Na Juanita donant menjar als conillets de rata, "cuycitos" |
En bon dia de la festa de sant Bartomeu, abandonam la ciutat nordenca de Chimbote per encaminar-nos de bell nou cap a la ciutat més nordenca encara, la de Trujillo. Ho feim per carretera, en autocar d'una seixantena de places de l'Empresa de Transports Ave Fenix (EMTRAFESA). Ocupam les butaques 15 i 16, i hi començam embarcats mitja dotzena de passatgers. En pugen més a Chao, a Virú...
Mentrestant, m'arriben dades des de Mallorca. Estan relacionades sobretot amb dues persones mortes recentment, molt conegudes: el felanitxer Josep A. Grimalt Gomila, professor jubilat del Departament de Filologia Catalana, i el bon amic i condeixeble artanenc Sebastià Mesquida Sureda. Anima eorum et omnium fidelium defunctorum, per misericordiam Dei requiescant in pace. Amen. Em surt de l’ànima, mentre ens acostam a la ciutat de Trujillo.
Sebastià Mesquida i Sureda, bon amic i condeixeble. QEPDA |
En arribar-hi, en Roberto, germà de na Zully, que hi viu amb la seva família, ens convida tots dos a anar a dinar a casa seva. Hi anam en taxi.
Després de dinar, em faig present a la casa on viuen les religioses franciscanes mallorquines, encapçalades per la inquera na Catalina Vallespir, la peruana Marta Castillo Nonones i la selvatgina Margalida Mateu Coll, que viuen en el barri trujillà de Los Álamos, La Alameda del Cortijo. Encarregades de mantenir actiu el centre «El Milagro», centre d'atenció a la infància més necessitada, hi fan una feinada des de fa dècades. M’hi acullen la mar de bé.
Amb les germanes franciscanes de Trujillo |
Quan ens arriba l’hora de partir cap a l’aeroport, ens hi dirigim. L’avió té la sortida a les 22:00 h. Arribam a Lima prop de mitjanit. Na Pamela ens aconsegueix taxi «con aplicativo» que ens porta fins a casa seva, a Los Olivos.
Justament hi arribam en uns moments en què els veïnats «venecos» de dalt fan un trull espantós. Fins al punt que no podem arribar a dormir. Canten, ballen, posen música a tot volum, es barallen, criden, es droguen, beuen, fan desastres... Són les 7 de la matinada i no paren de trullar...
Aquest darrer diumenge del mes d'agost, darrer diumenge que em queda per passar aquí on som ara, al Perú, l'endemà de la festa de Sant Bartomeu, em trob de bell nou a Lima, al districte de Los Olivos, al domicili familiar de na Pamela, la filla de la meva fillola piurana, Zully Socorro.
Amb Jossy, "Ramon", i Juanita, dins el taxi que ens porta de Los Olivos a Villa María del Triunfo |
M'hi esper que em passi a recollir la família Urrutia Naveros. A mitjan matí de diumenge, carregat de son a les totes, puj al taxi «con aplicativo» que m’ha comanat na Jossy, la filla de na Juanita Naveros Quintana, que em vénen a cercar a Los Olivos. Ens dirigim tots tres cap a ca seva, a Villamaría del Triunfo on viuen, situada a l’altra banda de la gran ciutat de Lima.
De passada, ens aturam al mercadet de San Juan de Miraflores a comprar-hi una de les fruites que encara no he tastat des que som al Perú, el "pepino". M'agrada moltíssim. Una de les fruites que em lleva més la set.
Espai a prop de la casa on romanc allotjat, al barri limeny de Villa María del Triunfo |
En aquesta segona trobada amb la família Urrutia Naveros, m’hi acullen tan bé com sempre, a casa seva com si fos casa meva. M’hi trob la mar de bé. És diumenge i faig comptes de romandre-hi fins dimarts vinent, després de dinar.
Em queden molt pocs dies abans d'emprendre el vol cap a Mallorca. El primer pic que hi vénc, als inicis d'aquest viatge meu, els promet que m'hi tornaré a presentar. I així ho faig ara. Només per dues jornades senceres.
Tot i l'aspecte empobrit del conjunt de la barriada, la casa on estic allotjat és gran i espaiosa. Compta amb planta baixa i dues plantes superiors. Senzilla i modesta, com totes les que serveixen d'habitatge per a les classes populars d'aquest país d'Amèrica Llatina, la mantenen en molt bon estat i ben condicionada per a romandre-hi tranquil·lament.
