Trenta-cinc anys d'espera

    M’ha alegrat ben molt veure que a aquestes alçades del segle XXI continua havent-hi gent que es preocupa per la situació deteriorada d’un espai públic tan emblemàtic de Palma, com és ara la plaça i el recinte de s’Escorxador al barri del Camp Rodó.
    Estic molt content de veure que representants veïnals de barriades properes s’afanyen a continuar denunciant públicament la desídia d’un Consistori com el palmesà, fins i tot des d’abans que quedassin enllestides unes instal·lacions iniciades pel batle Ramon Aguiló i inaugurades a bombo i platerets pel batle Joan Fageda.

    Moltes de gràcies, Carmen Aguado presidenta de l’Associació de Veïnats de Santa Pagesa, Mercè Lorca Busquets vocal de l’Associació de Tramuntana Cas Capiscol-Son Busquets, i l’Associació de Veïnats Ses Fonts-Conservatori. Segur que la qui fou durant dècades seguides l’ànima vivificadora de l’Associació veïnal del Camp Rodó, Isabel Rosselló i Girart, s’ho està mirant amb molt bons ulls des d’allà on és ara, a la dimensió desconeguda per a nosaltres que anomenam el Cel.
    També em sent molt agraït a aquesta eina meravellosa que, des de fa poc temps, ens està servint per a recollir informacions publicades a les xarxes aquestes darreres dècades. Li diuen IA i, en aquest cas, reprodueix fidelment moltes de les actuacions que he tengut la gran sort de veure i de viure de prop. No hi són totes, certament, però sí algunes que no em puc estar de reproduir tot seguit.
    «La rehabilitació de l'antic recinte de s'Escorxador de Palma com a centre cultural i comercial es va completar a finals dels anys 80, culminant amb la seva obertura oficial l'any 1990.
    Encara que el Matadero Municipal va deixar de funcionar el 1982, la transformació d'aquest espai modernista (obra original de Gaspar Bennàssar) va ser un projecte clau per a la barriada de Camp Redó durant els primers anys de la dècada dels 90.
    El complex va ser inaugurat després d'una reforma signada per l'arquitecte Daniel Gelabert, que va respectar l'estètica modernista original de 1905. Durant l'any 1991, el centre ja estava plenament operatiu sota la gestió de l'empresa pública Mercasa (que va mantenir la concessió durant 30 anys, fins al desembre de 2021). Des dels seus inicis com a centre rehabilitat, va acollir espais emblemàtics com els cinemes (actualment CineCiutat), la biblioteca municipal Josep Maria Llompart, a més de zones comercials i de restauració. 
    Aquesta intervenció va ser premiada per la seva capacitat d'adaptar un edifici industrial històric a nous usos ciutadans sense perdre la seva identitat arquitectònica. 
    Durant la dècada dels 90, l'Associació de Veïns del Camp Redó va ser molt activa en la denúncia de diverses deficiències relacionades tant amb el recinte de s'Escorxador com amb el seu entorn immediat.
    Les queixes històriques de l'entitat veïnal durant aquells anys es varen centrar en els següents punts: manca de manteniment del Parc, falta d'il·luminació adequada en els accessos al recinte des del carrer Cotlliure i la carretera de Sóller, primeres queixes per l'excés de renou nocturn, falta de vigilància policial per controlar les aglomeracions de joves a les places interiors del recinte, etc.
    L'entitat situada al carrer Lluís Alemany Pujol ha mantingut aquest pols amb l'Ajuntament de Palma (Cort) des de la seva transformació, acusant sovint l'administració d'abandonament institucional respecte a les necessitats reals dels residents del barri.
    Els crulls o esquerdes en el paviment de la plaça de s'Escorxador varen ser un dels escàndols constructius més sonats de Palma a principis dels 90. Efectivament, l'Associació de Veïns del Camp Redó va denunciar que el trespol presentava deficiències estructurals greus abans i tot de la inauguració oficial.
    Es va criticar que les peces de paviment triades no eren prou resistents per a un espai públic d'aquella magnitud. Moltes peces es varen esqueixar només de posar-les.
    Els veïns i tècnics de l'època apuntaven que el terreny de davall no s'havia assentat correctament, cosa que provocava que el trespol cedís i apareguessin esquerdes profundes que feien perillós caminar-hi (especialment per a gent gran i nins).
    Malgrat que la rehabilitació de l'arquitecte Daniel Gelabert va ser premiada, l'execució material de la plaça va rebre crítiques ferotges perquè, el dia de la inauguració el 1990, ja s'hi podien veure reparacions d'urgència i peces xapades.
    L'associació veïnal va fer servir aquests crulls com a prova del menyspreu de l'Ajuntament cap al barri, denunciant que s'havia fet una obra "de façana" però amb una execució de mala qualitat que es desfeia als pocs mesos.
    Aquesta degradació prematura va obligar a fer diverses intervencions de manteniment durant els anys 92 i 93, tot i que els problemes de nivell i de peces rompudes varen ser una constant durant tota la dècada.
    L'actuació de la Defensora de la Ciutadania de Palma respecte d’aquests crulls (esquerdes) i la degradació del paviment de s'Escorxador ha estat una constant reivindicativa, ja que l'estat del trespol s'ha considerat un perill per a l'accessibilitat i la seguretat dels vianants. 
    Cal destacar que la figura de la Defensora ha intervingut formalment en diverses ocasions:
    La Defensora Anna Moilanen ha emès recomanacions oficials (com la RAS 8/2018) exigint a l'Ajuntament de Palma (Cort) una intervenció immediata per solucionar el mal estat de la plaça.
    Des de l'oficina de la Defensora s'ha denunciat que els crulls i el deteriorament del trespol suposen un incompliment de la normativa d'accessibilitat, dificultant el pas de persones amb mobilitat reduïda i nins.
    La Defensora ha recollit les queixes de l'Associació veïnal del Camp Redó, que recorda que les deficiències constructives (els famosos crulls) existeixen des de la inauguració del recinte als anys 90 i que mai no s'han resolt amb una rehabilitació integral del paviment. 
    Tot i que la figura de la Defensora de la Ciutadania de Palma tal com la coneixem avui es va consolidar més endavant, la seva oficina ha estat l'altaveu principal per traslladar a Cort que els "pegats" en el paviment de s'Escorxador no són una solució definitiva a un problema estructural d'execució d'obra que dura ja dècades. 
    La Defensora de la Ciutadania de Palma, ha estat una de les figures més crítiques amb l'Ajuntament per la persistència dels crulls i el mal estat del paviment a s'Escorxador, qualificant la situació com un "perill real" per als ciutadans.»

