dimecres, 19 de juny del 2013

“Elogio de lo ético”, llibre de mossèn Joan Bestard

La presentació del llibre de mossèn Joan Bestard, al centre de cultura de sa Nostra, a Palma, arreplega molta gent interessada a saber de què va aquest altre recull de reflexions, i ja en van 10, “Elogio de lo ético. Reflexiones cristianas para cada día”.

Es tracta d'un recull de pensaments breus, emesos durant 14 anys per la COPE, des de fa 4 anys, per Ràdio Nacional d'Espanya, i també des de fa més de tres anys publicats al periòdic Última Hora.

S'inicia amb l'exposició de més d'un centenar de reflexions ètiques, socials, econòmiques i polítiques. D'entre totes aquestes, em criden poderosament l'atenció les següents:

  • La 105 “Una nación sin elecciones libres”, a la pàgina 80 (Octavio Paz, mexicà)
  • La 91, “Las obligaciones del poder”, a la pàgina 70 (Víctor Hugo, francès)
  • La 90, a la mateixa pàgina, “Una escuela de ética para los políticos” (Simón Bolívar, veneçolà)
  • La 89, “La incompetencia”, a la pàgina 69 (Francisco Ayala, andalús)
  • La 88, a la pàgina 68, “No es un juego de palabras: todos los males de la democracia pueden curarse con más democracia...” (Alfred Emanuel Smith, nord-americà)
  • La 76, “Los derechos humanos”, a la pàgina 60 (Josué de Castro, brasiler)
  • La 42, a la pàgina 39, “La codicia” (Mario Vargas Llosa, peruà)
  • O la 12, “Si quieres la paz, lucha por la justicia”, a la pàgina 20 (Pablo VI, italià)

Segueix el llibre de mossèn Joan Bestard Comas amb un segon recull, ara de reflexions humanes, psicològiques i pedagògiques, a partir de la pàgina 82.

Algunes de les que més m'agraden són aquestes:

  • La 109, a la pàgina 85, sobre “La persona culta”, amb la reflexió del sociòleg i filòsof alemany Georg Simmel: “Culto es aquel que sabe dónde encontrar lo que no sabe” (sense “googlelitzar”, afegiria jo!)
  • La 115, “La responsabilidad de ser padres”, a la pàgina 88, amb la cita del publicista nord-americà Michael Levine: “Tener hijos no lo convierte a uno en padre, del mismo modo que tener un piano no lo vuelve pianista”.
  • La 117, amb esment de l'humanista i filòsof, Juan Luis Vives, “Escuchar mucho”, a la pàgina 90: “Nada es tan fàcil ni tan útil como escuchar mucho”.
  • La 130, a la pàgina 99, “Leer, conversar y escribir”, citant el filòsof, polític i advocat anglès, Francis Bacon: “La lectura hace al hombre completo; la conversación lo hace ágil; el escribir lo hace preciso”.
  • La 139, “Confianza en el ser humano”, al·ludint al novel·lista francès Albert Camus, a la pàgina 104: “En el hombre hay más cosas dignas de admiración que de desprecio”.
  • La 142, a la pàgina 106, “Si los hombres han nacido con dos ojos, dos orejas y una sola lengua, es porque se debe escuchar y mirar dos veces antes de hablar”; fent esment de l'escriptora francesa Madame de Sévigné, “Escuchar y mirar antes de hablar”.
  • La 163, sense fer cap esment de ningú, “El verdadero diálogo”, a la pàgina 120.
  • La 173, “¿A qué damos importancia?”, a la pàgina 126, esmentant el cantautor i poeta andalús, Joaquín Sabina: “Los gimnasios están llenos, las librerías siguen vacías”.
  • La 187, a la pàgina 135, “Contentar-se con lo que uno tiene es una fuente de felicidad”, fent citació de León Tolstoi, “Mi felicidad consiste en que sé apreciar lo que tengo y no deseo con exceso lo que no tengo”.
  • La 202, “Somos radicalmente limitados”,citant el filòsof i sociòleg austríac nacionalitzat britànic, Karl Raimund Popper, a la pàgina 145, “Nuestro conocimiento es necesariamente finito, mientras que nuestra ignorancia es necesariamente infinita”.
  • La 211, fent esment del poeta mexicà Amado Nervo,”La causa principal de nuestros fracasos”, a la pàgina 150, “La mayor parte de los fracasos nos viene por querer adelantar la hora de los éxitos”.
  • La 238, sobre un pensament del filòsof i matemàtic grec Pitágoras de Samos, “Boca cerrada y boca abierta”, a la pàgina 168, “Más le vale a un hombre tener la boca cerrada y que los demás le crean tonto, que abrirla y que los demás seconvenzan de que lo es”.
  • La 259, parant esment a Simón Bolívar, “El valor de las derrotas”, a la pàgina 181, “El arte de vencer se aprende en las derrotas”.
  • I la 267, a la pàgina 186, “Aprovecha tus errores”, esmentant l'advocat nord-americà Ralph Nader, “Tu mejor maestro es tu último error”.

