Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pucallpa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pucallpa. Mostrar tots els missatges

dijous, 12 de novembre del 2026

Visita del papa Lleó XIV a Perú (02): amb encontres protocol·laris d’un cap d’estat

Lleó XIV, el 267è papa de l’Església Catòlica és el cap d’estat de la Ciutat del Vaticà des de la seva elecció el 8 de maig de 2025. Conseqüentment té les tres nacionalitats: l’estatunidenca, la peruana i la vaticana. Es converteix així en un cas inusual de papa amb múltiples nacionalitats civils reconegudes oficialment en el sentit modern del terme.
   
 Les imatges retransmeses per youtube evidencien que s’hi mou a gust, en aquest àmbit institucional tan complex i divers. Se’l veu tranquil, serè, somrient, com a peix dins l’aigua. Amb tendència a atendre primordialment els sectors de la població més vulnerables. 

 A més d’informar-me com faig habitualment a través de Vatican News  he mirat de cercar i trobar opinions entre les meves amistats peruanes sobre aquesta visita papal: a la quarantena de persones del Perú amb les quals em comunic sovint, els he demanat que em diguin com la veuen i la viuen. 

 Des del primer moment he anat rebent respostes que em fan besllumar un cert interès a comunicar-me’n l’opinió, el parer, els sentiments, les crítiques, els elogis, les incomprensions o simplement les poques ganes de dir-hi la seva. Esper que tot plegat serveixi per ajudar a fer-ne una valoració una mica més completa i objectiva que la que puguem obtenir a través dels canals informatius convencionals més professionals. 

 Es tracta en aquest cas d’aportacions de gent senzilla: pares i mares de família, cambrers, mestres, guies turístics, directors de centres, religioses, alguns eclesiàstics, dos bisbes. A mi, de bon començament m’han xocat moltíssim les aparicions tan perllongades del papa Lleó XIV juntament amb la presidenta de la República de Perú, Keiko Sofía Fujimori Higuchi: a l’aeroport durant una bona estona, al palau presidencial o al Teatre Nacional durant unes altres estones llargues. 

 Per afegitó em diuen que el proper dia 15 la presidenta se’n va a la Xina i deixa el papa a Perú com aquel qui diu "abandonat". Males llengües difonen que ho fa per evitar-s’hi reprimendes papals tant o més dures que la que Lleó XIV li envergà, al president argentí, Javier Gerardo Miley.

 També m’assenyalen que un dia com aquest la presidenta Fujimori ha arribat tan tard a l’aeroport internacional de Lima Callao que l’avió papal ha hagut de fer voltes i més voltes durant una estona llarga, fins que se l’ha vista arribar ben acalorada.
   
 Pel que he pogut veure i notar durant les tres primeres hores de seguiment, m’ha semblat que es tracta d’una visita papal que commou moltíssim a moltíssima de gent. És una visita molt desitjada. Hi ha una gran expectativa i molta d’emoció per l’arribada d’aquest papa a Perú. 

 Qui més qui manco se sent gent privilegiada pel fet de poder assistir a una missa celebrada amb el papa. Són molts els que ho consideren una gràcia divina, i esperen que pugui animar la gent a caminar per un Perú tan necessitat d’esperança. 

És el que em comunica la bona amiga piurana Z.A.M. quan em dịu que "El papa ha tengut una rebuda apoteòsica i ella ha tengut l'oportunitat de veure'l de prop quan pujava al Papamòbil per recórrer els carrers de Lima fins arribar al Teatre Nacional on ha fet el seu primer discurs". 

 Em conten que fins i tot de països veïns com Equador, Bolívia, Colòmbia o Xile també s’ha desplaçat molta de gent a Lima. Creuen que el més emocionant de tot ha de ser la seva arribada a la diòcesi de Chiclayo divendres, al tercer dia, on treballà com a bisbe durant prop de 10 anys a la dècada dels anys 80. 

 D’altres afirmen que ja voldrien prendre part en alguna de les activitats programades amb motiu de la visita papal, però que el seu estat de salut no els permet d’assistir-hi i ho lamenten moltíssim. Com és el cas d'un bon amic "chiclayano" que s'ha hagut de quedar a casa - com puc veure'l fotografiat - per mor d'haver estat afectat pel "dengue" (E.E.A.).
 

Visita del papa Lleó XIV a Perú (01): una visita molt esperada

M’interessa moltíssim seguir al màxim aquesta visita papal que, esper, pot dur algunes conseqüències molt valuoses, no solament per al Perú sinó també per al conjunt de l’Església catòlica i de la societat mundial. És «el viatge apostòlic» que mir amb moltes més ganes i amb un grau molt alt d’esperança. 

