Vull ser representat per Oriol Junqueras al Parlament Europeu

Som un dels 20.530 votants illencs que es mostraren a favor de la llista d'Esquerra Republicana «Ara Repúbliques», que encapçalà Oriol Junqueras el proppassat dia 26 de maig.

Vaig votar ORIOL JUNQUERAS I VIES, perquè ens representàs al Parlament Europeu durant la propera legislatura.

Vaig veure i llegir els resultats oficials publicats al BOE. Se'l proclamà eurodiputat de la candidatura «Ahora Repúblicas». Hi figurava amb el núm. 13 dins la llista dels 54 eurodiputats espanyols que en sortiren elegits.

(Acuerdo de 13 de junio de 2019, de la Junta Electoral Central, por el que se procede a la proclamación de Diputados electos al Parlamento Europeo en las elecciones celebradas el 26 de mayo de 2019). 

Consider que, en democràcia vera, ni el rei ni cap altre membre de cap altra institució, per alta i suprema que sigui, no em pot privar, a mi, del dret que tenc a ser representat per Oriol Junqueras al Parlament Europeu.

En defensa de la democràcia vera a Europa, exigesc que es moguin tots els fils que facin falta perquè aquest dret meu, com a ciutadà europeu, sigui respectat com cal.

A la vista dels fets més recents, i veient les dificultats que travessa el meu candidat, als quinze motius que vaig adduir per votar contra el Tractat de la Unió Europea l'any 2005, hores d'ara n'hi he d'afegir un setzè...

Torn a denunciar clar i català que no és aquesta l'Europa on jo vull viure! Per l'Europa que volem: més democràtica!

El santuari de Lluc, marc incomparable d'una novel·la encisadora

«Un hivern a Lluc», la novel·la de l'escriptor pobler Miquel López Crespí, em torna a transportar a aquell indret mític i místic que envolta el santuari marià de Lluc, al terme d'Escorca, en plena serra de Tramuntana mallorquina.

Guard amb molt de respecte emotiu, o d'emoció respectuosa, la fotografia de la meva primera pujada al santuari de Lluc a la dècada dels anys 50 del segle passat, quan jo tenia 8 anys...

Aleshores jo feia part d’una excursió comandada per l’alaroner mossèn Gabriel Reynés, capellà de les Germanetes dels Pobres, a Ciutat, i del col·legi de Can Domenge que regentaven les Germanes de la Caritat, amb el qual col·laborava també i hi anà mumpare.

Amb posterioritat m'hi he fet present en ocasions diverses i incomptables: com estudiant, com ajudant del jesuïta Pare Ventura -amb qui fèiem estades estiuenques amb infants del Patronat Obrer-, com a capellà, com a escolta, com a pelegrí, com a hoste, etc.

Inoblidable em resulta l'estada perllongada durant una mesada seguida, l'any passat, el 2018, quan vaig voler iniciar-hi «mon any sabàtic» i m'hi vaig passar quatre setmanes ocupant una de les cel·les del recinte sagrat, compartint amb els frares les seves pregàries i recorrent camins i viaranys de la contrada lucana.

Amb idèntic respecte emotiu en guard la darrera que m’hi he fet enguany, de fotografia, el proppassat mes de juny de 2019.

En aquesta ocasió més recent, hi acompany l’escriptor pobler Miquel López Crespí que hi porta la seva darrera novel·la “Un hivern a Lluc”.

Aquesta novel·la fa referència a la seva primera pujada al santuari, amb la seva padrina materna “Ximbona”, l’any 1963.

Li agraesc el detall d'haver-me lliurat i signat un dels primers exemplars, recent sortit del forn, que faig comptes de llegir-me en un tres i no res...

Com també les manifestacions que fa públiques a través de les xarxes de la intercomunicació més extensa, i de youtube.

• 0. Tràiler

• 1. De Palma a Lluc
  

• 2. Una experimentació literària
  

• 3. Una bona combinació de materials diversos
  

• 4. Un petit tast de la novel·la: els exvots
  

• 5. A Lluc, amb la dèria d'escriure