Des de fa temps la Delegació diocesana de Missions i les Obres Missionals Pontifícies de la diòcesi de Mallorca preparen com cada any l’organització de la Diada Mallorca Missionera 2026 que enguany es fa al santuari de Lluc, diumenge dia 3 de maig.
Té un caràcter molt especial. Fa 25 anys que, amb la presència missionera mallorquina, es crea la parròquia de Rabiro a la diòcesi de Gitega (Burundi). Per aquest motiu, la celebració d'enguany al santuari de Lluc compta amb la presència del l’arquebisbe de Gitega, Mons. Bonaventure Nahimana i el missioner mallorquí Mn. Jaume Obrador venguts expressament a Mallorca.
Cinc dies abans, el bon amic i millor canonge de la Seu Catedral de Mallorca, antic missioner a Perú, el vilafranquer mossèn Joan Bauzà Bauzà, dirigia un gran col·loqui organitzat per Mallorca Missionera, i presidit pel bisbe monsenyor Sebastià Taltavull, titulat "Les missions, inspiració per la vida del S.XXI".
Un clar esdeveniment de reivindicació per a l'actualitat missionera. Amb el debat actual del canvi de paradigma entre «països del Sud», considerats anys enrere com a «països de missió», i «països del Nord» avui dia "receptors" de gran quantitat de missioners que provenen d'aquelles zones.
M’hagués agradat moltíssim participar-hi, però no vaig poder acudir-hi de cap de les maneres. Al mateix dia i a la mateixa hora em trobava a la ciutat de Barcelona assistint a una Tertúlia interessantíssima sobre la figura del papa Lleó XIV. No tenc cap dubte ni un que, com a bon missioner a Perú a finals del segle XX, aquest papa ja es mostra avui dia, i encarà es farà més palès en el futur, com a molt bon cap de l'Església catòlica del segle XXI, conduït sempre per l'Esperit Sant de Jesús que l'ha de continuar ajudant i acompanyant en una tasca no gens fàcil.
Tot d’una que sé que la Delegació diocesana de Missions organitza la Diada de Mallorca Missionera a Lluc diumenge 3 de maig de 2026, faig passes per reservar-me’n una cambra a l’hostatgeria del santuari els tres dies més propers. En bon Primer de Maig, des de l’estació intermodal de Ciutat, puj al tren que m’ha de dur fins a Inca. A l’estació de busos inquera m’hi trob l’amic Dídac Polo i senyora, de la parròquia de Santa Catalina Thomàs.
Des de la capital del Raiguer, en el bus de TIB que s’enfila per la ruta muntanyenca farcida de volts i revolts, i també d’innombrables cicloturistes que freguen la temeritat, feim el recorregut viari passant per Selva, Moscari i el coll de sa Batalla, fins que arribam al santuari. Mentre faig les gestions i tràmits a la recepció, tenc oportunitat de saludar el prior de Lluc, el bon amic Marià Gastalver. Les empleades m’ofereixen la cambra núm. 313 a la tercera planta. Senzilla i confortable, m’agrada. Després de col·locar-hi tot el que hi porto, baix a l’església, per visitar la imatge de la Verge de Lluc i participar en la missa que presideix el prior. Hi prenem part una trentena de persones. Els Blauets són de vacances, no hi canten la Salve avui. Finalitzada la missa, me’n vaig a assaborir un bon plat de cabrit al restaurant Ca s’Amitger.
Aprofit la tarda per posar en ordre els comptes del mes passat, amb l’excel instal·lat a l’ordinador portàtil Lenovo, iniciant el mes d’abril en condicions refermades per la pensió ingressada recentment. L'anunciada venguda a Mallorca de l’arquebisbe de Gitega monsenyor Bonaventure Nahimana (que no tenc el gust de conèixer) em fa entrar en ganes d’aprofitar el temps per avesar-me a utilitzar el kirundi que fa tantes dècades que no he emprat.
Setmanes enrere m'he instal·lat una aplicació didàctica que m’ofereix classes de kirundi. Abonant-hi 6€ mensuals puc fer exercicis i pràctiques senzilles amb el meu mòbil. Si ho haguéssim tengut mig segle enrere, quan assistíem a Muyange amb el professor belga Père Neis! També, des de la cambra de l’hostatgeria de Lluc tenc oportunitat de seguir per youtube - superant distàncies geogràfiques enormes - les imatges i els sons que retransmeten des de l’Stade Ingoma de la ciutat burundesa de Gitega amb motiu del Dia Internacional del Treball i l'Ocupació. Llegesc la cita que diu: "El treball és la dignitat. Tot burundès hauria d'utilitzar el seu talent per construir el futur" (Umusi Mpuzamakungu wahariwe Abakozi n’Akazi. ICIVUGO: ibikorwa ni ryo teka; Umurundi wese akoreshe impano yiwe mu kwubaka imbonakazoza).
La cerimònia s’inicia amb una pregària a càrrec d’un capellà catòlic. Tot i que només arrib a entendre algunes de les paraules que pronuncia en kirundi qui des del 18 de juny de 2020 s’exerceix com a president de la República del Burundi, Evariste Ndayishimiye (Gitega, 17 de juny de 1968), n’he volgut escoltar íntegrament tot el discurs presidencial, en una cerimònia que – malgrat inicialment anuncien que serà breu – s’ha perllongat durant dues hores i vint-i-tres minuts ininterromputs. Malgrat la presència molt notòria d'una pluja torrencial que hagués pogut deslluir una festa com aquesta. Finalitza amb una pregària musulmana.
