Carod-Rovira, a Capdepera: el protestantisme als Països Catalans

Els dies 24 i 25 de gener de 2014 es fan a Capdepera unes jornades d'estudis locals que centren el debat en el paper del protestantisme dins la història de Mallorca i arreu dels Països Catalans.

No hi pot faltar l'aportació que hi fa al debat gabellí Carod-Rovira i el metodisme, a unes jornades locals on Capdepera recupera la memòria de la comunitat metodista.

Commemorant el 75è aniversari de la mort de Bartomeu Alou, es publica el llibre El metodisme a Capdepera. 75è aniversari de la mort de Bartomeu Alou., editat per Cap Vermell, de 454 pàgines, i que compta amb articles dels investigadors més prestigiosos sobre aquest tema.

Les Jornades d'Estudis Locals de 2014 analitzen el paper de l'església metodista, quan Capdepera s'esdevé la capital dels protestants a Mallorca.

Josep-Lluís Carod-Rovira, director de la Càtedra sobre Diversitat Social de la Universitat Pompeu Fabra a Barcelona, coordina el projecte “El protestantisme als Països Catalans. Una història subterrània”. La seva presència i les seves aportacions resulten força enriquidores.

A l'espera que torni a comparèixer properament a Mallorca, amb motiu de la presentació en públic del seu llibre “2014”, a l'Estudi General Lul·lià el 6 de febrer de 2014, editat a Lleida per Pagès editors.

Carod-Rovira presenta llibre "2014" a l'Estudi General Lul·lià

Per a qui no ho sàpiga i pugui tenir-ne un cert interès, s'informa que DIJOUS, 6 DE FEBRER, A LES 19 HORES, a l'ESTUDI GENERAL LUL·LIÀ es fa la presentació pública a Mallorca del llibre “2014” de Josep-Lluís Carod-Rovira (a càrrec de Pagès Editors) https://www.facebook.com/events/572132536194541/.

Em sent molt honorat d'haver estat triat per l'exvicepresident de la Generalitat de Catalunya com a un dels quatre presentadors d'aquest llibre tan singular i valuós, juntament amb Damià Pons, Jaume Garau i l'editor Pagès.

Escrit primerament l'any 2007, a Barcelona, aquest llibre s'esdevé per a mi allò que en puc dir “la bíblia de l'independentisme per als Països Catalans”. No només pel seu contengut, sinó també per les formes didàctiques emprades per l'autor, encaminades a engrescar la gent en la tasca cívica d'aconseguir la independència de la nació catalana sencera.

Amb aquest escrit, vull convidar particularment a l'acte de presentació d'aquesta edició nova de Pagès editors, feta a Lleida. 

(A veure si ens hi veim, idò (en companyia de molta d'altra gent amiga), i t'apuntes com a assistent a l'esdeveniment (que figura més amunt).)

Tercer centre d'atenció a pacient d'alzhèimer

L'endemà de la festa del patró de la ciutat de Palma, des del Centre de Dia Oms que gestiona la Fundació d'Atenció i Suport a la Dependència i de Promoció de l'Autonomia Personal del Govern de les Illes Balears, se'ns comunica que Isabel Rosselló i Girart, la meva dona, té plaça a ocupar. 

Ho estem esperant des que la sol·licitam fa mesos. Les llistes d'espera són llargues...

Aquest ja és el tercer centre d'atenció a pacients d'alzhèimer a Palma que trepitjam, des que el neuròleg Dr. Guillem Amer li'n fa el diagnòstic com a possible, el 6 de maig de 2009, a l'Hospital de Son Dureta. 

Primer acudim a AFAM -Associació de Familiars amb Alzhèimer de Mallorca-. Ho feim des del 17 de març de 2011 fins al 15 de juliol de 2013.

D'aleshores ençà, aquest darrer mig any hem acudit diàriament al Centre de Dia SARquavitae Palma, centre privat situat al Camí dels Reis, a l'alçada de Son Serra Parera, fins ahir mateix.

Avui, 22 de gener de 2014, n'hem conegut de prop aquest altre, un dels pocs centres públics existents a Palma, que roman situat al carrer dels Oms.

