He pogut veure i viure de prop l'amor apassionat unint fermament dues vides, la d'en Climent i la de na Camil·la...
L'he recordat com a pare molt sol·lícit i actiu dins l'Escoltisme: AE Jaume I i Verge de Lluc. Com a un dels primers impulsors del cooperativisme laboral, a Ciutat. Bon professional de les anàlisis clíniques, a Ciutat. Farmacèutic de renom, a Bunyola. Defensor aferrissat del control de bacteris a instal·lacions sanitàries...
Com a lluitador per la democràcia, des del temps del franquisme. Cercador infatigable de la veritat. Estudiant de teologia, a l'edat madura. Lector d'obres científiques i filosòfiques. President de l'Obra Cultural Balear. Militant actiu del PSM-Entesa nacionalista
Fundador del Grup Blanquerna. Defensor de la llengua catalana, a tots els àmbits de la vida. Crític amb el tarannà i comportament passiu de la gent de Mallorca... Bon conrador de la terra i de la cuina. Acollidor de molta gent a la finca bunyolina de Son Pastor.
Però hi ha dos fets, relativament recents, que són els que més endins m'han arribat:
Mai no podré oblidar que, gràcies a Climent Garau, tant la meva dona com jo mateix tenguérem la gran oportunitat de participar diverses vegades en les trobades que organitzava al Principat de Catalunya l'Opinió Catalana Unes jornades força interessants, que ens permetien d'atansar-nos als sectors i a les persones amb més empenta política, social i cultural de Catalunya.
Record que la primera de totes fou a Reus. Durant dos dies seguits, divendres i dissabte, 6 i 7 de juny de 2003, assistírem a les Terceres Jornades de l'Opinió Catalana, que es varen realitzar a la capital de la comarca del Baix Camp–.
I en seguiren d'altres: a Lleida, Vilanova i la Geltrú, etc.
En agrair la invitació que em feia en Climent Garau, a participar en una d'aquelles xerrades sobre «País i procés sobiranista a Catalunya», no vaig poder deixar d'esmentar-hi tots aquells aspectes que m'interessava remarcar de la seva personalitat tan peculiar.
Continuo tenint i mantenint-ne la imatge nítida i ferma, d'un home lligat al Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, fundador i impulsor de partits polítics diversos, farmacèutic de renom, analista científic incomparable, president singular de l'Obra Cultural Balear, estudiant de teologia modèlic i aplicat, fundador i animador perenne del Grup Blanquerna (1985), Premi Ramon Llull GIB (2000), impulsor de l'Opinió Catalana a Mallorca, Creu de Sant Jordi GENCAT (2003), activista social i cultural -alhora que pagès en actiu- a l'edat de 89 anys...»
Amb la seva mort, segur que hem perdut la presència física d'un gran lluitador entre nosaltres... Tant de bo que n'hàgim guanyat , així mateix, moltes més dosis i capacitats per a continuar-ne la trajectòria que va emprendre... ara que governen els seus...
De Climent Garau i Arbona
jo només guard bons records
dins mon cap i dins mon cor,
com a bona i gran persona.
Li és arribada l'hora
de descansar una mica,
a qui va fer de la vida
una lluita, de la bona.
Sa veu sempre bé ressona
i en àmbits tan nombrosos!
Amb aquests ulls meus plorosos
mai no oblidaré la trona
per a mi i per tants d'altres,
que fou sempre Son Pastor:
tan farcit de l'escalfor
més intensa, com cap altra.
Nostra llengua i el país,
nostra gent i el territori
com si fos a un sanatori,
hi trobaren sempre, llis,
tan senzill com qui no mana,
un dels savis catalans,
un científic, dels cristians,
un heroi de vida sana.
T'és ben arribada l'hora,
amic meu, de descansar
i de veure ja més clar
tot el que et semblava enfora...
Vetla sempre pel país,
per la gent i per la terra
que del mar fins a la serra
vol ser lliure, més feliç.
