En aquesta ocasió, aquest Sopar de Gala es fa DIVENDRES, 16 DE SETEMBRE, A LES 21:00 HORES, AL CLUB MILITAR ES FORTÍ, situat al carrer de Miquel dels Sants Oliver, 8 -07011 Palma.
La finalitat primordial d'aquesta Gala benèfica és per recaptar fons que s'han de destinar al desplegament del projecte “El poder del somriure”.
Es tracta d'una iniciativa que mira de combinar teràpies d'estimulació cognitiva per a pacients d'alzhèimer i grups d'ajuda mútua i assistència psicològica per a cuidadors i famílies afectades.
És una activitat que roman oberta a tothom que vulgui participar-hi.
Les entrades romanen a la venda a la seu de l'associació, situada al carrer de Rector Petro, 27 baixos, al barri palmesà de La Soledat.
Se'n pot obtenir més informació als telèfons 971 77 74 04 – 608 764 451, demanant per na Sílvia o na Hjassirtg. O també a través del correu electrònic info@afamca.org.
SI QUALCÚ DESITJA ASSISTIR-HI I/O COL·LABORAR-HI, JO TAMBÉ DISPÒS D'ALGUNS TIQUETS, AL PREU DE 35 €.
ES POT ADREÇAR A AQUEST CORREU MEU.
Gràcies per endavant, a la col·laboració prestada!
Alzhèimer Internacional 2011 compta amb el suport del Ministeri de Ciència i Innovació, del Ministeri de Sanitat i Política Social, del Ministeri d'Economia i Hisenda, de la Fundació Centre de Malalties Neurològiques i de l'Institut de Salut Carles III.
El 21 de setembre, com cada any, se celebra el Dia Mundial de l'Alzhèimer. Data triada per l'Organització Mundial de la Salut i la Federació Internacional d'Alzhèimer.
L'any 1906 Alois Alzheimer descriu per primera vegada la malaltia que posteriorment n'ha de portar el nom. Cent cinc anys després, encara s'està lluitant contra l'estigma associat a la demència i continuen organitzant-se campanyes per aconseguir uns serveis i tractaments millors per a les persones amb la malaltia d'alzhèimer i per a qui en té cura i se n'ocupa.
Es tracta de fer conèixer la malaltia i difondre'n informació. Demanar suport i solidaritat a la societat en general, institucions i organismes públics.
Arreu del món se celebra aquest dia i s'organitzen activitats orientades a aquesta finalitat: un jornada per recordar la gent que ja no recorda!
La Confederació Espanyola d'Associacions de Familiars de Persones amb Alzhèimer i altres demències (CEAFA) l'organitza amb un objectiu doble: sensibilitzar i informar la societat sobre aquesta epidèmia del segle XXI i les seves conseqüències sociosanitàries; i desplegar una campanya d'educació sanitària adreçada a promoure la prevenció d'aquesta patologia que afecta més de tres milions i mig de persones a l'Estat espanyol.
Amb el lema “Cada diagnòstic, una persona”, CEAFA defensa amb fermesa que la persona afectada per la malaltia d'alzhèimer s'ha de convertir en el centre d'atenció preferent, l'eix en torn del qual han de girar tots els esforços i inspirar totes les passes a fer.
Cal millorar-ne la qualitat de vida i la de les persones que en tenen encomanada la cura i atenció constants.
Insta el Govern a adoptar les mesures necessàries que permetin elaborar i dur a la pràctica, com més aviat millor, una veritable Política d'Estat d'Alzhèimer; que consideri l'alzhèimer com una prioritat sanitària de primera magnitud a l'àmbit de la política estatal.
La Societat Estatal de Loteries i Apostes de l'Estat col·labora enguany amb CEAFA en la promoció i sensibilització del Dia Mundial de l'Alzhèimer. Amb finalitat exclusivament publicitària, n'inclou la imatge corporativa, amb el lema “Cada diagnòstic, una persona”, als dècims del sorteig de la Loteria Nacional de dissabte 17 de setembre de 2011.
L'Informe mundial sobre l'alzhèimer 2010, del Consell Superior d'Investigacions Científiques del Ministeri de Ciència i Innovació recull en 56 pàgines moltes dades estadístiques sobre la malaltia, dependència, la salut mental, la dependència, la demència, la depressió, l'estrés, el deteriorament cognitiu, etc.
Molt bona informació de suport a investigadors, estudiants o professional que treballen a les àrees de Gerontologia i Geriatria, com també d'ajuda a les famílies i les pròpies persones majors afectades.
En connexió amb l'activitat diària que duu a terme a la seva seu social situada al barri palmesà de la Soledat, on, persones afectades d'alzhèimer participen activament i realitzen manualitats com aquesta.
