Quins darrers cinc mesos!
El proppassat mes de març de 2026 no vaig acabar d’entendre per quines cinc-centes el bon amic campaneter Ferran Bellver i Silvan em demanava de presentar públicament aquest poemari del manacorí Bernat Nadal a la ciutat d’Inca.
Vos he de dir que molt manco ho vaig entendre el mes d’abril.
En passar-me’n les galerades, vaig adonar-me que el llibre portava epílegs de qui, a finals de la dècada dels anys 70 del segle passat, havia estat professor meu a la Universidad de Palma de Mallorca -ubicada aleshores a Son Malferit- l’algaidí Gabriel Janer i Manila: escriptor, gestor cultural, llicenciat en lletres, doctor en Pedagogia, catedràtic d'Antropologia de l'Educació, entre d’altres titulacions acadèmiques.
Però el súmmum del meu desconcert m’arribà el mes de maig.
Vaig veure’n el cartell anunciador de l’acte: «Hi intervendran Damià Pons i Pons, professor i escriptor». Llavors sí que vaig pensar que en Ferran Bellver havia errat totalment de comptes.
Em demanava a mi mateix de quina manera un modest i senzill activista social i cultural, com reconec que vull ser, (sense cap doctorat de cap universitat) ha de poder compartir la presentació d’un llibre d’aquestes característiques juntament amb el campaneter més il·lustre del segle XXI: l’escriptor, polític, professor i catedràtic universitari Damià Pons i Pons.
No me'n podia avenir! M’arribà el consol de pensar que entre tots dos podríem retre homenatge a una de les veus més consolidades i més respectades de la literatura mallorquina contemporània, el manacorí Bernat Nadal.
Modestament i senzilla, de part meva, durant el mes de juny vaig intentar sortir-me’n, d'aquell desconcert inicial, i em vaig voler dedicar a llegir el contengut del poemari de Bernat Nadal.
Gràcies al seu gest esplèndid, vaig poder recollir un exemplar que l’autor va voler deixar-me a la barra d'un bar apropat de l'Estació intermodal de Ciutat, i que dedicava «al molt considerat Cil Buele per la seva lluita en pro de la dignitat humana».
Quasi res! Ell no em podia afalagar de forma més agradosa als ulls, al cervell i al cor meus.
D’aleshores ençà, cada dia una miqueta, vaig voler anar assaborint deliciosament el gust de cadascun dels seus poemes. Si em permeteu l’expressió tirant a agredolç alhora que humanament intens i crític.
M’he anat enxopant d’allò que consider que ens vol transmetre el poeta manacorí sobre la seva visió i la seva vivència profunda del que podem considerar la Passió per excel·lència, si més no des de la perspectiva del nostre àmbit geogràfic, històric, religiós i social més immediat: l'àmbit del Nord hom vivim i residim, alenam i ens alimentam, treballam i ens afanyam, patim i gaudim.
Finalment, aquest mes de juliol li vull agrair públicament, al bon amic campaneter Ferran Bellver, que m’hagi donat aquesta oportunitat d’atansar-me al poeta manacorí Bernat Nadal d’una manera tan directa com diàfana.
Com bé diu a la contraportada, 6 anys més jove que jo neix a Manacor l’any 1950. El mateix any en què jo faig la Primera Comunió.
Vint-i-un anys després enceta la seva vida poètica amb el llibre La desintegració del desig, el mateix any en què me’n vaig de missioner a Burundi, a l’Àfrica Central.
Vos he de dir amb franquesa total que, al llarg de la meva octogenària trajectòria vital, he pogut assaborir que, en la meva persona mestissa, el Nord i el Sud es donen la mà d’una forma força admirable!
Com a antic conseller de Cultura i Joventut del Govern de Mallorca que el mes de febrer de l’any 2000 vaig tenir l’oportunitat de participar directament en l’atorgament del «Reconeixement de Mèrits» al Moviment Escolta de Manacor (1959), un guardó que concedeix l’Escola Municipal de Mallorquí, no em puc estar de recordar que Bernat Nadal l’any 2018 uniria el seu nom al de tants i tants il·lustres personatges que se n’han fet mereixedors.
Entre d’altres, que són moltíssims, Antònia Vicens, Josep Massot, M. Antònia Oliver, Miquel Àngel Riera o Guillem d’Efak.
Vos he de dir també que a primer cop d'ull aquest títol «Una passió confidencial» em dugué a pensar en una història d'amor humà, discret o prohibit. Però a mida que m’endinsava en la poesia de Bernat Nadal anava veient que mantenia en el fons una connexió directa amb la Passió de Crist i amb la seva vigència al segle XXI.
Pel que sé, resulta bastant normal i corrent en la tradició literària mallorquina que el fet religiós i sobretot la Passió sagrada siguin interpretades des d’una òptica humana, existencial, molt sovint heterodoxa.
