Presentació a la parròquia de l'Encarnació del meu llibre "Mestís"

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE «MESTÍS. Memòria viva d’un negret mallorquí transhumant». PARRÒQUIA L’ENCARNACIÓ. Palma, 13 d’octubre de 2026

Vull començar agraint a la parròquia de l’Encarnació, i als seus màxims responsables – mossèn Guillem Vaquer i mossèn Bartomeu Suau -, l’interès mostrat en oferir-me aquest recinte per presentar públicament aquest llibre amb títol «MESTÍS. Memòria viva d’un negret mallorquí transhumant».

També vull agrair a qui n’ha fet possible la publicació física i material, la Impremta Muro que ha donat totes les facilitats, perquè un llibre maquetat i il·lustrat per Agustí Baró i Bauló pogués sortir a la llum pública de la manera com ho han aconseguit.

Finalment i sobretot vull agrair la presència vostra a un acte d’aquestes característiques. No sempre tenim l’oportunitat de dur-ho a terme.

Avui i aquí, a l’Encarnació, si vos sembla bé enlloc de parlar-vos del CONTENGUT d’aquest llibre, m’entren ganes de ficar-me en algun dels MOTIUS pels quals m’ha passat pel cap publicar-lo.

Podria dir-vos que me n’hi vénen TRES:

El primer. Són les moltes ganes que tenc de contar allò que he viscut durant els 37 primers anys de la meva vida a Mallorca, a Burundi i a Perú. Des que vaig néixer al carrer 31 de Desembre núm. 17, fins que vaig dir la darrera missa aquí mateix, al carrer Joan Munar 14, de Ciutat.

El segon motiu. Les indicacions i els suggeriments que em va fer arribar el bon amic manacorí JAUME SANTANDREU I SUREDA, a qui agraesc profundament les seves aportacions sucoses.

El tercer motiu per a mi és el més important. M’agradaria saber transmetre-vos, a la gent que heu acudit avui aquí a l’Encarnació que ara més que mai cal que ENS ENGRESQUEM TOTS PLEGATS DE BON DE VERES A GIRAR MOLT MÉS INTENSAMENT LA ULLADA CAP AL SUD.
    De manera que siguem capaços de trobar formes noves de col·laboració més activa.

    Em fa ganes de presentar-vos aquests CINC MICRO-PROJECTES DE COOPERACIÓ AMB EL SUD que hem llançat enguany: un a Mallorca, dos a Burundi i dos a Perú. SÓN CINC PETITS PROJECTES que en conjunt demanen 60.000 euros. El doble que l’any passat ens vàrem proposar, més o manco, i que vàrem aconseguir amb la col·laboració generosa d’uns dos-cents donants.

Començaria pel microprojecte de MALLORCA: 

CAN GAZÀ. Institut contra l’Exclusió Social. Fundació Jaume Santandreu i Sureda. Al barri palmesà del Secar de la Real. 

Quants n’hi ha dels aquí presents que hi hem acudit qualque vegada! Ho tenim molt a prop. És gent d’aquesta terra nostra, homes que, per un motiu o un altre, s’han vist i trobat en situació de marginació social profunda. L’obra iniciada per Jaume Santandreu, ara que ja no és entre nosaltres físicament, segueix incidint en aquest àmbit de la nostra societat.

Em sembla que tenim dues maneres molt concretes de girar-hi la ullada amb ulls més solidaris: visitant l’indret, fent-hi arribar el nostre suport personal i aportant-hi l’ajut econòmic que precisen per tirar endavant enmig de tantes dificultats com les que provoca el moment actual i, sobretot, el futur que s’acosta de manera que sembla imparable, amb més que probables polítiques dretanes incentivadores d’una exclusió social encara molt més gran i desastrosa.

Qui compra aquest llibre al preu de 18 euros, ha de saber que un mínim de 3 euros els arribarà. Fins que arribem a assolir la quantitat compromesa dels 1.500 euros. De moment, n’hi han arribat 750€ per aquesta via.

També pot fer transferències bancàries al compte corrent que s’indica al full adjunt. Millor si se’n fan de periòdiques o s’hi estableixen donacions cada cert temps.

