diumenge, 30 d’octubre del 2016

Un llibre d'en Joan Riera Fullana: "Ejido colectivo Batopilas. Su historia"



Introducció

Fa molts anys que ens coneixem i ens tractam de prop, amb l'autor d'aquest llibre: el manacorí setantí, Joan Riera Fullana «Mossegat», qui, des de fa dècades, ha establert son lloc de residència habitual a Mèxic.

Joan Riera Fullana, amb el vicerector de la Universitat de Coahuila,
en la presentació dels seus llibres
Se n'hi va, després d'haver estat ordenat sacerdot el mateix dia que  jo, a la mateixa capella del Seminari diocesà de Mallorca, on estudiam plegats la mateixa carrera eclesiàstica que perdura tretze anys seguits. Som condeixebles, pertanyents a la Generació del Seixanta-vuit.

En Joan se'n va a Mèxic, després d'haver treballat uns anys, com a rector d'una parròquia situada en una de les barriades perifèriques de la ciutat peruana de Piura. Justament allà mateix on treballam durant un temps tots dos plegats.

Se'n va a Mèxic, després d'haver estat a Equador i a Nicaragua, on s'atansa a moviments populars de caire revolucionari, que miren de transformar la realitat crua i dura en què viuen les poblacions, víctimes directes i ben visibles de l'explotació brutal que imposa el sistema capitalista.

M'alegra molt que el seu germà, en Sebastià, em faci arribar un exemplar d'aquest darrer llibre d'en Joan, publicat i basat en una de les seves nombroses experiències viscudes a terres mexicanes. Un cop llegit, veig que les més de sis-centes pàgines de què consta ens poden il·lustrar moltíssim sobre una realitat tan distinta  a la nostra -i alhora tan semblant-, com és ara la d'una regió petita d'un país gran d'Amèrica Central, fronterer amb els EUA, ben marcat per la cultura i la colonització hispana, amb tots els efectes i conseqüències: La Comarca Lagunera, a l'estat mexicà de Coahuila.

La lectura d'aquest llibre d'en Joan m'ajuda a veure-hi reflectides dues realitats distintes -Mallorca i Mèxic- que, així i tot, porten una mateixa marca, difícilment esborrable: totes dues esdevenen alhora, d'una manera o una altra, víctimes col·lectives idèntiques d'un model econòmic i polític que afavoreix descaradament interessos aliens.

El llibre

Conté quatre capítols. Començant pel títol, veig que fa referència a la història concreta d'un «EJIDO», que és «COLECTIVO», i que porta el nom de «BATOPILAS».

Si mir els diccionaris, per exemple el «Diccionario de la Lengua Española de la RAE»,  un «ejido» no és res més que «1. m. Campo común de un pueblo, lindante con él, que no se labra, y donde suelen reunirse los ganados o establecerse las eras»

També es defineix com 2 Terreno comunal a las afueras de una población que se destina a servicios comunes, como eras o pastos de ganado. 

I així mateix 3 Sistema de distribución y posesión de la tierra que se institucionalizó después de la Revolución mexicana y que consiste en otorgar un terreno a un grupo de personas para su explotación.

Si als mateixos diccionaris demanam «ejido colectivo», i demanam «Batopilas», se'ns dirà que «La palabra ejido colectivo no está en el Diccionario»... «La palabra Batopilas no está en el Diccionario.»

Molt millor així. N'haurem d'extraure el significat llegint aquest llibre d'en Joan Riera... Cosa que faig i que recoman que faci qui tengui interès a atansar-se a realitats llatinoamericanes tan colpidores com les lluites camperoles en defensa dels seus drets.

És sabut que Mèxic, com gairebé tots els pobles del Planeta, té una història molt llarga de moviments camperols reivindicatius. Si, malauradament, molts d'aquests moviments romanen dins l'anonimat, sortosament, amb aquest llibre d'en Joan Riera es recupera i es fa pública la història d'una d'aquestes lluites, una de les que acaba amb èxit, l'any 1976.

Naturalment, com alguns acostumen a fer, ens ha d'anar bé començar per la darrera pàgina, la contraportada. Se'ns hi diu que es tracta de la història d'unes lluites per la terra, fetes pel moviment camperol d'un indret concret de Mèxic que s'anomena La Laguna. 

Són unes lluites que, primer, comencen reclamant pujades de sou, fins al punt que provoquen reaccions violentes per part del Govern estatal contra els peons lluitadors i els grups que els fan suport: capellans, estudiants, companys, líders, advocats...

Es tracta d'un lloc, tradicionalment marcat per la immigració de camperols d'altres estats mexicans que hi arriben, a la recerca d'un treball estable i permanent, per garantir-s'hi un salari fix i segur, encara que de bon començament només sigui al nivell de subsistència i per un temps determinat.

Podem veure, també, un altre aspecte molt positiu d'aquesta publicació: les seves línies serveixen d'altaveu des d'on ressona la veu dels protagonistes autèntics d'aquestes lluites. Són aquests els que «parlen» i transmeten la seva història al lector.

Així mateix, ens fa veure ben a les clares que hi ha un abans i un després de l'any 1936, l'any del repartiment agrari a Mèxic, quan s'hi opera un canvi substancial que trenca amb el passat i enceta una etapa nova per a la regió mexicana de què es tracta.

Com també, que hi ha un abans i un després de l'any 1976, quaranta anys després d'aquella data, quan s'hi duu a terme  una de les lluites que acaba amb èxit, encaminada a aconseguir que, des d'aleshores ençà, unes terres romanguin treballades en forma col·lectiva. Des de fa quaranta anys, precisament enguany!

L'autor manacorí del llibre mexicà

En Joan Riera és un dels pocs mallorquins que ha romàs en contacte directe amb la gent camperola Raúl Salinas de Cortari, alt personatge del món institucional mexicà, amb qui en Joan comparteix, entre d'altres elements, la condició de pertànyer a la generació del 68. 
d'aquest «Ejido Colectivo».  Així ho diu i reconeix expressament a la presentació del llibre el mateix

L'amistat de la família Salinas amb aquest «Ejido Colectivo Batopilas» s'ha mantengut durant quaranta anys de forma intel·ligent, càlida i honesta. Fins al punt que l'acostament i el compromís amb aquest «ejido» els esdevé permanent. Cosa que els porta a una relació molt intensa amb l'organització política dirigent dels moviments populars, que es coneix amb el nom de Política Popular.

En Joan, que hi ha viscut i conviscut durant uns anys, i que hi ha treballat intensament i ha col·laborat en la millora de les condicions de vida de les famílies, com també de l'organització productiva i del desenvolupament polític, té i manté nombroses amistats entranyables en aquesta comarca mexicana.

El manacorí, treballant a Nicaragua l'any 1981, concretament a l'Institut d'Estudis Històrics del Sandinisme, i mirant de recuperar la història de l'organització popular que acaba d'enderrocar Anastasio Somosa, seguint l'Exèrcit Revolucionari Sandinista, arriba a tenir un coneixement molt profund d'una organització política que es denomina «Política Popular».

Aquest llibre sobre la història del «Ejido Colectivo Batopilas», ideat el mes de novembre de 1981 a l'Hotel Intercontinental de Managua, Nicaragua, pretén recollir-ne tots els materials recaptats i abocar-los ordenadament a les seves pàgines, quatre dècades després d'haver-se creat l'«ejido colectivo». 

