2018, mon any sabàtic...

Any 2018. Comença amb el primer dia de l'any (dos mil devuit), del mes (gener) i de la setmana (dilluns). Aquest 2018 no pot ser per a mi com un any qualsevol. N'hi he de complir setanta-quatre! 

Per motius diversos, em sembla adient aprofitar-ho per fer-hi una paradeta. Aturar-me a reposar. Mirar una mica de reüll el meu passat. Fitar amb moltes ganes el meu futur. I valorar tranquil·lament el meu present. 

M'ho vull prendre com un temps llarg de descans. Després d'un temps tan llarg, farcit d'esforços i de lluites en àmbits variats.

A punt d'encetar aquest Any Nou, em fa molta d'il·lusió fer i recórrer algun tram del Camí de Santiago, a peu. Com també emprendre el meu vol cap al Perú, sense data fixada de retorn. Fins que el cos hi aguanti i en vulgui. Com a bon illenc, no m'atreu gens ni mica la navegació marítima...

«La vida no deixa mai de ser un somni. I els somnis... són somnis!»

Any 2018, un any acabat en vuit, com aquests que l'han precedit:

1948 – Declaració universal dels drets humans. Quan jo som a punt de complir-ne quatre.

1958 – El pas a la secció major com a estudiant d'Humanitats. Quan jo n'he de fer catorze.

1968 – Maig Francès. La finalització dels meus estudis superiors. Quan n'he de tenir vint-i-quatre.

1978 – Retorn a Mallorca, després d'anys a Burundi i Perú. Quan n'he d'assolir trenta-quatre.

1988 – Mort de la meva primera dona, na Lina Company. Quan n'he de complir quaranta-quatre.

1998 – Darrer any meu de regidor a l'Ajuntament de Palma. Quan n'he de fer cinquanta-quatre.

2008 – Darrer any meu com a treballador públic. Autònom, quan n'he d'assolir seixanta-quatre.

2018 – Cinquantè aniversari d'ordenació sacerdotal. Quan estic a punt de complir-ne setanta-quatre. 

Desitjant, amb tota la meva ànima, que sigui aquest any 2018 quan s'arribi a fer efectiva alguna casta de reconeixement públic, pòstum, a la gran tasca desplegada per la meva dona, na Bel Rosselló, com a dirigent veïnal del Camp Rodó...

Aquest 31 de desembre, darrer dia de l'any 2017, faig comptes que sigui aquesta la meva aportació darrera a les xarxes d'intercomunicació digitalitzada, FACEBOOK, TWITTER i grups de WHATSAPP, en començar l'any 18, mon any sabàtic en aquest àmbit... 

No es tracta de res més que d'un grapat d'imatges de la Festa de l'Estendard, celebrada des de fa centúries a Palma. Avui, per primera vegada i de manera oficial també, Diada de Mallorca fixada pel Consell... «Ad Multos Annos!»

Vaig néixer, a Palma, al carrer 31 de Desembre, l'any 1944...

Visca Mallorca!
Visca la nació catalana!
Visca la República dels Països Catalans!

Enguany, resposta històrica als atacs contra la llengua catalana, el 31 de Desembre a Mallorca

Quan falten pocs dies per celebrar la Diada de Mallorca, a Palma el 31 de desembre, m'arriben uns escrits, tramesos pel bon amic i company de lluites patriòtiques i cíviques catalanes, l'alaroner Joan Vicenç Lillo, i d'altres amistats electròniques, el contengut del qual em sembla summament interessant.

Per això, m'afany a reproduir-lo en aquest blog meu.

“ Avui escric perquè, davant els atacs a què ha estat sotmesa la llengua catalana, enguany, a les Balears, m’agradaria que el proper 30 de desembre hi hagués una resposta històrica a la manifestació convocada al passeig del Born a les 18 h.

Ja sé que aquesta manifestació es convoca cada any, però enguany no és un any qualsevol. Confés que jo no hi he anat mai –potser tu sí, o no, és igual–, però crec que aquesta és una ocasió perquè ens mobilitzem els que fins ara no ho havíem fet.

