Presentació de «Cròniques meves peruanes» a la Parròquia de l’Encarnació

    Tot d’una que li faig la proposta, a mossèn Guillem Vaquer, bon amic i rector de la parròquia de l’Encarnació, de presentar aquest llibre meu titulat «Cròniques meves peruanes» en aquest local parroquial, no solament hi diu que sí, sinó que s’engresca a preparar-la molt acuradament.

    En dir-li que tenc pensat de convidar mossèn Bartomeu Suau, perquè me n’hi faci la presentació, tot d’una em fa a saber que n’estarà ben content. Així ho faig. Efectivament mossèn Bartomeu Suau Mayol hi accedeix de molt bon grat.

    Els ho agraesc de tot cor, a ells dos i a tot l’equip parroquial que s’hi ha esmerçat. Com també vos agraesc a tots vosaltres, que heu volgut acudir-hi, amb el desig d’acollir aquesta darrera obra que acab de publicar. El seu contengut gira en torn del darrer viatge que faig al Perú, l’any passat. M’hi pas mig any seguit. Em fa molta d’il·lusió, abans de complir els 80 anys en bon dia de santa Bàrbara, el 4 de desembre, recórrer tots els indrets que ja he visitat en altres ocasions anteriors, juntament amb la meva esposa, ara ja difunta, la manacorina Isabel Rosselló Girart (qepd).

Entre mossèn Guillem Vaquer i mossèn Bartomeu Suau

    Estic mot content de trobar-me avui i aquí amb tots vosaltres.
    Avui, en bon dimecres d’una tardor ben desitjada... L'endemà de la festa de la Mercè...
    Aquí, a l’interior d’aquest temple on celebr la meva darrera missa, un 20 de gener de 1982. Després d’haver-li comunicat al bisbe Teodor Úbeda que he pres la decisió de casar-me amb na Lina Company Vidal (qepd). Hi convisc durant 6 anys seguits, fins que mor després de patir els efectes nefasts d’un limfosarcoma tan maligne com indesitjable.
    Conserv dins la memòria molts bons records de la feinada que hi férem: dins el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca; dins el Grup cristià de Drets Humans, creat pel bon amic mossèn Josep A. Fuster Segura i mantengut durant tants d'anys per l'altre bon amic Pere Ballester; dins el Comitè de Solidaritat amb Amèrica Llatina; dins el grup local d’Amnesty International; a més de les tasques pastorals encomanades a una parròquia que compta amb un consell parroquial molt actiu, un equip de catequistes ben engrescats, un personal molt abnegat (Anita, Aurelio, et,). EN VEIG ALGUNS MEMBRES AQUÍ PRESENTS AVUI.

Preparatius de la presentació del llibre dins l'església

    També m'alegra veure-hi altra gent tractada i coneguda en altres àmbits i moments de la vida: amics de Seminari, personal funcionari, gent dedicada a la política, al treball sindical, al moviment veïnal, a l'ensenyament crític, etc.
    Tot recordant la presentació que férem aquí mateix d'un altre llibre, el 27 de juny de l’any 2022, publicat pel bon amic cabaneter que viu i resideix a Sant Celoni, Jaume Fernández Balaguer,   em resulta particularment emotiu poder presentar, avui i aquí, aquestes «Cròniques meves peruanes». I que ho pugui fer tan ben acompanyat. Vos ho agraesc de tot cor.
    Aquest llibre gira en torn del temps que pas al Perú l’any 2024, durant mig anyseguit, molt ben acompanyat per amistats peruanes de temps enrere.
    M’ajuden a recórrer d’un cap a l’altre, la costa, la serra i la selva  amazònica d’un  país andí que tenc la gran sort de visitar en una dotzena d’ocasions, des que hi pos peu fiter per primera vegada l’any 1975, enguany fa cinquanta anys justs. Quasi res, mig segle.
    Vos he de dir que, amb l’ajut i la col·laboració dels bons amics Agustí Baró i Salvador Rigo, aconseguesc d’obtenir desenes d’exemplars d’aquest llibre que m’ha editat un bon amic mexicà, José Armando Bernechea Iturriaga, el mateix que em publica «Gloses meves», en català de Mallorca, l’any 2013.