Amb ordre i rigor, mostra l'evolució política, social i econòmica, fins i tot generacional d'aquest «ejido», els mites, les dificultats i deficiències de la vida en col·lectiu, la vida dels habitants, el canvi de pensament de les generacions, els èxits i les limitacions de la seva proposta productiva, l'evolució de la relació política entre els camperols i l'organització política popular, el paper de les institucions governamentals, etc.

Una historia. Batopilas

M'ha copsat fortament el concepte nou de relat històric que s'hi produeix, amb la publicació d'aquest llibre, molt més basat en allò que «diuen i conten» els que hi han pres part directa, que no allò que «pensen i escriuen» els que ni tan sols hi són presents quan succeeixen els fets.

L'autor manacorí es posa a reconstruir la història de la lluita dels peons de Batopilas, emprant la metodologia d'història oral; de manera que els que són els protagonistes veritables de la seva lluita exitosa esdevenen també autors de la seva pròpia història escrita: d'actors de lluites a autors d'un relat escrit sobre aquestes lluites.

Se li encomana aquesta tasca, un cop acabada la que fa a Nicaragua. I el mes de març de 1982, ja a Mèxic, se'n defineix la metodologia, els temps, l'estratègia, la forma de treballar els testimonis; els temes recurrents que es posen damunt la taula en forma de trilogia: a) els primers temps com a peons encasellats a la hisenda; b) la vaga laboral i la demanda agrària; i c) la constitució del «ejido» com a col·lectiu, amb el procés posterior de consolidació.

El capítol I assenyala alguns antecedents històrics

Casualment, la trobada fortuïta  d'un arxiu abandonat, li permet, a en Joan, de reconstruir documentalment el procés d'acumulació de riquesa d'un grup nombrós d'espanyols, entre els quals despunta el cas del fundador de Batopilas, don Fernando Rodríguez, i dels seus hereus i successors.

De la renda i subarrendament de terres, inicialment al 33.3 per cent del producte brut durant tres o cinc anys, els espanyols passen a l'adquisició en propietat de terrenys cultivables, transformant-se en latifundistes importants de la regió.

A principis del segle XX la «Comarca Lagunera» es converteix en una de les regions de Mèxic més desenvolupades, per mor de les inversions fortes d'algunes companyies estrangeres, principalment angleses i dels EUA, que progressivament es van fent senyores de terres, aigües i indústries. 

S'hi arriba a produir més del 50% de tot el cotó produït a l'àmbit nacional mexicà. La ciutat de Torreón, que compta amb el centre ferroviari més important del nord del país, durant uns mesos també es converteix en una de les zones més revoltades de Mèxic.

(Coahuila (oficialmente Coahuila de Zaragoza) es uno de los treinta y un estados que, junto con la Ciudad de México, conforman las treinta y dos entidades federativas de México. Es el tercer estado más extenso de México representando el 7.73% de la superficie del país, tiene una extensión territorial de 151,571 km². Cuenta con una gran cantidad de ecosistemas, que van desde los desiertos en la Comarca Lagunera y los bosques en la Sierra Madre Oriental. Es famoso por haber formado parte de la República del Río Grande en el año de 1840. Limita al norte con el estado estadounidense de Texas, al sur con el estado de Zacatecas, al este con el estado de Nuevo León y al oeste con los estados de Durango y Chihuahua. Se divide en 38 municipios. Su capital es Saltillo. Otras localidades importantes son: Torreón, Monclova, Piedras Negras, Acuña. Vikipedia)

Trob molt interessants les referències concretes que fa en Joan al paper dels franciscans i dels jesuïtes, substituïts pels clergues seculars; als capellans progressistes que contribueixen a desvetllar consciències; a les famílies espanyoles riques que es fan senyores de les terres, les riqueses, els ramats, els productes del camp, les mines d'or i plata, els bancs, les assegurances, etc. i la gent que hi habita, amb noms i llinatges. La producció del cotó. L'arribada del ferrocarril. El repartiment agrari de l'any 1936...

Un any abans, el 1935, es convoquen 104 vagues en demanda de millores salarials, jornades de 8 hores, contractes de treball col·lectius i readmissió de 250 dirigents sindicals acomiadats pels patrons. Cap d'aquestes vagues contempla aleshores l'obtenció de terres, sens dubte per la influència ideològica i política del Partit Comunista....

El 19 d'agost de 1936 s'inicia una vaga general, amb el suport d'uns 20.000 treballadors pertanyents a 120 sindicats. El 6 d'octubre es dicta l'Acord Presidencial pel qual s'arriba a executar el repartiment agrari que transforma definitivament la realitat de La Laguna, prenent el «ejido» com l'element central de la modernització rural, alhora que reconeix i respecta la propietat privada de la terra.

11 dies després d'haver-se publicat l'Acord Presidencial, el 17 d'octubre, es fa el lliurament del primer grup d'«ejidos» a les hisendes amb patrons disposats voluntàriament a entregar-ne les terres.

Des d'aleshores ençà, la Comarca Lagunera es transforma profundament en totes les seves estructures, i inicia una etapa nova, completament diferent a l'anterior. El repartiment de terres fa que desapareguin les friccions entre terratinents i treballadors assalariats. Els grans terratinents desapareixen i els jornalers agrícoles es transformen en camperols organitzats en «ejidos» col·lectius.

S'hi trastoca el règim de tinença de la terra, fent sorgir dos grups nous que configuren La Laguna: els petits propietaris i els ejidataris.

Al capítol I es dediquen unes pàgines a l'organització i tipus de treball (del cotó a la vinya), la vitivinícola i els seus treballadors (el camp i la fàbrica), el treball de les dones (JORNALERES, OBRERES DE FÀBRICA, CUINERES, RECAMBRERES, AJUDANTS DE CUINA), el treball dels infants («gorderos»), les condicions de vida dels peons encasellats (insalubritat, amuntegament i promiscuïtat), l'organització dels treballadors (fons comú, escola, capella, primer contracte col·lectiu de treball, botiga cooperativa). 

Fins aquí, el capítol I.

El capítol II va dedicat a la vaga dels treballadors municipals de la neteja de la ciutat de Torreón

S'hi esmenta que el moviment dels treballadors agrícoles de Batopilas és el primer moviment camperol que es produeix a la «Comarca Lagunera» després del repartiment agrari de l'any 1936, durant les darreres quatre dècades.

El contengut d'aquest capítol tracta sobre els suport als treballadors. - Els capellans de la parròquia de Francisco I. Madero. - L'organització «Política Popular». La seva història.- Plantejaments polítics ideològics.- Preparació de les condicions per a la vaga.- Relació amb les colònies populars independents.- Canvi de tàctica dels patrons.- .- Desplegament de la lluita legal.- Difusió del problema a la Comarca Lagunera.- Reacció dels líders de la CNC.- La coalició emplaça a la vaga.

Al capítol III s'explica el pas dels peons encasellats a ejidataris col·lectius l'any 1976, descrit com el de les definicions

Batopilas en poder dels treballadors.- De la presa de terres a la dotació.- Batopilas, base social de suport de Política Popular.- Problemes de divisió interna.- Ejido col·lectiu o parcel·lat?.- Organització interna de l'ejido col·lectius.- Producció i ingressos econòmics.- Batopilas, ejido independent. Relació amb les institucions oficials. Aïllament polític..- Canvis en la concepció del món i en la vida quotidiana. Paper de les dones de l'ejido.- Repressió al moviment de masses independent de La Laguna: detenció de mossèn Benigno Martínez, intent de detenir les autoritats de l'ejido...-

El darrer capítol, el IV, va dedicat a explicar la vida i evolució política de Batopilas (1977-1986)

L'etapa de consolidació de l'ejido: 1977-1978.- Reestructuració orgànica interna.- Relació amb els altres «ejidos laguneros».- Suport a la creació dels ejidos col·lectius de Yucatan i San Isidro.- Sortida dels quadres de Política Popular. Suport de Batopilas a altres zones del país.- Replegament cap a l'interior i recerca d'alternatives polítiques a La Laguna.- Procés intern de l'ejido en aquesta etapa.- Problemes amb els divisionistes.- Reflux de l'ejido i pèrdua del projecte polític nacional.- Relaxació de la disciplina i destrucció dels «aparats».- Construcció del poblat.- Desenvolupament del nou projecte política.- Impuls a la disciplina interna i reorganització de l'ejido.- Unió d'ejidos col·lectius de la Comarca Lagunera «General Felipe Angeles».- Processos laboral i agrari.- Triomf definitiu dels ejidataris.

