A Francesc Antich i Oliver, president del govern autonòmic balear (2)

Acudint a la capella ardent del Consolat de Mar, on romanen per unes hores les seves restes mortals, faig arribar la meva salutació més personal a la mare de Xesc Antic, a la seva esposa Conxa García, a la seva germana Catalina Antich i a la resta de familiars, amistats i militants socialistes presents. 

Hi deix escrites, al Llibre de condolences unes breus paraules d’agraïment:

«Bon amic i president Xesc Antich:
Agraint la teva tasca
d’un esplèndid president.
Aquí i ara en faig esment,
en aquesta bella casa».

L'endemà mateix d'aquesta visita efectuada a la capella ardent del Consolat de Mar, em faig present al cementeri d'Algaida on és previst de fer-hi el comiat definitiu a les restes mortals de qui és el primer president socialista del Govern de les Illes Balears, l'algaidí Francesc Antich i Oliver, (QEPDA).

Només arribar al poble, ja m'adon de la gran quantitat de gent que es dirigeix cap al cementeri algaidí, en vehicles i a peu sobretot. Enmig d'una gran operació policial a càrrec de la Guàrdia Civil i la Policia Local, que s'afanyen a mantenir-hi l'ordre i a fer les indicacions pertinents perquè puguin aparcar-hi convenientment els centenars (o milers) de cotxes que hi acudeixen.

Gent de la vila algaidina de totes les edats i condicions fan coa per entrar al recinte funerari municipal. Alguns porten rams de flors. D'altres roses o clavells vermells. Tots amb l'emoció en el rostre. Amb ganes de desfilar per la capella on roman instal·lat el fèretre, i amb el delit de saludar i confortar la família Antich Oliver davant la pèrdua d'una persona tan apreciada.

Abans d'entrar-hi, molt amablement m'indiquen i assenyalen l'existència damunt d'una tauleta d'un bon manat d'exemplars escrits de "la darrera glosa feta p'en Xesc Antich". N'agaf un per a mi, i uns quants més per a gent amiga que sé que voldria tenir-ne...

La darrera glosa de Xesc Antich

A la mateixa porta d'entrada, tenc oportunitat de saludar Conxa Garcia, l'esposa. Com també Catalina Antich, la germana. I la resta de familiars que hi són presents: sa mare, els seus fills, els seus nebots...

Albir en primer lloc, la corona de flors que hi aporta el Senat. Seguida de la que li ofereix el Congrés dels Diputats. Completada amb la de l'Agrupació Socialista d'Algaida, Pina i Randa. Les tres corones que veig col·locades a l'interior del tanatori. A més de les flors que envolten el fèretre, cobert amb la bandera de les Illes Balears. I munió immensa de rams i de corones que s'ajunten en un admirable mosaic a l'exterior de la capella.

Desenes de roses vermelles de l'Agrupació Socialista
d'Algaida, Randa i Pina

Com a bon amic seu, mir d'ocupar el racó més apropat de la capçalera del baül (per no entorpir la marxa de la coa llarga i extensa, que circula disposada a retre-li la darrera salutació). Des d'aquí mateix elev la meva pregària personal, mussitant-hi un efusiu i molt sentit "Parenostre", en català, la nostra única llengua pròpia, i reclamant-hi la protecció damunt totes i cadascuna de les "Quatre illes, un país, cap frontera" que tan admirablement governà, administrà i representà com a president en sengles tandes legislatives.

M'alegra ben molt veure-hi moltíssims rostres de gent coneguda. Senyal clar de la valoració altíssima que té entre la ciutadania illenca. Mir de saludar la gent que puc, content de veure que, al final de la seva vida terrenal, rep el reconeixement públic a la molta i molt bona tasca desplegada com a polític i com a ciutadà d'aquest país.

Moltes de gràcies, bon amic Xesc Antich i Oliver!

La Cooperativa SOM ENERGIA, al Senat espanyol

Com a soci de la cooperativa SOM ENERGIA, m’ha alegrat ben molt saber que l’Assumpta Farran Poca , membre del Consell Rector de SOM ENERGIA, va comparèixer a  la Cambra Alta de l’Estat Espanyol, representant la cooperativa el proppassat dilluns, 8 de març. 

La Comissió de Transició Ecològica del Senat espanyol  havia demanat a SOM ENERGIA de participar davant la Ponència d’estudi sobre els reptes d’una transició energètica sostenible.