ASEMA fa pública una Nota de premsa, amb motiu de la notícia apareguda als mitjans de comunicació, sobre la detenció de la cúpula d'una associació d'immigrants nigerians que es quedava ajuts públics.
Davant l'estafa de la trama, que supera els 45.000 euros que rebia Nigeria Unida, el president d'ASEMA -Associació Senegalesa Mallorquina- Madiop Diagne fa públic que:
"Quan se juga amb doblers public, ni paternalisme, ni sentimentalisme.
Asema ha firmat el pacte cpntra la corrupción que vàries entitats de Mallorca han promulgat. Aquesta firma no és un mer formalisme, és un compromís ferm contra qualsevol forma de corrupció i desviament de doblers públics amb finalitats personals o corporativistes. Per això, Asema se felicita i felicita totes quantes persones han contribuït a destapar l'escàndol d'una associació d´immigrants que ha desviat doblers públics de subvencions per a fins espuris.
Des d'Asema no entenem com s'ha pogut realitzar el que diu la premsa sense que ningú se n'hagués adonat abans. A la nostra comunitat autònoma hi ha en vigor una normativa legal que regula les subvencions i ens costa de creure que s'hagi arribat on s'ha arribat sense la col·laboració o, com a mínim, la negligència de qui ha de gestionar i atorgar les subvencions .
Ens preguntam com és possible que en temps de crisi econòmica algunes entitats se'n duguin tants de doblers, quan moltes entitats no arribam a cap subvenció que asseguri el simple manteniment malgrat la feina quotidiana que duim a terme. Quins són els criteris tècnics de valoració d'aquestes subvencions ? Són innocents els responsables que han valorat aquestes subvencions?
Asema reclama que es realitzi un estudi municiós que permeti aclarir com i a qui s'han donat subvencions aquests derrers anys i una vegada més reclama el màxim rigor en la gestió del doblers públics.
El nostre posicionament en aquests assumptes i en altres com la llengua i la defensa de deterninats valors ens ha costat ésser relegats a l'ostracisme per part d'alguns polítics i responsables d'àrees d'immigració de la darrera legislatura.
Mai donarem suport a una política d´immigració basada en el folklorime i no compromesa amb la defensa de la igualtat en drets, obligacions i dignitat.
Mai donarem suport a una teatralització de la integració amb fotos a l'estil Benetton amb un negre i un gitano anunciant que la convivència és perfecta .
Els fets dels derrers dies ens tornen a donar, malaurament, la raó i evidencien greus mancances en la gestió dels doblers destinats a la població immigrada. Esperam que s'assumeixin les responsabilitats, que paguin els culpables i que es corregeixin els errors que, al cap i a la fi, acabam pagant entre tots.
M'acaben d'informar que aquests dies ha aparegut a la premsa peruana la notícia de la troballa dels cadàvers de camperols assassinats a la parròquia de Santa l'any 1992, on vaig estar treballant juntament amb altres companys mallorquins a finals de la dècada dels anys 70.
M'alegra ben molt saber que, a la fi, s'han arribat a trobar les restes d'un jove lluitador amb qui treballàvem intensament, Jesús Noriega Ríos, fill del vell company i poeta Jorge Noriega Cardoso.
Des que va desaparèixer el seu fill, aquest homenet, que ja deu tenir prop de 90 anys, vivia entossudit a trobar algun dia, si no aquells que havien assassinat el seu fill, sí el lloc on havien deixat el seu cos per anar-lo a enterrar dignament.
Poeta i cantador popular, posava la pell de gallina escoltar-li interpretar a la guitarra les seves cançons reivindicatives!
El clamor de los humildes
El clamor de los humildes
JORGE NORIEGA CARDOSO
(02-05-2011)
Para mis hermanos de Chimbote, el clamor de los humildes...
¿Cuál será el porvenir de nuestros hijos,
Si en herencia les dejamos la pobreza?
La niñez, que es la esperanza del mañana,
no sonríe y se marchita de tristeza.
Cierto o no?
Nuestra patria cada día más ajena,
empeñada a los amos extranjeros,
que a pesar de tener tanta riqueza
nos convierten sólo en cholos pordioseros.
Síganme tocando! ¿Qué dice la economía de salud? Que está muy bien económicamente, no? Pero no hay plata para los pobres. ¿Qué nos recomiendan? A lo mejor que seamos economistas. Y estos miserables que están bien invernados con buenas ancas como mulas argentinas, no les enternece el dolor de los pobres.
Algo más de tres siglos con promesas
nos conforman con cambiar nuestro destino,
pero el hambre, la injusticia y tanta ofensa
nos obligan a tomar otros caminos.