S'hi remarca el paper que hi exerceixen personatges diversos:

INFANTS. «GORDEROS»
DONES.   JORNALERES. OBRERES DE FÀBRICA. CUINERES. RECAMBRERES. AJUDANTS DE CUINA
PEONS ENCASILLATS. JORNALERS. OBRERS DE FÀBRICA. 
MAJORDOMS. «SARDOS» 
ADMINISTRADOR. QUÍMIC.
PATRONS. PROPIETARIS. EXÈRCIT. 
CAPELLANS. JOSÉ BATARSE, BENIGNO MARTÍNEZ, CARLOS ZARAZÚA
POLÍTICA POPULAR.ALBERTO ANAYA. JAVIER GIL. HUGO ANDRÉS ARAUJO.
ADVOCATS. FEDERICO O'REILLY CASTILLO, FEDERICO EPPEN CANALES

Algunes lliçons per a Mallorca:

- Em sembla força enriquidora l'aportació històrica que ens fa en Joan Riera amb aquest llibre, tot i el vocabulari emprat, del qual, sovint, ens cal esbrinar-ne el sentit veritable: ejido, ejido colectivo, distritos ejidales, ejidatarios, comisariados ejidales, agraristas, peones acasillados, despepite o despepitadoras, tapapié, raya, prestanombres, colonias populares independientes, brigadistas de Política Popular, la CNC...

- Es tracta d'un llibre que ens pot ajudar a conèixer en profunditat una de les realitats més representatives de l'Amèrica Central, fronterera amb els EUA (Texas), fortament amarada de cultura i colonització hispanes de manera remarcable, com és el cas del Mèxic més profund, el dels pagesos i camperols empobrits, que aconsegueixen de fer front amb èxit a la seva situació d'empobriment creixent.

- M'agrada la descripció que s'hi fa sobre la situació que està travessant el territori objecte d'estudi, la Comarca Lagunera de l'Estat de Coahuila, abans del canvi que s'hi produeix l'any 1936, quan s'estableix el repartiment agrari, en benefici dels pagesos i camperols més empobrits, amb l'arribada del general Lázaro Cárdenas a la Presidència de la República (pàg. 71). Quan aleshores s'inicia un canvi d'actitud del govern en relació amb les lluites dels treballadors agrícoles de La Laguna: del bloqueig i la repressió es passa a fer suport  a l'organització de sindicats.

- Abans d'aquesta data, 1936, hi queda molt ben reflectida la presència considerable d'espanyols i d'empreses espanyoles que arriben a la Comarca Lagunera des de fora; es fan seu el territori, les aigües, la producció, les indústries, els bancs, els serveis, les assegurances, etc.; ocupen el poder local durant dècades; hi prenen decisions econòmiques i polítiques, fortament lligades al poder polític central i estatal; constitueixen societats anònimes amb capital social, etc. (pàg. 45).

- També s'hi reflecteix molt nítidament i clara el paper que despleguen els sectors més progressistes de l'Església catòlica, preveres i religiosos que s'hi integren i comencen a treballar primerament com a bons pastors i, posteriorment, s'aboquen a escampar  la llavor d'orientacions polítiques que ajuden molt als joves brigadistes de Política Popular; i a facilitar la connexió entre els plantejaments dels grups cristians més progressistes i els plantejaments d'aquest moviment popular independent (pàg. 207).

- El moviment de masses que representen i impulsen els brigadistes de Política Popular són situats al centre mateix de l'organització de totes aquestes lluites camperoles que porten a terme amplis sectors de la població d'aquesta regió que conforma la Comarca Lagunera de l'estat mexicà de Coahuila.

diumenge, 23 d’octubre del 2016

Taula rodona sobre els moviments socials davant el col·lapse (4): intervencions d'assistents a can Alcover

Vet ací algunes referències publicades a mitjans locals sobre la taula rodona "Els moviments socials davant el col·lapse", que organitza Jubilats per Mallorca a Can Alcover, Palma:

* Els moviments socials aposten per una major coordinació entre ells i per ser més crítics amb el Govern 
*«Nosaltres som aquells a qui estàvem esperant»
* Èpica cívica

Després que hi han parlat els representants de l'OCB (Jaume Mateu), GOB (Margalida Ramis), ASM (Tòfol Soler) i STEI-i (Biel Caldentey), moderats per Cil Buele, hi prenen part més d'una dotzena d'assistents que hi diuen tot això:

1. LLUCIA
Jo som vella, molt vella. I he vist països alçar-se poc a poc i caure degut al turisme. El turisme és dolent. Pertot. Aquí la vida. No, no, el turisme és dolent. Molt dolent, adamés.

Primer, dos comentaris que podrien complementar coses que s'han dit. Un, precisament, lo del turisme. Jo crec que el turisme no és dolent. A mi, m'assusta sentir segons quines coses que s'estan dient. Per dues raons, una perquè no m'agrada que els meus diguin segons quines coses. I dues, perquè, a mi, m'agrada anar a veure altres bandes, i anar a llocs, etc. És a dir, ho dic perquè, si coses que he sentit les aplicam a, per exemple, els forasters, ens tanquen a la presó. Jo crec que els moviments socials hem de ser rigorosos i hem de ser durs i prudents, però amb dades. Hi ha alguns comentaris, alguns arguments que dius: «a mi no m'agrada això, no vull ser com aquests». A partir d'aquí, crec que els moviments socials han de fer feina amb rigor. Això vol dir damunt dades. Hem de reconèixer que la majoria de vegades xerram d'intuïcions, però no de dades. Qui més fa feina amb dades reals és el GOB, precisament. El GOB normalment és rigorós en aquest aspecte. Però moltes vegades ens fa falta rigor. De dades. Una altra: hem de ser moderns. És a dir, crec que avui dia hi ha una sèrie de mitjans, de maneres de fer, que els moviments socials desconeixen, no tenen en compte, no consideren, no hi són prou presents, etc. Amb el tema de la rigorositat, per exemple, hem de ser crítics. Ara mateix es donen casos de càrrecs públics que cobren 53.000 euros per gestionar 50.000 euros! Se'ls ha de convidar que deixin el seu càrrec, deixin aquests 53.000 i dediquin aquests 53.000 euros a afegir als 50.000 euros que dediquen, per exemple, a Política lingüística a l'Ajuntament de Palma. Crec que als moviments socials, s'hi ha de fer feina amb passió, amb força, amb ganes. I això implica, per tant, un temps. És a dir, tu estàs un temps en un lloc, i al cap d'un temps canvies de lloc, no pots estar eternament en aquell lloc. Desgraciadament, crec que els moviments socials, l'única manera de fer-se respectar pel poder polític és ser forts. Llavors, clar, quan ets fort, tampoc ja no necessites el poder polític. Però és l'única manera. Veig que si, per molt que siguis, si no ets fort, si no et fas respectar, no et fan cas, no et tenen en compte. I, finalment, crec que també és molt important tenir mitjans de comunicació. Per què? Precisament per això! Els mitjans de comunicació constantment estan generant uns marcs que són els que no ens convenen, als moviments socials. Per tant, hem de tenir uns mitjans de comunicació que situïn com a protagonistes els moviments socials, i en termes exactes amb què els moviments socials parlen. No en termes amb què els mitjans de comunicació voldrien que parlassin els moviments socials. I això ho havia d'haver dit al principi de tot. Veig que constantment ens referim a la manifestació dels 100.000. És la punta, és un dia, però hi ha dos anys d'activitats diàries a favor de la llengua, a favor de la cultura, de reivindicacions, de detencions, de vagues de fam, de vagues de mestres, de carnissers que no cobren als mestres perquè els mestres estan de vaga, etc. Per tant, estam parlant d'una gran mobilització de dos anys o de tres, si voleu, en què hi ha un dia que tot això eclosiona i surt al carrer, però que realment la feina era constant, diària. Jo personalment en vaig fer una cronologia, i si no cada dia, cada dos dies com a molt, hi havia una activitat per la llengua o per l'educació. Per tant, crec que no hem de ser, a vegades som com una mica pessimistes: «un dia vàrem fer!» No, un dia vàrem fer, després de tres anys de lluita intensíssima, a un nivell mai vist.

