Presentació a la parròquia de l'Encarnació del meu llibre "Mestís"

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE «MESTÍS. Memòria viva d’un negret mallorquí transhumant». PARRÒQUIA L’ENCARNACIÓ. Palma, 13 d’octubre de 2026

Vull començar agraint a la parròquia de l’Encarnació, i als seus màxims responsables – mossèn Guillem Vaquer i mossèn Bartomeu Suau -, l’interès mostrat en oferir-me aquest recinte per presentar públicament aquest llibre amb títol «MESTÍS. Memòria viva d’un negret mallorquí transhumant».

També vull agrair a qui n’ha fet possible la publicació física i material, la Impremta Muro que ha donat totes les facilitats, perquè un llibre maquetat i il·lustrat per Agustí Baró i Bauló pogués sortir a la llum pública de la manera com ho han aconseguit.

Finalment i sobretot vull agrair la presència vostra a un acte d’aquestes característiques. No sempre tenim l’oportunitat de dur-ho a terme.

Avui i aquí, a l’Encarnació, si vos sembla bé enlloc de parlar-vos del CONTENGUT d’aquest llibre, m’entren ganes de ficar-me en algun dels MOTIUS pels quals m’ha passat pel cap publicar-lo.

Podria dir-vos que me n’hi vénen TRES:

El primer. Són les moltes ganes que tenc de contar allò que he viscut durant els 37 primers anys de la meva vida a Mallorca, a Burundi i a Perú. Des que vaig néixer al carrer 31 de Desembre núm. 17, fins que vaig dir la darrera missa aquí mateix, al carrer Joan Munar 14, de Ciutat.

El segon motiu. Les indicacions i els suggeriments que em va fer arribar el bon amic manacorí JAUME SANTANDREU I SUREDA, a qui agraesc profundament les seves aportacions sucoses.

El tercer motiu per a mi és el més important. M’agradaria saber transmetre-vos, a la gent que heu acudit avui aquí a l’Encarnació que ara més que mai cal que ENS ENGRESQUEM TOTS PLEGATS DE BON DE VERES A GIRAR MOLT MÉS INTENSAMENT LA ULLADA CAP AL SUD.
    De manera que siguem capaços de trobar formes noves de col·laboració més activa.

    Em fa ganes de presentar-vos aquests CINC MICRO-PROJECTES DE COOPERACIÓ AMB EL SUD que hem llançat enguany: un a Mallorca, dos a Burundi i dos a Perú. SÓN CINC PETITS PROJECTES que en conjunt demanen 60.000 euros. El doble que l’any passat ens vàrem proposar, més o manco, i que vàrem aconseguir amb la col·laboració generosa d’uns dos-cents donants.

Començaria pel microprojecte de MALLORCA: 

CAN GAZÀ. Institut contra l’Exclusió Social. Fundació Jaume Santandreu i Sureda. Al barri palmesà del Secar de la Real. 

Quants n’hi ha dels aquí presents que hi hem acudit qualque vegada! Ho tenim molt a prop. És gent d’aquesta terra nostra, homes que, per un motiu o un altre, s’han vist i trobat en situació de marginació social profunda. L’obra iniciada per Jaume Santandreu, ara que ja no és entre nosaltres físicament, segueix incidint en aquest àmbit de la nostra societat.

Em sembla que tenim dues maneres molt concretes de girar-hi la ullada amb ulls més solidaris: visitant l’indret, fent-hi arribar el nostre suport personal i aportant-hi l’ajut econòmic que precisen per tirar endavant enmig de tantes dificultats com les que provoca el moment actual i, sobretot, el futur que s’acosta de manera que sembla imparable, amb més que probables polítiques dretanes incentivadores d’una exclusió social encara molt més gran i desastrosa.

Qui compra aquest llibre al preu de 18 euros, ha de saber que un mínim de 3 euros els arribarà. Fins que arribem a assolir la quantitat compromesa dels 1.500 euros. De moment, n’hi han arribat 750€ per aquesta via.

També pot fer transferències bancàries al compte corrent que s’indica al full adjunt. Millor si se’n fan de periòdiques o s’hi estableixen donacions cada cert temps.