Mossèn Bartomeu Suau i jo presentant el llibre

    Aquest altre llibre, autoeditat i comanat a Amazon, es pot adquirir en paper i en format digital, en català i en castellà, a través d’internet. Són modalitats noves de publicació de llibres que s’estan imposant cada vegada més, arreu del planeta.
    Amb la distribució que en faig durant la presentació, faig a saber que 10 dels 25€ que deman com a donatiu, van a parar directament al tercer dels 6 petits projectes de col·laboració que em plantej l’any passat. En aquest cas, tot va en benefici de la Cooperativa Agrària «AllimaCacao» de Chazuta, a Tarapoto, en plena selva amazònica peruana.
    Miram de donar una mà al prop d’un centenar de dones que hi treballen, amb l’afany de substituir en tota la regió el cultiu de la coca per a narcotraficants, pel cultiu del cacau destinat a la fabricació de xocolates i derivats.
    Necessiten una màquina conxadora/refinadora més potent que la que disposen a l’actualitat: només els permet de refinar 8 kg de cacau al cap de 72 hores de funcionament. En precisen, d’una altra que els permeti de refinar-ne 32kg en 24hores.             Per la qual cosa, fan falta 15.000€ que ens hem proposat de fer-los-hi arribar, si pot ser, enguany mateix. De moment, ja hem aconseguit d’enviar-los uns 3.000€, gràcies a les aportacions voluntàries que ja hi han fet una trentena de persones.
    La publicació d’aquest llibre no cerca altra cosa que això, precisament: fer conèixer realitats viscudes per mi al Perú, durant l’estada de 6 mesos seguits l’any passat; facilitar un acostament més significatiu de gent de Mallorca amb gent del Perú; i aportar la col·laboració econòmica a una iniciativa social tan valuosa com la que duu a terme la Cooperativa AllimaCacao en plena selva amazònica peruana.

Fent coa per a la dedicatòria

    En agrair la presència a la presentació del llibre Cròniques meves peruanes, vull fer-hi avinent, també, l'agraïment d'aquesta Cooperativa Agrària a través del president D'IDEA (Institut per al Desenvolupament Sostenible de l'Amazonia) el bon amic meu ROBERTO ANTUÑA MARÍN. 
    Hi pot contactar directament tothom que en tengui ganes, seguint les indicacions que adjunt en un full a part, col·locat a la darrera pàgina del llibre adquirit avui. 

    Diu així:
"MICRO PROJECTE 3r DE COL·LABORACIÓ PERSONAL AMB PERÚ.
COOPERATIVA AGRÀRIA «ALLIMACACAO» (Chazuta-Tarapoto) SELVA AMAZÒNICA
Conxadora/refinadora de cacau per a les dones treballadores (15.000€)

Si vols col·laborar-hi, tens MOLT FÀCIL de sumar-te al grup d’una quarantena de persones que ja ho han fet: des de qualsevol oficina de Correus, o qualsevol locutori, pots enviar de persona a persona via WESTERNUNION la quantitat d’euros que vulguis (amb 5€ de comissió), simplement, presentant-la amb el teu DNI, i adreçant-la a:

ROBERTO ACUÑA MARÍN
DNI 01106130
+051 986881364
TARAPOTO (PERÚ)

MOLT IMPORTANT: m'has de passar una FOTO del comprovant que te’n donen, al meu telèfon de contacte (+34 667 79 58 80)

    Tant de bo que puguem assolir els objectius marcats, i que aquest tercer microprojecte, més prest que tard, pugui afegir-se als dos primers ja acabats de finançar: 2.900€ per una biblioteca virtual amazònica, a Yurimaguas (que ja està penjada a la web); i 3.200€ per a l’equipament d’una caseta modesta per a la nostra fillola piurana, que hi vol aixoplugar els seus néts menors d’edat a Moyobamba (suara mateix residint en una de les barriades més pobres de Lima).