Per a mi, Lleó XIV és el papa que necessita el segle XXI: un eclesiàstic nascut al Nord, modelat al Sud i retornat al Nord com a papa. Un papa que,  a més d’això, també manté una ascendència familiar racialitzada. De manera que, lluny de pertànyer al sector de la població nord-americana blanca, protestant i de parla predominantment anglesa, per part de la seva padrina materna és membre d’una d’aquelles famílies considerades com a «criolles de Louisiana» negres, catòliques i de parla predominantment francesa. 

 L’any passat vaig voler recórrer els quatre indrets on va treballar anys enrere el missioner agustí Robert Francis Prevost Martínez: Chulucanas, Trujillo, Chiclayo i Callao. I me’n vaig dur molt bona impressió: els seus 20 anys de treball a Perú com a missioner, com a formador, com a rector i com a bisbe han deixat petjades inesborrables que han transformat moltes de les realitats que hi trobà quan hi arribà l’any 1985. 

 Això em duu a pensar (esper que no sia ingènuament) que també pot arribar a transformar algunes de les realitats amb què s’ha trobat com a papa i cap suprem de l’Església catòlica. Els qui em coneixen més de prop saben que, faci el que faci i digui el que digui Lleó XIV, li mantendré la meva confiança total almanco fins al dia 31 de desembre de l’any 2028...

Assegut davant la pantalla del meu ordinador domèstic, a les 23 hores del dia de Sant Martí a Mallorca (a les 17 hores peruanes) veig que aterra l’avió Airbus A330-200 d’Aerolíneas Argentinas amb la inscripció PONTIFEX MAXIMUS i les banderes de Perú i del Vaticà a l’aeroport internacional Jorge Chavez de Lima Callao que hi trasllada el papa Lleó XIV, després de cinc hores de vol des d’Argentina a Perú. Tothom qui vulgui pot seguir-ne les imatges en directe, gràcies a la informació que m’ha passat Micaela Álvarez Calmet – la filla d’Elvira Calmet i Anselm Álvarez (qepd), segons la qual youtube informa de manera que pugui seguir-ho tot en viu i directe.

dimarts, 13 d’octubre del 2026

Presentació a la parròquia de l'Encarnació del meu llibre "Mestís"

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE «MESTÍS. Memòria viva d’un negret mallorquí transhumant». PARRÒQUIA L’ENCARNACIÓ. Palma, 13 d’octubre de 2026

Vull començar agraint a la parròquia de l’Encarnació, i als seus màxims responsables – mossèn Guillem Vaquer i mossèn Bartomeu Suau -, l’interès mostrat en oferir-me aquest recinte per presentar públicament aquest llibre amb títol «MESTÍS. Memòria viva d’un negret mallorquí transhumant».

També vull agrair a qui n’ha fet possible la publicació física i material, la Impremta Muro que ha donat totes les facilitats, perquè un llibre maquetat i il·lustrat per Agustí Baró i Bauló pogués sortir a la llum pública de la manera com ho han aconseguit.

Finalment i sobretot vull agrair la presència vostra a un acte d’aquestes característiques. No sempre tenim l’oportunitat de dur-ho a terme.

Avui i aquí, a l’Encarnació, si vos sembla bé enlloc de parlar-vos del CONTENGUT d’aquest llibre, m’entren ganes de ficar-me en algun dels MOTIUS pels quals m’ha passat pel cap publicar-lo.

Podria dir-vos que me n’hi vénen TRES:

El primer. Són les moltes ganes que tenc de contar allò que he viscut durant els 37 primers anys de la meva vida a Mallorca, a Burundi i a Perú. Des que vaig néixer al carrer 31 de Desembre núm. 17, fins que vaig dir la darrera missa aquí mateix, al carrer Joan Munar 14, de Ciutat.

El segon motiu. Les indicacions i els suggeriments que em va fer arribar el bon amic manacorí JAUME SANTANDREU I SUREDA, a qui agraesc profundament les seves aportacions sucoses.

El tercer motiu per a mi és el més important. M’agradaria saber transmetre-vos, a la gent que heu acudit avui aquí a l’Encarnació que ara més que mai cal que ENS ENGRESQUEM TOTS PLEGATS DE BON DE VERES A GIRAR MOLT MÉS INTENSAMENT LA ULLADA CAP AL SUD.
    De manera que siguem capaços de trobar formes noves de col·laboració més activa.

    Em fa ganes de presentar-vos aquests CINC MICRO-PROJECTES DE COOPERACIÓ AMB EL SUD que hem llançat enguany: un a Mallorca, dos a Burundi i dos a Perú. SÓN CINC PETITS PROJECTES que en conjunt demanen 60.000 euros. El doble que l’any passat ens vàrem proposar, més o manco, i que vàrem aconseguir amb la col·laboració generosa d’uns dos-cents donants.