M'ha agradat molt tornar a veure gestos i comportaments, vestits i estils, paraules i músiques, imatges i sons d'una ciutat de Gitega que ha canviat moltíssim durant els cinquanta-dos anys que fa que no l'he vista. Em serveix de preàmbul per a la trobada programada a Lluc per a diumenge que ve amb l'arquebisbe de Gitega, companyes i companys que hem treballat a Burundi.
«Un hivern a Lluc», la novel·la de l'escriptor poblerMiquel López Crespí, em torna a transportar a aquell indret mític i místic que envolta el santuari marià de Lluc, al terme d'Escorca, en plena serra de Tramuntana mallorquina.
Guard amb molt de respecte emotiu, o d'emoció respectuosa, la fotografia de la meva primera pujada al santuari de Lluc a la dècada dels anys 50 del segle passat, quan jo tenia 8 anys...
Aleshores jo feia part d’una excursió comandada per l’alaroner mossèn Gabriel Reynés, capellà de les Germanetes dels Pobres, a Ciutat, i del col·legi de Can Domenge que regentaven les Germanes de la Caritat, amb el qual col·laborava també i hi anà mumpare.
Amb posterioritat m'hi he fet present en ocasions diverses i incomptables: com estudiant, com ajudant del jesuïta Pare Ventura -amb qui fèiem estades estiuenques amb infants del Patronat Obrer-, com a capellà, com a escolta, com a pelegrí, com a hoste, etc.
Inoblidable em resulta l'estada perllongada durant una mesada seguida, l'any passat, el 2018, quan vaig voler iniciar-hi «mon any sabàtic» i m'hi vaig passar quatre setmanes ocupant una de les cel·les del recinte sagrat, compartint amb els frares les seves pregàries i recorrent camins i viaranys de la contrada lucana.
Amb idèntic respecte emotiu en guard la darrera que m’hi he fet enguany, de fotografia, el proppassat mes de juny de 2019.
En aquesta ocasió més recent, hi acompany l’escriptor pobler Miquel López Crespí que hi porta la seva darrera novel·la “Un hivern a Lluc”.
Aquesta novel·la fa referència a la seva primera pujada al santuari, amb la seva padrina materna “Ximbona”, l’any 1963.
Li agraesc el detall d'haver-me lliurat i signat un dels primers exemplars, recent sortit del forn, que faig comptes de llegir-me en un tres i no res...
Com també les manifestacions que fa públiques a través de les xarxes de la intercomunicació més extensa, i deyoutube.
L'escrit «eclesiàstic» que llegesc a l'Osservatore Romano en bon 23-F 2019 no és l'únic que em copsa l'atenció aquests dies. També m'empeny a escriure'n quatre mots, un altre que apareix publicat al diari mallorquí Última Hora, del Grup Serra, alguns dies abans.
Es tracta d'un breu article d'opinió. Apareix publicat a la pàgina 38 de dijous 21 de febrer de 2019. Només pel títol, ja se'n pot deduir el nom i llinatges de l'autor: «Lluc, per als grans marginats de l'Església». El síndic major de can Gazà, és qui fa públic el seu somni.
Jaume Santandreu, davant la notícia sorprenent, publicada recentment, sobre la marxa sobtada dels Missioners dels Sagrats Cors, de Lluc, a causa de l'edat avançada dels membres d'aquesta comunitat religiosa que des de fa temps se n'encarreguen. Afegit tot plegat a la manca de gent jove que se senti cridada a continuar-ne la tasca..., en Jaume somnia, d'una banda, que «el col·lectiu de capellans secularitzats es fa càrrec del santuari» i, de l'altra, que «el bisbe nomena Cil Buele zelador de la nova etapa».
Quasi res! Ni més ni pus! En Jaume Santandreu somnia que el bisbe Sebastià Taltavull em nomena, precisament a mi, zelador major del santuari de Lluc! Gran i bella imaginació d'aquest bon amic meu manacorí!
Seguint algunes petites puntualitzacions que serveixen per acabar d'arrodonir el seu bell somni santandreuí, la primera tasca que m'encomana el bisbe, segons escriu Jaume Santandreu, és la de cercar i trobar 52 capellans disposats a dedicar-se al servei de les eucaristies i els sagraments de Lluc durant una setmana a l'any. Ell mateix, en Jaume, s'hi ofereix voluntàriament. S'apunta a la que no vulgui ningú!
En Jaume sap molt bé que el bisbe Taltavull s'ha reunit unes quantes vegades amb aquest col·lectiu, cada cop més significatiu, de capellans mallorquins secularitzats que hem optat per casar-nos i formar una família. La norma disciplinària del "celibat" ens ho impedeix.
Sap molt bé en Jaume que aquest grup d'homes madurs i voluntariosos hem mantengut algunes trobades fraternes amb el bisbe de Mallorca, monsenyor Sebastià Taltavull.
Sap que alguns ens hem ofert al jerarca diocesà per col·laborar-hi com agents actius en la missió evangèlica de l'Església.