Seguiria pels dos microprojectes de BURUNDI:

Els dos micro-projectes de cooperació solidària amb Burundi se centren en el que vol dur a terme la Parròquia de RABIRO, creada i mantenguda per Mallorca Missionera. A l’actualitat hi treballa el felanitxer Jaume Obrador Adrover.

Comptam amb el seu whatsapp i també amb el compte corrent on fer arribar directament les aportacions voluntàries per als seus plans i projectes. 

Es tracta de construir UNES ESCOLES en un indret allunyat de la seu central de la parròquia. S’anomena MUTARA. La vàrem visitar el mes de juliol passat. Hi vàrem veure que, amb aportacions de Mallorca, s’hi han aixecat edificis i construccions útils per a la comunitat. Hi manquen les escoles que mossèn Jaume Obrador està molt il·lusionat a aixecar-hi.

S’hi precisen 15.000 euros. Ara com ara, n’hi han arribat 209€.

Se n'encarreguen Esron Niyungeko i Régine Ndidiye. Al full adjunt dins l’exemplar del llibre adquirit, hi apareixen els comptes corrents on transferir les quantitats que considereu adients. També ho podeu veure al final d'aquest escrit.

Per poc que hi poseu, sempre resultarà profitós: un euro equival a 6.500 francs burundesos. Els treballadors de la parròquia, considerats individus privilegiats dins la regió, cobren 30 euros al mes 195.000 FB.

De mossèn Jaume Obrador Adrover, que sap que avui ens trobam aquí presentant aquest llibre, m’arriba aquesta nota que vos tramet: «Me pareix molt bé. I agrairé personalment a tots els qui ens facin arribar un donatiu. Moltes de gràcies».

El segon microprojecte de cooperació mallorquina amb Burundi se centra en dos grans nuclis de població femenina que promociona l’entitat Veïns Sense Fronteres (VSF)creada i mantenguda per la família de Jaume Obrador Soler (qepd): un a la ciutat d’Ngozi  i l’altre a la capital del país Bujumbura, als barris de Kamenge, Cibitoke  i Kanyosha.

Hi he pogut veure la molta i molt gran activitat que hi despleguen dues entitats locals, ABI-Burundi i ARIJA, que es coordinen amb VEÏNS SENSE FRONTERES.

    Al full de l’interior del llibre hi ha les dades referides als seus líders i representants, els titulars dels comptes corrents on fer arribar les aportacions de manera directa.

Ens hem proposat de lliurar-hi enguany 10.000 euros. Encara no n’han rebut cap.

Han de servir per enfortir les organitzacions d’unes dones que lluiten per sortir de la marginació en què viuen, bé sia servint-se de la cria d’animals domèstics, o la construcció de cases més habitables o en una formació professional més adequada.

Acabaria exposant-vos els dos micro projectes de cooperació amb PERÚ. 

    A tots dos resulta fàcil fer-hi arribar aportacions econòmiques directament. No solament mitjançant transferències bancàries, sinó també a través de locutoris o d’oficines de correus via WESTERNUNION. Com ja han fet alguns, i com haurien de fer pel cap baix una altra dotzena de persones...

Tots dos projectes són a la selva amazònica peruana: 

El primer és a Tarapoto, on les aportacions mallorquines vénen de molt lluny, gràcies a la col·laboració que hi va prestar FODESBA.

Darrerament, esperen les aportacions d’un micro-projecte de 20.000€ per organitzar cursos de capacitació i formació adreçats primordialment a les dones de la Cooperativa Agrària Allima Cacao. 

Ho precisen per continuar amb la dèria de substituir el cultiu de la coca destinada al narcotràfic pel cultiu del cacau i el makambo destinat a l’elaboració de xocolates i altres productes derivats.

Se n’encarrega Roberto Acuña Marín. N’apareixen les dades concretes al full adjunt i a les imatges d'abaix. 

Daquest micro-projecte de 20.000 euros, encara no han rebut cap cèntim.

El segon micro-projecte de Perú va destinat a Pucallpa. És per a la Comunidad de Niños Sagrada Familia  que munta i manté Miguel Rodríguez Candía  des de fa 37 anys.

S’encamina cap a la construcció de pous d’aigua potable que serveixin per barrar el pas a la mortalitat infantil creixent, provocada per l’extracció de minerals com l’or que contamina els rius.