Ocup una cambra del primer pis, amb llit, taula, cadira i armari, disposant de "wifi", amb dos excusats a la planta baixa, un corralet amb "cuycitos" (conills de rata) i gallines ponedores d'ous, una cuina amb tots els estris necessaris i els aliments diaris, una gran sala d'estar/menjador...
A través de la pantalla de la televisió, em passen documentals ben interessants sobre la vida a la serra peruana... Els pares de família provenen de Talavera, província d'Andahuaylas, a la serra andina d'Apurímac.
A les portes del cementeri, amb Juanita i Jossy |
Aprofitam el dilluns per arribar fins al cementeri on reposen les restes de les dues germanes de na Juanita, a Pachacamac, "Parque del Paraíso. Camposanto". Ens hi duu el mateix taxista veïnat que ahir ens portà de Los Olivos fins a Villamaría del Triunfo.Hi anam na Jossy amb el seu canet "Ramon", sa mare i jo. Hi deixam algunes flors a totes dues sepultures, la de Felicitas Naveros Quintana de Saavedra i la de na Benedicta Naveros Quintana.
En el mateix cotxe, arribam fins a la Costa Verde, a l'alçada de Chorrillos, en un trajecte que em permet d'endinsar-me per carrers i places i indrets desconeguts per mi. Passant per "llocs de joves que no fan bonda", en expressió del taxista. Famosos per la inseguretat ciutadana que hi provoquen.
A la platja de Chorrillos, de nit |
En arribar a casa, compartim un sopar lleuger: pollastre amb verdures. I acabam assaborint la deliciosa crema nordenca anomenada "algarrobina".
Ben entrada la nit, na Jossy es disposa a anar-se’n a ca la seva cosina. Viu una mica allunyada de la casa que estam ocupant al barri de San Gabriel Alto de Villamaría del Triunfo. Li deman si no té por d’anar-se-n'hi tota sola. Sa mare diu que la hi vol acompanyar, juntament amb el canet "Ramon".
En demanar-los si mai no han tengut cap problema o incident significatiu en les dècades que duen vivint en aquest barri de Lima, considerat per alguna gent com a «molt perillós», em diuen que no. La gent de la barriada es guarda un respecte mutu, em confirmen.
Ubicació del barri San Gabriel Alto a Villa María del Triunfo |
Certament, hi ha pandilles de joves dedicats a drogar-se amb l’adquisició i consum d’estupefaents aconseguits en aquest barri i que consumeixen en grup a la plaça durant tota la nit. En alguna ocasió, quan s’hi retroben prop d’una vintena d’al·lots i al·otes, en fan de les seves. Però sempre es mantenen vigilants. Protegint la població resident de malifetes que hi puguin voler fer altres pandilles, i avisant de l’arribada de la policia, amb el crit de «agua» per escampar-se i difuminar-se pels carrers més empinats...
La policia? Tothom sap del seu comportament i connivència amb aquests drogoaddictes. Hi mantenen «la quota» acordada, que van aportant-los, mentre fan com qui en persegueix algun que llavors deixen lliure una mica més avall d’on l’han aglapit. Drogoaddictes i policia es posen d’acord a respectar-se mútuament, cadascú a la seva manera.
Així és com na Jossy, juntament amb sa mare, se’n van traquil·lament i serena en plena nit fosca d'aquest dilluns agostenc a dur el sopar als seus familiars que habiten en un dels indrets considerats «dels més perillosos», situats al capcurucull dels cims anomenats San Gabriel Alto, al barri de Villa María del Triunfo, més amunt de San Juan de Miraflores.
Avui, dimarts, és el darrer dia que m’hi pas. Tenim previst d’arribar altra volta fins a l’altra banda de la ciutat de Lima, al barri de Los Olivos, on viu la família de na Zully, la meva fillola piurana.
Conills de rata "cuycitos" al corral familiar |
Després de berenar, em mostren el corralet de la casa, on, a més d'estendre-hi la roba, també tenen i mantenen una bona quantitat de conills de rata, que anomenen "cuycitos". N'arrib a comptabilitzar una trentena. També compten amb dues gallines ponedores, que els proveeixen diàriament de dos ous saborosíssims. El ca "Ramon" no les persegueix ni maltracta. Hi conviuen pacíficament.
"Ramon", el canet de la casa |