    Gràcies per haver vengut. Molt agraït a l’atenció dispensada. I, a l’espera d’obtenir-ne la col·laboració tan anhelada, desig que passeu molt de gust amb la lectura de «Cròniques meves peruanes», i que vos facin bon profit.

NOTA:
Per a informació de la més d'una quarantena de persones assistents a la presentació del llibre "Cròniques meves peruanes", podem dir que  se n'hi han repartit 43 exemplars=1.075€; 6 Gloses =30€; i 2 donatius=50€. TOTAL: 1.155€.

D'aquesta quantitat recollida, 510€ són enviats directament a la Cooperativa AllimaCacao de Chazuta, a Tarapoto, en plena selva amazònica peruana.

Edició catalana de "Cròniques meves peruanes"
Edició castellana de "Mis crónicas peruanas" 

Presentació de «Cròniques meves peruanes», a la parròquia de Santa Catalina Thomàs

Prèviament d’acord amb el rector de la parròquia, mossèn Ramon Lladó Rotger, prenem conjuntament la decisió d’organitzar una presentació del meu llibre a la sala parroquial DIJOUS, 18 DE SETEMBRE, A LES 18:30h. 

Li ho agraesc de tot cor. És la parròquia on vaig créixer com a infant que acudia a la catequesi (entre les mateixes quatre parets, que aleshores servien d’església on se celebraven les funcions religioses presidides per mossèn Francesc Jaume Ferrer -1938-1969- ).

És la parròquia on vaig treballar com a vicari (1969-1972), amb el rector Sebastià Capó Leal, conjuntament amb altres vicaris, com mossèn  Bartomeu Ferrer Ordinas, Miquel Alomar Esteve, Jaume Pons Canyelles, Joan Bisellach Llompart, Jaume Fortesa Roca o mossèn Pere Llabrés Martorell. 

És des d’aquí que vaig sortir com a missioner cap al Burundi el mes de desembre de l’any 1971 (més de mig segle enrere). I és aquí on aterraren i em substituïren els dos companys missioners mallorquins que en retornaven, Jaume Canyelles Llompart (qepd) i el solleric Jaume Vives Canyelles.

És comprensible que em resulti particularment emotiu poder presentar, avui i aquí, aquestes «Cròniques meves peruanes», sobre el darrer viatge que vaig fer al Perú l’any passat. 

I que ho pugui fer tan ben acompanyat per aquest dos bons amics, el periodista, gran professional de la comunicació, Pedro Prieto García, i l’escriptor pobler Miquel López Crespí. Els ho agraesc de tot cor.

Com també l’ajuda valuosa dels membres del Coro parroquial , Tomeu Carrió i Miquel Timoner, que s’han prestat molt amablement a facilitar-hi el repartiment dels llibres entre la gent que desitja tenir-ne algun exemplar.

Aquest llibre gira en torn del temps que em vaig passar al Perú l’any 2024, durant mig any seguit, molt ben acompanyat per amistats peruanes de temps enrere. M’ajudaren a recórrer d’un cap a l’altre del país. La costa, la serra i la selva amazònica d’un país andí que tenc la gran sort de visitar en una dotzena d’ocasions, des que hi pos peu fiter per primera vegada l’any 1975, enguany ha fet cinquanta anys justs.  Quasi res, mig segle.

Vos he de dir que, amb l’ajut i la col·laboració dels bons amics Agustí Baró i Salvador Rigo, aconseguesc d’obtenir desenes d’exemplars d’aquest llibre que m’ha editat un bon amic mexicà, José Armando Bernechea Iturriaga, el mateix que em va publicar «Gloses meves», en català de Mallorca, l’any 2013.

Aquest altre llibre, autoeditat i comanat a Amazon, es pot adquirir en paper i en format digital, en català i en castellà, a través d’internet. Són modalitats noves de publicació de llibres que s’estan imposant cada vegada més, arreu del planeta.

Amb la distribució que en faig durant la presentació, faig  a saber que 10 dels 25€ que deman com a donatiu, van a parar directament al tercer dels 6 petits projectes de col·laboració que vaig encetar l’any passat. En aquest cas, tot va en benefici de la Cooperativa Agrària «AllimaCacao» de Chazuta, a Tarapoto, en plena selva amazònica peruana.