Considera fermament, en Jaume Santandreu, que l'Església de Mallorca ha de restituir l'honra i la tasca als que ell considera que són els grans marginats de la missió sacerdotal: els capellans secularitzats, més d'un centenar a Mallorca.
Amb això, tres títols que ho diuen tot, opina en Jaume que el panorama de Lluc pot quedar ben clar, definit i operatiu:
La dinàmica de Lluc (l'esperit, l'empenta, la saba de la terra...) en mans de capellans mallorquins secularitzats.
L'hostaleria, en mans de la mateixa empresa que de manera exemplar gestiona allotjaments místics a santuaris, monestirs i ermites de Mallorca. (A la pàgina 39 del mateix diari, a «s'Era» llegesc: «Hay quien dice que la gran beneficiada de la marcha de los «Coritos» de Lluc sería la empresa 'Mallorca Espiritual'»)
L'escolania dels Blavets, s'integraria en l'Escola Catòlica de Mallorca, sorgida i impulsada per un pare «corito».
Me'n parla per telèfon, d'aquest escrit lliurat a la premsa. Me l'escolt. M'ho llegesc. Ho trob interessant. Li dic, això sí, que m'imagín que, per desplegar com cal aquesta tasca, he de poder comptar sempre amb la seva col·laboració propera, durant les vint-i-quatre hores de cada jornada...
Així i tot, també som conscient i m'adon que «ja m'ha passat l'edat de la dansa, com diu el vell Baloo: ja no dansaré!» (Rudyart Kipling)
En bon 23-F de 2019, vull fixar-me en dos mitjans de comunicació que esmenten dos fets que em copsen l'atenció aquests dies i que m'empenyen a escriure'n quatre mots.
D'una banda, tenc davant dels meus ulls l'escrit que apareix publicat a l'Osservatore Romano, «el diari polític i religiós» (així figura a la capçalera) de l'estat del Vaticà. Concretament el d'avui mateix, dissabte 23 de febrer de 2019.
L'article publicat en primera pàgina tracta sobre la segona jornada de treball a Roma, aprofitant la celebració de la festa de la Càtedra de Sant Pere (el 22 de febrer), d'una trobada de bisbes d'arreu del món, dedicada a la protecció dels menors a l'interior de l'Església catòlica. (Deu ser un eufemisme per fer-hi encabir actuacions delictives de clergues, podria pensar qualcú!)
S'hi esmenta directament i explícita allò que aporten durant aquella jornada diversos cardenals, bisbes i el moderador: pare Federico Lombardi, director de l'Oficina de Premsa de la Santa Seu ; cardenals Blase Joseph Cupich, arquebisbe de Chicago; Oswald Gracias, arquebisbe de Bombai; oJesús Rubén Salazar Gómez, arquebisbe de Bogotà i president de la Conferència Episcopal Colombiana (CEC)...
La col·legialitat a què fan referència ve a dir que, en escoltar atentament els testimonis esfereïdors d'algunes de les víctimes, «cap bisbe no pot dir que aquest assumpte no l'incumbeix... sinó que tots i cadascun dels bisbes és responsable per tota l'església». Que tots els abusos d'infants, d'allà on sia, han de ser atesos de manera col·legiada per tots els bisbes. Reconeixent que les arrels profundes i culturals d'aquests abusos sexuals constitueixen un dels aspectes remarcables del «clericalisme».
La sinodalitat a la qual fa referència proposa la fixació de quatre «principis sinodals» per donar forma a totes les reformes estructurals, legals i institucionals que cal dissenyar per enfrontar-se a l'enorme desafiament que representa la realitat dels abusos sexuals del clergat.
S'hi esmenten per aquest ordre: una audició radical, una implicació essencial del laicat, la col·legialitat episcopal i l'acompanyament de les víctimes.
Em sembla que allò que es publicita a la web de l'Osservatore Romano, amb lletres ben remarcades: «Valentia i concreció per fer front als abusos sexuals» d'infants per part de clergues, a primer cop d'ull, no em queda suficientment establert en aquesta informació que llegesc avui. Ni la valentia ni tampoc la concreció!
Podrien semblar-me més o manco encertats aquests plantejaments, si, emprant el llenguatge eclesiàstic, es vol considerar l'abús sexual com un «pecat». I només això!
Però és que, a més a més, l'abús sexual de menors és delicte. No només té a veure amb el Codi de Dret Canònic, també queda ben tipificat al Codi Penal, al qual ha de quedar sotmès qualsevol ciutadà.
Tothom qui abusa sexualment d'un infant ha de ser tractat i considerar com a delinqüent. Sigui qui sigui. I els clergues més encara, amb l'agreujant d'haver assolit la condició «privilegiada» de què gaudeixen, i n'abusen!
Em sembla que si els bisbes catòlics refusen d'agafar el bou per les banyes, com deim a Mallorca, les coses els poden arribar a sortir de mare...magnum...
Com antic consiliari escolta de Mallorca, antic vicari jove de parròquies de Ciutat, col·laborador actiu amb iniciatives nombroses de caire infantil i juvenil (Colònies d'Estiu, Campaments, Camps i rutes escoltes, Club d'Esplai, Diades escolars de la No Violència, professor d'alumnes menors d'edat, catequista, educador, etc. No me'n puc avenir, de la tebiesa amb què l'episcopat catòlic s'està prenent aquest assumpte -dels abusos sexuals d'infants per part del clergat-, la gravetat del qual sembla que encara no ha estat valorada com cal.
