Crònica d'una trobada de condeixebles inoblidable

Alguns dels infants que l'any 1955 ingressam al Seminari diocesà de Mallorca, juntament amb altres que s'hi afegeixen al llarg de la nostra carrera eclesiàstica de 13 anys d'estudis acadèmics -Humanitats, Filosofia i Teologia-, ens retrobam de bell nou, dècades després, al restaurant Hom que manté obert el Projecte Home al polígon de Son Morro.

Es tracta de la generació de capellans mallorquins que sortim ordenats l'any 1968...

D'aleshores ençà, cadascú va fent el seu camí. Suara mateix, jo, que en som el més jove, compt amb 74 anys d'edat. N'hi ha qualcun que en supera els 80.

Amb alguns ens veim cada dos per tres. D'altres fa més de 50 anys que no ens hem vist. Ho feim avui, divendres, 24 de maig de 2019, dinant plegats i intercanviant impressions i experiències.

Motiu? La venguda del condeixeble gallec Jaime Quintans García qui, amb la seva companya Candelaria, s'han vengut a passar uns dies a Mallorca des de Tenerife estant, on resideixen.

Presències? Una dotzena d'homes granats l'acompanyam amb ganes.

Absències? D'una llista d'una trentena de condeixebles amb adreces disponibles, alguns n'han excusat l'absència per motius diversos. 

El nostre condeixeble burgalès Àngel Sáiz Pérez que resideix a Madrid, juntament amb la seva companya Lucia, a manca d'una presència física impossible, ens adreça unes paraules escrites amb molt d'afecte.

Abans de dinar, amb molt bon criteri del company organitzador, el pollencí Biel Pérez, lliuram a Jaime Quintans una camiseta recordatòria del cinquantè aniversari de la nostra ordenació sacerdotal que l'any passat elabora el condeixeble mariando Jaume Ribas. La rep amb gran emoció i molt d'interès.

Seguidament, cadascun de nosaltres es presenta a la resta durant uns breus minuts, referint-hi les nostres trajectòries posteriors a l'estada al Seminari.

S'ha de dir que no tots ens hi reconeixem a primer cop d'ull! Hem canviat tant, físicament, d'aleshores ençà...

Durant el dinar parlam de tot i molt, mentre assaborim un menú del dia exquisit. 

Aconseguim de contactar telefònicament amb el condeixeble alcudienc Bartomeu Suau, qui fa de rector a les parròquies de sa Indioteria i el Pla de na Tesa. Ens alegram ben molt de sentir-li la veu, de saludar-lo pel mòbil i d'enviar-li unes bones mamballetes.

Durant la trobada ens assabentam que un altre company nostre manacorí, Joan Oliver Nadal, el mes de juny de l'any passat va morir. Tots en desconeixem la feta. Que descansi en pau!

Feim pinya, i ens desitjam el millor per als dies que vendran: Pere Barceló Gelabert, de Manacor. Baltasar Barceló Servera, de Porreres. Cil Buele Ramis, de Palma. Tomeu Català Barceló, de Vilafranca de Bonany. Miquel Dora Parera, de Manacor. Joan Mas Rosselló, de Felanitx. Joan Mora Oliver, de Pollença. Guillem Morlà Adrover, de Porreres. Biel Pérez Alcina, de Pollença. Jaime Quintans García, de Galícia. Jaume Ribas Molinas, de Maria de la Salut. Jaume Salom Bosch, de Palma.

Tant de bo que aquesta sigui la primera trobada de tota una sèrie successiva en anys venidors!

Vet ací algunes FOTOS de la trobada.

Junqueras i Puigdemont, el 26 de maig al Parlament Europeu

Com a militant d'Esquerra Republicana a Mallorca des de fa 16 anys, enguany pentura més que mai m'interessen moltíssim les properes eleccions al Parlament Europeu del 26 de maig vinent. 

Sobretot perquè desig que totes dues formacions polítiques que defensen la independència de Catalunya obtenguin una veu clara i forta als hemicicles de Brussel·les i Estrasburg: Esquerra Republicana i Junts per Catalunya.

Convé que se sàpiga que això, ara, aquest diumenge 26 de maig, es pot fer des de qualsevol racó d'Espanya! Des de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera també es pot votar una de les dues candidatures defensores dels Països Catalans

Com a votant d'Oriol Junqueras, que encapçala la candidatura d'Esquerra Republicana/ARA REPÚBLIQUES al Parlament Europeu, en observar certes dosis de perplexitat en rostres de persones amigues que dubten què fer, quan en parlen o fan referència directa a les properes eleccions europees, se m'acut d'aportar-hi algunes observacions meves personals:

Primera. El vicepresident Oriol Junqueras i Vies.