Seguiria pels dos microprojectes de BURUNDI:

Els dos micro-projectes de cooperació solidària amb Burundi se centren en el que vol dur a terme la Parròquia de RABIRO, creada i mantenguda per Mallorca Missionera. A l’actualitat hi treballa el felanitxer Jaume Obrador Adrover.

Comptam amb el seu whatsapp i també amb el compte corrent on fer arribar directament les aportacions voluntàries per als seus plans i projectes. 

Es tracta de construir UNES ESCOLES en un indret allunyat de la seu central de la parròquia. S’anomena MUTARA. La vàrem visitar el mes de juliol passat. Hi vàrem veure que, amb aportacions de Mallorca, s’hi han aixecat edificis i construccions útils per a la comunitat. Hi manquen les escoles que mossèn Jaume Obrador està molt il·lusionat a aixecar-hi.

S’hi precisen 15.000 euros. Ara com ara, n’hi han arribat 209€.

Se n'encarreguen Esron Niyungeko i Régine Ndidiye. Al full adjunt dins l’exemplar del llibre adquirit, hi apareixen els comptes corrents on transferir les quantitats que considereu adients. També ho podeu veure al final d'aquest escrit.

Per poc que hi poseu, sempre resultarà profitós: un euro equival a 6.500 francs burundesos. Els treballadors de la parròquia, considerats individus privilegiats dins la regió, cobren 30 euros al mes 195.000 FB.

De mossèn Jaume Obrador Adrover, que sap que avui ens trobam aquí presentant aquest llibre, m’arriba aquesta nota que vos tramet: «Me pareix molt bé. I agrairé personalment a tots els qui ens facin arribar un donatiu. Moltes de gràcies».

El segon microprojecte de cooperació mallorquina amb Burundi se centra en dos grans nuclis de població femenina que promociona l’entitat Veïns Sense Fronteres (VSF)creada i mantenguda per la família de Jaume Obrador Soler (qepd): un a la ciutat d’Ngozi  i l’altre a la capital del país Bujumbura, als barris de Kamenge, Cibitoke  i Kanyosha.

Hi he pogut veure la molta i molt gran activitat que hi despleguen dues entitats locals, ABI-Burundi i ARIJA, que es coordinen amb VEÏNS SENSE FRONTERES.

    Al full de l’interior del llibre hi ha les dades referides als seus líders i representants, els titulars dels comptes corrents on fer arribar les aportacions de manera directa.

Ens hem proposat de lliurar-hi enguany 10.000 euros. Encara no n’han rebut cap.

Han de servir per enfortir les organitzacions d’unes dones que lluiten per sortir de la marginació en què viuen, bé sia servint-se de la cria d’animals domèstics, o la construcció de cases més habitables o en una formació professional més adequada.

Acabaria exposant-vos els dos micro projectes de cooperació amb PERÚ. 

    A tots dos resulta fàcil fer-hi arribar aportacions econòmiques directament. No solament mitjançant transferències bancàries, sinó també a través de locutoris o d’oficines de correus via WESTERNUNION. Com ja han fet alguns, i com haurien de fer pel cap baix una altra dotzena de persones...

Tots dos projectes són a la selva amazònica peruana: 

El primer és a Tarapoto, on les aportacions mallorquines vénen de molt lluny, gràcies a la col·laboració que hi va prestar FODESBA.

Darrerament, esperen les aportacions d’un micro-projecte de 20.000€ per organitzar cursos de capacitació i formació adreçats primordialment a les dones de la Cooperativa Agrària Allima Cacao. 

Ho precisen per continuar amb la dèria de substituir el cultiu de la coca destinada al narcotràfic pel cultiu del cacau i el makambo destinat a l’elaboració de xocolates i altres productes derivats.

Se n’encarrega Roberto Acuña Marín. N’apareixen les dades concretes al full adjunt i a les imatges d'abaix. 

Daquest micro-projecte de 20.000 euros, encara no han rebut cap cèntim.

El segon micro-projecte de Perú va destinat a Pucallpa. És per a la Comunidad de Niños Sagrada Familia  que munta i manté Miguel Rodríguez Candía  des de fa 37 anys.