Començaria pel microprojecte de MALLORCA: 

CAN GAZÀ. Institut contra l’Exclusió Social. Fundació Jaume Santandreu i Sureda. Al barri palmesà del Secar de la Real. 

Quants n’hi ha dels aquí presents que hi hem acudit qualque vegada! Ho tenim molt a prop. És gent d’aquesta terra nostra, homes que, per un motiu o un altre, s’han vist i trobat en situació de marginació social profunda. L’obra iniciada per Jaume Santandreu, ara que ja no és entre nosaltres físicament, segueix incidint en aquest àmbit de la nostra societat.

Em sembla que tenim dues maneres molt concretes de girar-hi la ullada amb ulls més solidaris: visitant l’indret, fent-hi arribar el nostre suport personal i aportant-hi l’ajut econòmic que precisen per tirar endavant enmig de tantes dificultats com les que provoca el moment actual i, sobretot, el futur que s’acosta de manera que sembla imparable, amb més que probables polítiques dretanes incentivadores d’una exclusió social encara molt més gran i desastrosa.

Qui compra aquest llibre al preu de 18 euros, ha de saber que un mínim de 3 euros els arribarà. Fins que arribem a assolir la quantitat compromesa dels 1.500 euros. De moment, n’hi han arribat 750€ per aquesta via.

També pot fer transferències bancàries al compte corrent que s’indica al full adjunt. Millor si se’n fan de periòdiques o s’hi estableixen donacions cada cert temps.

Seguiria pels dos microprojectes de BURUNDI:

Els dos micro-projectes de cooperació solidària amb Burundi se centren en el que vol dur a terme la Parròquia de RABIRO, creada i mantenguda per Mallorca Missionera. A l’actualitat hi treballa el felanitxer Jaume Obrador Adrover.

Comptam amb el seu whatsapp i també amb el compte corrent on fer arribar directament les aportacions voluntàries per als seus plans i projectes. 

Es tracta de construir UNES ESCOLES en un indret allunyat de la seu central de la parròquia. S’anomena MUTARA. La vàrem visitar el mes de juliol passat. Hi vàrem veure que, amb aportacions de Mallorca, s’hi han aixecat edificis i construccions útils per a la comunitat. Hi manquen les escoles que mossèn Jaume Obrador està molt il·lusionat a aixecar-hi.

S’hi precisen 15.000 euros. Ara com ara, n’hi han arribat 209€.

Se n'encarreguen Esron Niyungeko i Régine Ndidiye. Al full adjunt dins l’exemplar del llibre adquirit, hi apareixen els comptes corrents on transferir les quantitats que considereu adients. També ho podeu veure al final d'aquest escrit.

Per poc que hi poseu, sempre resultarà profitós: un euro equival a 6.500 francs burundesos. Els treballadors de la parròquia, considerats individus privilegiats dins la regió, cobren 30 euros al mes 195.000 FB.

De mossèn Jaume Obrador Adrover, que sap que avui ens trobam aquí presentant aquest llibre, m’arriba aquesta nota que vos tramet: «Me pareix molt bé. I agrairé personalment a tots els qui ens facin arribar un donatiu. Moltes de gràcies».

El segon microprojecte de cooperació mallorquina amb Burundi se centra en dos grans nuclis de població femenina que promociona l’entitat Veïns Sense Fronteres (VSF)creada i mantenguda per la família de Jaume Obrador Soler (qepd): un a la ciutat d’Ngozi  i l’altre a la capital del país Bujumbura, als barris de Kamenge, Cibitoke  i Kanyosha.

Hi he pogut veure la molta i molt gran activitat que hi despleguen dues entitats locals, ABI-Burundi i ARIJA, que es coordinen amb VEÏNS SENSE FRONTERES.

    Al full de l’interior del llibre hi ha les dades referides als seus líders i representants, els titulars dels comptes corrents on fer arribar les aportacions de manera directa.

Ens hem proposat de lliurar-hi enguany 10.000 euros. Encara no n’han rebut cap.

Han de servir per enfortir les organitzacions d’unes dones que lluiten per sortir de la marginació en què viuen, bé sia servint-se de la cria d’animals domèstics, o la construcció de cases més habitables o en una formació professional més adequada.

Acabaria exposant-vos els dos micro projectes de cooperació amb PERÚ. 

    A tots dos resulta fàcil fer-hi arribar aportacions econòmiques directament. No solament mitjançant transferències bancàries, sinó també a través de locutoris o d’oficines de correus via WESTERNUNION. Com ja han fet alguns, i com haurien de fer pel cap baix una altra dotzena de persones...