S'ha de reconèixer que, tant a un lloc com als altres, el personal que hi treballa es desvetlla per les persones malaltes d'alzhèimer, amb una dedicació i cura encomiable.

El més lamentable de la situació, emperò, són dos aspectes que, al meu mode de veure modest, haurien d'anar canviant amb el pas del temps (cosa que tenc molts dubtes que arribi a ocórrer mai!).

Primerament, l'alt cost econòmic que comporta aquesta casta de tractament... Com si no haguessin servit absolutament de res tots i cadascun dels esforços fets al llarg d'una vida, engreixant les arques de la Seguretat Social, tant per part de treballadors com d'empresaris...

Hom pot pensar i creure que se'ns ha estat prenent el pèl i els doblers durant dècades!

D'altra banda, la manca de centres públics disponibles per a la gran quantitat de persones i famílies que es veuen afectades per l'alzhèimer o per alguna altra casta de demència.

La malaltia d'alzhèimer, considerada per alguns com "la nova epidèmia mundial que els científics no saben detenir", s'està escampant pertot arreu com una veritable taca d'oli. No hi ha carrer de Ciutat que no en tengui alguns casos!

De 10 cases 9 saben el que això comporta i significa. No hi podem girar l'esquena ni tapar-nos els ulls ni les orelles. Els plors i gemecs i crits i malestar que provoca una malaltia com l'alzhèimer hauria d'empènyer la societat civil i els poders públics a fer-hi front de bon de veres com una veritable qüestió d'estat...

L'any 2007 Carod-Rovira proclama: “2014. Que parli el poble català!”

Sembla mentida que l'any 2007, quan gairebé ningú no en parla, aparegui qualcú tan clarivident que anunciï per a l'any 2014: “Que parli el poble català!

Avançant-se als esdeveniments que s'estan vivint al Principat de Catalunya -hores d'ara ja tenim consulta, tenim data, tenim pregunta-, l'autor de Cambrils obre camí a la ciutadania i explica, 7 anys enrere, les diverses raons per la independència de Catalunya, alhora que el procediment més adient per convertir-la en un estat lliure i sobirà, amb seient propi a l'ONU.

Amb això, com cap altre personatge públic -arribant a superar l'alçada del mateix Lluís Maria Xirinacs i Damians?- Josep-Lluís Carod-Rovira contribueix sens dubte a fer prendre consciència al poble català que el futur millor passa per la sobirania nacional, la manera millor d'aconseguir més benestar i més progrés, per vies genuïnament democràtiques.

Pel mes de maig de 2008, de Raval Edicions SLU, Mina, l'arquer fa la primera edició de “2014. Que parli el poble català”, a Barcelona.

Cinc anys i mig més tard, el 12 de desembre de 2013, el mateix dia en què s'anuncia la data i la pregunta per a la Consulta, Pagès editors torna a publicar-lo. Aquesta vegada, a Lleida.

Amb el “2014”, l'actual director de la Càtedra sobre Diversitat Social de la Universitat Pompeu Fabra, guanyador del premi Octubre de Narrativa 2012 amb La passió italiana, ex vicepresident de la Universitat Catalana d'Estiu, ex vicepresident del Govern de la Generalitat de Catalunya, ex president d'ERC, ex diputat al Parlament de Catalunya...- marca clar i català el full de ruta d'un poble que vol fer camí cap a la seva llibertat!

Tant de bo que entre les presentacions públiques que se'n facin, d'aquest llibre “2014”, qualcuna se n'arribi a fer a algun racó de les Illes Balears i Pitiüses.

Em consta que no és poca la gent illenca que desitja veure, saludar i escoltar -abans de llegir-ne el contengut- l'autor d'un llibre com aquest. Si més no per a mi mateix, s'està convertint en “la bíblia de l'independentisme català” per al segle XXI.

També em consta que el bon amic i company de lluites patriòtiques catalanes, Josep-Lluís Carod-Rovira, sempre s'ha manifestat públicament com a polític favorable a la construcció de la nació catalana sencera, als Països Catalans...

El papa Francesc ja no parla llatí?