Precisen 15.000€. hores d’ara n’han rebut 3.425€.

oOoOoOoOoOoOoOoOoOoooo

M’agradaria haver sabut transmetre que ara més que mai cal que ENS ENGRESQUEM DE BON DE VERES A GIRAR MOLT MÉS INTENSAMENT LA NOSTRA ULLADA CAP AL SUD.

Si ho feim, estic segur que aprendrem a VIURE D’UNA ALTRA MANERA. No en tenc cap casta de dubte. La Universitat dels Plataners – com definia Miquel Parets els ensenyaments que ens dóna la gent senzilla, la més pobra, la més miserable – és una Universitat que no expedeix cap títol acadèmic, però que, en lloc d’empènyer a viure per tenir més i més, ensenya a viure amb el mínim imprescindible per sobreviure amb dignitat.

Pens que ens ha de fer molt de bé trobar i practicar formes de col·laboració activa mitjançant algun d’aquests CINC MICRO-PROJECTES DE COOPERACIÓ AMB EL SUD que hem llançat enguany: un a Mallorca, dos a Burundi i dos a Perú. Sobretot si ens avenim a posar-nos-hi en contacte directe.

SÓN CINC PETITS PROJECTES que en conjunt demanen 60.000 euros. El doble del que l’any passat ens vàrem proposar, més o manco, i que vàrem aconseguir amb la col·laboració generosa d’uns dos-cents donants; nombre que enguany podríem arribar a superar.

Miguel Rodríguez Candía, formador peruà d'infància marginada, es fa present a Mallorca

MIGUEL RODRÍGUEZ CANDÍA, el creador peruà de la "Comunidad de Niños Sagrada Familia" situada al districte limeny de Ventanilla (Callao), que aixopluga més de 1.000 infants a la costa peruana i més de 2.000 infants a la selva amazònica de Pucallpa, ha vengut a passar uns dies a Mallorca.

La premsa local, a través d'Última Hora, se n'ha fet ressò i ha difós la seva activitat informadora sobre els projectes gegantins que està duent a terme des de fa una trentena d'anys.

Els titulars periodístics no poden esser més eloqüents:

"Miguel, el hombre que da esperanza a los niños que la sociedad les niega por ser pobres" (Click)

"La Parroquia de Santa Catalina Thomàs se suma a un proyecto solidario de Perú... Financia un proyecto de apoyo a la infancia en la selva peruana: 'Jesús fue un inmigrante y hoy le volverían a crucificar', afirma Miguel" (JTB).

La parròquia de Santa Catalina Thomàs, amb el seu rector al cap davant, mossèn Ramon Lladó Rotger,  n'ha acollit la presència i des de fa un temps dóna suport a l'actuació d'aquest home que aquesta setmana ha tengut l'oportunitat d'adreçar-se directament a un bon nombre de persones delitoses de fer-ne el seguiment i de donar-hi suport. 

Hi acudiren a escoltar-li la intervenció que va fer a la sala parroquial on pogueren aconseguir també unes camisetes amb la imatge de la comunitat infantil.

Miguel se'n torna cap a Perú, després d'haver informat a què s'han destinat els doblers aconseguits aquests darrers anys, procedents de persones generoses que hi han fet les seves aportacions, bé sia a través de la parròquia, bé sia directament als responsables de la institució peruana, bé sia a través de la ONG Amics de la Infància que fa dècades que hi donen suport.

Som testimoni directe de la gran feinada que hi desplega aquest professor universitari de Psicologia i Comunicació que un bon dia decideix deixar-ho anar per dedicar-se intensament a acollir infants en situació de marginació profunda. I de quina manera ho està duent a terme! IN-CRE-Ï-BLE! Ho veig com un veritable miracle d'un home de fe, laic, casat, amb fills i família... ampliadíssima com cap altra!

N'he quedat tan impactat cadascuna de les tres vegades que he tengut l'oportunitat de visitar aquesta comunitat infantil de més de mil infants d'entre tres i quatre anys d'edat, fins a majors de 18 anys, que no em puc estar de fer-ho a saber a la gent de Mallorca més propera i sensibilitzada davant les diferències abismals que anam aixecant entre el Nord i el Sud. 