El ejemplo los compañeros de Protección Civil...
Si los pobres no tenemos qué perder,
no debemos desmayar en nuestra lucha!
Que se atengan los que están en el poder,
si el clamor de los humildes no se escucha!
Se'm diu que, de moment, se n'estan estudiant les restes, però que les famílies tenen molt clar que es tracta dels seus membres, no en tenen cap casta de dubte.
Varen ser trobades a Guadalupito, a l'altra banda del riu Santa, a pocs metres de la carretera Panamericana en direcció cap a la ciutat de Trujillo, a l'interior de 4 fosses.
Després de 19 anys dels esdeveniments luctuosos, el vell poeta i cantant Jorge Noriega, continua portant el seu capell de palla damunt del cap; però, a la fi, podrà donar sepultura digna al seu fill Jesús.
És possible que nosaltres, els mallorquins que treballàrem a la parròquia de Santa,també en coneguéssim d'altres, de joves assassinats. La veritat, emperò, és que hores d'ara només ens sona el nom de Jesús Noriega, per la nostra relació amb el vell Jorge Noriega, el poeta i cantant de les lluites populars revolucionàries.
Enmig de l'horror de la desaparició i la mort horrible, el vell Jorge ja pot descansar en pau abans que se li acabin els dies de viure damunt la terra. Hi podrà enterrar el seu fill. I els seus néts tendran un lloc on anar a recordar son pare.
S'hi està rumorejant que haurien estat assassinats pel grup Colina, a les ordres de terratinents de la comarca, als quals feia molta nosa i donava mal de caps la postura crítica d'aquella colla de joves lluitadors.
El bisbe Cornejo, president de la Conferència Episcopal peruana va celebrar una missa a la Parròquia de Santa, sobre la qual s'han pronunciat alguns mitjans de comunicació peruans.
M'arriba el text redactat pel bon company de lluites pastorals i cíviques, el puigpunyentí Pere Barceló Barceló, amb motiu de la mort de l'altre bon company Toni Mas Colom, que m'ha semblat oportú reproduir a aquest blog meu:
"Pau i bé, germà Jesús i amics preveres tan actius com secularitzats:
Només vos vull comunicar una notícia senzilla i breu. Mirau: ha mort un amic íntim nostre, a 78 anys, després de patir una llarga i molt dolorosa malaltia complexa i obstinada.
No sé si us sona; era nomenat Antoni Mas Colom, de Sóller, i que va ser ordenat capellà als 33 anys, ja fa dècades.
Va exercir poc temps a Llucmajor, i uns anys a Burundi, com a missioner. Allà la seva vida es creuà amb la seva mitja taronja, també missionera i retornats a l'Illa es casaren. Han tengut un fill i ja han estat padrins de dos rebrots, per envejar. També en tota naturalitat han adoptat com a filla una al·lota burundesa des de fa anys.
Bisbe Jesús! Vós deis, com tots els teòlegs, que el sacerdoci és un regal que arriba per la unció i que mai s'esborra. Em sento molt decebut quan descobresc que van morint membres del vostre presbiteri i no els feis ni cas; que no us preocupa la seva salut, el seu estat d'ànim, les seves coses.
Ens deis i recordau que per molt que ho intentem, la marca sacerdotal no desapareix. Ho creis de veritat o és que ens ho deis per culpar-nos, per què això ens aixafi més i més tota la vida?
Fa pocs mesos un altre d'aquest llistat de preveres mallorquins morí. Tampoc no era de la vostra incumbència ni responsabilitat, per això callàreu.
Quina contradicció, almenys teològica i mancada de caritat evangèlica, no us pareix?
Sou pastor i deis que pare dels mallorquins i germà de cada un dels capellans, però dels que duim vida neta amb una dona i família, i marca (caràcter sacerdodal), no teniu ni temps ni desig de preocupar-vos-en.
Record que fa temps m'enviàreu a cercar i em rebéreu, a mi i a la meva dona, per no dir-me res; i preguntat com a bisbe i en presència del vostre vicari Lluc si em necessitàveu per alguna cosa, em diguéreu displicent que gràcies.
Estic segur que Antoni va veure satisfet aquell ramell d'amics, que dalt el presbiteri o abaix entre els fidels, el recordàvem i li mostràvem una memòria, una emotiva evocació, encara que entre ells no hi fossin ni curials, ni capitulars ni bisbes, ells eren una autèntica representació espontània de l'estima que el presbiteri de Mallorca sentia per ell.
Ara bé, no tengueu por, que no contagiam!
Una salutació nostra i del nostre col·lectiu amb humilitat i humiliació.