S’encamina cap a la construcció de pous d’aigua potable que serveixin per barrar el pas a la mortalitat infantil creixent, provocada per l’extracció de minerals com l’or que contamina els rius.

Precisen 15.000€. hores d’ara n’han rebut 3.425€.

oOoOoOoOoOoOoOoOoOoooo

M’agradaria haver sabut transmetre que ara més que mai cal que ENS ENGRESQUEM DE BON DE VERES A GIRAR MOLT MÉS INTENSAMENT LA NOSTRA ULLADA CAP AL SUD.

Si ho feim, estic segur que aprendrem a VIURE D’UNA ALTRA MANERA. No en tenc cap casta de dubte. La Universitat dels Plataners – com definia Miquel Parets els ensenyaments que ens dóna la gent senzilla, la més pobra, la més miserable – és una Universitat que no expedeix cap títol acadèmic, però que, en lloc d’empènyer a viure per tenir més i més, ensenya a viure amb el mínim imprescindible per sobreviure amb dignitat.

Pens que ens ha de fer molt de bé trobar i practicar formes de col·laboració activa mitjançant algun d’aquests CINC MICRO-PROJECTES DE COOPERACIÓ AMB EL SUD que hem llançat enguany: un a Mallorca, dos a Burundi i dos a Perú. Sobretot si ens avenim a posar-nos-hi en contacte directe.

SÓN CINC PETITS PROJECTES que en conjunt demanen 60.000 euros. El doble del que l’any passat ens vàrem proposar, més o manco, i que vàrem aconseguir amb la col·laboració generosa d’uns dos-cents donants; nombre que enguany podríem arribar a superar.

Concert benèfic a Binissalem, a favor del Perú

      Trobant-me al Perú, m’arriba la notícia que un grup de persones voluntàries de la vila mallorquina de Selva (s’estimen  més romandre dins l’anonimat), es proposen de recaptar fons per a dos microprojectes de cooperació solidària  que hi mantenim oberts a la selva amazònica peruana i a la costa peruana de l’oceà Pacífic: la Cooperativa Agraria Allima Cacao de Chazuta (Tarapoto) i la Comunidad de Niños Sagrada Familia de Ventanilla (Lima).
    Durant les festes de Nadal 2025, munten un Mercadet Solidari. Amb la venda dels productes elaborats i d’altres aportacions voluntàries, aconsegueixen d’arreplegar 508 €. 
    L’endemà mateix hi són lliurats, a les mans de Miguel Rodríguez Candía, reconvertits en 2.000 sols peruans. És el responsable d’iniciar l’ampliació d’un menjador per a més de 1.000 infants acollits a la «Comunidad». 

Schola Cantorum Amics del Seminari de Mallorca

    No contentes amb això, s’animen a organitzar un «Concert Benèfic» a l’església parroquial de Binissalem. L’orienten cap a les mateixes finalitats. 
    N’elaboren un programa magnífic: un «Recital de poesia» i dues intervencions corals: l’«Schola Cantorum d’Amics del Seminari de Mallorca» juntament amb la «Coral 3x4 de Binissalem».
    Ho fan diumenge, 11 de gener de 2026, a les 18 h. El temple binissalemer s’omple de gent delitosa de participar en aquest acte cultural i solidari. Aconsegueixen d’arreplegar-hi 1.780,82€. 
    Són enviats directament, a través de WesternUnion, als destinataris peruans.
    Quan aquests se n’assabenten, no s’estan d’agrair aquesta mostra de solidaritat efectiva, amb la qual podran dur a terme dos projectes senzills, per a la gent d’allà molt costosos, que han de permetre treballar millor l’elaboració de xocolates produïts amb el cacau i millorar les condicions d’acollida de més de mil infants en situació de desprotecció familiar.

Programa del concert benèfic a Binissalem

    El més valuós de tot plegat, més que la quantitat (que resulta magnífica!), és la qualitat d’una relació solidària com aquesta: permet besllumar, enmig de tantes situacions enfosquides arreu del planeta, la construcció d’un altre món possible, basat en la cooperació respectuosa amb la dignitat humana.

