«Comunidad de Niños Sagrada Familia», a Ventanilla (Lima)

 
    Sempre que viatj al Perú i pas pel districte limeny de Puente Piedra, faig tots els possibles per visitar una de les iniciatives més admirables que conec, pel que fa a l’acollida desinteressada, voluntària i compromesa d’infants desprotegits.

    Des que en faig la descoberta el mes de maig de l’any 2020 , m’hi som atansat en tres ocasions.
    Cada vegada que hi vaig i ho veig, me’n surt molt més colpit, impressionat, bocabadat, meravellat,  de trobar-me davant un dels veritables «miracles» que es produeixen avui dia damunt d’aquest planeta nostre: l’acollida amorosa, tendra, alhora que exigent i disciplinada, de més d’un milenar d’infants desprotegits familiarment, que hi troben aixopluc indescriptible.
    Gràcies a la tasca que hi desplega, des de fa dècades, el laic compromès en la Teologia de l’Alliberament, de nom Miguel. No conec cap altra iniciativa solidària tan consistent, ferma, desenvolupadora de la personalitat individual i col·lectiva com aquesta, enlloc.

    L'ocasió darrera, l’any 2025, em serveix per veure que, lluny de romandre dins la inactivitat o la monotonia, hi continuen desplegant iniciatives innovadores que ultrapassen els límits físics d’unes instal·lacions cada cop més consolidades al districte limeny de Ventanilla, Lima-Nord.
    No conforme en ampliar-ne l’àmbit d’actuació fins a la mateixa selva amazònica peruana, on s’ha abocat a construir-hi cases de fusta per a persones d’edat avançada – me’n mostra l’adquisició recent de maquinària que hi transportarà un dia d’aquests, per facilitar-ne la tasca -; també pensa en projectes de col·laboració a Piura, al nord del Perú, facilitant-hi una perforació de terrenys encaminada a obtenir aigua per a les poblacions que en pateixen les mancances.

    Per a mi, que el més admirable de tot plegat, és la seva convicció profunda de ser estimat per un Déu que, en Jesús, «el seu Flaco», l’encamina, l’orienta, l’enforteix, li fa confiança i el protegeix de qualsevol possible mal que pugui caure damunt d’ell.
    El seu parlar i, sobretot, la seva praxi quotidiana indefectible, transpua grans dosis d’aquella religiositat popular peruana, tan profundament arrelada en la població més senzilla i modesta del país andí.

    Vivim  en ple estat d’Emergència nacional decretada pel nou govern peruà.  L’extorsió està a l’ordre del dia, i no passa setmana que no es faci pública la notícia d’alguna persona assassinada per aquest motiu. 
    L’Estat d’Emergència nacional a Lima i Callao sembla que no serveix gaire, perquè així i tot, se’n continuen cometent, d’assassinats, un darrere l’altre.
    És molt generalitzada l’opinió que serà mal d'aturar aquesta violència desfermada! 
    És més, bona part de la joventut, l’anomenada Generació Zeta, i alguns altres sectors de la societat peruana, reclamen actuacions semblants a les de Bukele a el Salvador: mà dura, implacable, contra la delinqüència, amb presons molt més endurides que les existents hores d’ara al Perú. Que ja hi són molt dures!

    Davant d’un panorama tan fosc i negatiu, la Comunitat Infantil de Ventanilla apareix com una llum esperançadora d’un altre món possible, millor que l’actual, basat en el respecte cap a les persones i la natura, l’educació crítica individual i col·lectiva, la convivència pacífica en la diversitat, i la fe profundament arrelada en un Déu alliberador de tot mal.