Mai no m'hagués pensat que una curiositat lingüística personal arribàs a assolir el nivell d'implicació de tanta gent amiga...

Gràcies, col·legues!

Per curiositat pura, l'altre diassa se'm va ocórrer de trobar la versió LLATINA de l'exhortació apostòlica del papa Francesc "Evangelii gaudium"...

Durant un bon grapat de dies, fracàs total! Només vaig poder arribar a veure que, d'aquest papa argentí, solament apareixien publicades en llatí (l'idioma oficial de l'Església catòlica, apostòlica i romana durant tant de temps!) "Encícliques" i "Cartes", però no "Exhortacions"...

Així que, em vaig posar a anunciar des de la xarxa que, si des d'algun racó d'aquest Planeta Terra qualcú em podia donar una mà per localitzar-la-hi, li n'estaria ben agraït...

Hores d'ara, la meva curiositat “llatinista” no s'ha vist gens ni mica satisfeta. Però sí que s'ha sentit corresposta amb una munió d'observacions que em van arribant.

La que més em crida l'atenció és aquesta: sembla que, amb el papa argentí Francisco, la llengua oficial vaticana ja no és la LLATINA, sinó l'ESPANYOLA!

Si el president Rajoy se n'assabenta, es vantarà de fer flamejar la “marca egpania” fins i tot a l'àmbit excels del Vaticà!

Així, alguns col·legues capellans mallorquins m'han fet a saber la seva opinió:

• “Sé que digueren que es traduiria al llatí, perquè l´original fou en castellà. No tenc altra notícia.”
• “Sembla que no l'han fet en llatí. A alguna web he llegit que la llengua de referència original és en primer lloc l'espanyol i després en italià.
• “Pens que l'ha escrita originàriament en "argentí"... No sé si hi és en llatí...”
• “Pos tot seguit sa nostra "xarxa" de condeixebles en marxa perquè segur que algun d'ells te trobarà es text original en llatí (i dic "original" en sentit oficial, perquè original-original fou en castellà).”
• “La pàgina oficial del Vaticà, no l'ha treta en Llatí, això significa que l'original no és la llatina. Potser amb el temps la tregui... Ja saps que el vaticà accepta com a llengües oficials la que es publica el document, molt possiblement en italià.”
• “La meva única resposta és que no deu existir tal traducció. El papa la va escriure en castellà i els traductors oficials deuen estar perduts entre tants de modismes nous com "habríaqueismo". Els catalans ho tradueixen per "caldriafeisme". I en llatí, ¿com ho traduiries tu? M'imagín que pel Vaticà n'hi ha més de dos que es reneguen a anar darrere aquest papa.”
• "He mirado en la web oficial y es cierto. Tras consultarlo me dicen que cuando el Papa Francisco publicó su primera encíclica primero se publicó en lenguas modernas y pasado un tiempo ya se colgó en la red en lengua latina. Supongo que ahora sucederá lo mismo. Además de las principales lenguas Evangelii gaudium se está traduciendo todavía en estos momentos al resto de lenguas de todo el mundo. supongo que una vez concluido este trabajo se centrarán en traducirla al latín y será oportunamente colgada en internet. Le sugiero a tu amigo que sea paciente y vaya probando poco a poco."
• ”A mi també m’ha picat la curiositat i m’he passat una estona cercant, però no ho trob de cap manera. Qui sap si ja ni tan sols existeix una versió oficial llatina! Amb les renovacions d’aquest bon home, qualsevol cosa és possible...!”

Per si tot això no fóra suficient, he arribat a veure que qualcú, fins i tot, hi ha implicat la FIFA (Federació Internacional d'Associacions de Futbol) en un assumpte vaticà d'aquestes característiques...

Mira tu que haver hagut de passar-te més d'una dotzena d'anys seguits, durant la teva infància i joventut, estudiant a les totes, aprenent, explicant, resant, cantant, escrivint, conversant, llegint EN LLATÍ..., perquè arribis a veure que ja no serveix per a res; ni tan sols perquè el papa de Roma l'empri com a llengua oficial de la santa mare església catòlica, apostòlica i romana!

Com va dir aquell cantant anomenat Bob Dylan: "The Times They Are a-Changin"!