 

 

 

Gent voluntària de la vila mallorquina de Selva s'ha proposat de fer suport a dos microprojectes de cooperacio solidària amb el Perú: 

A favor d'unes dones que treballen a la Cooperativa agrària ALLIMA CACAO de la petita localitat amazònica de Chazuta, a Tarapoto: s'afanyen a substituir el cultiu de la coca per a narcotraficants, amb el cultiu del cacau per a l'exportació.

I a favor de la "Comunidad de Niños Sagrada Familia", de Ventanilla, a Lima: entitat humanitària que acull, nodreix i instrueix més de 1.108 infants que provenen de famílies molt vulnerables.

A més d’organitzar un Mercadet Solidari a Selva,  que els ha permès de recollir 508€, també han muntat un concert benèfic a Binissalem, diumenge 11 de gener, on han aconseguit 2.080€ que ja han estat envíats al Perú.

Des del país andí, agraeixen profundament la col·laboració prestada per tota la gent que hi ha participat: organitzadores, cantants, músics, artesans, batle i rector de Binissalem; com també els membres i les direccions de les dues corals - Schola Cantorum i Coral 3x44 Binissalem -;  el músic compositor J.L. García Mallada, pel seu acompanyament "Agraïment (Tons solidaris)"; i els enregistraments audiovisuals realitzats per Joan Bonet, Joan Brunet, Esperança Real, Margalida Triay, Pau Socies, etc.

Amb el desig que aquest acte serveixi per acostar dos indrets tan distints i tan distants: Perú i Mallorca.

2 microprojectes pendents: conxadora/refinadora de cacau, a Tarapoto; i cuina per a "Comunidad de Niños", a Lima

     M’alegra ben molt veure que, a Mallorca, hi ha qui s’afanya a treballar incansablement per aconseguir finalitzar el finançament de dos microprojectes de cooperació solidària que miram de dur a terme, des de La Roqueta, en plena selva amazònica peruana i en barriada perifèrica de Lima, Ventanilla.
    Es tracta d’aconseguir, com més aviat millor, una «conxadora/refinadora de cacau més potent que l’actual», per tal que les dones que treballen a la Cooperativa agrària Allima Cacao de Chazuta (Tarapoto) puguin elaborar xocolates i productes diversos derivats del cacau i del majambo, destinats a l’exportació, amb mitjans més eficients.
    Pel poc que en sé mentre encara em trob a la ciutat de Lima, després de muntar un Mercadet Solidari a la vila mallorquina de Selva, han programat un concert a l’església de Binissalem, encaminat a aquesta finalitat, per a l'11 de gener de 2026, a les 18 h.  

Anunci del concert a Binissalem, pel Perú

També, per col·laborar en el manteniment d’una iniciativa molt singular que em té enormement captivat: «La Comunidad de Niños Sagrada Familia», que, per iniciativa de Miguel Rodríguez Candía, aixopluga, alimenta, manté i educa 1.108 infants de famílies desprotegides, al districte de Ventanilla, als afores de la ciutat de Lima.
    Tarapoto, a la selva amazònica peruana, i Ventanilla, als afores de la capital peruana, són les dues destinacions concretes d’aquests 4.000€ + 2.000€ que miram de recaptar, com més aviat millor, entre la gent de Mallorca, i com a regal de Reis per a aquests dos indrets del Perú.

Cooperativa agrària Allima Cacao de Chazuta, en mans mallorquines

    Ben de matí, Roberto Acuña Marín es fa present a l’hotel Palm Tarapoto on ens allotjam. Amb motocarro, tots tres ens adreçam a la terminal de bussetes que duen fins a la municipalitat distrital de Chazuta, en una hora i mitja aproximadament.