Conclou la tercera part d'aquest llibre de mossèn Joan Bestard Comas, amb un recull de reflexions religioses.

Em sembla molt instructiu l'índex de matèries, a la pàgina 233; com també l'índex onomàstic, a la pàgina 249, i l'índex de matèries, a la pàgina 255. Acaba l'obra amb una bibliografia força enriquidora, “GP – Actualidad”

diumenge, 16 de juny del 2013

Gràcies a la Vida, que tant m'ha donat!

45 aniversari d'una ordenació sacerdotal inoblidable

Avui es compleixen 45 anys, d'aquella fita assolida el 16 de juny de 1968, quan una quinzena d'estudiants joves érem ordenats sacerdots a la capella del Seminari Diocesà, a mans de monsenyor Rafael Álvarez Lara, bisbe de Mallorca.
Érem i som la generació del 68, de capellans joves mallorquins!
Són quaranta-cinc anys farcits, per a mi, de vivències i experiències inoblidables, des d'aquella fita assolida després d'haver romàs estudiant, en règim acadèmic intern i intens, les humanitats, la filosofia i la teologia que s'ensenyava aleshores en aquell centre d'estudis eclesiàstics a més de tres-cents alumnes. Mascles tots ells.
Els darrers vint-i-cinc anys, que els he viscut juntament amb la meva esposa Isabel Rosselló, fins allà on hem pogut i sabut, ens hem dedicat a tasques cíviques i polítiques relacionades amb l'esforç, personal i col·lectiu, amb ganes de contribuir a millorar les condicions de vida de la ciutadania. Primordialment al barri del Camp Rodó, a Ciutat...
Des que fa cinc anys se li va detectar la malaltia d'alzhèimer, les coses han canviat molt per a nosaltres. Ens hem hagut d'avesar a un altre ritme de vida, totalment diferent!
Anteriorment, havia viscut amb na Lina Company, l'esposa que va morir als 42 anys d'edat, víctima d'un “limfosarcoma maligne” detectat tres anys abans. Ens havíem dedicat primordialment a l'Escoltisme i als Clubs d'Esplai...
Tot això, després d'haver-me exercit com a “missioner” durant quatre anys a terres del Perú, a Amèrica Llatina, i uns altres quatre anys a terres del Burundi, a l'Àfrica Central. I d'haver prestat els meus serveis pastorals a tres parròquies de Ciutat: Sant Nicolau, Santa Catalina Thomàs i l'Encarnació, com a vicari a les dues primeres i com a rector a la darrera.
Transcorreguts aquests quaranta-cinc anys tan intensament com ràpidament, m'adon que la vida m'ha portat per uns viaranys que jo no m'havia imaginat mai. Són camins que no sempre han coincidit amb aquells que m'havia marcat de bon principi, però que han estat els recorreguts efectivament amb gent tan diversa, en àmbits tan diversos, amb feines tan diverses.
Mai no m'havia imaginat d'arribar a exercir-me com a funcionari de carrera a la CAIB, o com a regidor a l'Ajuntament de Palma, o com a conseller de Cultura al Govern de Mallorca, o com a diputat al Parlament de les Illes Balears, per exemple. I així ha estat, amb tot quant això pugui comportar.
Precisament aquests dies m'arriba la gran bona notícia de la publicació del meu primer llibre, “Gloses meves”. Editat a Mèxic, en català de Mallorca, gràcies al bon amic i company d'estudis eclesiàstics, el manacorí Joan Riera Mossegat.
D'ell sorgí la idea de dedicar-ne tot quant puguem arreplegar amb la seva difusió a la lluita contra la malaltia d'alzhèimer. I així pens fer-ho, quan se'n faci la presentació pública un cop passat l'estiu:

Gloses meves publicades (per a AFAM)
(13 €, o més...