3. PEP
Una llàstima que Arran no hagi trobat la persona que venia aquí, perquè hagués estat bé tenir, falten joves radicals, perquè crec que hagués estat molt positiu que l'haguessin trobada. I ara me'n vaig, per exemple, a quan en Jaume Mateu xapa i diu, i no acaba de dir «sobiranista», i jo dic «som independentista», i ara estam parlant d'estat propi, per tant, si això no és independència, no sé què és. I el tema del turisme, perquè la contradicció, en Tomeu bé, però el GOB molts d'anys ha estat parlant de turisme sostenible, el monocultiu és el desastre; però la situació actual i el tema dels... Llavonces me'n vaig a Barcelona. Perquè jo tenc fills allà. I el tema sentiu que a Eivissa la gent se n'ha anat a treballar enfora de ca seva, pel lloguer dels turistes. A Barcelona està passant el mateix. No només de les hipoteques, del lloguer de la gent jove que, com que ara hi ha molta afluència de turistes a Barcelona, els preus del lloguer estan pujant, i els meus fills han de pagar lloguer que el foten al turista. El tema que la sobirania i la independència, independència internacional, perquè els estats estan en definitiva en mans d'aquestes elits. I si no partim de moviments socials cooperatius, participatius, solidaris, no anirem enlloc.

4. GUILLEM
L'exposició que heu fet em sembla molt bé, però l'heu exposada només en pla teòric. El que deman és que concreteu els aspectes que posareu en pràctica. En Tòfol, de l'Assemblea Sobiranista, ha afirmat «El que ens manca més és coordinació». Jo fa quinze anys que estic dins moviments socials, i veig que el mal principal que tenim a Mallorca, parlant de moviments socials, és que cada un va sol, pel seu compte; això és el mal del «capellisme», que continua una vegada més. Es diu que no hi ha temps, perquè, clar, hi ha tantes coses a fer que no trobam com posar-les en comú i tenir més força. A l'Assemblea de Moviments Socials - supòs que molts sabeu que existeix fa quinze anys - ens veim mensualment sis entitats, entre les quals vosaltres, que estau a la taula, hi heu estat molt de temps. Jo no deman que sigui allí, a aquella assemblea de moviments socials; tal volta se n'ha de fer una nova. Però el que cal fer és una coordinació de forces. I això és imprescindible. Hi ha dos punts que vos deman remarcar.
El camp de l'educació. No em referesc a l'educació formal d'escola; em referesc a l'educació del nostre poble. A les pròximes votacions tornarem a caure en lo mateix, perquè els d'ara no ho veuen com a necessari i la gent va així. El repte d'educació és fortíssim: educació popular... i per arribar-hi cal posar els mitjans en comú. L'Obra Cultural té uns mitjans, l'STEI-i en té uns altres, el GOB també. ¿Per què no anar tots a fer un conjunt real que no sigui fer partidisme o "la meva associació", sinó el que hem dit aquí, el ressorgiment del poble?
Juntament amb l'educació, un altre camp que s'ha anomenat fa un moment és l'aspecte jove. Em fa el mateix efecte aquí que el que trob quan vaig qualque pic a missa: la majoria som gent gran. Si no hi ha joventut, d'aquí a vint anys, qui es trobarà; on són els joves?
Per tant, plantegem fortament l'educació popular i la joventut. Conseqüentment vos deman que concreteu com - no ja teòricament - hi estam d'acord. Es tracta de posar en conjunt i de forma concreta tot això tant bo que heu dit.

TÒFOL - Per al·lusions, no es pot fer...
CIL - Jo, com que hi ha tanta gent que ha demanat, si vos pareix, jo no rompria el ritme de dir: nosaltres hem xerrat una hora, ara xerren ells...
TÒFOL - Només matisar dues coses, és una matisació molt breu, és a dir jo som novell en el moviment associatiu. I vos he de dir que no l'acab de veure, una coordinació, veig que van sortint plataformes per això, plataformes per això altre, en aquests moments no veig la manera com establir uns criteris concrets de coordinació, fins i tot amb coses tan senzilles que a vegades mires el calendari i hi ha quatre activitats que el mateix dia fan actes per l'estil. I la segona, que per jo és molt important, molt important, molt important és arribar molt directament a la gent, directament, directament; a parlar de tu a tu, de boca a orella. Que això, a l'altra banda, que jo he coneguda, ho saben fer bé. I aquí ens falta. Ja està, només volia dir això.

5. XIM
Opín que sí, que hi ha un col·lapse global amb totes aquestes mogudes. Anem a veure. Per lo que heu dit i per lo que jo visc, és que la nostra situació és de colonialisme, d'imperialisme total. Històricament, els països que han tengut un colonialisme d'un altre país, que en aquest cas podria ser tant Espanya com la Comunitat Europea, perquè per mi, vos voldria demanar l'opinió que teniu vosaltres, de la nostra entrada a la Comunitat Europea ens ha millorat o empitjorat. Només sí o no. Llavonces, aquest colonialisme o imperialisme que hi ha hagut, al llarg de la història se solventava de dues maneres, que jo recordi només una vegada pacíficament, que va ser en Gandhi. Les altres ja sabem com va ser. La meva situació és aquesta. I cada vegada que deim lo d'Europa, hauríem d'analitzar si ens afecta més o ens perjudica més en aquest aspecte. Perquè, lo primer que et diuen en el cas de Catalunya, si tu t'independitzes, sortiràs d'Europa. I què passa si surt d'Europa? Què passa, si no ens fa falta? 