Podem pensar en Blai Bonet, o Llompart de la Peña i tants d’altres que se’n serveixen per fer poesia. Des d'una perspectiva si voleu un xic clerical, podríem dir que es tracta d’una poesia cristiana sense voler, o sense anar-ho a cercar.
El cert és que, a mida que m’anava passant pàgines, m’anava adonant que l’autor s’afanya a presentar-nos un Viacrucis contemporani, mirant de ficar-se dins la pell d’un Jesús de Natzaret presentat ben viu i patint molt en ple segle XXI.
De bones a primeres, em semblava que ho feia, lògicament, des de la perspetiva d’un home del Nord. Amb les inquietuds, els plantejaments, les propostes, els dubtes o les reflexions que es produeixen en aquesta banda de l’hemisferi terraqui on habitam nosaltres.
Em bastava veure quines al·lusions a altres personatges hi anaven quedant reflectides. Curiosament, de la dotzena d'esments recollits, només n'hi vaig destriar un provinent del Sud: el poeta xilè Pablo Neruda (p. 45).
Tota la resta, eren personatges del Nord. Cosa que em sembla del tot lògica:
El poeta i filòsof italià Giacomo Leopardi (p. 12); el poeta català Josep Vicenç Foix i Mas (Sarrià 1893-Barcelona 1987) (p. 34); el poeta andalús Antonio Machado (p. 43); el filòsof grec Epicur (s. IV-III aC) (p. 47); la poetessa grega Safo de Lesbos (s. VII-VI aC) (p. 48); el rei Salomó, fill de David (s. X aC) (p. 50); el filòsof i escriptor mallorquí Ramon Llull (s. XIII-XIV)(p. 54); el poeta i assaigista nord-americà Walt Whitman (1819-1892) (p. 58); el poeta mallorquí, novel·lista i crític d’art Blai Bonet i Rigo (1926-1997) (p. 61); el poeta i escriptor manacorí Jaume Santandreu (p. 71) o fins i tot l’artista catalana Rosalía (2025).
Des d'aquesta perspectiva del Nord, que, ho reiter, em sembla del tot lògica, em fa la impressió que Bernat Nadal en aquest poemari mostra Jesús de Natzaret com un líder espiritual i social que, pel fet de voler romandre fidel a la seva missió, acaba patint persecució, és jutjat pels tribunals de justícia, pels jurats i per la població que l’envolta, fins que tots plegats el condemnen a la pena de mort.
Una persecució encara vigent avui dia, malauradament, en no pocs indrets del planeta.
I tot per què? Perquè es tracta d'un personatge i dels seus seguidors més addictes que no volen deixar de dur una vida completament engrescada en la tasca de compartir les seves idees i el seu projecte transformador de la humanitat. Una humanitat vista i considerada pel poeta com l’encarregada primordial de mantenir la vida damunt del planeta Terra.
Què en puc dir, i què voleu que vos digui de la lectura feta?
He vist que Bernat Nadal utilitza un llenguatge molt directe que cerca de comunicar-se obertamet i clara a través dels ulls de qui vulgui llegir-ne cadascun dels versos i repassar línia per línia tot quant hi expressa.
He vist que ofereix una anàlisi profunda del més íntim que porta un poeta, amb una presència molt intensa de la temàtica amorosa.
He vist que tot plegat repercuteix en la consideració de l’ésser humà, el pas del temps, la memòria, la terra i el sentiment de país.
Però allò que més m’ha captivat d’aquest llibre són les preguntes que hi apareixen formulades en negreta i lletra més grossa ocupant tota una pàgina sencera.
Són vuit preguntes que qui més qui manco se’n pot haver fet qualcuna al llarg de la vida:
Digau-me, Mestre, què podria fer per viure sense haver de patir tant? (pàgina 15)
Natzarè, per salvar-me, què he de fer? (pàgina 20)
Jo som un home ric: puc salvar l’ànima? (pàgina 27)
Diuen que ets rei. Si tens tant de poder, per què ara t’arrossegues i pateixes? (pàgina 32)
Vares denunciar que els fariseus en la seva opulència no cuiden el poble. I diuen que pots fer miracles. (pàgina 36)
Tu que ets un líder, ens podries dir com cal lluitar contra invasors armats que ara mateix sotmeten el meu poble? (pàgina 42)
Digueu-me, per favor: sentir plaer carnal, en veritat és execrable? (pàgina 49)
Tu que pots caminar per sobre l’aigua, per què no tens poder per a salvar-te? (pàgina 55).