)
Amb aquesta donació
que tu fas per aquest llibre,
has tocat endins la fibra
d'una bona associació
dedicada a gent malalta
que pateix qualque demència,
per la qual ara a la ciència,
tan mancada, li fa falta
obtenir molts de recursos
per atendre tanta gent
tal com cal, parant-hi esment,
lluny d'estèrils grans discursos.
Agraint aquesta ajuda
que anirà íntegrament
a enfortir-ne el tractament:
a l'AFAM molt ben rebuda!
Per tot plegat, no puc deixar de sentir-me profundament agraït a aquesta vida que tant m'ha donat! Fins i tot els mals moments passats, que n'hi ha hagut molts i variats, crec que m'han servit per a valorar-la més encara.
GRÀCIES A LA VIDA, QUE TANT M'HA DONAT!

divendres, 14 de juny del 2013

Querella contra responsables de la Conselleria de Salut, per la mort del jove senegalès ALPHA PAM

Una de les respostes millors que es pot donar a la MORT PER TUBERCULOSI DEL CIUTADÀ SENEGALÈS ALPHA PAM A MALLORCA, és dur-ne davant dels Tribunals de Justícia els responsables màxims de la gestió sanitària pública mallorquina.

NOTA INFORMATIVA I CONVOCATÒRIA DE RODA DE PREMSA

AVUI ES PRESENTA LA QUERELLA CONTRA ELS RESPONSABLES DE LA CONSELLERIA DE SALUT DE LES ILLES BALEARS, PER LES SEVES PRESUMPTES RESPONSABILITATS EN ELS FETS QUE ENVOLTAREN LA MORT DEL CIUTADÀ SENEGALÈS ALPHA PAM

En el dia d'avui, les entitats Associació Senegalesa Mallorquina (ASEMA), DRETS HUMANS de Mallorca i la Confederació General del Treball de les Illes Balears (CGT-BALEARS) presentam l'anunciada QUERELLA contra quatre responsables de la cadena de comandament de la Conselleria de Salut, encapçalats pel propi conseller Martí Sansaloni, per les seves presumptes responsabilitats penals en els fets que, entre d'altres conseqüències, varen provocar la mort del jove senegalès ALPHA PAM, el passat dia 21 d'abril.

Per donar a conèixer el contingut de la querella, es convoca una

RODA DE PREMSA

Dilluns dia 17 de juny, a les 11,00 hores, al local de Drets Humans de Mallorca (C/. Francesc de Borja Moll, nº 10, 1er. Dreta)

Hi compareixeran:
MADIOP DIAGNE, President d'ASEMA
BERNAT VICENS, President de DRETS HUMANS MALLORCA
JOSEP JUÁREZ , Secretari General de CGT-BALEARS
PABLO ALONSO DE CASO, Advocat i assessor jurídic de les tres entitats.
ASEMA - DRETS HUMANS - CGT-BALEARS

dijous, 13 de juny del 2013

Gloses meves catalanes, publicades a Mèxic!