Molta de parafarnàlia espectacular! I molt poques decisions sàvies i decidides!
Que Déu els il·lumini una mica més que fins ara!
«Qui aculli un infant com aquest en nom meu, a mi m'acull. Si algú esgarriava un d'aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li pengessin al coll una roda de molí i l'enfonsessin al mig del mar. Ai del món, per causa dels escàndols! Perquè els escàndols són inevitables, però ai de l'home que provoca l'escàndol!" (Mt 18, 5-7)
Darrer diumenge al santuari de Lluc... poques hores... les primeres de la jornada, abans que surti el busset cap a Inca, després d'haver pres el meu cafè amb llet al bar sa Plaça... després d'haver anat al cambril de la Verge... després d'haver-ho deixat tot ben enllestit a la cel·la i a recepció...
De puntualitat, res de res. No s’hi pot confiar, en el transport públic a Mallorca. Sortint de Lluc a les 9:45 en bus, havia d’arribar en tren a Palma a les 11:01.
Sense cap casta d’explicació enlloc, Tren Inca-Palma que ha de sortir a les 10:56, surt a les 11:06: 10’ de retard que es fan eterns... Arribam a Palma a les 11:40, amb trenta-nou minuts de retard sobre l’horari programat i anunciat al tauler d'anuncis...!
Per ser la primera menjua que faig enguany a es Muntant d'Establiments, trob que no està gens malament, després de quatre setmanes seguides passades a Lluc! Boooon proooofit, abans del derbi català d’aquest primer diumenge de febrer!
Visca el Barça! I visca Catalunya lliure!
27.
Flor d'ametler al raiguer de Mallorca
Darrer dia sencer d'estada meva al santuari de Lluc, en aquest mon any sabàtic, després d'haver-n'hi passat quatre, de setmanes, al
recinte sant d'Escorca.
L'he aprofitat per davallar fins a Inca en el busset, i, d'Inca a
Binissalem a peu, passant per Lloseta, a dinar amb la família amiga
de cada setmana. Ca s'Americano preparen uns macarrons exquisits i un
frit de me per llepar-se els dits.
Avui ha estat per a mi un dia de fer fotos de la serra de Tramuntana enfarinada de neu als cims més alts, sobretot el puig Major,
Massanella, en Galileu, Tossals i Tomir, vists des d'angles i perspectives
variades.
Sorpresa agradosa per a mi a l'estació de busos d'Inca, on m'ha acompanyat en
el seu cotxe el bon amic Pere, des de Binissalem: m'hi top en Lluís,
cap de Pioners i Caravel·les, que m'indica que fan la sortida i
acampada a Lluc.
No fa falta que els demani, en veure'n el fulard,
que són dels agrupaments escoltes Jaume I i Verge de Lluc, de la
parròquia de l'Encarnació, d'on vaig ser consiliari i rector entre
els anys 1978-1982...
Amb una blancor
De neu i ametlers,
Gran illa d'amor
Perdura en el temps!
El retorn a Lluc amb el bus TIB gros, ple de topades amb caravanes de
cotxes que pugen i davallen. Més d'una trentena n'hem arribat a dur
darrere nostre.
Els que davallen, massa sovint, volen avançar-se a
les voltes i, en comprovar que no passen, no els queda més remei que
fer marxa enrere amb les queixes conseqüents dels altres...
El
conductor, avesat, no perd gens ni mica la paciència i s'hi enfronta
amb molta de calma...
26.
Divendres, 2 de febrer, Festa de la Candelera 2018, passada i
celebrada al santuari de Lluc per primera vegada en ma vida. S'ho
paga fer-ho, just per veure'n la seriositat amb què es fa, amb la
participació de l'Escolania de Blavets i Blavetes.
Benedicció de candeles,
als passadissos del santuari de Lluc
M'ha agradat ben molt enregistrar-ne imatges i sons, d'una celebració
litúrgica relacionada amb la presentació de l'infant Jesús al
Temple de Jerusalem, amb les intervencions actives del vell Simeó
-el del «nunc dimittis servum tuum, Domine»- i la vella Anna, i el
paper que hi representa en aquest temps nostre l'encesa
d'espelmes....
He cantat amb moltes ganes càntics coneguts, entonats per
l'Escolania, com són ara: «Tu ets la llum del món»... «Lumen ad
revelationem gentium et gloriam plebis tuae Israel»... «Mallorca
ditxosa guardava una flor...»
Ahir mateix havia demanat als frares de Lluc si em podrien passar
alguna làmina de la Verge que no fos tan «turística» com la que
vaig adquirir a la tenda dels «souvenirs»... El bon amic P. Gaspar
Alemany s'ha apressat avui matí a regalar-me'n una, de les que més
m'agraden: la Mare de Déu de Lluc, sense corona... Li n'he agraït
el detall.
Havia vengut amb
el desig de trobar-hi neu. Però aquesta ha volgut comparèixer ara
que ja som a punt de partir, i només als cims més alts de l'entorn:
puig d'en Galileu, puig Roig i puig Tomir que han aparegut coberts de
blanc per primera vegada des que jo hi som.
El torrent de Lluc davalla amb una quantitat considerable d'aigua,
que fa una gran remor, en recorre el llit per davall la plaça dels
Pelegrins i cau en cascada al clot d'Albarca, amarant-ne la vall a
les totes.