Tots dos projectes són a la selva amazònica peruana: 

El primer és a Tarapoto, on les aportacions mallorquines vénen de molt lluny, gràcies a la col·laboració que hi va prestar FODESBA.

Darrerament, esperen les aportacions d’un micro-projecte de 20.000€ per organitzar cursos de capacitació i formació adreçats primordialment a les dones de la Cooperativa Agrària Allima Cacao. 

Ho precisen per continuar amb la dèria de substituir el cultiu de la coca destinada al narcotràfic pel cultiu del cacau i el makambo destinat a l’elaboració de xocolates i altres productes derivats.

Se n’encarrega Roberto Acuña Marín. N’apareixen les dades concretes al full adjunt i a les imatges d'abaix. 

Daquest micro-projecte de 20.000 euros, encara no han rebut cap cèntim.

El segon micro-projecte de Perú va destinat a Pucallpa. És per a la Comunidad de Niños Sagrada Familia  que munta i manté Miguel Rodríguez Candía  des de fa 37 anys.

S’encamina cap a la construcció de pous d’aigua potable que serveixin per barrar el pas a la mortalitat infantil creixent, provocada per l’extracció de minerals com l’or que contamina els rius.

Precisen 15.000€. hores d’ara n’han rebut 3.425€.

oOoOoOoOoOoOoOoOoOoooo

M’agradaria haver sabut transmetre que ara més que mai cal que ENS ENGRESQUEM DE BON DE VERES A GIRAR MOLT MÉS INTENSAMENT LA NOSTRA ULLADA CAP AL SUD.

Si ho feim, estic segur que aprendrem a VIURE D’UNA ALTRA MANERA. No en tenc cap casta de dubte. La Universitat dels Plataners – com definia Miquel Parets els ensenyaments que ens dóna la gent senzilla, la més pobra, la més miserable – és una Universitat que no expedeix cap títol acadèmic, però que, en lloc d’empènyer a viure per tenir més i més, ensenya a viure amb el mínim imprescindible per sobreviure amb dignitat.

Pens que ens ha de fer molt de bé trobar i practicar formes de col·laboració activa mitjançant algun d’aquests CINC MICRO-PROJECTES DE COOPERACIÓ AMB EL SUD que hem llançat enguany: un a Mallorca, dos a Burundi i dos a Perú. Sobretot si ens avenim a posar-nos-hi en contacte directe.

SÓN CINC PETITS PROJECTES que en conjunt demanen 60.000 euros. El doble del que l’any passat ens vàrem proposar, més o manco, i que vàrem aconseguir amb la col·laboració generosa d’uns dos-cents donants; nombre que enguany podríem arribar a superar.




diumenge, 14 de juny del 2026

Planta potabilitzadora d'aigua a la selva amazònica peruana (Callería, Ucayali, Pucallpa)

    Una mesada i mitja després d’haver fet la primera remesa de 7.000€ a la Comunidad de Niños Sagrada Familia de Ventanilla (Callao, Perú), el seu gran animador i mantenidor, el professor Miguel Rodríguez Candía ens fa arribar aquestes imatges que fan veure per què serveix l’ajuda que els ha enviat la Parròquia de Santa Catalina Thomàs, de Ciutat.
    Explica que va destinada a la població infantil de l’Amaçonia peruana, concretament al districte de Callería, situat al departament d’Ucayali que té per capital la ciutat de Pucallpa. Fa frontera amb Brasil. Té una extensió superior als 10.000 km2 i una població superior als 225.000 habitants.
    Han iniciat la construcció d’una nova planta d’aigua potable per a la comunitat indígena, que té una taxa de mortalitat infantil molt alta, a causa de la contaminació de les aigües que provoca l’extracció minera de l’or.
    El primer que han volgut fer és la casa on han de col·locar els equips, bidons i material per a la perforació del primer pou.
    Calculen que aquesta labor pot durar uns tres mesos, ja que han d’arribar als 80 metres de profunditat.
    De tot quant la Parròquia de Santa Catalina Thomàs va recaptar durant la passada Quaresma i a la bacina de la celebració eucarística del Dijous Sant d’enguany (10.000 euros), n’han rebut els primers 7.000€ que els permeten de fer tot quant mostren les imatges.


    A mida que vagin avançant les feines, aniran rebent la resta dels 3.000€ recaptats.
    L’ànima de la Comunidad de Niños Sagrada Familia no es cansa de reiterar una vegada i una altra el seu agraïment profund al rector, mossèn Ramon Lladó i a la tota la comunitat parroquial de Santa Catalina Thomàs, com molt bé manifesta en el vídeo que ens ha enviat.
    Que tot contribuesqui a fer que un trosset d’aquest món nostre millori en les seves condicions d’una vida humana més digna.