Des del Nord no ens podem fer una idea del fàcil que resulta avui dia fer arribar suport econòmic a una entitat com aquesta. Amb molt pocs doblers hi poden fer moltíssim: 1€ són uns 4 sols peruans. Amb un euro per a cada infant en Miguel és capaç d'aconseguir alimentar la comunitat diàriament, enginyant-se-les de les mil i una maneres, del tot inimaginables.

I des que he descobert que des de Mallorca estant li ho podem fer arribar directament i fàcilment a través de westernunion des de qualsevol locutori o oficina de correus, ho estic escampant a tots vuit vents del món i de la bolla.

Per això, aprofit la circumstància per convidar la gent de Mallorca a solidaritzar-se amb aquesta iniciativa tan singular i extraordinària que mira de facilitar a més de 2.000 infants de la selva amazònica peruana disposar d'aigua potable, amb la construcció d'uns pous a 80/90 metres de profunditat que aconsegueixen d'eliminar els efectes nefasts de la contaminació que provoca el mercuri i d'altres productes nocius, degut a l'extracció salvatge de minerals com l'or. Una activitat que provoca una mortalitat infantil fora mida.

Planta potabilitzadora d'aigua a la selva amazònica peruana (Callería, Ucayali, Pucallpa)

    Una mesada i mitja després d’haver fet la primera remesa de 7.000€ a la Comunidad de Niños Sagrada Familia de Ventanilla (Callao, Perú), el seu gran animador i mantenidor, el professor Miguel Rodríguez Candía ens fa arribar aquestes imatges que fan veure per què serveix l’ajuda que els ha enviat la Parròquia de Santa Catalina Thomàs, de Ciutat.
    Explica que va destinada a la població infantil de l’Amaçonia peruana, concretament al districte de Callería, situat al departament d’Ucayali que té per capital la ciutat de Pucallpa. Fa frontera amb Brasil. Té una extensió superior als 10.000 km2 i una població superior als 225.000 habitants.
    Han iniciat la construcció d’una nova planta d’aigua potable per a la comunitat indígena, que té una taxa de mortalitat infantil molt alta, a causa de la contaminació de les aigües que provoca l’extracció minera de l’or.
    El primer que han volgut fer és la casa on han de col·locar els equips, bidons i material per a la perforació del primer pou.
    Calculen que aquesta labor pot durar uns tres mesos, ja que han d’arribar als 80 metres de profunditat.
    De tot quant la Parròquia de Santa Catalina Thomàs va recaptar durant la passada Quaresma i a la bacina de la celebració eucarística del Dijous Sant d’enguany (10.000 euros), n’han rebut els primers 7.000€ que els permeten de fer tot quant mostren les imatges.

    A mida que vagin avançant les feines, aniran rebent la resta dels 3.000€ recaptats.
    L’ànima de la Comunidad de Niños Sagrada Familia no es cansa de reiterar una vegada i una altra el seu agraïment profund al rector, mossèn Ramon Lladó i a la tota la comunitat parroquial de Santa Catalina Thomàs, com molt bé manifesta en el vídeo que ens ha enviat.
    Que tot contribuesqui a fer que un trosset d’aquest món nostre millori en les seves condicions d’una vida humana més digna.

Concert benèfic a Binissalem, a favor del Perú

      Trobant-me al Perú, m’arriba la notícia que un grup de persones voluntàries de la vila mallorquina de Selva (s’estimen  més romandre dins l’anonimat), es proposen de recaptar fons per a dos microprojectes de cooperació solidària  que hi mantenim oberts a la selva amazònica peruana i a la costa peruana de l’oceà Pacífic: la Cooperativa Agraria Allima Cacao de Chazuta (Tarapoto) i la Comunidad de Niños Sagrada Familia de Ventanilla (Lima).
    Durant les festes de Nadal 2025, munten un Mercadet Solidari. Amb la venda dels productes elaborats i d’altres aportacions voluntàries, aconsegueixen d’arreplegar 508 €. 
    L’endemà mateix hi són lliurats, a les mans de Miguel Rodríguez Candía, reconvertits en 2.000 sols peruans. És el responsable d’iniciar l’ampliació d’un menjador per a més de 1.000 infants acollits a la «Comunidad». 