Notícia breu apareguda avui
al diari Última Hora
Lluny d'aquestes contrades, a Ciutat, el diari Última Hora publica
una notícia breu sobre el meu rècord de participació en 11
torrades, quan m'hi exercia com a regidor de l'Ajuntament l'any 1996.
Davant d'algun comentari que m'ha arribat, he volgut aclarir que
aleshores vaig fracassar en l'intent d'arribar a visitar-ne una
dotzena en una sola jornada...
25. Quart i darrer dijous meu al santuari de Lluc, després d'haver-n'hi passat el primer, el segon i el tercer, a l'inici de mon any sabàtic, gaudint a les totes del clima de pau i tranquil·litat que s'hi viu,.
Una de les llànties
al cambril de la Mare de Déu de Lluc
Únicament es veu trencat per presències tan comunes com extraordinàries: el cant dels ocells múltiples que s'hi senten, o de les aus, o el so dels picarols que porten les ovelles, o les cabres, o les someres; o els càntics religiosos a l'interior del temple; o els crits i renous d'escolars que s'hi atansen (com han fet avui els alumnes de l'IES de Santa Margalida); o de gent tant o més cridanera que hi arriba en autocar de la tercera edat...
Tot això he pogut presenciar, mentre llegia el diari, ocupant una de les taules del bar de sa Plaça, on m'he empassat un bon pamboli a l'hora de berenar...
Atenent la petició que se m'ha fet, he anat a recollir una làmina de la Mare de Déu de Lluc que hom vol tenir al seu abast, juntament amb les característiques «cintes» del santuari.
Per cert, avui m'he adonat que el cambril on es venera la imatge de la Verge està farcit d'escuts i símbols que contenen les quatre barres... i no és cosa d'ara, sinó de temps enrere...
Finestra de la meva cel·la:
"Joc d'escacs", darrer llibre
de Miquel López Crespí
Finalment, a l'hora de dinar he pogut assaborir un exquisit plat de frit que es prepara i se serveix al restaurant Can Gallet, al coll de sa Bataia. Fins avui no havia tengut l'oportunitat d'acostar-m'hi. N'he gaudit a les totes.
He començat a llegir el llibre «Joc d'escacs» que l'altre diassa em va passar el seu autor i bon amic meu, l'escriptor pobler Miquel López Crespí. Una lectura que em resulta fàcil de fer i entenedora, que ajuda a comprendre millor la trajectòria pública d'un escriptor autodidacte com ell, que arriba a aconseguir de veure'n publicats més de cent llibres, de tots els gèneres possibles, valent-se únicament de la seva tenacitat insubornable.
Demà, 2 de febrer, festa de la Candelera: «Si la candelera plora l’hivern es fora, si la candelera riu l’hivern es viu. Tant si plora com si riu, ja ve l'estiu».
24.
Camí dels Misteris, interromput al pas,
per evitar-hi perill d'esllavissades
Això ja s'acaba! Tenc previst de finalitzar la meva estada al santuari de Lluc el proper diumenge, dia 4 de febrer. M'hi hauré passat quatre setmanes senceres, com aquell qui diu.
Tant la primera, com la segona, com la tercera, com aquesta que fa quatre m'han resultat molt agradoses. Fins al punt que m'encantaria poder continuar encara més temps! Però tot té un final, i aquest inici de mon any sabàtic ha d'anar seguit d'altres esdeveniments que ja veurem quins seran, un cop que hagin passat.
Dimecres, darrer dia de la darrera setmana del mes de gener, que aprofit per arribar fins a Palma, i fer les quatre feines domèstiques que em corresponen: buidada de la bústia de correus, revisió de la casa, consulta al gestor i tramitació de documentació administrativa, neteja de la roba, visita a familiars hospitalitzats, trobada amb els amics de sempre, comiat de gent amiga que se'n va fora, etc.
L'entrada a Lluc,
pel camí dels frares
La passejada diària que acostum a fer des que som per aquí, per les contrades muntanyenques de Lluc, avui ha estat substituïda per les anades i vengudes per carrers i places de Ciutat, on la gent sembla que sempre va disparada i frenètica, no se sap ben bé per què...
La baixada de Lluc a Inca, amb la busseta de l'agència Alorda, i el retorn a la inversa amb la mateixa busseta conduïda per sengles xofers, és d'allò més encisador.
Sobretot, després d'haver fet caminades llargues pels puigs i cims més alts que envolten la carretera: el camí dels Horts, a Caimari; el puig de n'Alí, o d'en Galileu, o Tossals, o Tomir o Massanella em semblen uns altres, després d'haver-los visitat una mica més de prop
23.
Dimarts darrer que faig comptes de passar al santuari de Lluc, en l'inici d'aquest mon any sabàtic, després d'haver-hi passat la primera setmana, la segona, la tercera, i mentre estic desplegant suara mateix la quarta.
Avui,
quan es compleixen 70 anys de l’assassinat de Mahatma Gandhi,
practicant engrescador de la lluita activa no violenta en defensa
dels drets humans, d’individus i de pobles, puc pensar i creure
fins a quin punt no esdevé vàlida encara ara, i també avui dia, la
seva lliçó magistral, a l’hora d’haver d’implantar i defensar
democràcies veres dins la nostra Europa, la del segle XXI.
