que corresponen a cadascuna de les peces i cançons que acompanyen la celebració de la Vigília de Pasqua, festa major de la comunitat parroquial de Santa Catalina Thomàs i de totes les comunitats cristianes d'arreu del món.

Sort que, per acompanyar el Pregó pasqual, hi participa gent jove amb les seves guitarres, instruments musicals i les seves veus.

Durant la Vigília de Pasqua, assaborim la vivència que Crist viu! Ha ressuscitat! Ho celebram, ens n'alegram i miram de reprendre el camí de viure així com Ell desitja que visquem. 

«Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l’amor que vos tendreu entre vosaltres» (Jn 13,35).