Primer dia d’estada meva a Piura
Avui, dia de la festa de Sant Antoni dels Albercocs, a la fi, arrib a la ciutat dels meus somnis, la més preferida, la que m’agrada més del Perú, aquella en la qual em sent més a gust, com si fos la meva ciutat, la ciutat peruana de les meves preferències.
La meva arribada a la ciutat de Piura coincideix amb els tres mesos que fa que surt de La Roqueta i emprenc «el viatge de la meva vida al Perú», poc abans de complir els meus 80 anys, inicialment per un termini aproximat de sis mesos...
No ho puc celebrar millor que atansant-me d’aquesta ciutat, de la gent que hi conec, dels paratges que m’encanten, de l’ambient vital tan engrescador, de la meva estimadíssima fillola piurana que m’estima amb tant d’afecte des de fa gairebé mig segle.
 |
Viatjant de Lima a Piura en avió,
amb la meva fillola piurana Zully Socorro Moreno Romero |
Cinquanta anys enrere tenc la gran sort de conèixer-la (quan ella, que encara no ha complit els 15 anys, ve a ca nostra a ajudar la seva mare en les tasques domèstiques més elementals: fer net, rentar la roba, anar de compres, preparar el menjar, regar les plantes, etc.). Avui dia, amb 63 anys d'edat, ja és padrina de quatre néts i mare de tres fills.
D’aleshores ençà, l’estim molt com a fillola piurana, i ella m’estima moltíssim més com a «padrino mallorquín». No és, ni esper que sigui mai la meva esposa. Ni és tampoc, ni esper que sigui mai la meva amant. Senzillament, és la meva fillola estimada! Amb tan gran respecte mutu com estimació mútua, ens dispensam l’un a l’altra!
De tant en tant, en aquests mesos d’estada meva al Perú, em ve al cap la pregunta que hi rondinega contínuament: per què un afrodescendent mallorquí com som jo, se sent tan fortament atret per aquest país d’Amèrica Llatina, que li deim Perú?
.jpeg) |
Amb mossèn Juan Félix Rebolledo Herrera,
rector actual de la parròquia Ntra. Sra. del Rosario, a Piura |
Quan mir de donar-hi resposta, me’n compareixen a balquena. No solament me’n ve una, sinó moltes més.
Efectivament, som un dels primers afrodescendents mallorquins del segle XX. crec que aquesta és la primera de totes les respostes, la que explica millor per quines cinc-centes m’atreu tant el Perú: la meva condició d’afrodescendent mallorquí, precisament.
Tenc, i no puc ni vull prescindir-ne, les arrels paternes que neixen, creixen i es despleguen per un temps a l’hemisferi Sud, mentre que també mantenc les arrels maternes que van enfortint-se conjuntadament a l’hemisferi Nord. Totes dues arrels, profundament desplegades al llarg d’una vuitena de dècades em serveixen per anar nodrint i fent cada cop mes robust l’arbre vital, tan singular, que constitueix la meva existència personal damunt d’aquest planeta. No n’hi ha cap altra, d’idèntica, com la meva.
Som un euroafricà fascinat pel continent sud’americà. Puc dir que, amb la meva esposa difunta me n’arrib a recórrer tots els països: Veneçuela, Brasil, Argentina, Uruguai, Paraguai, Bolívia, Xile, Perú, Equador o Colòmbia; a més de Mèxic, Bèlice o Nicaragua.
 |
| Mapa d'Amèrica Llatina |
Serà perquè, a diferència del continent africà que no m’arriba a acceptar com som (ni per part de Guinea Equatorial, a l’Àfrica Occidental, ni per part del Burundi, a l’Àfrica Central), el llatinoamericà me n’admira i valora la condició, de manera entusiasta? No ho sé. Però sí sé que m’hi trob molt bé, aquí on som ara, al Perú.
Segon dia estada meva a Piura
Aquest segon dia d’estada meva a Piura, aprofit el matí d’aquest divendres per sortir amb na Zully, en mototaxi, cap al centre de la ciutat de Piura, a realitzar-hi algunes gestions que em fa molta d’il·lusió arribar a completar-hi.