Cooperativa agrària ALLIMA CACAO del Perú, premiada a París

    Tornam a passar pel districte de Juan Guerra. Feim el trajecte per una carretera que voreja el riu Mayo, enmig d’una vegetació tan exhuberant que ens envolta de verdor per totes bandes, fins al capcurucull de les muntanyes, tapades a estones per niguls baixos que amenacen de descarregar la pluja tropical característica de la regió. 
    Val a dir que, fins suara mateix, no tenc la sort de veure ploure en aquest indret del Perú. Em diuen que és un fenomen de veure, mai vist enlloc més, per les barrumbades fortes, totes seguides d’un sol resplendent. 
    De fet, el sol llueix a les totes els dos dies que hi duc present. Hi fa una calor de mil dimonis.
    En un revolt determinat, veim que el riu Mayo s’uneix al riu Huallaga. Aquest, al seu torn, desemboca en el Marañón, que va a parar a l’Amazones. Aquest, amb una longitud de 7.020 quilòmetres, és considerat el més llarg del món i desemboca definitivament a l’oceà Atlàntic, per la costa nord-est del Brasil. 
    Admirable, aquesta natura paradisíaca! Les aigües de pluja que cauen damunt d’un país que voreja l’oceà Pacífic, com és ara el Perú, a l’alçada del Nevado Quehuisha, a Arequipa, a la Quebrada Apacheta, van a parar, després de milers de quilòmetres de recorregut, a l’oceà Atlàntic.     
    Pràcticament el riu Amaçones travessa tot el continent sud-americà, d’oest a l’est, recollint aigües caigudes a una vuitena de països llatinoamericans: Perú, Bolívia, Brasil, Colòmbia, Equador, Guaiana, Surinam i Veneçuela.
    Arribam a Chazuta en la busseta. Personal que hi treballa ens acull la mar de bé. Tot són dones. Tècniques que hi treballen, o treballadores que elaboren els productes derivats del cacau i del macambo. 
    Es tracta d’una cooperativa agrària que  s’inicia el mes de gener de l’any 2009 amb una trentena de socis que es proposen de substituir el cultiu de la coca per al narcotràfic, amb el cultiu del cacau per a la producció i exportació de xocolates diverses. A l’actualitat són més de tres-cents els socis que s'integren dins aquesta cooperativa.
    Al catàleg actualitzat de productes elaborats, n’hi figuren més d’una dotzena. L’any passat només n’hi arrib a destriar 8.
    M’adon que avui dia elaboren, distribueixen i exporten a l’exterior: macambo torrat, cacau orgànic, xocolata biter (70% cacau), xocolata biter (70% macambo), xocolata macambo (60%), xocolata macambo (60% amb cafè), xocolata tassa, concentrat polpa de cacau, destil·lat mucil pasteuritzat i/o congelat, snack macambo amb xocolata.
    Molt amablement, ens expliquen els detalls de l’elaboració d’aquests productes, ens acompanyen a recórrer les instal·lacions i ens conviden a assaborir-los tots, una mica.
    M’interessa moltíssim que em parlin d’un dels PPPP (Petits Projectes Personals Peruans) que l’any passat em vaig proposar de fer-hi suport: l’adquisició d’una maquinària més potent, una conxadora/refinadora que permeti a les dones d’aquesta cooperativa refinar millor i més ràpidament el cacau que els serveix per a elaborar les xocolates. 

    Dels 15.000 euros que val, amb les aportacions ja realitzades i rebudes d’una vuitantena de persones generoses d'arreu de Mallorca, n’hem pogut aconseguir 10.000€. Cosa que ja permet de poder-la comanar a una empresa de Lima, mentre som a l’espera d’obtenir, si pot ser abans de Nadal, els 5.000 euros que hi manquen.
    Si t’hi apuntes, has de sabre que és molt fàcil fer-ho:
    Basta que vagis a qualsevol oficina de Correus (o a qualsevol Locutori) i enviar la quantitat d’euros que desitgis, SEMPRE MITJANÇANT WESTERNUNION (6€ de comissió, per a qualsevol quantitat), a nom de:

ROBERTO ACUÑA MARÍN
DNI 01106130
+051 986881364
TARAPOTO (PERÚ)

    MOLT IMPORTANT: tot d'una m'has de passar una FOTO del comprovant que hi donen, al meu telèfon de contacte (+34 667 79 58 80) 

