Concert benèfic a Binissalem, a favor del Perú

      Trobant-me al Perú, m’arriba la notícia que un grup de persones voluntàries de la vila mallorquina de Selva (s’estimen  més romandre dins l’anonimat), es proposen de recaptar fons per a dos microprojectes de cooperació solidària  que hi mantenim oberts a la selva amazònica peruana i a la costa peruana de l’oceà Pacífic: la Cooperativa Agraria Allima Cacao de Chazuta (Tarapoto) i la Comunidad de Niños Sagrada Familia de Ventanilla (Lima).
    Durant les festes de Nadal 2025, munten un Mercadet Solidari. Amb la venda dels productes elaborats i d’altres aportacions voluntàries, aconsegueixen d’arreplegar 508 €. 
    L’endemà mateix hi són lliurats, a les mans de Miguel Rodríguez Candía, reconvertits en 2.000 sols peruans. És el responsable d’iniciar l’ampliació d’un menjador per a més de 1.000 infants acollits a la «Comunidad». 

Schola Cantorum Amics del Seminari de Mallorca

    No contentes amb això, s’animen a organitzar un «Concert Benèfic» a l’església parroquial de Binissalem. L’orienten cap a les mateixes finalitats. 
    N’elaboren un programa magnífic: un «Recital de poesia» i dues intervencions corals: l’«Schola Cantorum d’Amics del Seminari de Mallorca» juntament amb la «Coral 3x4 de Binissalem».
    Ho fan diumenge, 11 de gener de 2026, a les 18 h. El temple binissalemer s’omple de gent delitosa de participar en aquest acte cultural i solidari. Aconsegueixen d’arreplegar-hi 1.780,82€. 
    Són enviats directament, a través de WesternUnion, als destinataris peruans.
    Quan aquests se n’assabenten, no s’estan d’agrair aquesta mostra de solidaritat efectiva, amb la qual podran dur a terme dos projectes senzills, per a la gent d’allà molt costosos, que han de permetre treballar millor l’elaboració de xocolates produïts amb el cacau i millorar les condicions d’acollida de més de mil infants en situació de desprotecció familiar.

Programa del concert benèfic a Binissalem

    El més valuós de tot plegat, més que la quantitat (que resulta magnífica!), és la qualitat d’una relació solidària com aquesta: permet besllumar, enmig de tantes situacions enfosquides arreu del planeta, la construcció d’un altre món possible, basat en la cooperació respectuosa amb la dignitat humana.

2 microprojectes pendents: conxadora/refinadora de cacau, a Tarapoto; i cuina per a "Comunidad de Niños", a Lima

     M’alegra ben molt veure que, a Mallorca, hi ha qui s’afanya a treballar incansablement per aconseguir finalitzar el finançament de dos microprojectes de cooperació solidària que miram de dur a terme, des de La Roqueta, en plena selva amazònica peruana i en barriada perifèrica de Lima, Ventanilla.
    Es tracta d’aconseguir, com més aviat millor, una «conxadora/refinadora de cacau més potent que l’actual», per tal que les dones que treballen a la Cooperativa agrària Allima Cacao de Chazuta (Tarapoto) puguin elaborar xocolates i productes diversos derivats del cacau i del majambo, destinats a l’exportació, amb mitjans més eficients.
    Pel poc que en sé mentre encara em trob a la ciutat de Lima, després de muntar un Mercadet Solidari a la vila mallorquina de Selva, han programat un concert a l’església de Binissalem, encaminat a aquesta finalitat, per a l'11 de gener de 2026, a les 18 h.  

Anunci del concert a Binissalem, pel Perú

També, per col·laborar en el manteniment d’una iniciativa molt singular que em té enormement captivat: «La Comunidad de Niños Sagrada Familia», que, per iniciativa de Miguel Rodríguez Candía, aixopluga, alimenta, manté i educa 1.108 infants de famílies desprotegides, al districte de Ventanilla, als afores de la ciutat de Lima.
    Tarapoto, a la selva amazònica peruana, i Ventanilla, als afores de la capital peruana, són les dues destinacions concretes d’aquests 4.000€ + 2.000€ que miram de recaptar, com més aviat millor, entre la gent de Mallorca, i com a regal de Reis per a aquests dos indrets del Perú.