Degut a la calor enorme que fa en aquest indret nordenc del Perú (en lloc dels 0º centígrads que aguantam a la vall i canyó del Colca, prop de Cuzco a més de 4.000 metres d’altitud, en patim 30º de calor, aquí, a Piura, pocs dies després, com aqquell qui diu en el mateix nivell de la mar), no puc emprar les camises de mànega llarga tan calentes que port de Mallorca. Necessit comprar-me’n tres amb mànega curta. Les trobam tot d’una en una de les primeres tendes que veim obertes, pel preu total d’uns 70€.
També vull arribar fins a les oficines bancàries que el BBVA Continental manté obertes en una de les cantonades de la plaça Major de Piura, per tal de traure’n alguns doblerets que ens permetin de passar els dies anteriors al 25 de juny, quan m’han d’ingressar al compte corrent la paga extra de la pensió corresponent a aquest mes.
.jpeg) |
| A la plaça Major de la ciutat de Piura |
Igualment, per mor de la calor immensa i intensa d’aquesta regió nordenca del Perú, precís de comprar-me una gorra que em protegesqui del sol i de la calor. També n’adquirim una, en un altre establiment comercial del centre urbà de Piura.
En aquesta ciutat em passa el mateix que a Huamachuco, a Los Olivos, Chorrillos o Villamaria del Triunfo a la capital peruana: no trob enlloc el massatge per després d’afaitar. A cap de les tendes obertes en el centre urbà de Piura, no en trobam i ens diuen o que l’han acabat, o que ara no en tenen o que n’han de rebre d’aquí a uns dies. Em fa la impressió que les barbes masculines peruanes no n’usen, de locions per després d’afaitar-se. M’hi hauré de posar colònia, en lloc de massatge «after save»!
 |
| La meva colònia i el meu massatge preferits |
Na Zully em recorda que puc intentar aconseguir-ne, d’Amazon. Com a client que som, puc comanar que em facin arribar al Perú el massatge i la colònia que els deman des de Mallorca, «Acqua di Selva». Ho intent i, com que no me n’arrib a reexir, deman la col·laboració de na Pamela, perquè miri d’enviar-me’n a l’adreça piurana del barri de Santa Rosa, a nom de sa mare, la meva estimada fillola Zully. Em contesta tot d’una i em demana que li doni una mica de temps i que s’ho mirarà.
Mentrestant, vaig molt endarrer de tornar a fer-me una foto en la plaça d’Armes de Piura, on em trob per darrera vegada quatre anys enrere, l’any 2020, quan hi vénc tot sol i m’hi pas algunes setmanes, tenint la darrera oportunitat de retrobar-m’hi amb el bon amic manacorí ja difunt Joan Riera Fullana «Mossegat» i la seva esposa mexicana Nina Martinez Coria.
 |
Pàgina de la revista parroquial
amb motiu del 50è aniversari de la parròquia |
Na Zully me’n fa unes quantes, de fotos, que em serveixen per recordar aquesta darrera estada meva a la ciutat peruana que més m’agrada.
Finalment, abans de tornar cap a Chulucanas 431, ens aturam a prendre un gelat variat en una de les gelateries més famoses de la ciutat, El Chalán. N’assaborim mig per hom i en quedam ben a ple. Continuo constatant que els peruans mengen molt, mengen moltes de vegades al dia i mengen molt bo sempre...
Una de les altres alegries grans que tenc avui, precisament quan es compleixen els tres mesos de la meva arribada al Perú, me la produeix la resposta que l’agència de viatges Kontiki Tramuntana em fa arribar per correu electrònic, des de Ciutat.
La bona amiga Mónica Rodríguez Triviño m’informa que, després de moltes i variades gestions, ja m’ha pogut aconseguir bitllet de tornada a Mallorca per al proper dia 30 d’agost. Les notícies darreres que m’envia dies abans no són gens ni mica agradoses per a mi. La d’avuí sí que m’omple d’alegria.
Així li ho vull comunicar. Estic molt content de tenir bitllet de tornada a Mallorca, confirmat, per al darrer dia del mes d’agost, festa de Santa Rosa de Lima.
Tercer dia estada meva a Piura
Tres mesos després d’haver arribat al Perú, encara no m’he avesat a destriar ben bé allò que comporta la família peruana, constituïda per germans de pare, germans de mare, germans de pare i mare o germans no de pare ni de mare...
