Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Chiclayo. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Chiclayo. Mostrar tots els missatges

dissabte, 14 de novembre del 2026

Visita del papa Lleó XIV a Perú (04): viatge del papa a Cajamarca

     Ahir em vaig perdre el seguiment en directe de la tercera jornada de divendres, la que el papa Lleó XIV va passar a Perú, Chiclayo i Pimentel. Així i tot, faig comptes de reprendre-ho "a posteriori" repassant informacions publicades en àmbits diversos.

    Sortosament avui he pogut romandre atent per més temps davant la pantalla de televisió per seguir fil per randa, a través de LATINA NOTICIAS, la quarta jornada del dissabte, la que passa a Chiclayo i a Cajamarca, a localitat andina de Santa Cruz de Succhabamba, i a Zaña.

    He gaudit a les totes de veure imatges i d'escoltar les paraules encoratjadores d'un papa que porta dins el cor totes aquelles terres i i tota la gent que les treballen. No se n'oblida.

    Primerament, he seguit la jornada sabatina ha començat amb la cerimònia de la coronació de la Verge Maria a la catedral de Chiclayo - d'on va ser bisbe durant prop de 9 anys -. Se'l veu entregat a la seva gent. Amb ganes de romandre-hi proper. Sense presses. Tranquil·lament. Durant unes jornades que, ho miris com ho miris, li han de resultar feixugues de tan atapeïdes.

    Tot seguit, s'ha traslladat en helicòpter de la Força Aèria Peruana fins a l'esplanada improvisada a la localitat andina de Santa Cruz de Succhabamba a uns 135 km de la ciutat de Chiclayo. Hi ha arribat a les 4 del capvespre, hora mallorquina.

    He de reconèixer que m'han emocionat moltíssim les escenes que he pogut presenciar en la pantalla. Es tracta d'un antic missioner agustí que, essent bisbe avesat a visitar aquesta gent que resideix al capcurucull de les muntanyes antines, un bon dia és cridat a Roma pel papa Francesc amb l'encàrrec d'ocupar-se del Dicasteri per als Bisbes, l'organisme de la Cúria Romana que s'encarrega d'assistir al papa en el nomenament de bisbes i en l'organització diocesana de l'Església llatina, és a dir l'autoritat màxima dins l'episcopat catòlic. 

    El bisbe Robert Francis Prevost Martínez aleshores els promet que hi tornarà, a Santa Cruz. I, de fet, és avui quan compleix aquesta promesa, no ja com el seu bisbe, sinó com a papa, cap suprem de de tota l'Església catòlica.

    Esdevé tot un gest que diu molt del seu tarannà tan procliu a romandre més a prop de la gent senzilla i pobra que no de la més rica i benestant.

    També m'ha arribat molt endins que, trobant-se a la costa peruana, hagi volgut posar peu a la costa andina, en terres cajamarquines. Les duc molt endins per motius diversos. N'he visitat contrades diverses. 

    Algunes es troben lluny de Santa Cruz (200 km?) com és el cas de Celendín, Cajamarca, Cascas o Contumazá. D'altres, com Chota on tenc gent coneguda i on nasqué el president de la República Pedro Castillo, es troben bastant més a prop (60 km).

    La missa que ha concelebrat amb gran quantitat de bisbes i capellans ha finalitzat cap enllà les 6 del capvespre (hora mallorquina), iniciant-hi el retorn en helicòpter cap a la ciutat de Chiclayo d'on té programada visita a Zaña (que també m'interessa moltíssim seguir de prop).

    Durant la retransmissió televisiva he tengut oportunitat de veure-hi el frare agustí que ens atengué la mar de bé l'any passat a la casa convent de Trujillo quan el visitàrem, P. Ramiro Castillo Castro, OSA, i també el bisbe de Chulucanas, monsenyor Cristóbal Mejía, que vaig tenir oportunitat de saludar quan m'hi vaig fer present i m'explicà la vida i miracles de l'agustí P. Prevost.

    No així el bon amic periodista que ens acompanyà com a guia per tot el territori. Malauradament em diu que es troba ingressat a l'hospital per "dengue".

