A la sala del teatre parroquial de Búger, impulsada per Bernat Forteza es duu a terme la presentació del meu llibre «Mestís. Memòria viva d’un negret mallorquí transhumant».
Em fa molt d’il·lusió presentar-lo per primera vegada fora de Ciutat, després d’haver-ne fet una a la sala gran de CineCiutat. Imprès a Muro el proppassat mes de maig, maquetat i il·lustrat per Agustí Baró, fa part de la col·lecció Marginàlia «Can Gazà», essent-ne el núm. 2.
És un llibre publicat després que m’he passat 3 mesos seguits a Perú, i abans de passar-me’n una mesada seguida a Burundi, des de Mallorca estant.
És un llibre que no l’he fet tot sol. M’he volgut aconsellar del bon amic i escriptor manacorí que ja no és entre nosaltres, Jaume Santandreu. Abans de partir em fa arribar suggeriments, indicacions i precs que mir de tenir en compte a l'hora de fer-ne la redacció definitiva.
M’hi present com el primer afrodescendent mallorquí nascut el segle passat a l’illa de Mallorca. Hi esment que som i em reconec fill de pare equatoguineà i de mare arianyera. Alhora que tenc moltes ganes d’oferir una biografia breu que abasta els meus primers 37 anys: des que vénc al món l’any 1944 al carrer 31 de desembre de Palma, fins que celebr i presidesc la darrera missa a la parròquia de l’Encarnació de Ciutat l’any 1982.
Mir d’oferir com m’hi veig durant aquestes prop de quatre dècades viscudes a Europa (Mallorca), a Àfrica (Burundi) i a Amèrica Llatina (Perú). Tres continents que marquen profundament la meva existència damunt d’un planeta xapat almanco en dos grans blocs: el Nord i el Sud.
Pretenent de contribuir a fer que, des del Nord estant, girem la mirada cap al Sud global amb uns ulls més benèvols, esper que aquesta presentació pública a Búger hi ajudi una mica.
Mir d'aportar-hi vivències personals, conscient de dur per les venes sang africana i sang europea.
M’alegra ben molt veure-hi cares conegudes de persones amigues. Algunes fa temps que no ens veim. D’altres no fa tant. Totes segueixen amb atenció les primeres indicacions que hi adreça el batle de la vila, Pere Torrens Escalas de la formació independent Tot per Búger, qui roman dins la sala tot el temps que dura l’acte.
També col·laboren en la interpretació del cant en kirundi que Bernat Forteza s’ha aplicat a fer assajar i que alegra ben molt la gent de Burundi que té l’oportunitat d’escoltar-lo.
Me’n surt molt content de veure que s’hi reparteixen més d’una dotzena d’exemplars d’aquest llibre que vol retre homenatge a la presència de gent mestissa a l’illa de Mallorca, fent-hi veure alguna de les aportacions positives que hi feim des del punt de vista cultural, social, veïnal, religiós, polític, etc.
També pretén recaptar aportacions senzilles que ajudin a tirar endavant mitja dotzena de micro-projectes de col·laboració mallorquina amb el Sud.
Acab la meva intervenció intentant reiterar que som una d’aquelles persones que considera que la gent del Nord hem d'aprendre a girar la ullada cap al Sud d'una altra manera: enlloc de compatir-nos d'uns pobrets que viuen en situació de pobresa extrema, hem de cercar i trobar maneres concretes de compartir-hi misèries imposades d’una manera o una altra per la injustícia global que marca aquest planeta nostre, tan maltractat per essers humans insadollables.