IV Congrés continental de Teologia llatinoamericana i caribenya (i 2): segon dia

    Mentre em trob a Lima, arrib a saber que el Congrés Continental de Teologia Llatinoamericana i Caribenya que organitza Ameríndia, té la seva edició primera a Brasil l’any 2012.
    D’aleshores ençà, s’ha anat convocant i realitzant cada tres anys, enfocat sempre en la comprensió del context global i continental que viuen a cada moment.
    A causa de la pandèmia, l’any 2021 el fan de manera virtual. El d’enguany, convocat a Lima, comporta el retorn a la presencialitat i el fan coincidir amb el primer aniversari de la mort de Gustavo Gutiérrez Merino.

    M’encanta que, sense saber-ho prèviament, ho facin durant la meva estada, encara que breu, tan propera geogràficament de la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú.                 Només a unes poques illetes d’on estic allotjat, al barri limeny veí de Magdalena del Mar, se'n troba el Campus universitari, al barri de San Miguel. 
    És considerada la millor de les universitats privades, competint amb la millor de les públiques, com és ara la Universidad de San Marcos.
    Ho agraesc ben molt al bon amic campaneter Ferran Bellver, qui me n’informa acuradament i puntual.
    Si bé és cert que no puc participar directament i personal en l’acte del primer dia, per no haver-m'hi inscrit en el termini prefixat, almanco aquest dijous esper poder-hi assistir. 
    Gràcies a les intervencions d’amistats de n’Elvira Calmet que ens ho fan possible, sembla que a primeres hores de la matinada ja ho tenim tot en regla: ens autoritzen a entrar dins del recinte de la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú, per fer-nos presents a la Taula rodona d’avui dijous.

    Una taula rodona en la qual és prevista la participació de figures tan emblemàtiques com Leonardo Boff, teòleg i escriptor brasiler, una de les veus fundacionals de la TA; Jon Sobrino, teòleg jesuïta, exponent rellevant de la TA a Amèrica Central; Jesús Cosamalón, historiador i investigador peruà de la PUCP; Carmen Lora, directora de l'Institut Bartolomé de Las Casas, amb altres teòlegs i pensadors.
    És clar que, per manca de temps disponible, no puc  estar-hi, a tot quant s’hi fa, que és moltíssim, durant cada jornada. Però almanco tenc temps d'assistir presencialment a aquest acte d’avui.
    A les 6:57am, el bon amic de n’Elvira rep la notificació oficial del nostre ingrés autoritzat al campus PUCP, en resposta a la sol·licitud nº 63176 que hi envia, mitjançant umalasp@oucp.pe.
    Es tracta d’un professor del Departament de Ciències, Secció Matemàtiques, que s’ha pres amb molt d’interès gestionar-nos-hi l’ingrés, tant de n’Elvira com de Buele Ramis Cecili, al Campus PUCP per al dia 23-10-2025 a partir de les 19:00 hores, per a un encontre de treball i taula rodona.
    Li ho agraesc de tot cor, al Sr. Uldarico Malaspina Jurado. doctor en Ciències, per la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú.    
    Com que hi ha moltes portes d’ingrés al Campus, m'indiquen que puc ingressar-hi per qualsevol porta, tret de la Porta Ceprepuc i Porta d’Esports nº 8, mostrant-los el número de sol·licitud.
    Ho signa l’Oficina de Seguretat Pontifícia Universitat Catòlica del Perú.

Assistents al IV Congrés continental de Teologia, a Lima 

    Ben disposats a anar-hi, i per tal d'arribar-hi puntualment, ens dirigim directament cap a l’indret on fan la Taula rodona, a l’esquena del Centre d’Assessoria Pastoral Universitària (CAPU). 
    A l’aixopluc d’una carpa enorme, amb més de dues-centes cadires preparades per acollir tots els assistents a la Taula rodona programada per al segon dia del Congrés, tot està ben a punt per iniciar-hi l’acte.
    N’Elvira i jo hi arribam, després de passar tots els controls de recepció i acollida. M’impressiona la immensitat d’un campus universitari com aquest, el de la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú.
    La Facultat de Teologia conserva l’empremta del pas del teòleg Gustavo Gutiérrez Merino per les seves aules docents. L’acte programat és en homenatge a qui va ser considerat com el pare de la Teologia de l’Alliberament.