6. BIEL
Jo, després de més de dues-centes protestes enmig del carrer, sentir que hi va haver 100.000 persones que varen sortir al carrer, crec que avui no arribarien ni a la meitat. Amb tots els respectes. És a dir, deixem-nos d'històries i anem a realitats. Jo lo que vull dir és que, en aquests moments, he sentit parlar de cultura, de llengua, he sentit parlar de medi ambient, he sentit parlar de sobiranisme, he sentit parlar de treball, d'això, no he sentit parlar de vida, de vida no n'ha parlat ningú. I en aquests moments estam visquent un autèntic col·lapse. Perquè és més rentable mantenir en vida ton pare i el padrí que fer feina. I això no havia passat mai en la història. Aquí veig molta de gent major jo. Mumpare va viure millor que el padrí, jo he viscut millor que mumpare, vaig donar una educació millor que la meva a la meva filla, i la meva filla no viurà mai millor que jo. M'agradaria sabre, de tota aquesta gent major que hi ha aquí, a veure a quanta de gent li passa lo mateix que me passa a jo. Entonces, el col·lapse hi és, hi és en aquests moments, el col·lapse. És molt important que se sàpiga perquè darrere totes aquestes intervencions fetes aquí, hi ha una llei que protegeix la llengua, hi ha una llei que protegeix el medi ambient, hi ha una llei que protegeix el sobiranisme... una llei que protegeix el treball, no hi ha una llei que protegesqui la gent major, no hi ha cap llei que protegesqui els majors. Això és molt greu. I això no havia passat mai i està passant. Per mi, el tema de la vida és molt més important que la llengua, que el medi ambient, que tot; perquè, si no hi ha vida, no hi ha llengua, no hi ha medi ambient, ni hi ha res.

7. JAUME
Jo anava per la mateixa línia d'en Guillem, perquè estic convençut que hi ha hagut moments dins la història que realment hi ha hagut lluites col·lectives i que, per tant, la coordinació és fonamental. Jo demanaria als presents: quina és la voluntat vostra de reunir forces, de fer la transversalitat necessària perquè, entre tots puguem lluitar contra l'enemic real?
Així mateix m'estranya, ja que tenim la paraula, que no hi hagi el moviment associatiu veïnal, m'estranya perquè realment jo diria que l'Obra Cultural, el GOB i el Moviment associatiu veïnal, històricament han configurat un tipus de societat determinada. I, per tant, m'estranya que no hi siguin avui per poder dir la seva paraula.

8. JAUME
Jo he de dir que, de tot això que s'ha xerrat aquí, la pregunta darrera d'en Cil Buele era si hi ha qualque perspectiva, qualque proposta. De Jubilats per Mallorca, estam llançant, estam intentant posar en funcionament una plataforma que li volem dir Plataforma Anticolonialista. Dins els punts del document que hem fet amb això, n'hi ha un d'ells que xerra de tot allò que consideram que és colonialisme i que hem de combatre. En això hi ha, per exemple, el TTIP, CETA, que és un colonialisme escandalós que rebem a nivell de tota Europa igualment. Hi ha lo de la manera com entràrem a la Unió Europea les Illes Balears. Perquè s'ha xerrat de 2.000 metres quadrats per fer un d'això a Formentera. Però les illes gregues varen entrar protegides a la Unió Europea, que al continent podia comprar tothom, però a les illes no perquè tenien una restricció. Les illes daneses varen entrar protegides a la Unió Europea, i és allà on viu la majoria de la població de Dinamarca, però varen entrar protegides a la Unió Europea, que no hi hagi compra ni lliure circulació de capitals. Fins i tot Sardenya, Sicília i Còrsega, que són més enormes i grans que Mallorca, tenen un grau de protecció que nosaltres no tenim en absolut. La venuda que ens va fer l'estat espanyol, quan va entrar en la Unió Europea, és una de les coses que s'haurien de reivindicar. Hi ha que si no es té el control dels ports i dels aeroports, no es pot en absolut incidir sobre això. Hi ha totes aquestes coses i més coses. Però volia dir, també, com que justament en Jaume Obrador ho ha dit, lo del convidat, jo no ho record perquè no ho he gestionat jo, però me pareix que vàrem convidar bastanta gent. Lo que passa és que a vegades no hi ha temps de convidar en persona, quan convides per internet, i per correu electrònic, molts correus electrònics, molts com jo no ho puc obrir, perquè si els obrís tots no tendria temps de fer res pus en tot lo dia, i això està començant a passar, que és una altra cosa que està començant a passar. Jo crec que, a més a més, en lo de les 100 mil persones que s'ha dit, hi ha una cosa molt important, i és lo darrer que diré, perquè veig que he de fer via, però és important. Perquè dins tot això que s'ha dit, que és ver, que va coincidir, hi havia molta cosa que es feia des de les escoles. I les escoles, per la meva experiència de quan vaig esser al Rafal Vell, l'únic que té capacitat d'enfrontar-se, o sigui, quin camí tenim per sortir a camí de Telecinco, Antena3, La Sexta, la TV1, la TV2 i tot aquest cal-i-portal que està predicant lo contrari? L'única manera que tenim d'arribar a molta gent són les escoles, a través de les associacions de pares d'alumnes, és la manera d'arribar a molta gent, a través de les escoles. I va ser tan exitós, perquè hi havia les escoles. Perquè les escoles, les associacions de pares d'alumnes, etc. etc. tenen una capacitat de mobilització extraordinària. I això ho hauríem de tenir sempre present. I ja està. No vull dir res pus.

9. PILAR
Un parell de qüestions. Una respecte del poder. Crec que no s'ha fet referència a bastament de la financerització de l'economia. I això té conseqüències importants, perquè quan l'economia es fonamentava, cuando la economía se fundamentaba en la producción de bienes, había que tener una clase trabajadora que pudiera comprarlos, porque esto era lo que daba riqueza a los productores. Entonces se montaba el estado social del bienestar, para que hubiera unas capas sociales que pudieran adquirir los productos. Pero hoy día lo que da el dinero es la especulación financiera. Entonces ya no interesa tener población con nivel adquisitivo, porque el dinero no lo da la producción de bienes y la venta de productos. Por esto tenemos el tipo de trabajo que tenemos y los niveles de desempleo que tenemos, empeorado con las nuevas tecnologías que permiten la sustitución de muchas funciones humanas. Basta ver todos los ERES que se han hecho en la banca, sustituyendo cajeros por cajeros automáticos. La crisis ha sido la excusa que se ha utilizado para acelerar el cambio de modelo económico en este sentido. La excusa ha sido para impulsar todas estas políticas neoliberales exigidas por los nuevos capitales. Esto es una cuestión que yo veo. La segunda cuestión es incidir, ya lo han dicho varios, en el poder de la Unión Europea, en el sentido de que el STEI-i ha aludido a los recortes, a las limitaciones presupuestarias, però no sólo salen razones presupuestarias, sino por ejemplo todas estas políticas, la gran superficie de Formentera viene dada por la directiva Bolkestein, por toda la normativa de la Unión Europea de liberalización de actividades económicas en la que se considera que los límites medioambientales, laborales, de protección del consumidor, són límites injustificados de la actividad económica que deben suprimirse. Por tanto, esa Unión Europea que marca las políticas de muchas cosas, el enemigo no es el gobierno autonómico, es la Unión Europea que está haciendo normativa que no se puede saltar el gobierno autonómico. Y esto situa en un punto central la discusión sobre la independencia o sobre el salirse de la Unión Europea, aunque sea todo el estado, porque mientras no se pueden modificar ciertos modelos y límites de la actividad económica. Y por último, quería hablar de movimientos sociales. Lo que veo es que existe una desmobilización social muy importante. El último acto al que fui, que me parece que era por el TTIP, no estoy segura, a la plaza de España, firmaban 40 entidades y fuimos unas 30 personas. Ni siquiera vinieron dos personas por entidad. Y veo que se van creando plataformas y más plataformas, primero fue el Foro Social, y luego la Asamblea de Movimientos Sociales, el Foro Ciudadano. Y claro, es que está la cosa un poco embarrancada, se crea un invento nuevo, però realmente siempre son los mismos y  muy poquita gente de cada entidad. Esto son reinos de taifas. Incidiendo un poco en los temas de esto, empeorado por una hegemonía cultural neoliberal capitalista que es muy difícil combatir, como ha dicho aquí esta persona. Hemos de pensar qué medios de educación popular es posible poner en marcha, porque lo único que podemos oponer a esta hegemonía cultural neocapitalista que tiene todos los medios de comunicación a su servicio y que crea un marco conceptual que es en el que piensan todas las personas y fomenta las nuevas tecnologías que desde mi punto de vista facilitan un activismo de «sí me gusta», pero poco más. Y esto son las intervenciones que quería hacer.