    Com a ciutadà octogenari que s’ha passat la major part de la seva vida al barri del Camp Rodó, que n’ha presenciat directament el gran progrés del tot inimaginable, però també les grans mancances del tot indesitjables, no em puc estar d’agrair públicament a totes quatre entitats – AVV Santa Pagesa, AVV Tramuntana, AVV Ses Fonts i, sobretot, la Defensora de la Ciutadania de Palma – l’interès demostrat en la defensa aferrissada d’un espai públic que mereix i necessita de ser atès URGENTMENT i SENSE CAP CASTA DE DILACIÓ per part de l’Ajuntament de Palma. 
    Un Consistori que d'aleshores ençà ha estat presidit per VUIT PERSONES, dues dones i sis homes, cap de les quals no s’hi ha aplicat com li corresponia de fer-ho amb l’autoritat que exercia, cap de les vuit: Ramon Aguiló, Joan Fageda, Catalina Cirer, Aina Calvo, Mateu Isern, José Hilla, Antoni Noguera i Jaime Martínez. Quatre progressistes i quatre conservadores.
    Sr. Batle Martínez, si voleu desparèixer i sortir d’aquesta llista tan poc honorable, ja en sabeu una, de les coses que podeu fer. 
    Sembla que encara hi sou a temps. 
    Que Déu vos hi ajudi. Ho desitja fermament un ciutadà de Palma octogenari que fa trenta-cinc anys que roman a l'espera de veure-ho realitzat! En bé i profit del conjunt de la ciutadania de Palma i de tota la gent que s'atansa per contrades camprodoneres.