    Em crida poderosament l’atenció el fet de veure que som més de 200 les persones que ens hi feim presents. Amb un 75% que són dones i un 25% homes, molts d’aquests eclesiàstics, segons sembla.
    També em causa impressió comprovar que hi ha més gent major que gent jove. Poques cares, poquíssimes, per davall de la cinquantena d’anys d’edat.
    Moderadora, pràctica i engrescadora, presenta els intervinents.
    El primer Leonardo Boff, per vídeo conferència, en pantalla, des del Brasil.
    Seguit d’en Gabalón, present a la mesa, aleshores infant de la parròquia del Rímac on treballava Gustavo Gutiérrez.    
    Acompanyat de Na Yolanda Díaz, qui remarca els tres punts habituals de Gustavo, presentat com animador de l’esperança dins la UNEC, organització juvenil universitària cristiana.
    Des d’El Salvador, intervé per vídeo conferència el teòleg jesuïta Jon Sobrino, presentant la teologia que té a veure amb realitats, i recordant monsenyor Óscar Arnulfo Romero, gran defensor dels pobres, i, per això mateix, assassinat.
    Edmundo Alarcón, amic de Gustavo Gutiérrez, des que és seminarista d’Arequipa, ordenat capellà l’any 1983, i consiliari de la UNEC.
    Carmen Lora, directora de l’Institut Bartolomé de las Casas, esmentant que cal conèixer la realitat per transformar-la.

 

     M’adon que tota la trobada és retransmesa en directe per facebook, des d’on pot seguir-la qualsevol que en tengui ganes, a través d’aquest ENLLAÇ.

 INFORMACIÓ DEL SEGON DIA

IV Congrés continental de Teologia llatinoamericana i caribenya (1): primer dia

     Gràcies al bon amic campaneter Ferran Bellver Silvan, mentre som al districte limeny de Magdalena del Mar, m’assabent que ben a prop d’aquí on em trob suara mateix, avui dimecres 22 d’octubre comença  el IV Congrés continental de Teologia llatinoamericana i caribenya, a l‘empara i sota els auspicis de la Pontifícia Universitat Católica del Perú (PUCP).
    Veig que amb el lema «Horitzonts d’alliberament. Teixint esperances des d’abaix» l’organització a càrrec d’Ameríndia, l’Institut Bartolomé de las Casas (IBC) i la Catòlica (PUCP), el congrés s’estructura seguint la metodologia llatinoamericana de «veure, jutjar, actuar i celebrar».

P. Gustavo Gutiérrez Merino, O.P.

    Seguint el programa publicat a les xarxes, veig que el primer dia (VEURE) fan un diagnòstic col·lectiu de la realitat: analitzant la geopolítica, el col·lapse ambiental i les resistències al continent.
    El segon dia (JUTJAR) el dediquen al discerniment teològic, prenent de referència el concili Vaticà II, la Conferència de Medellín i les aportacions teològiques actuals.
    El tercer dia (ACTUAR i CELEBRAR) comparteixen propostes i testimonis d’esperança des de les bases, acabant amb una gran celebració.

    Em crida poderosament l'atenció que, com a aspecte central d’aquest IV Congrés volen retre homenatge al P. Gustavo Gutiérrez Merino, pioner de la Teologia de l’Alliberament, en complir-se precisament el primer aniversari de la seva mort.
    L'inicien amb un acte cultural, a càrrec del grup peruà Yuyachkani (22 d’octubre).
   Segueixen amb una taula rodona amb el tema «Gustavo Gutiérrez defensor de la Teologia de l’Alliberament», en la qual participen teòlegs com Leonardo Boff o Jon Sobrino (23 d’octubre).
    Per a la cloenda del congrés, tenen programada una celebració d’Acció de gràcies pel seu llegat (24 d’octubre).