    Un cop visitades les instal·lacions de la Cooperativa Agrària Allima Cacao de Chazuta, anam a dinar a un dels restaurants del port de Chazuta. Hi assaboresc un bon plat de «sudado de salmón con arroz, frejoles y yuca», regat amb «chicha de maíz dulce» i «refresco de piña».
    M’impressiona moltíssim veure el port de Chazuta, a la vora del riu Huallaga per on transiten canoes i barques característiques de la selva amazònica peruana, avui dia motoritzades. 
    Altre temps, em diuen, s’esdevé lloc emblemàtic per al tràfic de la cocaïna, cosa que hi comporta substanciosos ingressos econòmics. 
    Tot i que no se n’hi veu cap mostra d’un resultat positiu, ni en les seves infrastructures, ni en les seves edificacions, ni en cap aspecte que pugui fer-hi veure un passat, relativament recent, tan enriquidor.
    Retornam a la ciutat de Tarapoto, pel mateix camí d’anada amb una altra de les bussetes transportadores del passatge que les empra al preu de 10 S/ per persona (2,50€).

         Amb el desig avançadíssim que passem unes BONES FESTES DE NADAL 2025 I DE CAP D'ANY, des de l'interior de la selva amazònica peruana, la meva salutació més cordial  amb una abraçada entranyable, tan mallorquina com andina, tan peruana com catalana.

Presentació de «Cròniques meves peruanes» a Pollença, al casal de Can Llobera

     El proppassat dia 20 de setembre, comunicant-me amb el bon amic Miquel Àngel Sureda Massanet, actual regidor de Cultura de l’Ajuntament, li deman si creu que podríem fer la presentació d’aquest llibre meu a Pollença. Vénc en es dir-li que estic ben disposat a anar-hi el dia que ho organitzin.

    Dit i fet, em contesta tot d’una i em diu que poden mirar de fer-ho aquí, a Can Llobera, a la Plaça Vella. Li ho agraesc de bon de veres. Em suggereix que contacti amb qui hi duu tot el maneig, na Catalina Cifre, qui em passa el logo de la casa, com també el de l’Ajuntament en diferents formats, perquè puguem emprar-ho en el cartell anunciador. 
    Començ a posar fil a l’agulla. I, un cop acordat de fer-ho avui aquí, dimecres dia 1 d’octubre a les 19 hores, el bon amic Agustí Baró i Bauló n’edita el cartell amb totes les dades adients, com podeu veure-ho.    
    No és la primera vegada que acudesc a aquesta vila mallorquina per dirigir-me a gent de Pollença. Hi vénc en altres ocasions per altres motius (AFAM, Esquerra Republicana, Amics de Seminari, Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca; amb Els Caminants, recorrent Cala Boquer, Cala en Gosalba, Ternelles, el camí del Castell del Rei, ses Basses de Mortitx, sa cucuia de Fartàritx, etc.)
    Avui estic molt content de trobar-me aquí amb tots vosaltres que heu acudit a la presentació d’aquestes «Cròniques meves peruanes». 
    Es tracta d’un llibre de 355 pàgines, autoeditat electrònicament, a Mèxic, en català de Mallorca, a través de «Creática Editorial de Coyoacán», on treballa el meu bon amic José Armando Bernechea Iturriaga (qui ja m’hi ha publicat «Gloses meves» anys enrere).
    Aquest és un llibre que es distribueix en plataformes digitals. També s’ofereix amb impressió en paper segons la demanda. Tant en català com en castellà.
    Recull les narracions que vaig fent, amb fotografies incloses, durant la meva estada al Perú de sis mesos seguits l’any passat, recorrent-hi la costa, la serra i la selva peruanes.
    Molt ben acompanyat per amistats peruanes de temps enrere, arrib a recórrer d’un cap a l’altre, la costa, la serra i la selva  amazònica d’un  país andí que tenc la gran sort de visitar en una dotzena d’ocasions, des que hi pos peu fiter per primera vegada l’any 1975. Enguany, que fa cinquanta anys justs, em fa moltes de ganes tornar-hi.
    Aquest llibre, autoeditat i comanat a Amazon, es pot adquirir en paper i en format digital, en català i en castellà, a través d’internet. Són modalitats noves de publicació de llibres que s’estan imposant cada vegada més, arreu del planeta.