Plaça perillosa, la de s’Escorxador: per mor d’un ajuntament ociós durant massa temps

L’altre diassa caminant pels voltants de l’antic Escorxador de Palma, en travessar per la gran plaça, m’adon d’un gran crull existent i ben visible hores d’ara... Des de fa moltíssim de temps! M’hi qued bocabadat! En prenc imatges fotogràfiques.

Plaça crullada, des de fa 32 anys!

Retornant a ca nostra, el cap no em deixa de donar voltes i més voltes. Em deman com és possible? Durant més de tres dècades seguides, tant per part de Mercasa, l’empresa constructora i concessionària, com per part de l’Ajuntament de Palma, han donat l’esquena al que ja assenyala, per pa i per sal, l’associació veïnal del Camp Rodó!

Des de fa trenta-un anys, fins i tot abans que inaugurassin aquesta plaça a bombo i platerets les autoritats municipals, el ja molt llunyà mes de desembre de l’any 1992, l’associació veïnal hi havia denunciat públicament deficiències greus en la seva construcció!

Denúncies publicades l'any 1992 al butlletí informatiu de l'AVV Camp Rodó

Basta repassar les pàgines dels fulls informatius i les revistes de l’època que publica l’associació veïnal esmentada, per fer-se’n una idea i conèixer bastant detalladament la història d’una plaça com aquesta, que es remunta a les primeries dels anys 90 del segle passat.

Això que avui apareix com a «Plaça s’Escorxador» és projectada i presentada als veïnats de la barriada com una de les quatre zones verdes que s’hi construeixen l’any 1992. Una zona verda! 

N’inicia la reforma i l’expedient de construcció, qui s’hi exerceix com a  primer batle socialista, Ramon Aguiló, durant el seu tercer i darrer mandat.  Però qui en culmina l’obra és el seu successor, el batle conservador Joan Fageda.

De no haver-n’hi cap aleshores en tota la barriada palmesana,  de zona verda construïda, aquell mateix any se n’inauguren quatre: la de ses Fonts, la de Can Simonet, la de Germans Garcia Penyaranda i la de s’Escorxador. Aquesta apareix catalogada com a Espai Lliure de Barri.

Molt abans que la inaugurin el 18 de desembre de 1992, l’associació veïnal del Camp Rodó ja hi ha reclamat per pa i per sal una atenció més acurada, per part de l’Ajuntament de Palma, a l’obra realitzada per encàrrec de Mercasa. Considera que s’hi detecten deficiències clamoroses en la seva construcció.

Sorprèn la rapidesa amb què es fa aquesta plaça: manco de dos mesos, des que s’inicien les obres i queden del tot completades! Aquest fet no deixa de crear dubtes seriosos sobre totes i cadascuna de les garanties tècniques que requereix un equipament públic d’aquestes característiques. 

Així ho manifesta l’associació veïnal als responsables municipals: li preocupa la poca existència d’arbres en una zona verda com aquesta, i també allò que en diuen «la capacitat de resistència del trespol pavimentat». Més que zona verda, fa l’aparença de zona de ciment pintada de verd! El fet és que només apareix com a zona verda «pel color del ciment pintat d’aquest color».

L’associació veïnal insisteix a reclamar que «no es pot construir una zona verda damunt d’un aparcament de cotxes». El regidor d’Urbanisme diu que les tècniques més modernes ho fan possible. 