Qui s'hi posi, podrà veure que són més de 70 pàgines delicioses que no solament captiven l’atenció de qui les llegeix, sinó que aconsegueixen d’arribar molt endins del cervell i del cor, del pensament i dels sentiments, fins que pots arribar a pensar i a creure que és ben cert, ben real en aquest món nostre de misèries compartides, tot quant hi veus reflectit en llenguatge poètic.
Si vist des del Nord, això és així, imaginau-vos com no s’hi ha de veure tot plegat, moltíssim més remarcat encara, des d’una perspectiva que provengui del Sud. D’on no solament ens arriben alguns dels vuit vents del món i de la bolla -com són xaloc, migjorn o llebeig-, sinó també persones i cultures, productes i matèries primeres, costums i hàbits de conducta, llengües i religiositats, mentalitats i visions distintes.
En definitiva, es tracta de músiques i de lletres, de poemes vivents, força capaços d’acompanyar i d’explicar encara molt millor tot quant comporta UNA PASSIÓ CONFIDENCIAL com la que ens fa arribar a les mans el bon amic manacorí Bernat Nadal.
Desig de tot cor que aquest poemari tan ric i enriquidor esdevengui profitós per a tothom que s’hi atansi amb ganes d'aprofundir-hi. Si m’ho permeteu de dir-ho així: en profit de la gent i la natura del Nord, i també de les del Sud global.
Durant la presentació d'aquest llibre de poemes aquí a Inca, no em puc estar d’esmentar que ho feim avui dijous. Com bé sap Ferran Bellver, pocs dies abans d’emprendre el vol cap a terres centreafricanes, burundeses.
Faig comptes d'anar a passar una mesada sencera amb una de les poblacions humanes més representatives del que comporta avui dia trobar-se estructuralment a la coa del denvolupament econòmic global.
Totes les estimacions oficials assenyalen que Burundi ocupa pràcticament el segon lloc entre els països més empobrits del món. Només el supera Sudan del Sud que n’encapçala el rànquing, si hom para esment al PIB per càpita en paritat de poder adquisitiu (PPA), seguint estimacions de l’FMI.
No em puc estar d'assenyalar que, malgrat sia per un temps determinat només, des de fa 75 anys hi ha gent mallorquina que vol compartir aquesta «passió confidencial» tan fortament marcada per la misèria, per la lluita i per l’esperança encoratjadora d'un poble del Sud.
Segons el meu modest mode de veure, són aquestes les tres mateixes característiques primordials que reflecteix el poemari nascut del cervell, del cor i de la medul·la òssia d’aquest manacorí que anomenam Bernat Nadal: les misèries humanes, les lluites humanes i les esperances humanes que es mostren força encoratjadores perquè són portadores de grans dosis de vida molt més intensa.
Moltes de gràcies, Bernat.
dijous, 9 de juliol del 2026
Una passió confidencial, poemari de Bernat Nadal
dimarts, 26 d’agost del 2025
El genoma humà, a càrrec del Dr. Jordi Orellana, al Seminari Nou
Setmanes enrere, el bon amic campaneter Ferran Bellver comunica l’interès seu a mantenir una trobada amb el Dr. Jordi Orellana Mas, investigador del genoma humà, sobre l’assumpte essencial del seu llibre nou que toca el tema de l’aparició del gènere humà a la Terra.
En feim difusió entre les nostres amistats més properes. I, arribat el dia, més de dues dotzenes de persones interessades en l’assumpte, ens trobam a la sala auditori del Seminari diocesà de Mallorca, situat a la finca de Son Gibert (al barri palmesà del Viver),
Durant uns tres quarts d’hora, el doctor Jordi Orellana hi exposa les seves observacions. Van seguides d’intervencions sucoses sobre la vida humana damunt d'aquest planeta Terra, per part d’un bon grapat d’assistents a la trobada, encuriosits amb la temàtica.
En llenguatge més o manco planer, comprensible per a tothom el doctor va esbrinant detalls i més detalls de l'assumpte i la temàtica central d'aquesta trobada sobre el genoma humà.
Ens parla de l’univers, del planeta, de l’evolucionisme, de molècules, cèl.lules, proteïnes, codis genètics, de matemàtiques, mutacions, darwinisme, ciència, consciència, etc.
Assumptes, tots, molt interessants, sobre els quals posteriorment s’entaula un diàleg molt profitós entre assistents i conferenciant. Força enriquidor resulta el col.loqui que s’hi manté, les preguntes formulades, les nombroses intervencions fetes, les respostes donades.
L’organitzador d’aquesta trobada, el campaneter Ferran Bellver, que havia estat molt interessat sobretot a aconseguir que el diàleg posterior a l’exposició del Dr. Jordi Orellana entre teòlegs i científics, s’esdevengués el millor de l’encontre, de fet, ho ha aconseguit.
Si ben interessant n’ha resultat l’exposició de la temàtica proposada, tant o més interessant encara n’ha brostat el diàleg establert entre participants i conferenciant.