Amb n'Elvira Calmet, a les portes de la PUCP

    Mir de fer tots els possibles per fer-m’hi present, si més no a alguna de les activitats programades, duites a terme a poques illetes d’aquí on estic allotjat aquests dies.
    Acompanyat de n’Elvira Calmet, la vídua d’Anselm Álvarez (QEPD), anam tots dos en taxi «com aplicativo» fins a les instal·lacions immenses de la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú. 

    Hi arribam pocs minuts abans que comenci l’acte cultural a càrrec del grup peruà Yuyachkani a les 20h.
    Mai no he entrat dins aquest recinte universitari. És la primera vegada que m’hi faig present. Abans d'entrar-hi, ens demanen la documentació per identificar-nos-hi. Hi present el DNI espanyol que sempre port damunt meu (el passaport, per seguretat, m’estim més deixar-lo sempre ben guardat dins la maleta a casa!).
    Ens fan a saber que, en no figurar inscrits cap del dos dins la llista, ni com a assistents ni com a convidats, no podem passar per endins. Més encara, pel motiu que ja s'ha iniciat l’acte cultural. Molt amablement ens indiquen que ens posem en contacte amb algun dels organitzadors del Congrés.
    N’Elvira es comunica immediatament amb dues amistats seves, apropades de la universitat, per veure què hi podem fer. En principi tots dos contactes li fan a saber que, efectivament, sense haver-s’hi inscrits prèviament, avui no podem passar. Però que poden fer gestions perquè demà dijous 24 d’octubre, i divendres 25 hi puguem assistir, si en tenim ganes.
    Per whatsapp, els passam còpia de la nostra documentació, a l’espera que facin tots els tràmits pertinents perquè puguem participar en la taula rodona on participen, entre d’altres, els teòlegs Jon Sobrino i Leonardo Boff, i en la celebració eucarística de divendres.

INFORMACIÓ DEL PRIMER DIA 

De Mallorca a Perú, de bell nou

Vint-i-quatre hores abans de partir de bell nou cap al Perú, on faig comptes de seguir les passes que el papa Lleó XIV va fer en aquest país d’Amèrica Llatina (Chulucanas, Trujillo, Chiclayo i Callao) durant una vintena d'anys, deixant-hi petjades significatives, no em puc estar d’agrair la col·laboració que m’han prestat fins ara, quant al suport a algun dels 6 microprojectes peruans personals iniciats l’any passat. 

Són 113 les aportacions rebudes, amb un total recaptat de 20.633,31€. Ho agraesc de tot cor. Gràcies a  aquests ajuts, ja hem superat la meitat del que ens havíem proposat l’any passat: 

1) Una Biblioteca virtual amazònica, amb 2.900€ enviats a Yurimaguas (selva peruana). Ja feta.

2) Una Caseta modesta a família necessitada, amb 3.200€ enviats a Moyobamba (selva peruana. Ja feta.

3) Una màquina Conxadora/refinadora de cacau per elaborar xocolata, 8.593,65€ a Tarapoto (selva peruana). Més de mig fet.

4) El Manteniment de 1.200 infants sense llar, amb 9.000€ recaptats i encara no enviats a Puente Piedra, a la costa peruana;

5) Una Fira d’intercanvis entre Ayabaca i Sechura (serra i costa peruanes), amb 2.500€ programats;

6) Un Programa radiofònic a Huamachuco, amb 2.500€ pressupostats per a la serra peruana.

    Desig continuar mantenint-me en contacte amb les amistats mallorquines, des del Perú estant. De manera que puguin obtenir informació més detallada d’així com va tot; i del que jo vagi fent durant aquest altre viatge programat per a un mes, o dos, o tres. Segons vagin les coses.

    Esper contribuir,  ni que sia modestament, a acostar una mica més aquestes dues realitats tan distintes i tan distants, com són Mallorca, al Nord, i Perú, al Sud. 