Qualque
comentari que m'arriba, com el de la bona amiga Lina, qui em diu
«dissortadament el missatge de Gandhi i Crist, de cada dia és més
vàlid...», em porta a engrescar-me, avui precisament, en la lectura
d'alguns altres escrits que veig publicats ací i enllà. Com són
ara aquests tres que assenyal:
«Gandhi
és per a mi un exemple de vida, de com la força de voluntat i el
convenciment en allò que fas poden aconseguir el que semblava
impossible. Va donar al món sencer una lliçó de perseverança, una
classe magistral de com es pot vèncer aquell que a priori es més
fort que tu, sense haver d´aixecar una mà en contra d´ell. Sense
haver de pensar en grans gestes. Em sembla que és una bona filosofia
per aplicar en el nostre dia a dia, per afrontar els problemes que
tots ens trobem i que sovint ens semblen insuperables...
L´Índia
com a país pot tenir l´orgull d´haver donat a la humanitat un
personatge com Gandhi, que va saber posar l´amor als altres per
davant de qualsevol altra cosa i que ens va ensenyar la lliçó més
important que podem aprendre: la violència es combat amb pau i l´odi
es combat amb amor.»
Durant
la Diada de la No-violència, lloa la lluita de Gandhi en el 70è
aniversari del seu assassinat, i difon que «Hauríem
d'aprendre molt dels errors de la humanitat, de la seva figura i de
moltes d'altres que ens han ensenyat que la violència només genera
més violència.» (Arcadi
Oliveres).
L’Índia
dona l’esquena a Gandhi. Avui fa 70 anys que el líder pacifista va
ser assassinat a Nova Delhi per un nacionalista hindú: «Aparentment
l’Índia sembla que no ha oblidat el seu guia espiritual, però a
la pràctica les seves idees han quedat totalment arraconades. Són
cosa del segle passat.
Gandhi va defensar sobretot el
concepte de la no-violència per resoldre els conflictes. En canvi,
el govern de l’Índia destina actualment més de 3.700 milions
d’euros anuals a armament militar, segons les últimes dades del
Banc Mundial. Així mateix, la pobresa i les diferències socials
continuen sent els problemes més destacats d’un país que vol
convertir-se en una superpotència mundial.»
22.
Aquest
dilluns comença la meva quarta i darrera setmana d'estada meva al
santuari de Lluc on he iniciat mon any sabàtic. A la primera setmana
inicial, n'ha seguit una segona i unatercera, de les quals estic gaudint moltíssim.
Com
tots els dilluns anteriors, avui també han pujat a Lluc els companys
caminaires.
S'ha apuntat per primera vegada al nostre grup el bon
amic campaneter Biel, que se suma al també campaneter Pere, l'eivissenc
Toni i el vilafranquer Pep.
L'indret
triat per avui ha estat el puig de Massanella, pel coll de sa Bataia,
es Guix, Comafreda, Massanella, on hem ascendit, sense la companyia
d'en Toni que passeja un bon grip i guarda llit... A veure si se'n
recupera aviat i bé!
Després
d'uns dies de pluja persistent per aquestes contrades muntanyenques, de nuvolades i de temperatures
baixes, avui hem pogut gaudir d'un dia esplèndid de sol i bon temps.
Hem pogut veure el canvi que s'hi ha produït en poc temps, degut a
la neu caiguda al capcurucull del puig, encara que no hagi estat
molta.
Els torrents duen més aigua que qualsevol altre dia de les
setmanes passades. Els camins i caminois estan enfangats o embassats.
I fins i tot podem trepitjar algunes zones encatifades de neu, per on
es desplacen guardes de cabres salvatges que ens fitoren, immòbils i
sense bellugar, amb aquella mirada escodrinyadora que no arribes a
saber ben bé què volen...
Abans
de pujar, hem hagut de passar per la caseta de fusta on el guardià
ens ha lliurat un tiquet de quatre euros per hom, com a quota a
abonar per la pujada a un dels cims més alts de Mallorca, en plena
propietat privada...
Dos
joves argentins ens han passat «volant» a la pujada, i ens han
tornat a avançar «volant» a la baixada, que hem conclòs després
de caminar -al meu ritme lentíssim, per l'obsessió meva d'evitar-hi
qualsevol caiguda- durant aproximadament unes vuit hores seguides,
interrompudes per pegar una bocinada i per beure una mica d'aigua fresca de la Font
Coberta...
En resum, una d'aquelles jornades muntanyenques inoblidables que et duen a respirar aire pur i net, a gaudir de la natura i la bona companyia, i a valorar moltíssim més aquesta terra nostra tan farcida de racons irrepetibles.
21.
Avui he completat les meves tres setmanes d'estada al santuari de Lluc,la setmana del 8, la del 15, la del 22, i demà faig comptes de fer-n'hi la darrera, la del 29 de gener, a l'inici de mon any sabàtic, el 2018.
Membres de l'Aplec Scout de Mallorca
a l'interior de la basíllica
Ha estat una jornada molt especial per a mi. A la missa dominical de les 11 h en què participa l'Escolania de Lluc, també s'hi han fet presents -a més de tres bones amigues Trinitàries que feia molt de temps que no veia- una vintena de membres de l'Aplec Scout Escoltisme Adult de Mallorcaque hi celebren, com cada any, l'Assemblea General Ordinària, enguany la XXXI.