La data de la compareixença va coincidir amb el Dia de la Dona. Per això totes les intervencions es varen fer a la sala Clara Campoamor, en honor a la diputada a les Corts Espanyoles de la Segona República, des d’on defensà el sufragi femení. 

SOM ENERGIA hi va participar des de la visió femenina, amb la compareixença de l’Assumpta.

N’he escoltat atentament la seva intervenció, magistral, sublim, valuosíssima, davant les senyories presents a la sala. Després de la mitja hora que ha emprat per dir-hi la seva, m’ha causat una alegria duplicada sentir-hi la primera veu que li respon, per boca del senador Vicenç Vidal Matas, qui representa les Illes Balears i Pitiüses al Senat espanyol. Triplicada  fins i tot, quan ha intervengut el senador d’Esquerra Republicana, Xavier Castellana Gamisans.

Crec que aquesta intervenció d’Assumpta Farran a la sala Clara Campoamor del Senat espanyol marca una fita rellevant en l’estudi sobre els reptes d’una transició energètica sostenible. En recoman l’audició sencera, de les seves aportacions summament clarificadores.

En recoman l’audició sencera, de les seves aportacions summament clarificadores.

Pensions públiques dignes: als representants parlamentaris illencs

Mallorca, 16 de desembre de 2020

Quan són les 21 hores, adreç aquest escrit als 14 representants parlamentaris amb què compten les Illes Balears i Pitiüses al Congrés dels Diputats i al Senat, a Madrid, amb el prec que parin esment a la defensa d'unes pensions públiques dignes per a la ciutadania.

Ho faig a títol personal, fent suport a la "Plataforma de Mallorca per a la defensa del Sistema Públic de Pensions", tot i tenint present la meva condició d'ex diputat autonòmic de les Illes Balears, que intervengué en ocasions diverses a l'hemicicle espanyol del Congrés i a la seu del Parlament Europeu, tant a Brussel·les com a Estrasburg.

"Il·lustre representant de les Illes Balears i Pitiüses al Parlament espanyol:

A títol personal, com a ciutadà illenc i membre de la «Plataforma de Mallorca per a la Defensa del Sistema Públic de Pensions», adscrita a la «Coordinadora Estatal por la Defensa del Sistema Público de Pensiones», em sent empès a adreçar-te unes retxes, per indicar-te que seguesc de prop, en la mesura de les meves possibilitats minses, els debats parlamentaris que feis i que tenen a veure amb el futur de les pensions a l’estat espanyol.

El teu vot individual, en aquest àmbit institucional, pot resultar molt profitós o molt perjudicial, no només als pensionistes illencs d’avui dia sinó sobretot als pensionistes illencs del futur, i al conjunt del moviment pensionista en general.

Per això, m’atrevesc a demanar-te que hi reflexionis a fons i a consciència, a l’hora que el teu grup parlamentari n’hagi d’emetre el vot, representatiu d’aquestes illes nostres.

Ens hi jugam molt, en la decisió que prengueu cadascun dels catorze representants elegits democràticament a les Illes Balears i Pitiüses.

Com a pensionista jubilat de Mallorca, m’adheresc plenament a la mobilització del proper dia 29 de desembre contra el Pacte de Toledo i la reforma Escrivà, davant del Congrés dels Diputats, la Delegació de Govern i l’Ajuntament de Palma.

Fermament convençut, mantenc vives les ganes de continuar impulsant campanyes intenses de conscienciació sobre el sistema públic de pensions, i de col·laboració i coordinació de mobilitzacions illenques entre associacions i entitats diverses.

Volem aconseguir allò que consideram que és just, que és necessari i que ens mereixem els membres d’una comunitat autònoma que aporta tantíssim a les arques públiques de l’estat, sense obtenir-hi a canvi: ni tan sols unes pensions dignes per al conjunt de pensionistes de les Illes Balears i Pitiüses.

Ho propugnam des de l’àmbit estatal de col·lectius socials diversos. Mantenim l’objectiu de defensar un dels nostres drets històrics, més sensibles i necessaris, per a les famílies treballadores de les nostres illes, a compte d’altri o com a autònoms: l’actual Sistema Públic de Pensions, atacat brutalment per reformes legislatives successives de governs del PSOE i del PP, sempre a benefici primordial de la gran banca i les companyies asseguradores.

Si t’he de ser franc, vull que em deixis demanar-te que reconsideris el teu suport a una proposta tan nefasta i negativa per al futur de les pensions, en aquest redol illenc d’Europa, com la que estau tramitant de votar en seu parlamentària.