Aquestes i d’altres qüestions són presentades a l’Ajuntament de Palma, pel procediment establert al Reglament de participació ciutadana vigent.

Mesos abans que sigui inaugurada, l’associació veïnal del Camp Rodó fa públic a la seva revista que, quan Mercasa signà el conveni amb l’Ajuntament de Palma, l’entitat s’afanyà a intervenir en ocasions nombroses davant del Plenari municipal, fent veure que no entenien que es pogués fer una zona verda segura damunt d’uns aparcaments per a cotxes i vehicles motoritzats. 

Això sí, només demanaven una cosa, que fos SEGURA: «Que sigui una zona verda SEGURA, no únicament quatre arbres més o manco mal plantats, i que no hi hagi cap perill per als infants i els vellets que la vulguin utilitzar, degut a la densa circulació rodada que l’enrevolta» (març 1992).

Com a membre de la Junta directiva, record que «insistim en la necessitat que qualsevol ciutadà o ciutadana d’aquesta barriada constati si les obres de les zones verdes s’estan fent com s’haurien de fer (segons els plans aprovats). ARA ÉS L’HORA D’ADVERTIR-HO. ARA i no quan ja estiguin enllestides i l’Ajuntament les hagi recepcionat. Els millors guardians som nosaltres, les veïnades i els veïnats d’aquest barri. Com deien els nostres avantpassats, Déu mos guard d’un ja està fet!» (març 1992).

Tot i les reclamacions, denuncies i protestes de l’associació veïnal, a tots els àmbits possibles, durant el mandat del batle Joan Fageda inauguren aquesta plaça, a pesar de les deficiències notables detectades i denunciades.

El dia abans de la inauguració, l’associació veïnal remet a l’Ajuntament un caramull d’observacions que, com gairebé sempre, no són tengudes en compte per a res. Pel que es veu, ni tres dècades després!: 

«Manca d’ombra. No hi ha arbres que em facin, ni cap sòtil que empari del sol quan hi pega de debò...
Manca de bancs. Pocs n’hi posen i més pocs n’hi queden. Molta de la gent que hi acudeix els horabaixes s’ha d’asseure en terra...
Manca de serveis higiènics. Cap instal·lació, ni cap font d’aigua potable, ni cabines telefòniques...
Manca de cadafal per a actuacions escèniques...
Lluminositat deficient...
Manca de jocs per als infants...
CRULLS AL TRESPOL, DES DEL PRINCIPI. PER DEVERS LA MEITAT DE LA PLAÇA, UN CRULL LA TRAVESSA DE PART A PART (butlletí informatiu de l’AVV Camp Rodó, 1992)».

Dos anys després de la seva inauguració, el 10 de març de 1994, gràcies a les pressions veïnals, s'hi comença la instal·lació d’un cadafal fix que l’AVV Camp Rodó ha demanat a l’Ajuntament. El regidor de Manteniment, Nicolau Tous, es pren seriosament la iniciativa i la hi duu a bon port. D’aquesta manera, s’hi facilita el muntatge d’activitats escènico-musicals a la Plaça s’Escorxador (març 1994).

La mateixa associació veïnal, i d’altres entitats socials i culturals, durant els anys següents utilitzen aquesta plaça, per fer-hi activitats lúdiques i festives, freqüents i periòdiques. Especialment durant les festes populars, com són sa Rua, les actuacions musicals, les trobades de grups diversos, els espectacles organitzats des del Centre cultural de s’Escorxador, etc.

Sobresurten per damunt tot les Ballades populars malloquines. El tercer dissabte de cada mes, s’hi organitzen actuacions de grups musicals diversos, com són Xaloc, Música Nostra, Herbes dolces, Voramar, etc. Emplenant la plaça de gent que hi acudeix, no solament a presenciar passivament l’espectacle, sinó també a participar directament en la ballada multitudinària del que s’anomena «ball de bot».