A la missa, han estat citats i esmentats per qui la presidia, el P. Ricard Janer, han col·laborat i s'hi han fet presents en la pregària dels fidels...
Hi tenc i mantenc molt bons amics, amb els quals he col·laborat durant èpoques distintes, fins i tot com a consiliari diocesà i consiliari escolta d'alguns agrupaments mallorquins.
Membres de l'Aplec Scout de Mallorca,
al pati del santuari
Després de la missa, m'han convidat a participar en l'assemblea i el dinar d'arròs brut, que han estat d'allò que se'n pot dir cosa molt bona, tant la reunió com la menjua.
Fins al punt que n'hem fet una trobada perllongada fins a les cinc del capvespre, en què me n'he enretirat per recloure'm dins la cel·la...
No em puc estar de reproduir-hi, suara mateix la Pregària Escolta que hi hem fet tots plegats avui, la mateixa que tantíssimes de vegades vàrem fer, quan érem bastant més jovenets, i que diu així:
«Bon Jesús, que venguéreu al món per salvar els homes
i ensenyar-los a ser bons i fer el bé:
Ensenyau-nos a ser sempre generosos,
a estimar-vos i servir-vos com Vós mereixeu,
a estimar i servir el proïsme per amor a Vós,
a estimar i servir el país més que a nosaltres mateixos,
a ajudar els seus fills a tractar-se amb cor de germans,
a no tenir por de cap esforç ni sacrifici pel bé dels altres,
a no tenir por de donar-nos sense mirament,
a no tenir por de treballar, sense pensar en el repòs ni en el plaer,
Avui s'esdevé un dia característic de l'hivern a Lluc, amb pluges
continuades, baixades de la temperatura, cel ennigulat, terra
banyada, roques que rellisquen, teulades que recullen l'aigua,
animals arrecerats, gent amb anoracs i paraigües i impermeables i
botes altes...
En ser dissabte, avui els blavets no canten la Salve. La missa de les
12:45 tampoc no compta amb cap altre missioner dels Sagrats Cors que
qui la presideix, el P. Gaspar Alemany, qui em convida a fer-ne la
lectura primera.
Aprofit la circumstància per recordar-hi que el
bisbe Sebastià Taltavull, amb motiu del recés que fa avui capvespre
a Son Bono sobre «Cap a on volem que vagi la nostra Església»,
«aprofundint en allò que ens hem d'exigir per fidelitat a Jesús i
al seu Evangeli, m'ha demanat expressament que «ho portem a la
pregària perquè el Senyor ens acompanyi en aquest camí; i que
demanem a la Mare de Déu que hi intercedeixi i ens protegeixi».
Així ho hem fet, després que el bon amic Gaspar accedís a
recordar-ho expressament, tant al moment de l'homilia com a la
pregària dels fidels.
A la tarda, em duc la sorpresa agradable de topar-me amb antics escoltes, la nombrosa presència dels quals em duu a pensar que
qualque cosa passa a Lluc... Efectivament, per a demà diumenge, 28
de gener, a les 12 del migdia, està convocada la XXXI Assemblea
General Ordinària de l'Aplec Scout, Escoltisme Adult de Mallorca,
l'acte més important de l'associació, que està previst de
realitzar a la sala de pares dels Blauets del Santuari de Lluc.
Segons he pogut destriar al butlletí Noves del mes passat, es veu
que n'hi ha que fan comptes d'arribar al santuari avui dissabte, i
fer-hi el sopar i la vetlada habitual, a què molt gentilment he
estat convidat.
Demà diumenge, després de berenar, han de fer
l'acostumada volta matutina i han d'assistir a l'ofici on participa
l'Escolania, a les 11.00 h. Després de l'assemblea, fan el dinar de
l'institucionalitzat arròs brut comunitari.
Estic ben content d'haver-hi coincidit, tot i que tenc el
pressentiment que la meva participació serà més tost minsa...
afanyat com estic en la concreció d'aquest «mon any sabàtic», el
2018...
A la missa del capvespre, que ha presidit el P. Ricard Janer, hem
pregat junts per en Lluc i na Margalida, que han pujat al santuari de
Lluc per agrair-li a la Mare de Déu haver viscut i compartit 44 anys
de matrimoni...
19.
Margalida i Lluc, dos noms més que puc afegir aquest
divendres, a les troballes de persones que vaig fent al santuari de
Lluc, en aquest inici de mon any sabàtic, on duc passades la primera setmana, la segona i n'estic passant la tercera.
Tots dos noms, els puc anar afegint als d'Elvira (antiga
escolta) i Jaume, a Miquel (antic escolta), a Pere,
Pep i Toni (companys de caminades), a Gaspar,
Ricard, Ramon, Manuel, Pere (missioners
dels Sagrats Cors), a Ricard (director de l'Escolania), a
Jaume, Guillem, Juanjo, Maria
(encarregats del santuari), a Sílvia i Maria
(encarregades del Museu), a Joan, Margalida, Tòfol
(encarregats de sa Fonda), etc.