«Comunidad de Niños Sagrada Familia», a Ventanilla (Lima)

 
    Sempre que viatj al Perú i pas pel districte limeny de Puente Piedra, faig tots els possibles per visitar una de les iniciatives més admirables que conec, pel que fa a l’acollida desinteressada, voluntària i compromesa d’infants desprotegits.

    Des que en faig la descoberta el mes de maig de l’any 2020 , m’hi som atansat en tres ocasions.
    Cada vegada que hi vaig i ho veig, me’n surt molt més colpit, impressionat, bocabadat, meravellat,  de trobar-me davant un dels veritables «miracles» que es produeixen avui dia damunt d’aquest planeta nostre: l’acollida amorosa, tendra, alhora que exigent i disciplinada, de més d’un milenar d’infants desprotegits familiarment, que hi troben aixopluc indescriptible.
    Gràcies a la tasca que hi desplega, des de fa dècades, el laic compromès en la Teologia de l’Alliberament, de nom Miguel. No conec cap altra iniciativa solidària tan consistent, ferma, desenvolupadora de la personalitat individual i col·lectiva com aquesta, enlloc.

    L'ocasió darrera, l’any 2025, em serveix per veure que, lluny de romandre dins la inactivitat o la monotonia, hi continuen desplegant iniciatives innovadores que ultrapassen els límits físics d’unes instal·lacions cada cop més consolidades al districte limeny de Ventanilla, Lima-Nord.
    No conforme en ampliar-ne l’àmbit d’actuació fins a la mateixa selva amazònica peruana, on s’ha abocat a construir-hi cases de fusta per a persones d’edat avançada – me’n mostra l’adquisició recent de maquinària que hi transportarà un dia d’aquests, per facilitar-ne la tasca -; també pensa en projectes de col·laboració a Piura, al nord del Perú, facilitant-hi una perforació de terrenys encaminada a obtenir aigua per a les poblacions que en pateixen les mancances.

    Per a mi, que el més admirable de tot plegat, és la seva convicció profunda de ser estimat per un Déu que, en Jesús, «el seu Flaco», l’encamina, l’orienta, l’enforteix, li fa confiança i el protegeix de qualsevol possible mal que pugui caure damunt d’ell.
    El seu parlar i, sobretot, la seva praxi quotidiana indefectible, transpua grans dosis d’aquella religiositat popular peruana, tan profundament arrelada en la població més senzilla i modesta del país andí.

    Vivim  en ple estat d’Emergència nacional decretada pel nou govern peruà.  L’extorsió està a l’ordre del dia, i no passa setmana que no es faci pública la notícia d’alguna persona assassinada per aquest motiu. 
    L’Estat d’Emergència nacional a Lima i Callao sembla que no serveix gaire, perquè així i tot, se’n continuen cometent, d’assassinats, un darrere l’altre.
    És molt generalitzada l’opinió que serà mal d'aturar aquesta violència desfermada! 
    És més, bona part de la joventut, l’anomenada Generació Zeta, i alguns altres sectors de la societat peruana, reclamen actuacions semblants a les de Bukele a el Salvador: mà dura, implacable, contra la delinqüència, amb presons molt més endurides que les existents hores d’ara al Perú. Que ja hi són molt dures!

    Davant d’un panorama tan fosc i negatiu, la Comunitat Infantil de Ventanilla apareix com una llum esperançadora d’un altre món possible, millor que l’actual, basat en el respecte cap a les persones i la natura, l’educació crítica individual i col·lectiva, la convivència pacífica en la diversitat, i la fe profundament arrelada en un Déu alliberador de tot mal.