Arriba, emperò, el dia fatídic de la seva prohibició. Hi al·ludeixen causes tècniques. A principis de l’any 2019 Cort col·loca pilons per impedir el pas de vehicles per damunt la plaça. Se’n retira el cadafal escènic des d’on havien actuat els grups musicals.

El mes de juny de l’any 2020, Anna Moilanen, Defensora de la Ciutadania reclama a l’Ajuntament de Palma que actuï de forma urgent a la plaça situada damunt del pàrquing de s’Escorxador, amb problemes estructurals des de fa anys. 

El 31 de desembre de l’any 2021, un cop finalitzada la concessió d’explotació que hi té l’empresa Mercasa (encarregada de gestionar-la durant tots els darrers 30 anys), l’Ajuntament de Palma recupera de bell nou la gestió de tot l’espai de s’Escorxador.

Dos anys després, es fa públic que «L’estabilitat del pàrquing de s’Escorxador «podria estar compromesa» (DM, 7 desembre 2023). Un informe de l’Ajuntament sol·licitat a petició de la Defensora de la Ciutadania dubta de la capacitat de càrrega de l’estructura: «la quantia d’acer s’ha reduït en un 71%». Anna Moilanen reclama a Cort que «posi tots els mitjans « per solucionar-ho».  

I així estam avui dia. Sembla mentida, però el barri del Camp Rodó hores d’ara compta amb una plaça pública, gran, enorme, però que resulta intransitable com caldria, amb total normalitat. El fet és que ja no s’hi poden fer activitats lúdiques o festives de caràcter multitudinari. Tampoc ja no hi roman instal·lat el cadafal escènic que havia servit per a actuacions artístiques. 

Tot s’hi succeeix de tal manera que el barri ja no compta amb un espai tan emblemàtic com aquest, de forma que pugui servir a la ciutadania com aquesta es mereix. 

Tot s’hi succeeix, com si no res. Sense que Mercasa hagi complit amb el seu deure empresarial de reparar les deficiències inicialment denunciades i que s’hi han mantengut durant més de tres dècades seguides, sense que l’Ajuntament de Palma hagi fet res per obligar-la-hi, a complir amb el compromís contret. Ni que hagi atès el més mínim les denúncies presentades des d’un principi (més de tres dècades enrere!) en tots els àmbits de participació ciutadana oberts al Consistori palmesà.

Cap d'aquestes autoritats no hi ha fet gens ni mica de cas, durant 32 anys seguits

Si, durant més de tres dècades seguides, l’Ajuntament de Palma no s’hi ha implicat gens ni mica, a l'hora d'exigir les condicions tècniques requerides a l'empresa concessionària, no és d’esperar tampoc que ho faci ara. 

Enmig de tot plegat, el més lamentable és que haurà de ser el conjunt de la ciutadania de Palma, un dia o un altre, qui se n’haurà de fer càrrec i haurà de reparar amb els seus doblers allò que corresponia de fer-ho a una empresa que ja s’ha llevat de damunt la responsabilitat d’una concessió caducada i exhaurida, des del 31 de desembre de 2021!

Qui dia passa, anys empeny, devien pensar governants i empresaris! Els ha resultat molt efectiu aquest raonament. Mentre que la ciutadania de Palma haurà de romandre atònita... i haurà de pagar «velis nolis» allò que no li correspondria de fer.

Valga’m déus, quina democràcia més mal parida que tenim i que patim, va dir aquell!

Des d'una responsabilitat cívica ineludible, abans que no ocorri cap accident lamentable, de proporcions impensables, cal que l'Ajuntament de Palma hi pari molt més esment, d’una vegada. 

Que s'afanyi a condicionar com cal una plaça pública, com la de s'Escorxador, inicialment construïda (molt defectuosament!) per dur-hi a terme activitats populars de caire multitudinari... cosa que, des de fa més de 6 anys, avui dia resulta pràcticament del tot impossible.