L'ex batle de Sant Vicenç dels Horts, vicepresident del Govern de la Generalitat de Catalunya, actual president d'ERC, empresonat preventivament, encapçala una candidatura al Parlament Europeu. Es denomina Esquerra Republicana de Catalunya – Ara Repúbliques.  És la meva preferida.

Després d'haver estat escollit com a diputat a les eleccions generals 2019 el passat 28 d'abril, Oriol Junqueras torna a liderar la llista europea del 26 de maig. 

A aquesta llista, s'hi sumen entre d'altres Diana Riba, parella de Raül Romeva, com a número dos; Jordi Solé com a número tres; els illencs Mateu Matas i Ordinas «Xuri» núm. 9, Margalida Seguí i Albertí núm. 14 i Joan A. Pons i Bagur com a suplent.

Els eurodiputats d'aquesta llista formen part del grup polític europeu Els Verds/ALE (Aliança Lliure Europea). 

Segona. El president Carles Puigdemont Casamajó.

L'ex batle de Girona, president del Govern de la Generalitat de Catalunya, actualment a l'exili, encapçala una candidatura al Parlament Europeu. Es denomina Junts per Catalunya (JxCat).  És la meva segona predilecta.

Sense haver-se presentat a les eleccions generals espanyoles 2019 el passat 28 d'abril, Carles Puigdemont lidera la llista europea del 26 de maig.

A aquesta llista, s'hi sumen Antoni Comín Oliveres com a número dos; Clara Ponsatí Obiols com a número tres; els illencs Antònia Font Tous núm. 9, Joan Mir Obrador núm. 30 i Mònica Pastor Portero núm. 51.

Els eurodiputats d'aquesta llista formen part del grup polític europeu Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE).

Tercera. Les Illes Balears i Pitiüses al Parlament Europeu.

Com a ciutadà de Mallorca que tenc l'oportunitat d'acudir diverses vegades i per motius distints a totes dues seus del Parlament Europeu, tant a Brussel·les com a Estrasburg, m'adon que des de fa temps s'hi treballa amb gran afany a favor dels Països Catalans, des de les institucions públiques europees. 

He pogut veure amb els meus ulls que hi són tan ben defensats pel grup polític europeu Els Verds/ALE com des d'ALDE. Tant pels eurodiputats d'Esquerra Republicana (Miquel Mayol, Bernat Joan, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Solé...) com de Junts x Catalunya (Pere Esteve, Joan Vallbé, Ramon Tremosa...)

Per això, consider que des de Mallorca, o qualsevol indret d'Espanya on es fan eleccions al Parlament Europeu el 26 de maig, el vot més valuós i favorable per a les Illes Balears és el que s'emeti per una de les dues candidatures: la d'Oriol Junqueras o la de Carles Puigdemont. Totes dues conflueixen finalment en la defensa de les nostres illes, des dels seus respectius grups polítics europeus.

Per a mi és clar que, sense oblidar Puigdemont, la candidatura d'Oriol Junqueras, ARA REPÚBLIQUES, és la que consider que ens defensarà millor a Europa durant els propers cinc anys.

Per això recoman que es llegeixi la carta que el president d'Esquerra Republicana envia des de la presó de Soto del Real:

«Som el relleu incansable de generacions i generacions que durant segles han lluitat per la llibertat. Si avui hi ha una majoria que vol un país lliure, si avui hi ha una majoria assedegada de llibertat i afamada de justícia, és perquè hi ha gent que mai ha defallit al servei de la llibertat i la justícia. És perquè hi ha gent que mai s’ha rendit ni mai ha renunciat a seguir treballant incansablement per aquest objectiu, malgrat que durant molt de temps han estat molt sols. Hem resistit com ningú, ara volem seguir caminant. Construïm la majoria republicana des de la base i des d’Europa.

Persistiu, perquè fer-ho és guanyar.

Treballeu, perquè el país ens necessita.

Parleu amb tothom, perquè només així es construeix.

Guanyeu, perquè Catalunya vol ser lliure!

Guanyem-nos la llibertat!»

Vota ARA REPÚBLIQUES!