Schola Cantorum Amics del Seminari de Mallorca

    No contentes amb això, s’animen a organitzar un «Concert Benèfic» a l’església parroquial de Binissalem. L’orienten cap a les mateixes finalitats. 
    N’elaboren un programa magnífic: un «Recital de poesia» i dues intervencions corals: l’«Schola Cantorum d’Amics del Seminari de Mallorca» juntament amb la «Coral 3x4 de Binissalem».
    Ho fan diumenge, 11 de gener de 2026, a les 18 h. El temple binissalemer s’omple de gent delitosa de participar en aquest acte cultural i solidari. Aconsegueixen d’arreplegar-hi 1.780,82€. 
    Són enviats directament, a través de WesternUnion, als destinataris peruans.
    Quan aquests se n’assabenten, no s’estan d’agrair aquesta mostra de solidaritat efectiva, amb la qual podran dur a terme dos projectes senzills, per a la gent d’allà molt costosos, que han de permetre treballar millor l’elaboració de xocolates produïts amb el cacau i millorar les condicions d’acollida de més de mil infants en situació de desprotecció familiar.

Programa del concert benèfic a Binissalem

    El més valuós de tot plegat, més que la quantitat (que resulta magnífica!), és la qualitat d’una relació solidària com aquesta: permet besllumar, enmig de tantes situacions enfosquides arreu del planeta, la construcció d’un altre món possible, basat en la cooperació respectuosa amb la dignitat humana.

 

 

 

Gent voluntària de la vila mallorquina de Selva s'ha proposat de fer suport a dos microprojectes de cooperacio solidària amb el Perú: 

A favor d'unes dones que treballen a la Cooperativa agrària ALLIMA CACAO de la petita localitat amazònica de Chazuta, a Tarapoto: s'afanyen a substituir el cultiu de la coca per a narcotraficants, amb el cultiu del cacau per a l'exportació.

I a favor de la "Comunidad de Niños Sagrada Familia", de Ventanilla, a Lima: entitat humanitària que acull, nodreix i instrueix més de 1.108 infants que provenen de famílies molt vulnerables.

A més d’organitzar un Mercadet Solidari a Selva,  que els ha permès de recollir 508€, també han muntat un concert benèfic a Binissalem, diumenge 11 de gener, on han aconseguit 2.080€ que ja han estat envíats al Perú.

Des del país andí, agraeixen profundament la col·laboració prestada per tota la gent que hi ha participat: organitzadores, cantants, músics, artesans, batle i rector de Binissalem; com també els membres i les direccions de les dues corals - Schola Cantorum i Coral 3x44 Binissalem -;  el músic compositor J.L. García Mallada, pel seu acompanyament "Agraïment (Tons solidaris)"; i els enregistraments audiovisuals realitzats per Joan Bonet, Joan Brunet, Esperança Real, Margalida Triay, Pau Socies, etc.

Amb el desig que aquest acte serveixi per acostar dos indrets tan distints i tan distants: Perú i Mallorca.

2 microprojectes pendents: conxadora/refinadora de cacau, a Tarapoto; i cuina per a "Comunidad de Niños", a Lima

     M’alegra ben molt veure que, a Mallorca, hi ha qui s’afanya a treballar incansablement per aconseguir finalitzar el finançament de dos microprojectes de cooperació solidària que miram de dur a terme, des de La Roqueta, en plena selva amazònica peruana i en barriada perifèrica de Lima, Ventanilla.
    Es tracta d’aconseguir, com més aviat millor, una «conxadora/refinadora de cacau més potent que l’actual», per tal que les dones que treballen a la Cooperativa agrària Allima Cacao de Chazuta (Tarapoto) puguin elaborar xocolates i productes diversos derivats del cacau i del majambo, destinats a l’exportació, amb mitjans més eficients.
    Pel poc que en sé mentre encara em trob a la ciutat de Lima, després de muntar un Mercadet Solidari a la vila mallorquina de Selva, han programat un concert a l’església de Binissalem, encaminat a aquesta finalitat, per a l'11 de gener de 2026, a les 18 h.  