Mirant de donar una mà al prop d’un centenar de dones que hi treballen, amb l’afany de substituir en tota la regió el cultiu de la coca per a narcotraficants, pel cultiu del cacau destinat a la fabricació de xocolates i derivats.

Necessiten d’una màquina conxadora/refinadora més potent que la que disposen a l’actualitat: només els permet de refinar 8 kg de cacau al cap de 72 hores de funcionament. En precisen, d’una altra que els permeti de refinar-ne 32kg en 24 hores. Per la qual cosa, fan falta 15.000€ que ens hem proposat de fer-los-hi arribar, si pot ser, enguany mateix. De moment, ja hem aconseguti d’enviar-los uns 3.000€, gràcies a les aportacions voluntàries que ja hi han fet una trentena de persones. 

La publicació d’aquest llibre no cerca altra cosa que això, precisament: fer conèixer realitats viscudes per mi al Perú, durant l’estada de 6 mesos seguits l’any passat; facilitar un acostament més significatiu de gent de Mallorca amb gent del Perú; i aportar la col·laboració econòmica a una iniciativa social tan valuosa com la que duu a terme la Cooperativa AllimaCacao en plena selva amazònica peruana

Tant de bo que puguem assolir els objectius marcats, i que aquest tercer microprojecte, més prest que tard, pugui afegir-se als dos primers ja acabats de finançar: 2.900€ per una biblioteca virtual amazònica, a Yurimaguas (que ja està penjada a la web); i 3.200€ per a l’equipament d’una caseta modesta per a la nostra fillola piurana, que hi vol aixoplugar els seus néts menors d’edat (suara mateix residint en una de les barriades més pobres de Lima).

Gràcies per haver vengut. Agraït a l’atenció dispensada. I, a l’espera d’obtenir-hi la col·laboració tan anhelada, desig que passeu molt de gust amb la lectura de «Cròniques meves peruanes», i que vos facin bon profit.

Vos he de dir que pas molt de gust d’escriure, però que no em sent ni reconec ESCRIPTOR, ni de vocació ni de professió. 

Més bé em veig com un «contador de coses que em passen». Que tenen a veure amb situacions que visc, amb experiències i vivències, amb sentiments i actituds, amb la gent que em trob pel camí, amb indrets que visit, amb menjues i begudes que alegren l’existència, amb mostres de religiositat popular que em criden poderosament l’atenció, amb trobades personals intenses, amb amistats antigues i coneixences noves.

En agrair la presència a la presentació del llibre Cròniques meves peruanes a la Sala Parroquial de Santa Catalina Thomàs, vull fer-hi avinent, també, l'agraïment de la Cooperativa Agrària ALLIMACACAO de Tarapoto (en plena selva amazònica peruana) a través del president D'IDEA (Institut per al Desenvolupament Sostenible de l'Amazonia) el bon amic meu ROBERTO ANTUÑA MARÍN. 

Hi pot contactar directament tothom que en tengui ganes, seguint les indicacions que adjunt en un full a part, que he col·locat en la darrera pàgina del llibre adquirit avui. 

Diu així:
"MICRO PROJECTE 3r DE COL·LABORACIÓ PERSONAL AMB PERÚ.
COOPERATIVA AGRÀRIA «ALLIMACACAO» (Chazuta-Tarapoto) SELVA AMAZÒNICA
Conxadora/refinadora de cacau per a les dones treballadores (15.000€)

Si vols col·laborar-hi, tens MOLT FÀCIL de sumar-te al grup d’una quarantena de persones que ja ho han fet: des de qualsevol oficina de Correus, o qualsevol locutori, pots enviar de persona a persona via WESTERNUNION la quantitat d’euros que vulguis (amb 5€ de comissió), simplement, presentant-la amb el teu DNI, i adreçant-la a:

ROBERTO ACUÑA MARÍN
DNI 01106130
+051 986881364
TARAPOTO (PERÚ)