Atentament,

Cecili Buele i Ramis,
pensionista jubilat de Mallorca

«Veus Progressistes» (VP), la candidatura illenca 2019 a les Corts Generals Espanyoles

Em sent molt honorat i agraït al meu partit, Esquerra Republicana a Mallorca, per haver-me triat com a suplent de la candidata artanenca Rosa Cursach al Senat, dins la coalició electoral «Veus Progressistes» (VP) per a les corts generals espanyoles l'any 2019.

Veus Progressistes (VP) és una coalició electoral de partits d’esquerres de les Illes Balears i Pitiüses. Hi formen part MÉS per Mallorca, MÉS per Menorca, Ara Eivissa i Esquerra Republicana, així com partits d’àmbit local i persones independents que han manifestat el seu suport a la coalició a títol individual.

Per Esquerra Republicana hi apareixen tres «Veus Progressistes» (VP): al Congrés dels Diputats Mateu Matas «Xurí» (núm. 4) i Pau Arranz (núm. 6). Al Senat Cecili Buele, suplent de la candidata titular Rosa Cursach.

Abans que s'iniciï la campanya electoral pròpiament dita, m'interessa remarcar aquests tres aspectes que figuren a la web de la coalició "VEUS PROGRESSISTES" (VP):

«Veus Progressistes» (VP) és la candidatura illenca que encapçala Guillem Balboa al Congrés i Rosa Cursach al Senat, quaranta anys després de les primeres eleccions posteriors a la dictadura franquista...

«Veus Progressistes» (VP) és la candidatura illenca que encapçala Guillem Balboa al Congrés i Rosa Cursach al Senat, tots dos cap a Madrid...

«Veus Progressistes» (VP), la candidatura illenca que encapçala Guillem Balboa al Congrés i Rosa Cursach al Senat obrirà l'oficina del diputat i la senadora a les quatre illes, amb total transparència i màxima proximitat...

Tres primers detalls d'una candidatura illenca que, des de fa temps, mira d'aconseguir la representació parlamentària a les Corts Generals Espanyoles. Enguany més que mai!

«Veus Progressistes» a les corts espanyoles: campanya electoral coordinada

Quan l'Executiva d'Esquerra Republicana a Mallorca, reunida a Manacor unes setmanes enrere, em proposa de ser el segon suplent de la segona candidata al senat per la coalició «Veus Progressistes» a les corts generals espanyoles, l'artanenca i bona amiga meva Rosa Cursach, no ho dubt ni un instant. 

Dic que sí tot d'una a participar activament en la campanya electoral convocada per a les eleccions generals del 28 d'abril de 2019.

Per molts de motius. Entre d'altres, perquè enguany ja fa 16 anys que vaig deixar d'estar implicat personalment en l'àmbit de la política institucional, després d'haver-m'hi exercit com a regidor a l'Ajuntament de Palma, com a conseller de Cultura i Joventut al Consell de Mallorca i com a diputat al Parlament de les Illes Balears. 

Això fa que hagi romàs quatre legislatures seguides i senceres sense haver-m'hi implicat de bon de veres!

També compta molt el fet d'esdevenir suplent d'una candidata al senat que em mereix no només tots els meus respectes, sinó que també em causa admiració, veient-ne la trajectòria professional, social i política, primerament com a professora, després a l'àmbit de «Creients i Feministes» i posteriorment al front de l'Institut Balear de la Dona,  

En tercer lloc, m'hi engresca el lema «La teva decisió» triat per a una campanya com la que proposen les quatre formacions polítiques illenques que s'hi integren: Més per Mallorca, Més per Menorca, Ara Eivissa i Esquerra Republicana, anant juntes en la coalició «Veus Progressistes».

Puc assenyalar-ne també molts d'altres, de motius que m'empenyen a intensificar la participació activa en una de les campanyes electorals que consider de major transcendència política, tant per a les Illes Balears i Pitiüses, com per al conjunt dels Països Catalans -de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer-.

El fet que Esquerra Republicana, el partit polític en el qual milit des de fa 16 anys, faci part d'aquesta coalició electoral, dins la qual figura el nostre president Mateu Mates «Xuri», m'empeny a treballar-hi encara més intensament que mai.