Per això et deman:

Primer, que tu també hi assisteixis, i segon, que facis com jo i intentis animar a quinze o vint dels teus amics, companys i/o coneguts per demanar-los que facin el mateix i estenguin la demanda als seus amics..., i així successivament.

Si aconseguim que aquesta demanda s’estengui de manera viral i, sobretot, que arribi a aquells que encara no estaven convençuts d’assistir-hi, potser serem un parell de milers de manifestants que ens afegirem als que hi van cada any.

Hem de fer saber que els defensors de la catalanitat d’aquesta terra no ens rendim. Potser penses que no aconseguirem res, però la realitat és que l'única assegurança de fracàs és l'immobilisme.

Omplim el Born! (I el Passeig Marítim!)

AFEGESC INFORMACIÓ SOBRE LA FINALITAT I LA HISTÒRIA DE LA MANIFESTACIÓ:

31 de Desembre, arrels profundes per a una diada de futur

La Festa de l’Estendard és la festa cívica més antiga d’Europa. Es fa per recordar els nostres orígens com a poble, amb la conquesta catalana de 1229, i per retre homenatge a la senyera de les quatre barres. La festa s’ha fet ininterrompudament des del segle XIII i, tot i que ha passat per diverses vicissituds depenent de l’època històrica, s’ha mantingut sempre com el recordatori de les nostres arrels col·lectives.

Des de principi dels anys vuitanta, el nacionalisme mallorquí ha assumit la Diada com una jornada reivindicativa dels nostres drets col·lectius. Des d’aleshores s’ha recuperat el vertader esperit del 31 de Desembre, que no és altre que recordar els orígens de la societat mallorquina i projectar-los cap al futur. La Festa de l’Estendard ha passat de ser un acte folklòric vinculat a velles tradicions religioses a ser una commemoració reivindicativa dels nostres drets com a poble. Perquè per saber què volem ser en el futur, és imprescindible saber què hem estat en el passat.

Ja fa prop de 25 anys que els mallorquins i mallorquines ens manifestam amb motiu del 31 de Desembre, data que ens recorda els orígens catalans de Mallorca. Han estat diverses les generacions que s’han anat sumant, any rere any, a la reivindicació de la plenitud dels nostres drets nacionals. 20 anys són molts d’anys i abracen una època de canvis en la història de Mallorca, dels Països Catalans i del món en general.

Durant aquestes dues dècades ha caigut el mur de Berlín, han desaparegut règims polítics que semblaven sòlids, han entrat en crisi ideologies i han passat governs de diferent signe polític.

Però cada any per aquestes dates milers de ciutadans i ciutadanes continuam sortint al carrer per reafirmar-nos en el què som i per reivindicar el dret dels Països Catalans a la llengua, a la cultura, al territori i a l’autodeterminació.

En cada edició hem estat més els que sortíem per exigir respecte, per rebutjar les agressions de l’Estat i dels seus directes servidors, per expressar un malestar davant la situació de submissió nacional del nostre país.

Precisament el caràcter unitari és una de les característiques peculiars de la mobilització mallorquina. Durant els anys posteriors han canviat alguns elements, com el canvi de dia –de 31 a 30-, la modificació del recorregut –abans acabava davant l’estàtua del Rei en Jaume, on es llegia el manifest-, i la incorporació del concert final. Aquestes variacions no han transformat gens l’esperit de l’acte, però han contribuït a un augment important de la participació.

Al llarg d’aquestes dues dècades la mobilització ha aplegat forces molt diverses: des de les que defensaven un nacionalisme autodeterminista fins a les que reivindicaven la independència plena dels Països Catalans.

Per damunt de les organitzacions convocants, la manifestació ha unit tots els mallorquins que lluiten per la llibertat del nostre poble. I que sigui per molts d’anys, mentre l’opressió nacional es mantengui.”