MOLT IMPORTANT: m'has de passar una FOTO del comprovant que te’n donen,
al meu telèfon de contacte (+34 667 79 58 80)
MOLTES DE GRÀCIES"

ALGUNS ENLLAÇOS QUE HI FAN REFERÈNCIA:

* MANUEL MIRAIXÒ – Las tardes de la Soledad (16-09-2025)

* AGUSTÍ BARÓ – Vídeo presentació del llibre (18-09-2025)

* JAUME ROSSELLÓ CUNÍ

* MAGDALENA ORDINAS – card.cat (19-09-2025)
Presentat el llibre de Cecili Buele i Ramis “Cròniques meves peruanes (2024)”

* MIQUEL PALOU BOSCH - Radio Cultura Mallorca. HIPATIA Asociación Cultural (21-09-2025)

* CECILI BUELE I RAMIS - Anunci de presentació a la parròquia de l'Encarnació (22-09-2025)

 Edició catalana de "Cròniques meves peruanes"
Edició castellana de "Mis crónicas peruanas" 

 

Una nit qualsevol, llibre de Miquel López Crespí

Seguint la seva dèria literària d’escriure sobre lluites per la llibertat de la classe treballadora i sobre la defensa de la llengua i la cultura catalanes, l’escriptor pobler Miquel López Crespí, en la seva edat més madura, ens ofereix aquesta altra producció que fa part de la Col·lecció Aliorna-65 de Lleonard Muntaner Editor, amb el títol Una nit qualsevol.

Portada del llibre

Tot al llarg de les seves 144 pàgines, el novel·lista, assagista i poeta mallorquí, ens ofereix, en aquest llibre editat a Mallorca l’any 2025, un caramull ben muntat de relats farcits d’històries que competeixen en la captura de l’interès per part de qui s’hi endinsa amb la curiositat de llegir-ne tot el contengut.

Miquel López Crespí, des de fa dècades, no deixa de ser un bon company de lluites i dèries en la batalla persistent i indefugible de contribuir personalment i col·lectiva en la tasca gegantina de construir un món més just i solidari.

No deixa de fer-ho, tot i trobant-se avui dia davant tantíssims de fronts bèl·lics oberts en tants indrets del planeta Terra. Si més no a primer cop d’ull, sembla que no contribueixen a fer-hi res més que tot el contrari del que proposa l’autor.

En compartir plenament son plantejament farcit d’una vitalitat inesgotable, som un dels qui pensen i creuen que s’ho paga endinsar-se en la lectura d’aquests 16 relats interessantíssims. Sobretot per a qui comparteixi la necessitat d’assolir una visió transformadora de la realitat que ens ha pertocat viure i patir.

A mesura que ens hi endinsam, hi trobam espais ben coneguts per la gent que, d’una forma o una altra, es dedica a la literatura d’aquest estil i contengut, com és el cas del Restaurant Diplomàtic, en el darrer relat; o l’històric casal menorquí, construït en temps de la dominació britànica de l’illa, on es refugia qui s’endinsa en la inexhaurible febre creativa del relat quinzè; o la casa de camp que els pares de l’advocat laboralista li han regalat; o el despatx des d’on elaboren la història del moviment obrer; les places públiques on els herois de les lluites més revolucionàries mai no troben ni tenen cap monument en bronze; l’aeroport buid durant un hivern sense turistes, amb motiu del retorn de l’exili llarg de qui consideren alguns com «el darrer resistent»; l’Escola de Magisteri on estudien junts alguns protagonistes de l’obra; el tren barat que els porta des del cap i casal de Catalunya fins a París; la munió de cases abandonades, de palaus ensorrats, d’estacions desertes, com si servissin de crònica del moviment obrer, el relat d’una relació exhaustiva de derrotes incomptables.

Hi compareixen personatges nombrosos que, a criteri de l’autor, han contribuït de manera molt significativa i intensa a mantenir infatigablement i incessant la lluita per un món més igualitari i lliure.