Per això mateix, li deman a la meva estimada fillola piurana que m’ho aclaresqui d’una vegada, i que em faci un organigrama de la seva família. Al cap d’una estona, me’n passa les dades completes, amb les quals me’n puc fer una idea cabdal, de bona part de la família en primera, segona i tercera generació; tot i que incompleta, en no quedar-hi inclosos ni padrins ni padrines, ni oncles ni ties, ni cosins ni fills de cosins... Així i tot, s'acosten a la norantena de membres!
 |
Confeccionant l'arbre genealògic de la família piurana
Moreno Romero |
Fins suara mateix, jo només en conec els germans de pare i mare, que són 9 membres de la família Moreno Romero. Però sé que tenen algun altre germà de pare, i alguna altra germana de mare. I que en total, deuen superar la dotzena de germans. Amb el dibuix que em passa na Zully puc arribar a tenir-ho més clar que mai, i puc identificar-los millor.
De fet, aquests dos dies que ja duc a Piura, allotjat a la casa familiar de l’avinguda Chulucanas al barri de Santa Rosa, a més dels tres germans i la germana de pare i mare que passen per aquí de tant en tant, Moisés, Pepe, Tito i Elizabeth, també en conec una germana de pare: li’n diuen Margarita. Em queda per veure una altra germana de mare, de nom Berta, la major de totes les filles de Rosa Romero Rivera.
 |
Beneint matrimoni catòlic a la dècada
dels anys 70 a Piura |
Margarita em diu que, essent rector de la parròquia Ntra. Sra. del Rosario, vaig beneir la seva casa, el seu domicili familiar a la dècada dels anys 70 del segle passat. Cosa de la qual no tenc cap casta de record suara mateix. Li’n deman fotografia... M’agradaria tenir-ne...
La germana de mare, na Berta, s’estima més no venir a veure’ns, per no empeltar-nos ni contagiar-nos el grip que diu que pateix. Qui més qui manco, aquí a Piura, passa molta de pena pels efectes nefasts que hi pot provocar el «dengue», en aquesta època de l’any farcida de moscards pertot arreu.
El dengue és una malaltia viral. Es transmet per la picadura d’un moscard. Quan s’alimenta amb la sang d’una persona malalta de dengue i llavors en pica una altra, li transmet la malaltia a la segona.
El símptoma més freqüent i comú n’és la febre acompanyada de nàusees, vòmits, grans a la pell, molèsties i dolors als ulls, a les articulacions o als ossos.
 |
| Publicitat sanitària contra el "dengue" a Piura |
Déu faci que no s’estengui més, i que la ciència arribi a trobar la manera millor de combatre’l amb eficàcia.
El recurs a la pregària, entre els creients, resulta freqüent i simptomàtic, per fer-hi front de manera més confiada. Quantes visites a les esglésies d’arreu del país no s’hi duen a terme diàriament i, sobretot, durant els caps de setmana! Amb ganes de demanar l’ajut i la benedicció del Senyor per tal d’aconseguir viure alliberats de qualsevol mal que afecti negativament l’existència damunt d’aquest món de misèries crues i dures.
Precisament aquest dissabte que som a Piura m’agradaria fer-me present a l’església on vaig ser-ne rector a la dècada dels anys 70 del segle passat: la parròquia Ntra. Sra. del Rosari, a l’assentament humà Sant Martí, veïnat de la urbanització Santa Rosa on estic allotjat.
Com també ho faig quatre anys enrere, quan hi acudesc juntament amb n’Esther (qepda), qui hi encomana misses de salut i de difunts per tots els «padrecitos y madrecitas» de Mallorca que hi passen aquestes darreres dècades. Aleshores ella en guarda molt bon record, de tots i cadascun. Enguany, mir de copiar-ne la llista i em faig present a les oficines parroquials, no gaire allunyades de la casa on estic allotjat.
 |
Façana de l'Escola parroquial Ntra. Sra. del Rosario,
al barri piurà de San Martin |
Sortint de la urbanització de Santa Rosa, i entrant dins el barri de San Martín, a l’altra banda de l’avinguda Chulucanas que les separa, recorr tot sol els carrers de la barriada on a la dècada dels anys 70 del segle passat hi tenc la meva casa, el meu domicili, la meva escola parroquial, la meva parròquia.
No n’ha canviat gaire l’aspecte extern. Seguint per l’avinguda San Martín, arrib al carrer José Carlos Mariátegui. Pas per davant la casa on temps enrere viu la bona amiga i professora de l’Escola parroquial, la piurana Socorro Barreto. Just davant l’escola Virgen del Pilar.