En aquests moments de la nostra història, no podem deixar de contribuir positivament a enfortir la lluita i fer front comú davant tot quant pretén fer-nos tornar enrere com els crancs, pel que fa a les quotes minses del benestar social assolit fins ara, de respecte a la diversitat i les diferències, de protecció del territori, de promoció i ús de la llengua catalana pròpia de les Illes Balears, de la cultura que ens és pròpia, del paper de la dona dins les nostres societats, del racisme que pretén d'imposar-se amb els trets característics del feixisme més endurit...

Si a tot això s'afegeix que el candidat de la coalició al Congrés dels Diputats és el bon amic, actual batle d'Alaró, Guillem Balboa, amb qui compartesc ascendència guineana, tot plegat em duu a tirar-m'hi de cap i a convidar les meves amistats perquè facin suport a una candidatura com aquesta.

Amb la meva presència primera a la reunió de coordinació de la campanya electoral feta a Inca, aquest dimarts 26 de març, m'adon que hi ha una munió de gent jove ben disposada a tirar endavant amb un procés electoral que ha de marcar una fita significativa en la història de les corts espanyoles, pel que fa a la representació institucional de les Illes Balears i Pitiüses.

Serà molt profitosa per a tots nosaltres la presència d'un candidat illenc al Congrés dels Diputats, Guillem Balboa, i una candidata illenca al senat, Rosa Cursach. 

Tots dos representen i «són les veus amb accent illenc i pensament global, que parlen de sostenibilitat, que volen un futur viable per al nostre planeta, que actuen en el present avançant-se al futur, que s’alcen reclamant la justícia social, que són insubornables en la defensa dels drets de les persones, que són les veus feministes que lluiten per la igualtat. Són dues veus demòcrates, plurals, obertes al diàleg i que sempre criden ben fort en defensa de la llibertat...»

Himne de l'ONU, de Pau Casals, al Senat d'Espanya (2)

Una molt mala resposta governamental a unes molt bones preguntes parlamentàries!

Després que el senador autonòmic Pere Sampol, el 22 de febrer de 2011, formulàs una sèrie de preguntes al Govern espanyol, relatives a la commemoració del concert que Pau Casals va fer el mes d'octubre de 1971, interpretant l'Himne de la Pau que li havia encarregat el secretari general de l'ONU U Thant, han hagut de transcórrer més de tres mesos fins que no s'ha disposat de la resposta escrita corresponent que hi ha volgut donar el Govern espanyol.

Ni si fóssim nins de uè! Com sol succeir en casos com aquest, el contengut de la resposta governamental és el que és i no sempre s'adiu amb allò que hauria de ser o es voldria que fos: mínimament congruent, mínimament respectuós amb qui l'ha formulada!

D'una banda, el Govern espanyol (Ministeri d'Afers Exteriors?) diu que l'ONU ha reconegut la necessitat de dotar-se d'un himne oficial, però que encara no n'ha pres cap decisió al respecte.

A banda que estaria bé poder disposar de tota quanta documentació escrita hi pugui haver sobre aquest “reconeixement de la necessitat”, es passa per alt que Pau Casals ja en va rebre l'encàrrec, del mateix secretari general U Thant, l'any 1971, i que el va compondre, el va interpretar i el va dirigir! Ja hi ha un Himne de l'ONU, interpretat a la mateixa seu de Nacions Unides, dirigit pel mestre Pau Casals!

Afegeix el Govern amb la seva resposta que, en cas que l'ONU en permetés el debat, el Govern d'Espanya donaria suport a l'elecció d'una composició de Pau Casals que tengués relació amb Nacions Unides.

Apunta clarament cap a una composició (?), no directament cap a LA composició ja realitzada, intepretada i dirigida per Pau Casals!

El Govern espanyol esmenta, amb la seva resposta escrita, alguns actes realitzats per l'Ambaixada d'Espanya als EUA, com són ara la imposició de la Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica a la vídua de Pau Casals, Marta Casals, o l'assistència de l'Ambaixada d'Espanya a Washington (sic) al concert organitzat pel Kennedy Center a Washington, amb la finalitat de commemorar-hi el 50è aniversari del “repertori” (l'entrecomillat és meu) que Pau Casals va interpretar l'any 1961 a la Casa Blanca davant del president John F. Kennedy...

Tot això està molt bé, però què en diu la ministra d'Assumptes Exteriors, com a resposta clara a les preguntes clarament formulades pel senador autonòmic Pere Sampol, portaveu del Grup Parlamentari Mixt al Senat d'Espanya, sobre el compromís anteriorment expressat pel ministre d'Assumptes Exteriors, senyor Moratinos?