Eleccions 2019 al Parlament Europeu (1): l'enveja maltesa meva

Som un d'aquells mallorquins que no viu directament, ni de prop, les lluites polítiques de finals del franquisme. Tan sols per referències d'altri que m'arriben mentre em trob treballant com a missioner a terres continentals d'Àfrica i d'Amèrica Llatina. 

La mort del general Franco el 20 de novembre de 1975, precisament, la celebram a la ciutat de Piura, al Perú, amb manifestacions multitudinàries convocades per formacions polítiques de l'esquerra peruana més lluitadora i combativa, amb la qual tenc la sort immensa de col·laborar activament...

Cosa que, sens dubte, m'ajuda a ficar-me en política quan retorn a la Roqueta. Encara record amb emoció la jornada electoral del 3 d'abril de 1979. Quan el socialista Ramon Aguiló obté la batlia de Palma, ara fa quaranta anys. Quatre dècades!

Aleshores som el rector de la parròquia de l'Encarnació. I record perfectament que, amb membres del Grup Cristià de Drets Humans, de tarannà progressista, també en feim una gran celebració a Ciutat. Malgrat que encara no estic ficat en política de partit. 

Pot semblar mentida, però enguany ja se'n compleixen quaranta anys, d'aquelles eleccions municipals. Les primeres que es fan sense el general colpista que s'enfronta al règim republicà l'any 1936, l'enderroca i es converteix en cap d'estat durant trenta-sis anys seguits...

Una desena d'anys després de la victòria socialista a Palma, afiliat al PSM el mes de febrer de 1988, particip activament per primera vegada com a candidat d'aquesta formació política en les Eleccions al Parlament Europeu de l'any 1989. 

Em resulta totalment inoblidable, haver viscut tan de prop l'experiència política de participar com a candidat en unes eleccions al Parlament Europeu!

Juntament amb Mateu Morro i Antoni Sansó, tots tres membres del PSM-Esquerra dels Pobles, feim part d'una coalició que encapçala Juan Maria Bandrés, d'Euskadiko Ezquerra. 

A les Illes Balears i Pitiüses rebem el 4,1% dels vots. Segons publiquen diaris locals, s'esdevé el millor resultat electoral dels nacionalistes d'esquerres en uns comicis d'àmbit estatal fins aleshores (9.923 vots). L'únic eurodiputat que aconseguim, Juan María Bandrés, s'integra en el grup parlamentari europeu dels Verds.

Com diu el full de quatre pàgines que publica el diari Última Hora el 12 de juny de 1989, Esquerra dels Pobles és el resultat de la confluència de nou partits d'esquerra nacionalista, arrelats i amb una presència important a les nacionalitats respectives:  Euskadiko Ezkerra (EE), Partit Socialista Gallec-Esquerda Galega (PSG-EG), Unitat del Poble Valencià (UPV), Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra (ENE), Unitat Aragonesa-Chunta Aragonesista (UA-CHA), Partit Socialista de Mallorca-Esquerra Nacionalista (PSM-EN), Partit Socialista de Menorca (PSM), Partíu Asturianista (PAS) i Asamblea Canaria-Izquierda Nacionalista Canaria (AC-INC). 

Resulta il·lustratiu pegar-hi una ullada, a aquest full periodístic de quatre pàgines que presenta la candidatura en la qual participen dues formacions polítiques illenques: el PSM-EN (Partit Socialista de Mallorca-Esquerra Nacionalista) i el PSM (Partit Socialista de Menorca).

A més del logo característic del PSM de l'època, que hi apareix cinc vegades, hi surten més de mitja dotzena de fotos de gent que milita al partit (el candidat Cecili Buele, el diputat Joan Mayol, el candidat Antoni Sansó, el diputat Sebastià Serra, el candidat Mateu Morro, el cap de llista de l'Esquerra dels Pobles, Juan María Bandrés, i altres polítics illencs de més difícil identificació...).

També hi apareixen dos mapes d'Europa, distints, en un dels quals no hi apareixen dibuixades les Illes Balears i Pitiüses... A més d'això, s'hi inclou una fotografia de l'arxipèlag de Cabrera, aleshores encara «futur» parc nacional...

Qui vulgui conèixer millor el programa electoral de la coalició, com s'afirma al full esmentat, pot dirigir-se als telèfons 721414 / 721626, o als locals del partit a Ciutat de Mallorca, Llucmajor, Inca, Sóller, Maó o Eivissa...