10. CARME
S'han dit coses molt interessants que m'agradaria debatre, però el temps és limitat. Per tant em limitaré a la qüestió turística que en certa manera és el que hem vist preocupa a un percentatge important de la població, pels escrits que han sortit i totes aquestes coses que tots ja sabem. Jo no estic contra el turisme, perquè, a mi ja m'agrada que no sigui com en el segle XIX que només podien viatjar els aventurers i els rics, i els aventurers en certa manera també eren rics. Ara està bé que tothom pugui viatjar. Però amb mesura. I actualment patim una situació de desmesura. Pel que jo sé, i sé perquè ho dic, els aires que ens vénen és que la regulació del lloguer de vivendes en habitatges plurifamiliars ens crearà un sostre il·limitat. És a dir, que tenim un sòl limitat en recursos, etc. I, amb els aires que bufen i m'han arribat, pareix esser que el sostre volarà il·limitadament. Per tant, jo demanaria a totes les entitats que poden fer alguna cosa que ens moguin a la societat civil, que la societat civil es mou, perquè és evident que pens que hi ha una infraestructura creada arran del moviment dels 100.000 que ja s'ha comentat aquí, que és un treball, com ha dit en Tomeu, que això no s'improvisa en un dia, això de moure els pares, d'implicar els pares i tot això i les famílies i tothom i el descontent de la població. O sigui, aquí tenim un capital que no el podem utilitzar a totes hores, perquè llavors ho tudaríem, però ho hem de tenir molt present i hem d'actuar abans que acabi aquesta legislatura, perquè sempre ens passa el mateix, quan treim el PP defora tots tenim unes expectatives i una alegria, però llavors la cosa es va esvaint. Jo no vull dir que aquest govern en benestar social i altres camps no hagi fet, jo veig uns certs resultats, però en turisme no, veig que anam molt malament i podem anar a molt pitjor. I això ho hem de tenir molt present. I res més.

11. MANEL
Jo em tornaré a referir a la manifestació dels 100.000, perquè és com una data històrica, que no ho tornarem a arreplegar mai més, i totes aquestes coses. Jo crec que sí, si analitzam una miqueta com hi vàrem arribar: amb una feina de molts anys i de molta gent, des del punt de vista cultural, des del punt de vista mediambiental i, sobretot, des del punt de vista organitzatiu. A les escoles, a base d'assemblea de centre, centre per centre, assemblea de centre que es posa d'acord amb l'associació de pares del centre, hi ha aquesta relació personal i d'aquí va anar creixent tot això. Moltes vegades xerram de la crisi del capitalisme i del neoliberal i totes aquestes coses. Jo crec que hauríem de davallar una miqueta més també. Els partits estan en crisi, però els sindicats també estan en crisi. Les formes laborals són distintes, i per tant els sindicats clàssics no tenen respostes a lo d'avui. Quan xerram, per exemple, que a la lladriola de les pensions li queden dues pagues de Nadal, hauríem de canviar el concepte de «impost» i recuperar el concepte de «contribució». A Mallorca tothom sap què és la contribució, i és una paraula que m'agrada, perquè és «contribuir a». Mentre que «impost» és una cosa que et ve de Madrid com una clatellada. Per tant, hauríem de començar a xerrar de coses molt més planeres, contribució, idò que contribueixi qui més té. Hi ha gent que no pot contribuir, i sinó els altres hem de contribuir perquè aquesta persona pugui anar envant. Per tant, jo crec que hauríem de començar a intentar que les discussions fossin molt més planeres. Perquè si a la gent se li xerra personalment des de la base, entén millor les coses. Perquè sinó, estam subjugats per les televisions, etc. I acab. Jo crec que a tots els nivells, hem de començar,,, amb el veinat, amb el de davant, amb el company, cadascú al seu rodol, intentar que les grans consignes i les grans campanyes i les grans mobilitzacions comencen per aquesta feina de formigueta.

12. JUAN
Yo estoy por la conscienciación en valores, como habéis dicho, porque es imprescindible. Pero, por ejemplo, no sólo por... evitar, sino para dar... cosa muy sencilla, estábamos por la agricultura ecològica hace ya años, pues, bueno yo me voy a poner a hacer agricultura ecológica. Que estoy perdiendo un montón de dinero? También... Que estoy aprendiendo y a base a aprender ahora tengo que pagar 1.088 euros por el agua de Marratxí  por ... metros cuadrados? Pues también. Pero poco a poco vamos avanzando. Estoy también por la obsolescencia programada. Sabéis que es, que se tiran muchas cosas cuando fácilmente se pueden arreglar. Entonces habría que hacer talleres, la Administración, ya que en otros sitios, como si fuera un colegio más tener unos talleres y enseñar a la gente a cómo se arreglan los electrodomésticos, a cómo se hace un panel solar. Y también tener como una biblioteca de herramientas. Para qué queremos una taladradora que gastamos solamente media hora al cabo de medio año? Vamos a compartirlo y a compartirlo entre todos. Por tanto, estoy con Arcadi Oliveras con lo del decrecimiento positivo. Eso a los partidos políticos no les interesa porque pierden votos. Y ahora vamos a ir a peor? No, no tenemos por qué tener que ir a peor. En fin, tengo muchos tropiezos però intento aprender de ellos. Luego, estoy apoyando proyectos por una sociedad más justa y solidaria, como puede ser Somenergia, coche, cooperativas, ahí yo procuro estar implicado aunque tanga ya 81 años casi. Es decir, la único que... es sobre el precio del agua: qué es primero el suministro al turismo o al agricultor? quién es el que realmente nos da de comer? El agricultor, no? Entonces por qué tenemos que pagar por bloques como si fuéramos un hotel y pagar a casi 3 euros el metro cúbico de agua. Eso es una burrada, estamos pagando, en eso el Turismo nos hace mucho daño, como no rectifiquemos el tema.