Cal considerar com a molt profitós aquest encontre.
Com una de les reunions força enriquidores que et permeten de trobar-te amb aportacions tan inesperades com la de la jove assistent que hi intervé, fent memòria de l'ajut valuós que va rebre del jove bisbe inquer ja difunt Mons. Antoni Vadell...
O la del teòleg que hi veu, en l'exposició del doctor, una mostra de caire científic sobre Déu i la història de la salvació en Jesucrist...
O la del doctor emèrit que hi remarca la importància de la consciència immaterial per damunt de la ciència i del materialisme científic...
O la de tants d'altres que hi intervenen espontàniament i directa, dient-hi la seva i exposat-n’hi l’opinió.
Tant de bo que sigui la primera de tota una sèrie més amplia encara, de trobades interessants.
dissabte, 4 de juny del 2022
Universitat Oberta per a Majors (UOM) de Manacor, a Can Frau
El pati particular de ca na Maruja Frau i Pere Riera, que ha servit en altres ocasions d’escenari magnífic per a fer-hi concerts de música clàssica, als sons de piano o d’orgue, de cel·lo o de veus a corals diverses, ha acollit aquest divendres, 3 de juny, un acte acadèmic ben significatiu, de la Universitat Oberta per a Majors (UOM) de Manacor.
En aquesta ocasió, s’ha iniciat amb la intervenció de l’Schola Cantorum d’Amics del Seminari conjuntament amb la Coral femenina Sant Miquel de Campanet, que hi han interpretat la peça musical «Canticum et oratio fidei nostrae» d’Antoni Sancho Nebot (1884-1961). Peça polifònica a 4 veus mixtes, cor i orgue, dirigida per Tomeu Ripoll i acompanyada a l'orgue per Pep Portell.
Seguidament, n’ha fet la presentació, de l’acte, el gerent del Centre Universitari de Manacor, Jaume Rigo, qui ha donat la paraula al doctor Antoni Gamundí, director del Programa UOM-UIB del Vicerectorat de Projecció Cultural i Universitat Oberta, en representació de la Universitat de les Illes Balears (UIB).
Han procedit al lliurament dels certificats als alumnes assistents als cursos realitzats al Centre Universitari de Manacor durant cinc dilluns seguits sobre temes tan diversos com:
* «Dolor crònic i envelliment», per la doctora Ana María González, professora del Departament de Psicologia.
* «El futur de les pensions», pel doctor F. Javier Capó, professor del Departament d’Economia Aplicada.
* «La pol·linització de les plantes: recompenses i guanys», per la doctora Joana Cursach, professora del Departament de Biologia.
* «Manacorins que anaven a fer l’Havana», pel doctor Antoni Marimon, professor del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts.
* «Manacor a través dels seus monuments», per la doctora Rosa Júlia Roman, professora del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts.
Tal com havien programat, seguí el Concert de Final de Curs, a càrrec de l’Schola Cantorum (Amics del Seminari) i la Coral femenina Sant Miquel de Campanet amb la interpretació de tres peces musicals:
«Himne mallorquí», de Bernat Salas i Seguí (1874-1932), amb lletra de Mª Antònia Salvà i Ripoll (1869-1958)
«Himne al beat Ramon Llull», d’Antoni Torrandell i Jaume (1881-1963), amb la intervenció del solista Joan Brunet.
«Dona nobis pacem», de W.A. Mozart (1756-1791)
Director: Tomeu Ripoll
Director del Cor femení de Campanet: Pere Reynés
Organista: Pep Portell
Seguiren les paraules molt ben elaborades i adreçades a la concurrència a càrrec del regidor delegat de Gent Gran, de l’Ajuntament de Manacor, Artur Aguiló.
I no hi faltaren tampoc les paraules encoratjadores del batle de Manacor, Miquel Oliver.
L’acte va concloure amb la interpretació del «Gaudeamus igitur», himne universitari anònim del s. XIII, amb tots els assistents cantant drets.
Tot acabà amb un bon piscolabis on no hi faltaren panades, cocarrois, coques, pastissos, embotits, begudes alcohòliques i no alcohòliques, etc.
Per sort les quatre gotes que caigueren no impediren que poguéssim dur a terme tot el programa tal com havia estat elaborat.
L’enhorabona més sincera a tota la gent que hi ha participat: a la propietat que n’ha cedit l’espai.
A l’Ajuntament de Manacor que ens ha facilitat el transport des de Palma, Santa Maria, Inca i Campanet, posant un autocar a la disposició dels integrants de les dues corals.
Als assistents als cursos universitaris per a majors.
A tots els que han contribuït a fer d’aquesta trobada una vetlada enriquidora des de molts punts de vista.