    Amb el desig d'anar aixecant una part petita del Nord que, en lloc de dedicar-se a trepitjar i maltractar el Sud, mira de col·laborar-hi, solidaritzant-se en les lluites que estan duent a terme les organitzacions populars més actives i dinàmiques, en vistes a assolir-hi un major i millor desenvolupament humà i ecològic, tan necessari avui dia alhora que tan merescut.

    Salut i coratge! Una abraçada!

NOTA:

La publicació i les cinc presentacions públiques, a diversos indrets de l'illa de Mallorca, del llibre "Cròniques meves peruanes", autoditat a Mèxic, contribueix enormement a difondre'n la iniciativa solidària amb Perú: 5€ de cada exemplar, se'n van directament cap a la Cooperativa Agrària ALLIMACACAO de Tarapoto, en plena selva amazònica peruana.

Edició catalana de "Cròniques meves peruanes" 
Edició castellana de "Mis crónicas peruanas" 

Presentació de «Cròniques meves peruanes» a Pollença, al casal de Can Llobera

     El proppassat dia 20 de setembre, comunicant-me amb el bon amic Miquel Àngel Sureda Massanet, actual regidor de Cultura de l’Ajuntament, li deman si creu que podríem fer la presentació d’aquest llibre meu a Pollença. Vénc en es dir-li que estic ben disposat a anar-hi el dia que ho organitzin.

    Dit i fet, em contesta tot d’una i em diu que poden mirar de fer-ho aquí, a Can Llobera, a la Plaça Vella. Li ho agraesc de bon de veres. Em suggereix que contacti amb qui hi duu tot el maneig, na Catalina Cifre, qui em passa el logo de la casa, com també el de l’Ajuntament en diferents formats, perquè puguem emprar-ho en el cartell anunciador. 
    Començ a posar fil a l’agulla. I, un cop acordat de fer-ho avui aquí, dimecres dia 1 d’octubre a les 19 hores, el bon amic Agustí Baró i Bauló n’edita el cartell amb totes les dades adients, com podeu veure-ho.    
    No és la primera vegada que acudesc a aquesta vila mallorquina per dirigir-me a gent de Pollença. Hi vénc en altres ocasions per altres motius (AFAM, Esquerra Republicana, Amics de Seminari, Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca; amb Els Caminants, recorrent Cala Boquer, Cala en Gosalba, Ternelles, el camí del Castell del Rei, ses Basses de Mortitx, sa cucuia de Fartàritx, etc.)
    Avui estic molt content de trobar-me aquí amb tots vosaltres que heu acudit a la presentació d’aquestes «Cròniques meves peruanes». 
    Es tracta d’un llibre de 355 pàgines, autoeditat electrònicament, a Mèxic, en català de Mallorca, a través de «Creática Editorial de Coyoacán», on treballa el meu bon amic José Armando Bernechea Iturriaga (qui ja m’hi ha publicat «Gloses meves» anys enrere).
    Aquest és un llibre que es distribueix en plataformes digitals. També s’ofereix amb impressió en paper segons la demanda. Tant en català com en castellà.
    Recull les narracions que vaig fent, amb fotografies incloses, durant la meva estada al Perú de sis mesos seguits l’any passat, recorrent-hi la costa, la serra i la selva peruanes.
    Molt ben acompanyat per amistats peruanes de temps enrere, arrib a recórrer d’un cap a l’altre, la costa, la serra i la selva  amazònica d’un  país andí que tenc la gran sort de visitar en una dotzena d’ocasions, des que hi pos peu fiter per primera vegada l’any 1975. Enguany, que fa cinquanta anys justs, em fa moltes de ganes tornar-hi.
    Aquest llibre, autoeditat i comanat a Amazon, es pot adquirir en paper i en format digital, en català i en castellà, a través d’internet. Són modalitats noves de publicació de llibres que s’estan imposant cada vegada més, arreu del planeta.

    Amb les explicacions que faig comptes donar durant la presentació, vull fer a saber que 10 dels 25€ que deman com a donatiu per cada exemplar, van a parar directament al tercer dels 6 petits projectes de col·laboració que em plantej l’any passat, quan torn cap a Mallorca. 