13. JOSEP
Intentaré ser curt. S'han dit coses tan interessants. Però certament el tema que toquem, en parlàvem ahir amb en Buele, els moviments socials són bàsics per a la societat... Els moviments que enteníem com a importants o bàsics han anat disminuint. Per exemple, els sindicats s'esvaeixen, com els grocs, els professionals. L'Església mateixa, amb tota la importància que va tenir en la conformació de la nostra mentalitat de lluita en aquells moments contra el franquisme. El temps que vaig viure jo a Catalunya, i aquí també. O altres esglésies, que no crec que tenguin gaire importància en aquests moments. L'Escoltisme va ser un moviment social jo crec que importantíssim. Va conformar molt també la nostra mentalitat en aquells moments. Què hi ha de l'Escoltisme en aquest moment? O bé els moviments veïnals que eren potentíssims en un moment donat i ara hi són, però molt poc. El que han dit, es veu una plataforma de quaranta entitats i eren trenta persones en aquell moment. Això realment és preocupant. Ara bé, jo penso que no hem de ser pessimistes, hi ha altres formes, com l'Obra Cultural Balear, com el GOB com l'STEI-i. I més tard sortiran coses com Blanquerna o l'Associació Sobiranista de Mallorca, que penso que els hem de felicitar, però que els hem d'animar que tenguin molta més implicació perquè van tenir un paper important, perquè com s'ha dit aquí, i jo ho vull remarcar, tenim el govern que ens mereixem i el govern obeeix al que viu la societat. I qui l'ha de canviar no són els partits polítics, perquè els partits polítics obeeixen al que és la societat. I qui la podrà canviar seran aquests moviments socials, i sou vosaltres, nosaltres els que heu de tenir aquesta responsabilitat. I us animo fortament i amb mota passió a que tireu endavant, i que ja ho veurem, no ens desanimem, que ens falta molta feina, ja ho sé, ho sé ben cert. Tòfol, deus estar cansat, portes cada dia dos o tres activitats, amb la teva samarreta i la nostra, de l'Assemblea Sobiranista, però és bàsic això. I al teu costat està l'STEI-i, aquella força d'anys de treball que ho van facilitar molt, però si no hi haguéssiu sigut vosaltres, això no s'hagués pogut materialitzat. O bé les mogudes de Campos, tot allò del Trenc, i tots aquells moviments que va haver-hi també al començament de l'època del Bauçà. Aquests fruits que han madurat des dels següents anys de l'Obra Cultural Balear. I amb això vull animar que hem de continuar per aquí, però hem de fer camí més lluny.

14. XIM
Un petit punt. Supòs que s'ha llegit a la premsa. Crec que es important recalcar-ho, per si qualcú no ho ha llegit. En aquest moment, des del Lobby dels hotelers estan proposant dos senyors perquè els facin ministres de Turisme... No crec que ni un ni l'altre ens poguessin beneficiar. Pentura podria sorgir un moviment quant a aquest tema.

15. CATI
Jo només volia fer una proposta, ja que hi ha molta de gent aquí que està en els moviments socials que propugnassin o proposassin dins el nostre moviment fer una autocrítica de cara al que hem dit de fer xarxa, d'anar junts, que és el que ens pot salvar. I crec que dins cada moviment hauríem de fer una autocrítica en aquest sentit, perquè crec que estam acostumats a demanar que els altres vénguin quan nosaltres feim qualque cosa, però no som capaços després, quan els altres fan, perquè siguin petits o per lo que sigui, no ens hi sumam. És dir que... hauríem de treballar allò de treballar localment i anar a lo global dins els nostres moviments. Perquè, si volem fer xarxa, no pot ser només «veniu a mi», sinó jo també com a moviment hem d'anar allà deçà.



dissabte, 22 d’octubre del 2016

Taula rodona sobre els moviments socials davant el col·lapse (3): a can Alcover, moderant Cil Buele

Gràcies a tots vosaltres, per haver vengut. I gràcies als participants en aquesta taula rodona, per haver acceptat de ser-hi: Biel Caldentey, Tòfol Soler, Margalida Ramis i Jaume Mateu.

Encara mantenim ben fresc dins la memòria, i podem recordar perfectament que, durant la legislatura anterior, Jubilats per Mallorca participà activament, amb intensitat i fermesa, en gran nombre de manifestacions públiques contra la política destructora i capoladora del Partit Popular, que impulsava el president Bauçà: 

- aquí mateix, feren vagues de fam en Jaume Bonet i en Tomeu Amengual;
- per pobles de Mallorca férem "Camins contra mentides", amb l'objectiu de denunciar abusos d'aquell nefast govern de Bauzá; 
- sumant-nos a mobilitzacions d'altres entitats, mantenguérem el mateix objectiu de lluitar contra la dreta abusiva i prepotent que governava en aquell moment;
- a la fita històrica de treure al carrer més de 100.000 persones, participàrem en la marxa verda a favor d'una educació pública de qualitat i en català.

Amb tot això, sens dubte contribuírem, d'alguna manera, a fer que es produís un canvi de govern a la darrera cita electoral autonòmica i municipal del passat 24 de maig de 2015.

Tot aquest bagatge dins les nostres motxilles fa que ens alegri ben molt que s'hi produeixi i hi hagi un canvi de Govern a les nostres illes. Des de fa un any i mig aproximadament, el PP ja no hi governa. 

Ara bé, per a un nombre creixent de participants actius en aquelles mogudes cíviques, el nou Govern sorgit aleshores, és a dir l'actual, no solament no compleix amb les expectatives previstes, sinó que fins i tot s'atreveix a fer certes reculades que, temps enrere, semblen impensables i inimaginables, per a àmbits tan diversos com són els serveis socials, l'educació, la sanitat, el medi ambient o l'urbanisme.

En aquesta taula rodona, les preguntes que ens volem fer avui s'orienten en aquest sentit: podem estar-ne satisfets, d'aquest altre govern que tenim ara? Gaudim del govern que volíem i cercàvem? S'hi està operant el canvi de polítiques que reivindicàvem?  Els que governen ara, fan tot allò que s'havien compromès a fer aleshores?

A Jubilats per Mallorca -i segurament a altres àmbits també- ens trobam sorpresos i desorientats davant d'una situació que veim col·lapsada: Planeta col·lapsat... Europa col·lapsada... Països Catalans col·lapsats... Institucions mallorquines col·lapsades... Moviments socials col·lapsats... Societat civil mallorquina col·lapsada... 

Ens preocupa, i molt, que la societat civil mallorquina organitzada hagi anat perdent pistonada, mancada de forces per a la més minsa capacitat de reacció, amb fortes dosis de decepció i desànim... 

Ens adonam que vivim en un temps marcat fortament per un alt grau d'apatia generalitzada. Qui es mou contra un col·lapse tan ingent? Qui el denuncia? Qui s'hi oposa? Qui contribueix a fer que s'arribi a «descol·lapsar» una situació com aquesta?

Creim que fa falta que emergeixi alguna casta d'iniciativa cívica que sorgeixi de gent molt ben preparada i molt ben disposada a sacsejar consciències, a escampar i implantar grans dosis d'ètica cívica, democràticament assumida i respectada profundament.


Amb aquesta taula rodona, hi volem contribuir d'alguna manera. Volem aturar-nos una estona i demanar-nos: Quines perspectives de futur se'ns obren al davant? Com podem desbloquejar tot aquest col·lapse tan generalitzat? Què fer, d'ara endavant, com a societat civil mallorquina organitzada?

Si haguéssim de definir a l'actualitat la nostra societat civil mallorquina organitzada, què en podríem dir: que és de dretes o d'esquerres? És de centre o radical? És creient o agnòstica? És confessional o laica? És conformista o crítica? És passiva o lluitadora? És masclista o feminista? És consumista o ecologista? És submisa o llibertària?

N'hi ha que, des de fa temps, ens afanyam i treballam a favor del segon terme binomi, més que del primer. I, des d'aquesta perspectiva, tenim molt d'interès a analitzar-ne la situació i a fer-hi propostes d'actuació que s'hi orientin.

Per això mateix, des d'una associació tan veterana com és ara Jubilats per Mallorca, hem propiciat aquesta taula rodona integrada per representants d'aquestes cinc entitats socials força reconegudes -GOB, l'OCB, l'STEI, i l'ASM-, perquè ens diguin la seva, sobre «Els moviments socials davant del col·lapse»

És a dir, davant la manca de satisfacció per les polítiques tèbies i toves que s'estan duent a terme a l'actualitat, com valora cadascuna d'aquestes entitats la situació actual de la societat civil mallorquina organitzada i quines en són les perspectives de futur a tenir en compte.