Trenta anys després, aquells titulars que il·lustren les quatre pàgines encara em resulten del tot expressius, i cadascun dels apartats em semblen força explícits:

Cecili Buele, candidat del PSM-Esquerra dels Pobles: 

«Volem promoure a Europa la defensa dels drets humans en un clima de Pau i solidaritat. Tots, al cap i a la fi, vivim a la mateixa Terra i de la mateixa Terra».

Joan Mayol, diputat del PSM:

«PSM-Esquerra dels Pobles, la candidatura verda»

Antoni Sansó, candidat del PSM:

«Hem de protegir les àrees naturals»

Sebastià Serra, diputat del PSM:

«Farem una nova Mallorca per una nova Europa. Volem canviar de veres les nostres illes i caminar cap una nova Mallorca. Hem de ser a Europa per lluitar contra les marginacions socials».

Mateu Morro, candidat del PSM-Esquerra dels Pobles:

«Treballarem per Mallorca. Davant la integració europea és fonamental enfortir la identitat cultural i lingüística. Volem una Mallorca més justa, més lliure i més neta».

Juan María Bandrés, cap de llista de l'Esquerra dels Pobles:

«Europa ets tu. Les eleccions europees representen un punt de trobada. Una nova esquerra que parteixi del reconeixement de la diversitat de pobles».

Cabrera: «futur» Parc Nacional de les Illes Balears:

«Ens oposam, aquí i a Europa, a la militarització, contaminació, destrucció de la Natura, pobresa, marginació, racisme, opressió... Treballarem per la Pau, per una Europa verda i diversa, per tots els europeus sense distinció de classes, per la solidaritat, per la justícia social...»

El PSM vol convertir-se en una veu pròpia de Mallorca a Europa:

«També reconeixem que aquesta Europa no és la nostra Europa... Les Illes Balears no tendran veu si no és amb el PSM-ESQUERRA DELS POBLES, que serà la teva veu a Europa, perquè Europa ets tu...»

Trenta anys després d'aquella primera participació política meva en una candidatura al Parlament Europeu -i en segueixen unes quantes més posteriorment, fins i tot enguany, com a suplent de la candidata artanenca al Senat, Rosa Cursach, que no hem aconseguit escó com ja ens resulta habitual-, m'adon que, lluny d'haver-se satisfet ni que sigui una mica, les aspiracions nostres més legítimes i justes, les Illes Balears i Pitiüses continuen sense rebre el tractament que es mereixen i la representació que els ha de permetre de ser presents molt més activament i directament a les institucions europees... 

En certs aspectes, una mica d'enveja sí que en sent jo, i no la puc dissimular, de l'estat insular de la Mar Mediterrània, la República de Malta, que he tengut l'oportunitat de visitar.

Amb uns 420.00 habitants, una superfície d'uns 246 km2, amb la capital a Valleta,  al sud d'Itàlia i al nord de Líbia, l'any 1964 Malta acorda amb el Regne Unit la seva independència. I l'obté. D'aleshores ençà, fins avui mateix és un estat europeu independent.

L'1 de gener de 2008 s'incorpora a la zona euro. I, amb  l'entrada  de  Malta  a  la  Unió  Europea,  el  maltès  n'esdevé  llengua oficial, d'Europa.  Cosa que implica que totes les lleis i els documents oficials de la Unió es tradueixen al maltès; que els ciutadans maltesos es poden adreçar a les institucions de la Unió en maltès i, si ho fan, els hi han de respondre, en aquesta llengua; i que els representants maltesos a les institucions de la Unió poden parlar en maltès.

Cosa que ciutadanes i ciutadans residents als Països Catalans tenim dificultats més que serioses per aconseguir: amb uns 14.157.638 habitants, una superfície aproximada d'uns 70.520  km2, incorporats a uns estats europeus, com l'espanyol i el francès, que no volen ni sentir-ne a parlar, d'acordar-hi cap casta de referèndum d'independència, la llengua catalana NO és oficial a Europa, ni a Espanya... 

Només és oficial als territoris respectius, juntament amb la castellana! I de quina manera tan minsa!

Ens calen presències molt més potents i efectives de representants dels Països Catalans a les institucions europees. Som de l'opinió que la millor presència avui dia rau en al candidatura ARA REPÚBLIQUES que encapçala Oriol Junqueras.

Esper i desig que el proper dia 26 de maig aquesta candidatura d'Esquerra Republicana obtengui molts vots emesos a les urnes preparades a les Illes Balears i Pitiüses: des de qualsevol racó d'Espanya se'l pot votar.

Facem-ho! Des de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera! En sortirem molt reforçats.