    Tampoc no m'ha faltat qui m'envia un escrit - atribuït al papa Lleó XIV - segons el qual aquest s'excusa de no haver pogut anar a visitar la regió de Piura...

dijous, 12 de novembre del 2026

Visita del papa Lleó XIV a Perú (02): amb encontres protocol·laris d’un cap d’estat

Lleó XIV, el 267è papa de l’Església Catòlica és el cap d’estat de la Ciutat del Vaticà des de la seva elecció el 8 de maig de 2025. Conseqüentment té les tres nacionalitats: l’estatunidenca, la peruana i la vaticana. Es converteix així en un cas inusual de papa amb múltiples nacionalitats civils reconegudes oficialment en el sentit modern del terme.
   
 Les imatges retransmeses per youtube evidencien que s’hi mou a gust, en aquest àmbit institucional tan complex i divers. Se’l veu tranquil, serè, somrient, com a peix dins l’aigua. Amb tendència a atendre primordialment els sectors de la població més vulnerables. 

 A més d’informar-me com faig habitualment a través de Vatican News  he mirat de cercar i trobar opinions entre les meves amistats peruanes sobre aquesta visita papal: a la quarantena de persones del Perú amb les quals em comunic sovint, els he demanat que em diguin com la veuen i la viuen. 

 Des del primer moment he anat rebent respostes que em fan besllumar un cert interès a comunicar-me’n l’opinió, el parer, els sentiments, les crítiques, els elogis, les incomprensions o simplement les poques ganes de dir-hi la seva. Esper que tot plegat serveixi per ajudar a fer-ne una valoració una mica més completa i objectiva que la que puguem obtenir a través dels canals informatius convencionals més professionals. 

 Es tracta en aquest cas d’aportacions de gent senzilla: pares i mares de família, cambrers, mestres, guies turístics, directors de centres, religioses, alguns eclesiàstics, dos bisbes. A mi, de bon començament m’han xocat moltíssim les aparicions tan perllongades del papa Lleó XIV juntament amb la presidenta de la República de Perú, Keiko Sofía Fujimori Higuchi: a l’aeroport durant una bona estona, al palau presidencial o al Teatre Nacional durant unes altres estones llargues. 

 Per afegitó em diuen que el proper dia 15 la presidenta se’n va a la Xina i deixa el papa a Perú com aquel qui diu "abandonat". Males llengües difonen que ho fa per evitar-s’hi reprimendes papals tant o més dures que la que Lleó XIV li envergà, al president argentí, Javier Gerardo Miley.

 També m’assenyalen que un dia com aquest la presidenta Fujimori ha arribat tan tard a l’aeroport internacional de Lima Callao que l’avió papal ha hagut de fer voltes i més voltes durant una estona llarga, fins que se l’ha vista arribar ben acalorada.
   
 Pel que he pogut veure i notar durant les tres primeres hores de seguiment, m’ha semblat que es tracta d’una visita papal que commou moltíssim a moltíssima de gent. És una visita molt desitjada. Hi ha una gran expectativa i molta d’emoció per l’arribada d’aquest papa a Perú. 

 Qui més qui manco se sent gent privilegiada pel fet de poder assistir a una missa celebrada amb el papa. Són molts els que ho consideren una gràcia divina, i esperen que pugui animar la gent a caminar per un Perú tan necessitat d’esperança. 

És el que em comunica la bona amiga piurana Z.A.M. quan em dịu que "El papa ha tengut una rebuda apoteòsica i ella ha tengut l'oportunitat de veure'l de prop quan pujava al Papamòbil per recórrer els carrers de Lima fins arribar al Teatre Nacional on ha fet el seu primer discurs". 

 Em conten que fins i tot de països veïns com Equador, Bolívia, Colòmbia o Xile també s’ha desplaçat molta de gent a Lima. Creuen que el més emocionant de tot ha de ser la seva arribada a la diòcesi de Chiclayo divendres, al tercer dia, on treballà com a bisbe durant prop de 10 anys a la dècada dels anys 80. 

 D’altres afirmen que ja voldrien prendre part en alguna de les activitats programades amb motiu de la visita papal, però que el seu estat de salut no els permet d’assistir-hi i ho lamenten moltíssim. Com és el cas d'un bon amic "chiclayano" que s'ha hagut de quedar a casa - com puc veure'l fotografiat - per mor d'haver estat afectat pel "dengue" (E.E.A.).
 