• Què en diu, de fer gestions davant del secretari general de Nacions Unides encaminades a oficialitzar l'Himne de Pau Casals?
• Què en diu, de les actuacions realitzades pel Ministeri fins ara?
• Què en diu, de les gestions que s'han de fer d'ara endavant per promoure el reconeixement oficial de l'Himne de les Nacions Unides de Pau Casals i Winstan Hugh Auden?
• Què en diu, d'aquella presumpta bona disposició ministerial a donar suport a la celebració del concert commemoratiu?

Idò, tan senzill com això:

“Que el Govern d'Espanya veu amb gran satisfacció les iniciatives dels Governs de Catalunya i de les Illes Balears de celebrar un concert de commemoració que serveixi per recordar l'estrena de les obres (sic) de Pau Casals.”

Idò, què vos pensàveu? Que no vos ho esperàveu? D'això, se'n diuen respostes plenament satisfactòries (deu ser per a qui les dóna!).

Amb respostes governamentals com aquesta, no resulta gens estrany que uns governants com aquests vagin perdent la confiança de la ciutadania! Feien comptes, així, de tornar a tenir els vots dels electors? Vaja, com si l'electorat d'avui dia encara se xupàs el dit, com semblava que feia en temps passats...

Himne de l'ONU, de Pau Casals, al Senat d'Espanya (1)

Entre la mitja dotzena de preguntes parlamentàries que formulà el senador autonòmic balear Pere Sampol i Mas el proppassat mes de febrer, n'hi ha una que em resulta particularment interessant i atraient.

Fa referència explícita i directa a la iniciativa impulsada per l'entitat mallorquina Forum Musicae, presidida per Magdalena González i Crespí, que es proposa la realització d'un concert amb l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, commemorant el 40è aniversari de l'Himne de Nacions Unides que Pau Casals composà, dirigí i interpretà l'any 1971, per encàrrec del secretari general de l'ONU, U Thant, a la mateixa seu de Nova York el proper mes d'octubre de 2011.

El text complet de la pregunta formulada pel senador autonòmic balear, Pere Sampol ha sortit publicat a la web del Senat d'Espanya.

M'interessa, sobretot, perquè va adreçada a la senyora ministra d'Assumptes Exteriors, Trinidad Jiménez. I li demana una resposta escrita sobre tres assumptes:

• Si té constància de cap actuació realitzada pel Ministeri d'Assumptes Exteriors, que, amb el senyor Moratinos al capdavant, fa un any que es va comprometre a “realitzar gestions davant del secretari general de Nacions Unides, amb la finalitat d'intentar que s'oficialitzàs l'Himne composat per Pau Casals".
• Si considera oportú, com a ministra d'Assumptes Exteriors i de Cooperació, realitzar alguna altra gestió oficial davant del secretari general de Nacions Unides, a fi de promoure el reconeixement oficial de l'Himne de Nacions Unides de Pau Casals.
• Si el Ministeri d'Assumptes Exteriors i de Cooperació està disposat a donar suport a la commemoració i a realitzar les gestions necessàries per celebrar aquest concert commemoratiu.

Anys enrere,
el senador autonòmic balear Pere Sampol, el 2 de desembre de 2008, ja havia fet entrar dins del registre del Senat d'Espanya una pregunta (681/000805) relativa a les causes per les quals s'havia modificat el programa de la inauguració solemne de la cúpula de la Sala dels Drets Humans de la seu de l'Organització de Nacions Unides (ONU) a Ginebra (Suïssa) i s'hi havia suprimit la interpretació de l'Himne de l'organització esmentada.

Una setmana després, aquella iniciativa parlamentaria havia estat qualificada per la Mesa del Senat; tres dies després, el 12 de desembre, se n'havia publicat l'anunci. Transcorreguts 10 dies, se n'havia sol·licitat la conversió en pregunta oral.

Uns quatre mesos després, el 3 d'abril de 2009, el Govern espanyol hi havia contestat, en uns termes que havien estat publicats 5 dies després, el 8 d'abril de 2009.

Haurem de romandre a l'espera de la resposta escrita que hi vulgui donar la senyora ministra d'Exteriors. I, sobretot, a les actuacions que emprengui el Ministeri d'Assumptes Exteriors i de Cooperació els pocs mesos que queden per arribar al 24 d'octubre de 2011.