Amb la representació institucional de Can Llobera

    En aquest cas, van en benefici de la Cooperativa Agrària «AllimaCacao» de Chazuta, a Tarapoto, en plena selva amazònica peruana.
    Miram de donar una mà al prop d’un centenar de dones que hi treballen, amb l’afany de substituir en tota la regió el cultiu de la coca per a narcotraficants, pel cultiu del cacau destinat a la fabricació de xocolates i derivats.
    Necessiten una màquina conxadora/refinadora més potent que la que disposen a l’actualitat: només els permet de refinar 8 kg de cacau al cap de 72 hores de funcionament. En precisen una altra que els permeti de refinar-ne 32kg en 24hores. 
    Per això fan falta 15.000€ que ens hem proposat de fer-los-hi arribar, si pot ser, enguany mateix. De moment, ja hem aconseguit d’enviar-los-ne uns 6.000€, més de la tercera part, gràcies a les aportacions voluntàries que hi han fet una setantena de persones.
    La publicació d’aquest llibre no cerca altra cosa que això, precisament: fer conèixer realitats viscudes per mi al Perú, durant l’estada de 6 mesos seguits l’any passat; facilitar un acostament més significatiu de gent de Mallorca amb gent del Perú; i aportar la col·laboració econòmica a una iniciativa social tan valuosa com la que duu a terme la Cooperativa AllimaCacao en plena selva amazònica peruana.
    En agrair la vostra presència a la presentació d’aquest llibre, també hi afegesc l'agraïment per part d'aquesta Cooperativa Agrària, a través del president d'IDSA (Institut per al Desenvolupament Sostenible de l'Amazonia) el bon amic meu ROBERTO ACUÑA MARÍN.
    Tothom qui en tengui ganes, pot contactar-hi directament, seguint les indicacions que adjuntaria en una octaveta que col·loc a la darrera pàgina del llibre adquirit avui.

    Diu així:
"MICRO PROJECTE 3r DE COL·LABORACIÓ PERSONAL AMB PERÚ.- COOPERATIVA AGRÀRIA «ALLIMACACAO» (Chazuta-Tarapoto) SELVA AMAZÒNICA: Conxadora/refinadora de cacau per a les dones treballadores (15.000€)
    Si qualcú vol col·laborar-hi, té MOLT FÀCIL sumar-se al grup d’una vuitantena de persones que ja ho han fet: des de qualsevol oficina de Correus, o qualsevol Locutori, pot enviar de persona a persona via WESTERNUNION la quantitat d’euros que vulgui (amb 5,5€ de comissió), simplement, presentant-la amb el DNI, i adreçant-la a:

ROBERTO ACUÑA MARÍN
DNI 01106130
+051 986881364
TARAPOTO (PERÚ)

    MOLT IMPORTANT: tot d'una m'ha de passar una FOTO del comprovant que hi donen, al meu telèfon de contacte (+34 667 79 58 80)

    Tant de bo que puguem assolir els objectius marcats, i que aquest tercer microprojecte, més prest que tard, pugui afegir-se als dos primers ja acabats de finançar (2.900€ per una biblioteca virtual amazònica, a Yurimaguas, que ja està penjada a la web); i (3.200€ per a l’equipament d’una caseta per a la nostra fillola piurana i els seus néts menors d’edat a Moyobamba, que ja està enllestida).

Amb el presentador Miquel Àngel Sureda, regidor de Cultura

    Gràcies per haver vengut. Molt agraït a l’atenció dispensada. I, a l’espera d’obtenir-ne la col·laboració tan anhelada, desig que passeu molt de gust amb la lectura de «Cròniques meves peruanes», i que vos facin bon profit.

Cecili Buele i Ramis,
Pollença, 1 d’octubre de 2025.

Qui vulgui aconseguir-ne exemplars, pot fer-ho via Amazon:
Edició catalana - Edició castellana