Visita del papa Lleó XIV a Perú (01): una visita molt esperada

M’interessa moltíssim seguir al màxim aquesta visita papal que, esper, pot dur algunes conseqüències molt valuoses, no solament per al Perú sinó també per al conjunt de l’Església catòlica i de la societat mundial. És «el viatge apostòlic» que mir amb moltes més ganes i amb un grau molt alt d’esperança. 

Per a mi, Lleó XIV és el papa que necessita el segle XXI: un eclesiàstic nascut al Nord, modelat al Sud i retornat al Nord com a papa. Un papa que,  a més d’això, també manté una ascendència familiar racialitzada. De manera que, lluny de pertànyer al sector de la població nord-americana blanca, protestant i de parla predominantment anglesa, per part de la seva padrina materna és membre d’una d’aquelles famílies considerades com a «criolles de Louisiana» negres, catòliques i de parla predominantment francesa. 

 L’any passat vaig voler recórrer els quatre indrets on va treballar anys enrere el missioner agustí Robert Francis Prevost Martínez: Chulucanas, Trujillo, Chiclayo i Callao. I me’n vaig dur molt bona impressió: els seus 20 anys de treball a Perú com a missioner, com a formador, com a rector i com a bisbe han deixat petjades inesborrables que han transformat moltes de les realitats que hi trobà quan hi arribà l’any 1985. 

 Això em duu a pensar (esper que no sia ingènuament) que també pot arribar a transformar algunes de les realitats amb què s’ha trobat com a papa i cap suprem de l’Església catòlica. Els qui em coneixen més de prop saben que, faci el que faci i digui el que digui Lleó XIV, li mantendré la meva confiança total almanco fins al dia 31 de desembre de l’any 2028...

Assegut davant la pantalla del meu ordinador domèstic, a les 23 hores del dia de Sant Martí a Mallorca (a les 17 hores peruanes) veig que aterra l’avió Airbus A330-200 d’Aerolíneas Argentinas amb la inscripció PONTIFEX MAXIMUS i les banderes de Perú i del Vaticà a l’aeroport internacional Jorge Chavez de Lima Callao que hi trasllada el papa Lleó XIV, després de cinc hores de vol des d’Argentina a Perú. Tothom qui vulgui pot seguir-ne les imatges en directe, gràcies a la informació que m’ha passat Micaela Álvarez Calmet – la filla d’Elvira Calmet i Anselm Álvarez (qepd), segons la qual youtube informa de manera que pugui seguir-ho tot en viu i directe.

dimarts, 13 de maig del 2025

Algunes dades biogràfiques del papa Lleó XIV

BIOGRAFIA CRONOLÒGICA DEL PAPA LLEÓ XIV

És elegit papa, a l’edat de 69 anys, quan en duu 43 de sacerdot, com a frare agustí, 11 anys de bisbe peruà, i només un any i mig de cardenal...

Com que del cardenal nord-americà Robert Francis Prevost Martínez, O.S.A., no en sé res de res, em pos a cercar dades més detallades sobre la seva biografia.
M’hi empeny, sobretot, la gran allau de preguntes que m’arriben, sobre si el conec o hi he treballat, al Perú. Sempre hi he de dir que no, que no el conec, ni he tengut cap ocasió de col·laborar-hi. Això sí, encara que en èpoques distintes, tots dos treballam en dues diòcesis veïnes i, fins i tot, en el mateix departament (Piura): ell, primer a Chulucanas com a missioner i rector de parròquia,  i després com a bisbe de Chiclayo; jo a la diòcesi de Piura, només com a rector de parròquia.


N’arrib a arreplegar aquestes dades sobre el personatge:

1. INFÀNCIA I JOVENTUT

- Robert Francis Prevost Martínez neix a Xicago (Illinois-EUA) el 14 de setembre de 1955 (19 dies abans que jo ingressi al Seminari diocesà de Mallorca a l’edat de 10 anys!)
- D’avis materns, tots dos descrits com a negres o mulats (haitians?), és fill de pare amb ascendència francesa i italiana, Louis Marius Prevost, i de mare amb ascendència espanyola, Mildred Agnes Martínez. Té dos germans, Louis Martin i John Joseph.
- Passa la seva infantesa i adolescència amb la seva família i estudia primer en el Seminari Menor dels Pares Agustins, completant-ne els estudis secundaris el 1973 (quan em trob de missioner pel Burundi, a l’Àfrica Central).
- Creix dins l’orde de Sant Agustí on l'1 de setembre de 1977, a l’edat de 22 anys, ingressa en el noviciat (el meu darrer any sencer d’estada al Perú). És l’any en què obté una llicenciatura en matemàtiques a la Universitat de Villanova.
- Fa la seva primera professió el 2 de setembre de 1978. (l'any en què deix de treballar al Perú i me'n torn cap a Mallorca). I els vots solemnes el 29 d'agost de l’any 1981 (el meu darrer any sencer com a rector de la parròquia de l’Encarnació, a Palma).
- És ordenat sacerdot a Roma el 19 de juny de 1982 al Col·legi Agustinià de Santa Mònica, per monsenyor Jean Jadot, pro-president del Pontifici Consell per als No Cristians, avui Dicasteri per al Diàleg Interreligiós (catorze anys després que jo en som ordenat capellà a Mallorca; i cinc mesos després que celebr i presidesc la darrera missa a la parròquia de l’Encarnació, abans de casar-me amb Lina Company).
- Obté un títol de Màster en Divinitat a la Catholic Theological Union de Chicago (1982); i la llicenciatura (1984) i el doctorat (1987) en Dret canònic per la Universitat Pontifícia de Sant Tomàs d'Aquino, a l’Angelicum de Roma.

2. MISSIONER AL PERÚ, DURANT 22 ANYS

- Mentre prepara la seva tesi doctoral, és enviat a la missió agustiniana de Chulucanas, Piura, Perú l'any 1985. Exerceix com a canceller de la Prelatura territorial i prior del Vicariat de Chulucanas, de 1985 a 1986, (mentre m’estic afanyant a combatre el limfosarcoma maligne que afecta la vida de la meva esposa Lina).
Chulucanas és una ciutat del nord del Perú, capital de districte, ubicada en el departament de Piura, a una cinquantena de quilómetres de la parròquia piurana on treballam els capellans mallorquins.
- Dos anys després, passa als Estats Units i és nomenat Director de Vocacions i Director de Missions per a la Província Agustiniana "Mare del Bon Consell" a Olympia Fields, Illinois (EUA) (1987-1988) (l'any mateix en què mor ma mare).
- Torna al Perú i s'incorpora a la missió de Trujillo com a director del projecte de formació comuna per als aspirants agustins dels vicariats de Chulucanas, Iquitos i Apurímac (l'any mateix en què mor la meva esposa Lina Company). 
Durant onze anys seguits exerceix els càrrecs de prior de la comunitat (1988-1992), director de formació (1988-1998), i, en l'arxidiòcesi de Trujillo, vicari judicial (1989-1998) i professor de Dret Canònic, Patrística i Moral en el Seminari Major "Sant Carles i Sant Marcelo". 
Li confien també l'atenció pastoral de la nostra Senyora Mare de l'Església, més tard parròquia amb el títol de Santa Rita (1988-1999) a la perifèria pobra de la ciutat. I esdevé administrador parroquial de la nostra Senyora de Montserrat (1992-1999)

No em puc estar de recordar que és al mateix seminari on, un grapat d’anys abans, hi arriba l’1 de març de 1959 (quan jo estic fent el quart curs d'Humanitats al Seminari diocesà de Mallorca) el primer grup de missioners mallorquins comandats per mossèn Miquel Fernández. Són els quatre primers capellans diocesans de Mallorca que, en grup, després de fer un curset intensiu de preparació a Madrid, enfilen rumb a Sud-amèrica. Sempre he recordat molt bé tant el fet com els personatges: Miquel Fernández Bosch, Antoni Lliteras Massanet, Ferran Bonnín Aguiló i  Sebastià Planas Llabrés de Jornets. Se’n van a treballar al Seminari de Trujillo, a uns 500 km al nord de la ciutat de Lima, la capital del Perú. Després s’hi anirien afegint-ne d’altres, de companys mallorquins.