Veig de prop la caserna de la Policia. El Saló Comunal. La IEP (Institució Educativa Parroquial) Ntra. Sra. del Rosario que dirigesc durant dos anys. L’antiga capella on celebr les misses i administr els sagraments, mentre m’hi exercesc com a rector...
Tot ha canviat molt. M’hi faig algunes fotos per poder assabentar-ne millors les amistats mallorquines que coneixen l’indret i en puguin veure les diferències considerables que s’hi han arribat a fer.
Salut el secretari parroquial que pren bona nota de la meva comanda, referida a l’aplicació de la missa que sol·licit per a avui capvespre a la missa de les 19h: de salut per als capellans i les Germanes de la Caritat de Mallorca que encara estan vius; i de difunts per als que ja ens han deixat. En total fan una trentena. Als quals vull afegir els noms i llinatges de les tres germaness de na Zully que s’han mort en un període de temps inferior a un any: n’Esther, n’Elba i na Iliana Moreno Romero.
Demà, que arreu del Perú celebren el Dia del Padre feim comptes d’anar al Cementerio de San Miguel a retre visita a les restes mortals de tota la família: Pedro Tomás Moreno Duarte i Rosa Romero Rivera, Karlita López Moreno, etc.
Avui, emperò, mentre faig la comanda de la missa a la secretaria parroquial, tenc oportunitat de saludar per casualitat l’actual rector de la parròquia, mossèn Juan Félix Rebolledo Herrera, capellà diocesà que hi treballa des de fa un any aproximadament.
 |
El darrer rector mallorquí,
amb el darrer rector peruà (l'actual) |
M’hi acull molt amablement, em fa passar al seu despatx i m‘ofereix un exemplar de la revista que publica amb motiu del 50è aniversari de la fundació de la parròquia pel mossèn concarrí Bartomeu Vaquer l’any 1965. S’alegra de rebre’n el darrer rector mallorquí, un dels tres que compareixem a les pàgines de la revista, juntament amb mossèn Joan Riera Fullana.
Annotada tota la llista, fetes algunes fotografies, visitades les instal·lacions parroquials, a les 19 h iniciam la celebració eucarística a l’interior d’un temple renovat, ple de gent que hi acudeix, on, per dues vegades, el celebrant repeteix la llista extensa d’intencions que deuen superar el centenar de noms i llinatges, entre les dedicades a la salut i a les defuncions.
Repetint la llista elaborada per n’Esther quatre anys enrere, amb les rectificacions pertinents, queda constància enregistrada de la pregària feta aquest capvespre a l’interior del temple parroquial Ntra. Sra. del Rosario, al Asentamiento Humano de San Martín, a Piura, presidida pel rector actual mossèn Juan Félix Rebolledo Herrera, clergue diocesà peruà:
 |
Assistint a la missa oferta a l'església parroquial del PJ San Martín,
amb agraïment a capellans i Germanes de la Caritat de Mallorca |
«Celebración Eucarística para las Hermanas de la Caridad de San Vicente de Paúl y los sacerdotes mallorquines que estuvieron por Piura – Perú y que dejaron muy buenas huellas.
Celebración Eucarística «De Salud»: Cecilio Buele Ramis, Jaime Santandreu Sureda, Mariano Moragues Ribas de Pina, Pedro Barceló Gelabert, Francisco Suárez Riera, Mateo Ramis Cañellas, Antonia Mas Barceló, Juana Mas, Antonia Vaquero Martos, Sagrario Delgado Tous, Margarita Ferrer, Carmen Cerrón, Catalina Nicolau, María Pizá Cañellas, Antonia Barceló.
Celebración Eucarística «En Memoria»: Catalina Mas Mestre, Padre Bartolomé Vaquer Vidal (fundador de esta Parroquia Nuestra Señora del Rosario), Sebastián Franch, Julia García Hernández, Margarita Ramón, María Llull Llull, Rita Sastre Palmer, Isabel Rosselló Girart, Bárbara Pastor, Juana Calderón, Margarita Martínez Monserrat, María Magdalena Salleras Torres, Amparo Císcar Estupiñá, Juan Parets Serra y Juan Riera Fullana.»
 |
Celebració eucarística a l'interior de l'església parroquial
Ntra. Sra. del Rosario, al P.J. San Martín, de Piura |
Quart dia estada meva a Piura
Cinquanta-sis anys enrere, tal dia com avui, una quinzena de jovençans mallorquins, amb la imposició de mans del bisbe Rafael Álvarez Lara, som ordenats sacerdots a la capella del Seminari diocesà de Mallorca.