Anunci del concert a Binissalem, pel Perú

També, per col·laborar en el manteniment d’una iniciativa molt singular que em té enormement captivat: «La Comunidad de Niños Sagrada Familia», que, per iniciativa de Miguel Rodríguez Candía, aixopluga, alimenta, manté i educa 1.108 infants de famílies desprotegides, al districte de Ventanilla, als afores de la ciutat de Lima.
    Tarapoto, a la selva amazònica peruana, i Ventanilla, als afores de la capital peruana, són les dues destinacions concretes d’aquests 4.000€ + 2.000€ que miram de recaptar, com més aviat millor, entre la gent de Mallorca, i com a regal de Reis per a aquests dos indrets del Perú.

«Comunidad de Niños Sagrada Familia», a Ventanilla (Lima)

 
    Sempre que viatj al Perú i pas pel districte limeny de Puente Piedra, faig tots els possibles per visitar una de les iniciatives més admirables que conec, pel que fa a l’acollida desinteressada, voluntària i compromesa d’infants desprotegits.

    Des que en faig la descoberta el mes de maig de l’any 2020 , m’hi som atansat en tres ocasions.
    Cada vegada que hi vaig i ho veig, me’n surt molt més colpit, impressionat, bocabadat, meravellat,  de trobar-me davant un dels veritables «miracles» que es produeixen avui dia damunt d’aquest planeta nostre: l’acollida amorosa, tendra, alhora que exigent i disciplinada, de més d’un milenar d’infants desprotegits familiarment, que hi troben aixopluc indescriptible.
    Gràcies a la tasca que hi desplega, des de fa dècades, el laic compromès en la Teologia de l’Alliberament, de nom Miguel. No conec cap altra iniciativa solidària tan consistent, ferma, desenvolupadora de la personalitat individual i col·lectiva com aquesta, enlloc.

    L'ocasió darrera, l’any 2025, em serveix per veure que, lluny de romandre dins la inactivitat o la monotonia, hi continuen desplegant iniciatives innovadores que ultrapassen els límits físics d’unes instal·lacions cada cop més consolidades al districte limeny de Ventanilla, Lima-Nord.
    No conforme en ampliar-ne l’àmbit d’actuació fins a la mateixa selva amazònica peruana, on s’ha abocat a construir-hi cases de fusta per a persones d’edat avançada – me’n mostra l’adquisició recent de maquinària que hi transportarà un dia d’aquests, per facilitar-ne la tasca -; també pensa en projectes de col·laboració a Piura, al nord del Perú, facilitant-hi una perforació de terrenys encaminada a obtenir aigua per a les poblacions que en pateixen les mancances.

    Per a mi, que el més admirable de tot plegat, és la seva convicció profunda de ser estimat per un Déu que, en Jesús, «el seu Flaco», l’encamina, l’orienta, l’enforteix, li fa confiança i el protegeix de qualsevol possible mal que pugui caure damunt d’ell.
    El seu parlar i, sobretot, la seva praxi quotidiana indefectible, transpua grans dosis d’aquella religiositat popular peruana, tan profundament arrelada en la població més senzilla i modesta del país andí.

    Vivim  en ple estat d’Emergència nacional decretada pel nou govern peruà.  L’extorsió està a l’ordre del dia, i no passa setmana que no es faci pública la notícia d’alguna persona assassinada per aquest motiu. 
    L’Estat d’Emergència nacional a Lima i Callao sembla que no serveix gaire, perquè així i tot, se’n continuen cometent, d’assassinats, un darrere l’altre.
    És molt generalitzada l’opinió que serà mal d'aturar aquesta violència desfermada! 
    És més, bona part de la joventut, l’anomenada Generació Zeta, i alguns altres sectors de la societat peruana, reclamen actuacions semblants a les de Bukele a el Salvador: mà dura, implacable, contra la delinqüència, amb presons molt més endurides que les existents hores d’ara al Perú. Que ja hi són molt dures!

    Davant d’un panorama tan fosc i negatiu, la Comunitat Infantil de Ventanilla apareix com una llum esperançadora d’un altre món possible, millor que l’actual, basat en el respecte cap a les persones i la natura, l’educació crítica individual i col·lectiva, la convivència pacífica en la diversitat, i la fe profundament arrelada en un Déu alliberador de tot mal.