Així com comença amb unes reflexions entorn de l’assassinat dels ecologistes Petra Kelly i Gerd Bastian, acaba amb una tertúlia literària en un dels millors restaurants de Ciutat. Entre i entre, s’hi despleguen uns altres 14 relats. Tant uns com els altres competeixen en qualitat descriptiva, que se suma a les valiosíssimes aportacions de riquesa literàra incalculable que s’hi afegeixen. Tot plegat mena qui tengui interès a llegir-ho cap a un grau molt alt de fruïment gojós.

No de bades, ni per casualitat, la publicació d’aquest llibre coincideix amb la celebració a bombo i platerets del 80è aniversari del final de la segona guerra mundial, en determinats àmbits de la geografia planetària.

De fet, coincideix amb una trobada tan significativa com la produïda amb la presència dels cappares polítics russos, nord-coreans, indis, iranians, xinesos, etc. Sens dubte els més clarament representatius dels països que, d’una forma o una altra, s’enfronten als EUA i a la UE.

Aquest llibre de l’escriptor pobler Miquel López Crespí, amb un títol tan cridaner com aquest, Una nit qualsevol, bé sigui a través de cartes, o de monòlegs, o de converses, bé sigui emprant cartelleres de cinema, transporta el lector cap a l’observança i el record d’una Europa tacada de sang a mitjan segle XX. 

Molt oportuna, doncs, l’edició i publicació d’una peça literària com aquesta, en uns moments en què grans i enormes onades de feixisme atroç tornen a irrompre de bell nou en gairebé totes les contrades i racons del nostre entorn capitalista, cada cop més depredador, més desbocat, més salvatge.

Vos he de dir que estic molt content de trobar-me aquí, a Muro, a ca s’Artiller, convidat una altra vegada pel bon amic i activista cultural inigualable, en Jordi Cloquell Noceras: «Figura molt coneguda en l’àmbit cultural del poble, encarregat de dinamitzar i programar les activitats del centre, que és el cor de la vida cultural de Muro» (IA xinesa dixit!).

Juntament amb el bon amic llorità Felip Munar, venim a presentar un llibre d’un altre bon amic, pobler en aquest cas, que li diuen Miquel López Crespí, autor de desenes i desenes de títols elaborats en català de Mallorca (superant-ne el centenar).

M’heu de pemetre que comenci fent una referència explícita i directa a la darrera vegada que m’hi vaig fer present, aquí, a ca s’Artiller, amb en Miquel. Ens hi acompanyava aleshores un altre bon amic, concarrí per més senyes, que ja no és en aquest món entre nosaltres, el bon amic Jaume Obrador Soler. Que en pau descans!

Era el 27 de maig de l’any 2018 – 7 anys, 3 mesos i 17 dies enrere –. Ens hi dedicàrem una bona estona, a presentar dues de les moltes novel·les d’aquest mateix autor pobler. Les que porten per títol «Joc d’escacs» i «Allò que el vent no s’endugué». Record que era un diumenge, i que ho férem a les 19:30 hores d’un capvespre primaveral.

Vàrem comptar aleshores, i també comptam avui, amb la col·laboració tècnica d’un professional de la comunicació, tan ben qualificat com és ara n’Agustí Baró i Bauló. S’encarregà d’enregistrar les imatges, els sons i les veus de la trobada, per tal que tothom que en tengués interès, pogués disposar de la informació requerida. Esper que en aquesta ocasió també faci el mateix, com només ell sap fer.

També m’heu de pemetre que vulgui fer una referència explícita i directa a la primera vegada que vaig contactar amb l’escriptor pobler Miquel López Crespí. 

La primera vegada que vaig llegir un article seu, fa més de cinquanta anys. Era a finals de l’any 1971. Pocs dies abans que jo emprengués el vol cap a l’Àfrica Central, com a missioner al Burundi, ell havia publicat al Diario de Mallorca un escrit que duia per títol una sola paraula «Fanon». Vos he de dir que aquell escrit m’ajudà ben molt a entendre què havia de fer jo, un «home del Nord opressor», a l’hora d’acompanyar «gent del Sud oprimida».