En faig record, via whatsapp, al grup de condeixebles: «Ad multos annos, el dia del nostre 56è aniversari! L'estic celebrant enguany en el mateix indret on vaig celebrar-ne el setè i el vuitè, a la ciutat peruana de Piura, gaudint-ne a les totes! Per molts d'anys més!»
Avui, en celebrar-se al Perú el «Día del Padre», és jornada propícia per anar a «coronar difunts» de la família piurana Moreno Romero als cementeris, tant al metropolità de San Miguel com al «camp de pau», més enllà del barri piurà de Miraflores.
La visita al cementeri de San Miguel, em permet de veure-hi qualque cosa poc vista per mi. Una gentada que visita les tombes dels familiars difunts, amb lliurament de flors, neteja de la tomba, pregàries comanades, cants i músiques contractades, etc.
 |
Visitant restes dels familiars difunts,
en bon "Día del Padre", al Perú |
Visitam les dels familiars que han mort més recentment (Esther Julia, Elba Victoria i Iliana Judith Moreno Romero); els pares de família (Pedro Tomás Moreno Duarte i Rosa Victoria Moreno Romero). Karla Guadalupe López Moreno (la filla de na Zully, qui mor amb hidrocefàlia a l’edat de 17 anys). Braulio Velázquez Huanca (l’espòs de n’Elizabet Mafalda). També deman per anar a visitar la tomba del bon amic peruà, el capellà xolito de Negritos, R.P. José Domingo Seminario Pingo, que m’encarrec d’instruir abans que sigui ordenat sacerdot per l’arquebisbe Erasmo Hinojosa Hurtado (qui reposa també ben a prop).
 |
Prenent un bon "clarito" al restaurant Rico Norte
del barri piurà de Miraflores |
Feta la visita al cementeri, ens aturam a prendre un piscolabis en un dels restaurants populars del barri piurà de Miraflores, on enguany per primera vegada tenc el gust de tastar el famós «clarito», producte local de «chicha de jora» que acompanya un tast de «ceviche de caballa» com a «cortesia de la casa».
Després del piscolabis, en Moisés ens convida a anar a dinar a ca seva: més ceviche, en aquest cas, d’un saborosíssim «filete de toyo» i un «arroz con pato y papa a la huancaína». Tot ben acompanyat per un agradós «clarito» i una sèrie de tassons de cervesa «Pilsen Callao Rubia».
 |
Amb membres de la família Moreno,
abans de dinar a can Moisés Moreno Romero |
Cinquè dia estada meva a Piura
L’endemà del 56è aniversari de l’ordenació sacerdotal d’aquella fornada capellanívola mallorquina del Maig del 68 en el segle passat, constituïda per la nostra promoció d’una quinzena de condeixebles, m’arriba la felicitació del bon amic porrerenc Guillem Morlà Adrover, esdevengut santjoaner.
Via whatsapp, em desitja molts d’anys i em demana que, si pas per la plaça d’Armes de la ciutat de Piura, li enviï alguna fotografia del Palau arquebisbal. Li fa molta d’il·lusió tornar a veure l’indret on treballa durant sis mesos l’any 1969:
«Estava a prop de la catedral. Hi havia una plaça al costat. Feia cantonada. Hi havies de pujar uns escalons per entrar-hi. Anava a la plaça veïna a comprar el diari cada dia, si no venia a l’oficina un d’aquells nins venedors que aleshores hi havia. Cada dia hi anava els matins a fer unes hores de feina. L’arquebisbe era Hinojosa Hurtado d’Arequipa. El seu secretari monsenyor Camacho no me queia massa bé o jo a ell. Desconfiava sempre de mi», em diu.