Sr. batle, president de l’Ajuntament de Palma, parau-hi més esment, per favor!

NOTA:
Sort que encara queda algun periodista, com aquest expert professional del diari Última Hora que, en fer-se'n ressò, n'informa la ciutadania i les autoritats governants, administradores i representants (més o manco fidels!)
Gràcies, Pedro Prieto, per difondre-ho! 

Al bon amic Miquel Belenguer i Capó

 

Més de tres dècades seguides de compartir tasques polítiques, socials i culturals amb el bon amic Miquel Belenguer Capó, em duen a quedar-me fortament impressionat quan la seva companya i bona amiga meva Victòria me’n comunica la defunció.

Tot i que fa molt de temps que arrossega les males conseqüències d’una malaltia tan esfereïdora com el càncer, que ell sap dur estoicament i pacient com el qui més, no deixa de sorprendre’m avui la mala notícia.

D’ara endavant, deixarem de veure’l assegut a la taula del Blanquerna 65 on, amb el capell posat (com jo mateix) acostuma a assaborir les delícies d’una beguda, alhora que la companyia dels amics de sempre amb els quals conversa. Bon veïnat del carrer Andreu Feliu del barri de Santa Pagesa, sempre l’hi acompanya un dels seus cans preferits.

Més de tres dècades seguides de compartir espais i actuacions, no em poden deixar indiferent davant d’una partida com aquesta.

A l’àmbit polític, militants tots dos durant molts anys dins la formació de l’Esquerra Nacionalista que representa aleshores el PSM (Partit Socialista de Mallorca), no solament compartim projectes i perspectives, sinó que sempre em fa arribar el seu suport entusiasta quan m’exercesc com a càrrec públic a l’Ajuntament de Palma, al Consell de Mallorca o al Parlament de les Illes Balears. No ho oblidaré mai, Miquel amic!

A l’àmbit veïnal també és valuosíssima la seva aportació, sempre discreta però incombustible, a l’hora de prendre part en les activitats que desplega l’associació de Veïnats del Camp Rodó: festives, lúdiques, organitzatives, esportives, de tota casta. Indefectiblement lligades a l’impuls que hi dóna aleshores la meva esposa Isabel Rosselló Girart, ja difunta, amb qui Miquel Belenguer s’afanya sempre a col·laborar estretament. I no solament pel que fa a l’elaboració de dibuixos per a la revista de l’entitat, que són excel·lents.

També s’ofereix espontàniament i intensa a col·laborar en la nostra modesta i insignificant Fundació Picamall (Pobles i Cultures a Mallorca), quan miram d’intensificar la nostra solidaritat amb pobles del Tercer Món, des d’un petit espai físic situat al carrer de Ticià, al barri de Santa Pagesa.

L’art del dibuix que practica el bon amic Miquel em deixa captivat quan ens mostra i ofereix quadres seus, per exemple, dels coloms o dels galls o dels cans mallorquins. Una col·lecció tan admirable que hi deu haver ben pocs artistes que la puguin igualar.

M’impressiona fortament quan, en una de les converses confidencials, em fa a saber que, temps enrere, a l’època del seu servei militar obligatori, quan l’entorn familiar l’empeny a fer-se legionari, viu de ben a prop les males i doloroses experiències personals que el porten a abandonar-ne la tasca.

M’admira moltíssim veure’l amb la seva gran capacitat de suportar els efectes nefasts d’una malaltia tan poc desitjable com el càncer que l’afecta durant anys seguits.

No em puc estar d’agrair-li, sincerament i profunda, tot quant ha fet en aquest món nostre de misèries, per contribuir a llevar-ne i a implantar altres estils de vida que ens puguin portar a assaborir millor la nostra existència damunt d’aquest planeta nostre que tant malmenam.

El teu pas per aquest món és un estímul fort que ens empeny a lluitar per viure millor. Gràcies, Miquel.