Miraríem de fer-ho en dues tongades, de cinc minuts cadascuna. Durant la primera, es tracta de respondre a la pregunta «com veis, des de la vostra entitat, la situació actual de la societat civil mallorquina organitzada?». I, després, en un segon torn de cinc minuts, «quines perspectives de futur hi assenyalau?».

Crec que pot resultar força interessant per a tots nosaltres arribar a esbrinar i destriar fins a quin punt compartim l'anàlisi i les perspectives de futur, per a una societat civil organitzada com la mallorquina.

No oblidem que, des d'instàncies superiors, se'ns vol convèncer que hi tenim ben poc a fer, que ens resulta impossible i ineficaç anar contra corrent i lluitar contra l'imperi del capital; que, tanmateix, sempre arriba a surar per damunt tot la força dels més poderosos; que allò que ens cal fer és romandre passius, silenciosos, inactius.

Es vol que oblidem que, al llarg de la història, tots els imperis han caigut. Que l'actual imperi del capital també caurà, un dia o un altre. Que la lluita dels esclaus de l'imperi romà ha aconseguit fer-n'hi desaparèixer el model esclavista. I que la lluita dels sotmesos a l'imperi capitalista ens pot dur a fer-n'hi desaparèixer aquest model explotador.

Ben conscients que ens pot passar a nosaltres, com li passa a aquell exèrcit israelita que s'enfronta als filisteus i, davant del gegant Goliat, no compta amb ningú que gosi d'enfrontar-s'hi. Fins que un pastor jove i inexpert, amb cinc pedres a la mà i la seva fona com a arma única,  s'ofereix voluntàriament a fer-li front, el toma a terra amb la primera, i aconsegueix de decapitar-lo i vèncer-lo: un jove pastor inexpert i agosarat arriba a aconseguir molt més que tot un exèrcit ben preparat...

Ara fixau-vos un vell, amb experiència, el que pot arribar a fer!

Salut, coratge, energia i resistència!

divendres, 14 d’octubre del 2016

Taula rodona sobre "Els moviments socials davant el col·lapse" (2): canvi de polítiques governamentals?

Gràcies a tota la gent que hi acudeixi i als participants a la mesa -Biel Caldentey (STEI-i), Tòfol Soler (ASM), Margalida Ramis (GOB), OCB i Voltor Negre, Jubilats per Mallorca vol dur a terme una taula rodona força interessant, al casal de Can Alcover, sobre "Els moviments socials davant el col·lapse", a Mallorca, divendres 21 d'octubre de 2016, a les 19h.

És bo recordar-ho i mantenir-ho ben fresc dins la memòria que, durant la legislatura anterior, Jubilats per Mallorca participa activament, amb intensitat i fermesa, en gran nombre de manifestacions públiques contra la política destructora i capoladora del Partit Popular, que s'afanya a impulsar el president Bauçà: 

- És aquí mateix, al casal de Can Alcover, que, durant setmanes i setmanes, en Jaume Bonet i en Tomeu Amengual, dos jubilats per Mallorca, fan vagues de fam...

- Jubilats per Mallorca, recorrent pobles de l'illa, fan "Camins contra mentides", amb l'objectiu de denunciar abusos d'aquell nefast govern de Bauzá; 

- Jubilats per Mallorca se suma també a mobilitzacions d'altres entitats, mantenint el mateix objectiu de lluitar contra la dreta abusiva i prepotent que governa en aquell moment;

- Jubilats per Mallorca participa activament en la marxa verda a favor d'una educació pública, de qualitat i en català; contribuint a assolir la fita històrica de treure al carrer més de 100.000 persones;

- Jubilats per Mallorca, d'alguna manera, contribueix també  a fer que es produeixi un canvi de govern a la darrera cita electoral autonòmica i municipal del passat 24 de maig de 2015.

Hi ha canvi de Govern a les nostres illes. Efectivament, des de fa un any i mig aproximadament, el PP ja no hi governa. Ara bé, per a un nombre creixent de participants actius en aquelles mogudes cíviques, el nou Govern sorgit aleshores, és a dir l'actual, no solament no compleix amb les expectatives previstes, sinó que fins i tot s'atreveix a fer certes reculades que, temps enrere, podien semblar impensables i inimaginables, per a àmbits tan diversos com són els serveis socials, l'educació, la sanitat, el medi ambient o l'urbanisme.

Les preguntes que Jubilats per Mallorca vol plantejar en aquesta taula rodona s'orienten en aquest sentit: 

- Podem estar-ne satisfets, d'aquest altre govern que tenim ara? 
- Gaudim del govern que volíem i cercàvem? 
- S'hi ha operat el canvi de polítiques que reivindicàvem?  
- Els que ens governen, fan ara tot allò que s'havien compromès a fer aleshores?



dimecres, 12 d’octubre del 2016

Taula rodona sobre "Els moviments socials davant el col·lapse" (1)

A Jubilats per Mallorca -i segurament a altres àmbits també- ens trobam sorpresos i desorientats davant d'una situació que veim col·lapsada: Planeta col·lapsat... Europa col·lapsada... Països Catalans col·lapsats... Institucions mallorquines col·lapsades... Moviments socials col·lapsats... Societat civil mallorquina col·lapsada... 
Ens preocupa, i molt, que la societat civil mallorquina organitzada hagi anat perdent forces, mancada de la més minsa capacitat de reacció, amb fortes dosis de decepció i desànim...

Amb aquesta taula rodona, volem aturar-nos una estona i demanar-nos: Quines perspectives de futur se'ns obren al davant? Com podem desembullar tot aquest col·lapse tan generalitzat? Què fer, d'ara endavant, com a societat civil mallorquina organitzada?

Si haguéssim de definir a l'actualitat la nostra societat civil mallorquina organitzada, què en podríem dir: que és de dretes o d'esquerres? És de centre o radical? És creient o agnòstica? És confessional o laica? És conformista o crítica? És passiva o lluitadora? És masclista o feminista? És consumista o ecologista? És submisa o llibertària?

N'hi ha que, des de fa temps, ens afanyam i treballam a favor del segon terme binomi, més que del primer. I, des d'aquesta perspectiva, tenim molt d'interès a analitzar-ne la situació i a fer-hi propostes d'actuació que s'hi orientin.

Per això mateix, des d'una associació tan veterana com és ara Jubilats per Mallorca, hem propiciat aquesta taula rodona integrada per representants d'aquestes cinc entitats socials força reconegudes -GOB, l'OCB, l'STEI, Voltor Negre i l'ASM-, perquè ens diguin la seva, sobre «"Els moviments socials davant del col·lapse"». 

És a dir, davant la manca de satisfacció per les polítiques tèbies i toves que s'estan duent a terme a l'actualitat, volem saber com valora cadascuna d'aquestes entitats la situació actual de la societat civil mallorquina organitzada i quines en són les perspectives de futur que consideren que s'han de tenir en compte.

Mirarem de fer-ho en dues tongades, de cinc minuts cadascuna. Durant la primera, es tracta de respondre a la pregunta «com veis, des de la vostra entitat, la situació actual de la societat civil mallorquina organitzada?». I, després, en un segon torn de cinc minuts, «quines perspectives de futur s'hi assenyalen?»

Crec que pot resultar força interessant per a tots nosaltres arribar a esbrinar i destriar fins a quin punt compartim l'anàlisi i les perspectives de futur, per a una societat civil organitzada com la mallorquina.