Li dic que el Palau arquebisbal, lluny de la plaça d’Armes (o plaça Major com anomenen ara), em diuen que està situat al carrer Fortunato Chirichigno de la ciutat de Piura, i que miraré d’arribar-hi avui mateix... (Arribat a aquest indret, m’adonaria que no és el Palau arquebisbal sinó el Seminari Sant Joan M. Vianney)
Continua manifestant-me:
«En canvi, amb l’arquebisbe sempre ens duguérem molt bé. Fèiem sa xerradeta diària i me contava coses. Ell sí que se fiava de mi. Me va nomenar al poc temps Notari Eclesiàstic. Com anècdota record que se presentà perquè firmàs uns papers de secret i confidencialitat. Al final prescindí de la formalitat i va rompre els papers dient: no té sentit que te faci firmar si som jo que t’ha elegit perquè he volgut.»
Fent-li a saber, al bon amic Guillem Morlà, que és el primer que la rep, li faig arribar l’enllaç a la meva darrera crònica peruana 2024, que inclou aquests primers dies meus a Piura. «Ara llegiré el teu blog, cosa que faig a gust cada vegada que hi afegeixes coses noves. Gràcies!»
Amb el cotxe de Moisès, germà de na Zully, m’adreç al centre de la ciutat de Piura, on vull fer-hi algunes gestions. Entre d’altres, aquesta que m’assenyala el bon amic porrerenc Guillem Morlà. És un dels companys mallorquins que coneix Perú, per haver-hi treballat durant un temps com a seglar cooperant a finals de la dècada dels anys seixanta del segle passat, de manera molt intensa a uns 25 km de la ciutat de Sullana, a San Jacinto, més coneguda com «Cerro Mocho», situada al marge dret del riu Chira, dins el departament de Piura.
Fetes les fotos comanades, en el mateix cotxe de Moisès ens dirigim cap a Catacaos amb la idea d’anar-hi a dinar. Al restaurant famós «Señor Chicherío» assaborim un bon plat de menjua «cataquense», regada amb un bon «clarito» servit en «potito» o «cojudito», petit tassó de carabassa característic d’aquesta contrada nordenca...
Sisè dia estada meva a Piura
Mentre som aquí, al Perú, pens que hauríem de tornar a posar fil a l’agulla en l’assumpte relacionat amb els tràmits burocràtics necessaris per obtenir la condició d’associació cultural amb capacitat de col·laborar amb entitats de l’hemisferi Sud.
Des de Piura estant, mir de posar-me en contacte amb companys i companyes de Mallorca que consider que s’hi podrien implicar. Els convid a posar-s’hi de debò, a l’espera que m’arribin a respondre en positiu.
«Hola, bon amic i company de Seminari:
Des del Perú estant, vull informar-te que el proper mes de juliol tenc programat d’arribar fins a les plantacions de cacau que la cooperativa AllimaCacao, gestionada pel bon amic peruà Roberto Acuña (+51 986 881 364) manté en activitat a la regió amazònica nord-peruana de Tarapoto, en substitució del cultiu de coca per a narcotraficants...
Com saps, es tracta d’una iniciativa social que, durant tres anys seguits rep el suport del Govern de les Illes Balears. Ho puc comprovar personalment l’any 2020, cosa que hores d’ara no resulta factible, per manca d’entitat que el sol·liciti.
Abans de partir cap al Perú, vaig mirar de trobar qui pogués ajudar-nos, des de l’Administració autonòmica estant, a fer-hi les gestions relacionades amb la modificació dels estatuts que la nostra associació cultural Amics del Seminari va aprovar en assemblea general l’any passat. Es tracta d’unes gestions que vaig iniciar, però que toparen amb la dificultat d’obtenir «la signatura digital» de representants de l’entitat. I que, per aquest motiu, varen quedar paralitzades amb el meu viatge perllongat al Perú.
Pens que entre tots quatre, Toni Colomar, Macià Llabrés, Domingo Mateu i Joan Bonet, amb l’ajuda de la funcionària vilafranquera Margalida Barceló Nicolau (+34 666 780 729), del funcionari marratxiner Joan Fortuny Jariego (+34 645 658 421) i de la directora general de Cooperació i Immigració Cati Albertí Victory (+34 670 530 064), podríem avançar en la consecució del reconeixement oficial, reiniciant-hi les gestions de bell nou, de manera que arribin a bon port, com més aviat millor.
Per això, voldria demanar-te si no t’hi posaries en contacte, amb els tres funcionaris, per tal de rebre’n les orientacions més escaients, a fi i efecte de tramitar-ho de la manera millor possible, ja que no m’és possible fer-ho, a mi, des de tan lluny estant.