A la seu d'AFAM -Associació de Familiars amb Alzhèimer de Mallorca- (carrer de Rector Petro 27, barri de la Soledat, a Palma), faig comptes de presentar públicament aquest primer llibre, "Gloses meves", la recaptació total del qual va destinada íntegrament a aquesta entitat.
N'han de fer la presentació dues amistats meves ben entranyables: la poeta mallorquina Antonina Canyelles (de profunditat intensament densa i intensitat densament profunda!), i l'escriptor pobler Miquel López Crespí (amb més d'un centenar de llibres publicats en català!)...
El bon amic i company de lluites polítiques i pastorals, el manacorí resident a Mèxic des de fa dècades, Joan Riera Fullana “Mossegat”, quan ve de vacances a Mallorca l'any passat, s'entossudeix a voler publicar el meu primer llibre: un recull de gloses malgarbades per mi mateix aquests darrers 15 anys.
El mes de febrer
d'enguany li l'envio per correu electrònic, en format pdf.
Ell s'hi posa de valent. S'interessa pel nombre de pàgines, si ha de dur foto o no, en blanc i negre o a color, el tipus de lletra, el pressupost aproximat (sense que me n'hagi de preocupar gens ni mica, perquè “paga la casa”, em diu).
Vet ací que, molt poc temps després, al cap de poques setmanes, a mitjan març
, em fa a saber que el llibre ja ha passat pel forn de la impremta, i que és a punt de sortir a la llum pública!
El mes d'abril
m'envia imatges escanejades de les galerades del llibre, per tal de fer-ne les correccions oportunes, amb la idea que en surti publicada l'edició completa, definitivament, el mes de maig.
Es tracta d'un centenar d'exemplars, que m'ha d'enviar des de Mèxic cap a Mallorca, al nostre domicili particular del barri del Camp Rodó, a Palma (conscient que el cost del transport fins i tot pot arribar a ser superior al mateix cost de l'edició!)
En Joan, sempre tan amatent i detallista, m'informa que el meu nom ja ha estat inscrit com a escriptor, al registre de la Secretaria (Ministeri) d'Educació Pública mexicana i que se n'està tramitant l'ISBN previ a la impressió.
Li faig a saber que estic molt content de veure que ha aconseguit de publicar-me el meu primer llibre, a Méxic, en català de Mallorca! Ho valor com a FANTÀSTIC! Trob que li queda la mar de bé, i esper que s'esdevengui el primer de tota una sèrie...


El 20 de maig
, m'arriba aquest correu d'en Joan:
“Amic Cil: una buena noticia: mañana en la tarde se terminará de imprimir tu libro e inmediatamente la misma editorial te lo mandará por correo y en unos diez o doce días estará en tus manos tu "opera prima" recién salida del horno. Tómalo como un regalo de amigo y te sugiero, mejor dicho, me gustaría pudieras sacar algo de provecho económico para la cuestión del combate al Alzheimer, creo que tus amigos y admiradores no te negarían este apoyo solidario. A mí me encantaría poder apoyar a esta noble causa. Y si haces alguna presentación, espero que sí, me gustaría me mandaras información del evento. Un gran abrazo y felicidades por tu obra. Quedo a tus órdenes para cualquier cosa en que pueda apoyarte. Un gran abrazo. Juan”
Alguns vídeos recents
Jornada completa, en companyia de l'alzhèimer


A la recerca de recursos per l'alzhèimer


Gloses meves, en català de Mallorca, publicades a Mèxic


Aleshores, se m'acut d'incloure-hi com a punt de lectura, aquesta altra glosa mal garbada, perquè la pugui tenir present la gent que s'hi atansi o l'adquireixi:
Lector/a,
Amb aquesta donació
que tu fas per aquest llibre,
has tocat endins la fibra
d'una bona associació
dedicada a gent malalta
que pateix qualque demència,
per la qual ara a la ciència,
tan mancada, li fa falta
obtenir molts de recursos
per atendre tanta gent
tal com cal, parant-hi esment,
lluny d'estèrils grans discursos.
Agraint aquesta ajuda
que anirà íntegrament
a enfortir-ne el tractament:
a l'AFAM molt ben rebuda!
El 12 de juny
, des de l'oficina duanera de Correus, a Madrid Barajas, se'm comunica que dos paquets procedents de Méxic són a punt de ser enviats cap a Mallorca... El centenar de llibres que el bon amic i company de lluites polítiques i pastorals, el manacorí Joan Riera "Mossegat", s'ha entossudit a imprimir a Mèxic, en català de Mallorca,
L'endemà mateix, festa de Sant Antoni dels albercocs, m'arriba a ca nostra el primer dels dos paquets de llibres...
Moltes gràcies, amic Joan!
Cecili Buele i Ramis
Membre de l'Associació de Familiars amb Alzhèimer de Mallorca