- El P. Prevost se’n torna als Estats Units l’any 1999, i és elegit provincial de la província agustiniana de Chicago assumint-ne el càrrec el 8 de març (el mateix any en què mor mon pare 7 mesos després, i jo començ a exercir-me com a conseller de Cultura i Joventut al Consell de Mallorca i com a diputat al Parlament de les Illes Balears).
- L’any 2001 s’exerceix com a prior general dels agustins durant 12 anys seguits: primer, per un mandat de sis anys, i llavors torna a ser elegit, per a un segon mandat de sis anys l’any 2007.
- Del 2013 al 2014, és director de formació al Convent de Sant Agustí de Chicago, així com primer conseller i vicari provincial de la Província de Nostra Mare del Bon Consell, que cobreix el mig oest dels Estats Units.

3. BISBE DE CHICLAYO, DURANT 8 ANYS

- El 3 de novembre de 2014, el papa Francesc nomena el P. Prevost com a administrador apostòlic de la diòcesi de Chiclayo i bisbe titular de Sufar. Rep la seva consagració episcopal el 12 de desembre de 2014, i el 26 de setembre de 2015 és nomenat bisbe de la diòcesi de Chiclayo.
- Dins la Conferència Episcopal del Perú (CEP) entre 2018 i 2023, Prevost forma part del consell permanent per al mandat del 2018 al 2020. N’és el vicepresident segon...
- El 13 de juliol de 2019, Prevost és nomenat membre de la Congregació per al Clergat. El mateix any és elegit president de la Comissió d'Educació i Cultura. També és membre de la direcció de Càritas Perú...
- El 15 d'abril de 2020 és nomenat administrador apostòlic del Callao al Perú, (en plena pandèmia) i el 21 de novembre del mateix any, el papa Francesc el nomena membre de la Congregació per als Bisbes
- El 30 de gener de 2023, el papa Francesc el nomena prefecte del Dicasteri per als Bisbes, amb efectes del 12 d'abril, amb el títol d'arquebisbe-bisbe emèrit de Chiclayo.

4. CARDENAL DIACA, DURANT UN ANY I 8 MESOS

- El 9 de juliol de 2023, el papa Francesc anuncia que té previst nomenar-lo cardenal en el consistori del 30 de setembre. En aquest consistori és nomenat cardenal diaca de Santa Monica degli Agostiniani. (Ara fa només 1 any i 8 mesos).
- Ha estat president de la Comissió Pontifícia per a l’Amèrica Llatina...

5. PAPA, DES DEL 8 DE MAIG DE 2025

- Robert Francis Prevost Martínez, O.S.A. és elegit pel conclave de cardenals com el 267è papa de l’Església Catòlica Romana el 8 de maig de 2025. Es converteix en el primer pontífex estatunidenc i peruà. Escull el nom de Lleó XIV.
- Es diu i comenta que el cardenal Pietro Parolin, nomenat pel papa Francesc el 31 d’agost de 2013 secretari d’Estat de la Santa Seu, el dicasteri més antic dins la Cúria romana, en veure que progressa rapidíssimament l’increment de vots al seu favor durant el conclave, demana als seus votants que es posin a favor del cardenal Prevost...
- Sembla que Prevost és i vol comportar-se com un papa de consens entre progressistes i conservadors. Té una destacada trajectòria missionera, pastoral i doctrinal. Uneix les seves arrels nord-americanes amb una experiència llatinoamericana. 
- Diuen i comenten que parla amb fluïdesa relativa anglès, espanyol, italià, francès, portuguès, llatí, alemany i quítxua. La seva trajectòria combina una formació acadèmica profunda amb una dedicació pastoral a Amèrica Llatina, reflectint el seu compromís amb l'Església i el seu servei a les comunitats.

Tant de bo, dic jo i no em cans de repetir, pregant Déu per pa i per sal:
Que aquest papa Lleó XIV, que prové del Nord i del Sud, pugui dur a la pràctica tot quant sap i tot quant vol, sempre en profit i benefici d'un evangeli anunciat i compartit amb els més pobres. Que mai no hi defalleixi. I que arribi a perdurar en el temps, almanco durant dues dècades seguides...
M'alegra veure que hores d'ara comptam amb un Papa tan missioner al Perú, que arriba a fer-se present i a treballar en indrets tan diversos com: Chulucanas, Chiclayo i Trujillo, a la costa Nord. Callao i Lima, la capital del Perú. Iquitos, a la selva amazònica peruana. I Apurímac, regió situada al Sud, en plena serra andina del Perú.
Segur que s'hi ha deixat "evangelitzar pels més pobres del país..."