Entre aquella primera vegada i aquesta darrera d’avui aquí, a Muro, ha transcorregut molt de temps. Tots dos hem anat envellint. I tots dos, durant aquestes darreres dècades, hem anat presentant llibres seus en indrets distintints de Mallorca.

Record molt bé que, en presentar aquí les dues novel·les seves ja esmentades, 7 anys enrere, a l’hora de fer-ne la presentació, se’m va ocórrer de formular-li, a l’autor, prop d’una dotzena de preguntes, perquè me les anàs contestant adreçant-se a la concurrència.

Avui faig comptes de fer el mateix, si m’ho permeteu. Lògicament, no hi repetiré les mateixes preguntes, perquè ja foren contestades aleshores per l’autor. A més a més, varen quedar molt ben reproduïdes en les xarxes de la intercomunicació planetària, dins d’un dels meus blogs que podeu consultar quan vulgueu. 

Dedicatòria del llibre

Començ, idò, demanant-li, a Miquel López Crespí:

1) Des de fa dècades, som veïnats. El nostres dos domicilis familiars estan situats en dues barriades palmesanes veïnes, Bons Aires i Camp Rodó. Sé que aquests darrers 50 anys has publicat una quinzena de llibres de narracions, a més de les teves aportacions nombroses al teatre, la poesia, la novel·la o l’assaig...
M’agradaria que ens diguessis d’on et surt aquesta dèria literària teva tan admirable? 

2)   Sempre he pensat que aquella primera topada amb el teu escrit sobre Fannon, és la que m’ha duit a col·laborar en la presentació de tants dels teus llibres, en llocs tan diversos. Sovint parles d’allò que anomenes la «narrativa experimental».
Ens pots explicar què vols dir exactament amb una definició com aquesta? 

3)   Com saps molt bé, m’acaben de publicar, a mi, un llibre en català i en castellà, que duu per títol «Cròniques meves peruanes». Saps que ho ha fet una editorial mexicana que l’ha penjat a internet, difós i escampat per Amazon, tant en digital com en paper.
Tu acostumes a escriure gairebé sempre i majoritàriament en català. Si hi ha una cosa que m’admira de la teva tasca, és que deus ser un dels pocs escriptors que pot dir i assegurar que «n’ha viscut, d’escriure», cosa que no abunda entre nosaltres.
Ens pots dir com t’ho has fet, per poder «viure d’escriure», durant tants d’anys?

4)   Així com, a mi, em va influir el que escrigueres sobre Fanon, i, 54 anys després encara mir de parar-hi esment, ens pots aclarir quin és l’escriptor, o grup d’escriptors,  que consideres que més ha influït en tu, perquè t’hagis dedicat a escriure tant?

5)   El fet d’acompanyar-te en moltes de les presentacions dels teus llibres, m’ha fet veure que t’han atorgat i has rebut molts de premis literaris al llarg de la teva extensa i intensa vida, tan activa dins l’àmbit de la literatura.
Ens pots explicar quin paper tenen els premis literaris en el teu ofici d’escriptor?

6) Sempre m’he demanat si el títol d’aquest llibre «Una nit qualsevol» és una queixa o lamentació que fas cap a l’exterior, o és la constatació escrita de la teva realitat vivencial, la d’un escriptor compromès en la tasca de transformar la societat, que vols que quedi reflectida damunt paper.
Ens ho pots aclarir, això: queixa/lamentació, constatació d’algunes realitats viscudes o res a veure amb cap de les dues?

7) Conec companys que cada dia escriuen una mica sobre allò que han fet, han vist, han escoltat, han visitat, etc. S’apunten a fer-ne un dietari personal històric.
Aquest llibre teu té qualque cosa a veure amb això, o ni tan sols t’ha passat pel cap fer-ho així?

8) I finalment, què recomanaries a les generacions més joves sobre el cultiu de l’art d’escriure. Pel seu compte, i no tant servint-se del que avui en diuen «intel·ligència artificial»? 
Aquest estri tecnològic que té més d’artificial que d’intel·ligent: es limita a arreplegar dades d’altri, sense valorar-ne ni la qualitat, ni la veracitat, ni l’originalitat, ni la intencionalitat manifesta de confondre.
Quines recomanacions faries al jove que prengués la decisió de fer-se escriptor?