T’agrairé qualsevol esforç que facis en aquest sentit.
Moltes de gràcies, bon amic i company de Seminari.
Una abraçada, Cil Buele
NOTA: T’ADJUNT ELS 5 DOCUMENTS QUE VAIG TRAMITAR A PRINCIPIS D’ANY»
A l’espera de rebre alguna resposta, continuo duent a terme la programació de la meva estada perllongada al Perú, més concretament al barri de Sant Martí on vaig treballar durant dos anys seguits en la dècada dels anys 70 del segle passat.
Juntament amb na Margarita, na Zully i en Pepe, tres germans de pare d’aquesta família piurana Moreno que m’acull tan esplèndidament (Mogollón i Romero), m’acompanyen a recórrer el barri de Sant Martí, en la mototaxi d’en Pepe.
Començam per l’Avinguda San Martín, on està situada la casa que les Germanes de la Caritat mallorquines ocupen durant els anys de treball intens en la barriada marginal. Hi viu altra gent. Però hi mantenen el rètol indicatiu «HH de la Caridad Av. San Martín 740» a la façana pintada de blau, que les recorden amb molt d’afecte.
Els propietaris actuals m’atenen molt amablement i deixen que ens fotografiem, com a record del meu pas per aquest indret que em ve a dir tantíssimes coses del temps passat en aquest barri piurà...
Les dues germanes de pare, Zully i Margarita Moreno, es fotografien amb la germana de l’antiga professora de l’Escola parroquial, Maria Feria, davant la façana de la casa familiar d’aquesta.
M’atur a saludar-la en l’altra casa on ara viu. La record molt bé i la hi veig igual, fàcil de reconèixer malgrat el temps transcorregut. Ens alegram tots dos de retrobar-nos, després de dècades de no haver-nos vist. Va en cadira de rodes, segons diu, per una caiguda fortuïta de temps enrere. Lamenta no poder convidar-me a prendre res. Li agraesc ben molt haver tengut la sort de poder saludar-la.
L’avinguda on viuen les Germanes de la Caritat a la dècada dels anys 70 del segle passat no pareix la mateixa. Altre temps sense asfaltar, amb pols, terra, clots i pedres, avui dia apareix molt ben condicionada amb rajoles i jardineres que l’embelleixen a les totes.
No gaire lluny d’aquesta casa es troba la que vaig emprar jo com a vivenda. Feta construir pels bons amics mallorquins Joan Riera Fullana i Paco Suárez Riera, continua en molt bon estat, ocupada suara mateix per una família, el membre de la qual em recorda que ja m’hi ha vist en una altra ocasióanterior... Quina bona memòria que manté la gent d’aquest país!
Quan m’atur a saludar una de les veïnes del costat de la casa, que continua residint-hi des de fa més de mig segle, m’adon, pel que m’indica un dels seus fills, que la velleta Bernardina ja ha perdut el capet i que, a diferència de quatre anys enrere quan ens feim una foto tots tres amb l’altra veïna (que ja és morta), suara mateix ja no es troba en condicions de reconèixer-me ni de parlar-me. Amb tota la pinte d’un alzhèimer que l’afecta!
D’aquí partim en la mototaxi d’en Pepe cap a la municipalitat Veintiseis de Octubre, en què s’ha convertit aquest districte, disgregada de la central piurana, des de fa pocs anys. Em sorprenen les instal·lacions municipals, farcides de personal que hi treballa en taules força acaramullades i en espais ocupadíssims pels mobles, estris i gent que s’hi troba per un motiu o un altre.
Presidida la instal·lació municipal per les tres banderes que hi flamegen a les totes, la peruana al centre, flanquejada per la piurana i la distrital, duu tots els aires d’una institució jove, animada, engrescada, marcada pels representants de les diverses formacions polítiques a les quals pertanyen els 7 regidors i 4 regidores presidits per l’alcalde. En total, una dotzena de representants municipals.
Després d’un temps llarg d’espera fent coa, na Zully és atesa per un dels funcionaris que li atorga el document que hi ha anat a sol·licitar, per fer-se creditora de l’impost que la família ha de pagar a la Municipalidad Distrital de Ventiseis de Octubre pel bé immoble on habita.
Tornam a peu cap a casa. Dinam. I a fer noneta me’n vaig.
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