L'esmentada Margalida, qui em fa a saber que és de Biniali, se m'ha
hagut de presentar, per reconèixer-la... Ha vengut a celebrar amb el
seu espòs, en Lluc, els quaranta-quatre anys de casats, al santuari
de Lluc. Em recorda que va assistir a uns exercicis espirituals a can
Tàpera, on jo n'era el capellà (que cridava molt l'atenció de les
nines de 10 i 11 anys d'aquella època...) a la dècada dels anys
seixanta, sent ella alumna de les franciscanes... M'he alegrat ben
molt de veure-la, que em saludàs i que em recordàs la feta...
Aquest divendres, tot el matí ha fet un dia de pluja més o manco
intensa. Al capvespre la cosa ha girat, ha sortit el sol i això m'ha
permès de sortir a caminar per la carretera fins al Guix...
Al
dinar, hi ha acudit tot una camionada de gent catalana principatina
en una d'aquestes excursions que s'acostumen a fer, assistint els
viatgers al cant de la Salve que fa l'Escolania...
Avui migdia, una
de les blavetes ens ha donat un petit ensurt, quan ha caigut acubada
a terra... per sort, sembla que no ha passat d'aquí... a banda de la
brevíssima interrupció, que ha comportat deixar de cantar la
tercera peça habitual...
Durant la visita vespertina que acostum a fer al cambril de la Verge
de Lluc, avui m'ha sorprès enormement la gran quantitat de parelles
joves que s'hi han atansat. N'he vist i escoltat un grup, de tres
joves i tres al·lotes, que passaven el rosari, en castellà... els
cinc misteris de dolor seguits de la Salve... sense lletania...
M'ho estic passant tan bé per aquestes contrades escorquines de
Lluc, que m'estic pensant si no n'allargaria l'estada uns dies més,
fins passada la festa de la Candelera... Temps al temps, va dir
aquell...
18.
Final de la meva tercera estada a Ciutat, des que estic passant una primera i una segona setmana a Lluc, a l'inici de mon any sabàtic,
amb la finalitat d'atendre assumptes domèstics diversos i de
participar en la trobada fundacional de l'associació cultural Amics
del Seminari de Mallorca que hem constituït avui al mateix edifici
del Seminari Nou, a la finca de Son Gibert, barri del Viver de
Ciutat.
He aprofitat mon retorn al santuari de Lluc per quedar a dinar a
Binissalem, amb els bons amics Pere, Francisca i Toni, qui m'ha duit
en cotxe fins a l'estació de busos d'Inca, on he pujat al TIB.
17.
Tercera baixada meva a Palma, d'ençà que vaig pujar al santuari de
Lluc on he passat la primera i la segona setmana, ocupant una de les
cel·les de pelegrins, iniciant-hi mon any sabàtic....
Mir de dinar amb els col·legues. Només s'hi presenta el bon amic
Miquel. N'Agustí es troba al llit i no pot venir... Més de tres
setmanes seguides sense fer-me present al bng, m'hi porten de bell
nou, on celebr profusament la notícia relacionada amb el nom que
l'Ajuntament per primera vegada he vist que ja dóna a l'Espai d'Entitats «Isabel
Rosselló i Girart», segons he pogut constatar en un programa d'una
activitat destinada a associacions veïnals, a l'edifici del Mercat
del Camp Rodó...
16.
3 valents dalt del puig dels Tossals (22-01-2018)
Després de la pallissa rebuda ahir, el tercer dilluns que m'estic passant al santuari de Lluc en aquest mon any sabàtic, després d'haver-m'hi passat el primer -dia 8 de gener- i el segon -dia 15 de gener-, i havent-lo aprofitat per pujar amb dos bons amics, el campaneter Pere i el vilafranquer Pep, el puig dels Tossals i el puig de la Font, des de la font del Noguer, avui m'ha tocat fer una mica de descans pels entorns del santuari.
He passat per la farmaciola de Lluc, on l'escorquina que hi atén m'ha recomanat fer-me fregues amb l'analgèsic anti inflamatori "salvacam", i un "paracetamol"...
He tornat a anar a dinar al restaurant Coll de sa Bataia, en tornar a comprovar que el de Can Gallet romania tancat... Ja és tenir-n'hi mala sort, en 16 dies que duc per aquestes contrades... i encara no m'hi he pogut asseure a taula...
15.
Avui fa quinze dies que vaig venir a passar un temps al santuari de Lluc. Amb ganes de passar-hi una setmana, m'hi he arribat a instal·lar durant tres. I ja veurem. M'ho estic passant molt bé. Descansant. Caminant. Pregant. Escoltant...
És l'inici
de la meva tercera setmana d'estada seguida al santuari de Lluc, amb
motiu d'aquest mon any sabàtic, el 2018, després
d'haver-me-n'hi passatla segona i la primera,
en un clima de descans, de pregària i de caminades perllongades.
Aquest
dilluns, dia 22 de gener, l'he passat en companyia de dos bons
amics, el campaneter Pere i el vilafranquer Pep, amb
qui hem anat a fer un recorregut bastant considerable des de la font del Noguer, fins al capcurucull del puig dels Tossals
i pujant també fins al puig de la Font, per davallar
altra vegada fins a la font del Noguer pel mateix camí de pujada,
seguint la canaleta que fa pujar l'aigua del Gorg Blau
a Cúber, Lloseta i Palma...
Una
caminada fascinant que m'ha deixat les cames ben esbraonades... amb
ganes de quedar dormit com un tronc damunt del llit... o, com m'ha dit
un escorquí, de quedar-m'hi com un ullastre....