Contraportada del llibre

Amb això està tot dit, sobre el que jo volia demanar-te. Gràcies per respondre. 
Gràcies, també, a l'atenció dispensada per la concurrència aquí present.

En record de Fèlix Martí

En bon dia 2 de setembre de 2025 m’arriba la notícia de la mort de Fèlix Martí Ambel  (Barcelona, 1938), fundador d'UNESCOCAT i expresident de l'Opinió Catalana, entre moltes d’altres dedicacions.

Home de lluita antifranquista, gran defensor de la identitat catalana, promotor d’iniciatives internacionals en favor de les llengües, les cultures i els drets dels pobles, de la pau i del diàleg entre les religions; practicant de l’Escoltisme; president del Moviment Internacional d'Intel·lectuals Catòlics Pax Romana, etc.

Gràcies al bon amic bunyolí Climent Garau i Arbona, tant la meva dona, la manacorina Isabel Rosselló Girart (qepd), com jo mateix, des de l'any 2003  tenim la gran oportunitat de participar diverses vegades en les trobades que organitza al Principat de Catalunya l'Opinió Catalana. 

La persistent insistència a convidar-nos-hi del bon amic Climent Garau, ens hi facilita el trasllat, l’assistència i l’allotjament. Mai no li ho podré agrair a bastament, d’haver pogut participar en unes jornades força interessants, que ens permeten d'atansar-nos als sectors i a les persones amb més empenta política, social i cultural de Catalunya d'aleshores: Jordi Pujol, Miquel Sellarés, Muriel Casals, Albert Sáez, Jordi Porta, Marta Anton, Fèlix Martí, etc.

Allà tenc la gran sort de conèixer i tractar una mica de prop, l’any 2005,  aquest home que, entre moltes altres activitats, arriba a presidir una entitat tan emblemàtica com l’Opinió Catalana,

Hi puc sentir Fèlix Martí manifestant clarament què és L'Opinió Catalana: una entitat que s’afanya a reunir persones de diverses sensibilitats polítiques, però que comparteixen la preocupació per la llibertat nacional de Catalunya i l'estimació a la llengua pròpia; que contribueix també al debat sobre aquests temes, intentant que prevalgui la racionalitat per sobre del partidisme, les modes intel•lectuals o els pensaments dominants.

Record d’haver assistit a les Cinquenes Jornades de l’Opinió Catalana. Amb el títol «El futur de la nació catalana. Horitzó 2014», es realitzen a Vilanova i la Geltrú; i l’obertura de la sessió és a càrrec de l’alcalde de la ciutat, Sr. Sixte Moral i del president de l’Opinió Catalana, Sr. Fèlix Martí.

Com assenyala aquest, quan s’albiren dificultats tant en l’Estatut com en el sistema de finançament, l’Opinió Catalana pretén impedir que quedem presoners del possibilisme de la política parlamentària, i també pretén plantejar amb tota llibertat, sense els condicionaments de la política institucional, allò que necessita el nostre poble per avançar, tant si hi ha Estatut com si hi ha aturada en la seva elaboració.

Guard també molt bon record de l’assistència de Fèlix Martí, com a president de l’Opinió Catalana, al II Fòrum de l’Associació per la Diversitat, organitzat a Palma per la Direcció General de Política Lingüística, a la taula rodona “La llengua catalana en el procés d’integració europea”. 

Durant la Campanya mundial per a una profunda reforma del sistema d'institucions internacionals, considerant que, si de bon de veres volem fer front a la crisi alimentària, climàtica i global..., ens cal treballar per crear un Impost Global sobre les Transaccions de Divises com a font de Finançament per assolir els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, Fèlix Martí esdevé un dels signataris d’aquest compromís.

Que trobi el descans i la pau interminable aquest gran lluitador en defensa d’un planeta més ben construït sobre la base de la justícia, la pau i una vida més plena.