    Amb les explicacions que faig comptes donar durant la presentació, vull fer a saber que 10 dels 25€ que deman com a donatiu per cada exemplar, van a parar directament al tercer dels 6 petits projectes de col·laboració que em plantej l’any passat, quan torn cap a Mallorca. 

Amb la representació institucional de Can Llobera

    En aquest cas, van en benefici de la Cooperativa Agrària «AllimaCacao» de Chazuta, a Tarapoto, en plena selva amazònica peruana.
    Miram de donar una mà al prop d’un centenar de dones que hi treballen, amb l’afany de substituir en tota la regió el cultiu de la coca per a narcotraficants, pel cultiu del cacau destinat a la fabricació de xocolates i derivats.
    Necessiten una màquina conxadora/refinadora més potent que la que disposen a l’actualitat: només els permet de refinar 8 kg de cacau al cap de 72 hores de funcionament. En precisen una altra que els permeti de refinar-ne 32kg en 24hores. 
    Per això fan falta 15.000€ que ens hem proposat de fer-los-hi arribar, si pot ser, enguany mateix. De moment, ja hem aconseguit d’enviar-los-ne uns 6.000€, més de la tercera part, gràcies a les aportacions voluntàries que hi han fet una setantena de persones.
    La publicació d’aquest llibre no cerca altra cosa que això, precisament: fer conèixer realitats viscudes per mi al Perú, durant l’estada de 6 mesos seguits l’any passat; facilitar un acostament més significatiu de gent de Mallorca amb gent del Perú; i aportar la col·laboració econòmica a una iniciativa social tan valuosa com la que duu a terme la Cooperativa AllimaCacao en plena selva amazònica peruana.
    En agrair la vostra presència a la presentació d’aquest llibre, també hi afegesc l'agraïment per part d'aquesta Cooperativa Agrària, a través del president d'IDSA (Institut per al Desenvolupament Sostenible de l'Amazonia) el bon amic meu ROBERTO ACUÑA MARÍN.
    Tothom qui en tengui ganes, pot contactar-hi directament, seguint les indicacions que adjuntaria en una octaveta que col·loc a la darrera pàgina del llibre adquirit avui.

    Diu així:
"MICRO PROJECTE 3r DE COL·LABORACIÓ PERSONAL AMB PERÚ.- COOPERATIVA AGRÀRIA «ALLIMACACAO» (Chazuta-Tarapoto) SELVA AMAZÒNICA: Conxadora/refinadora de cacau per a les dones treballadores (15.000€)
    Si qualcú vol col·laborar-hi, té MOLT FÀCIL sumar-se al grup d’una vuitantena de persones que ja ho han fet: des de qualsevol oficina de Correus, o qualsevol Locutori, pot enviar de persona a persona via WESTERNUNION la quantitat d’euros que vulgui (amb 5,5€ de comissió), simplement, presentant-la amb el DNI, i adreçant-la a:

ROBERTO ACUÑA MARÍN
DNI 01106130
+051 986881364
TARAPOTO (PERÚ)

    MOLT IMPORTANT: tot d'una m'ha de passar una FOTO del comprovant que hi donen, al meu telèfon de contacte (+34 667 79 58 80)

    Tant de bo que puguem assolir els objectius marcats, i que aquest tercer microprojecte, més prest que tard, pugui afegir-se als dos primers ja acabats de finançar (2.900€ per una biblioteca virtual amazònica, a Yurimaguas, que ja està penjada a la web); i (3.200€ per a l’equipament d’una caseta per a la nostra fillola piurana i els seus néts menors d’edat a Moyobamba, que ja està enllestida).

Amb el presentador Miquel Àngel Sureda, regidor de Cultura

    Gràcies per haver vengut. Molt agraït a l’atenció dispensada. I, a l’espera d’obtenir-ne la col·laboració tan anhelada, desig que passeu molt de gust amb la lectura de «Cròniques meves peruanes», i que vos facin bon profit.

Cecili Buele i Ramis,
Pollença, 1 d’octubre de 2025.

Qui vulgui aconseguir-ne exemplars, pot fer-ho via Amazon:
Edició catalana - Edició castellana