Dietari breu d'una estada breu a Lluc (quarta i darrera setmana)

28.

Darrer diumenge al santuari de Lluc... poques hores... les primeres de la jornada, abans que surti el busset cap a Inca, després d'haver pres el meu cafè amb llet al bar sa Plaça... després d'haver anat al cambril de la Verge... després d'haver-ho deixat tot ben enllestit a la cel·la i a recepció...

De puntualitat, res de res. No s’hi pot confiar, en el transport públic a Mallorca. Sortint de Lluc a les 9:45 en bus, havia d’arribar en tren a Palma a les 11:01.

Sense cap casta d’explicació enlloc, Tren Inca-Palma que ha de sortir a les 10:56, surt a les 11:06: 10’ de retard que es fan eterns... Arribam a Palma a les 11:40, amb trenta-nou minuts de retard sobre l’horari programat i anunciat al tauler d'anuncis...!

Per ser la primera menjua que faig enguany a es Muntant d'Establiments, trob que no està gens malament, després de quatre setmanes seguides passades a Lluc! Boooon proooofit, abans del derbi català d’aquest primer diumenge de febrer!

Visca el Barça! I visca Catalunya lliure!

27.

Flor d'ametler al raiguer de Mallorca

Darrer dia sencer d'estada meva al santuari de Lluc, en aquest mon any sabàtic, després d'haver-n'hi passat quatre, de setmanes, al recinte sant d'Escorca.

L'he aprofitat per davallar fins a Inca en el busset, i, d'Inca a Binissalem a peu, passant per Lloseta, a dinar amb la família amiga de cada setmana. 

Ca s'Americano preparen uns macarrons exquisits i un frit de me per llepar-se els dits.

Avui ha estat per a mi un dia de fer fotos de la serra de Tramuntana enfarinada de neu als cims més alts, sobretot el puig Major, Massanella, en Galileu, Tossals i Tomir, vists des d'angles i perspectives variades.

Sorpresa agradosa per a mi a l'estació de busos d'Inca, on m'ha acompanyat en el seu cotxe el bon amic Pere, des de Binissalem: m'hi top en Lluís, cap de Pioners i Caravel·les, que m'indica que fan la sortida i acampada a Lluc.

No fa falta que els demani, en veure'n el fulard, que són dels agrupaments escoltes Jaume I i Verge de Lluc, de la parròquia de l'Encarnació, d'on vaig ser consiliari i rector entre els anys 1978-1982...

Amb una blancor
De neu i ametlers,
Gran illa d'amor
Perdura en el temps!

El retorn a Lluc amb el bus TIB gros, ple de topades amb caravanes de cotxes que pugen i davallen. Més d'una trentena n'hem arribat a dur darrere nostre.

Els que davallen, massa sovint, volen avançar-se a les voltes i, en comprovar que no passen, no els queda més remei que fer marxa enrere amb les queixes conseqüents dels altres...

El conductor, avesat, no perd gens ni mica la paciència i s'hi enfronta amb molta de calma...






26.

Divendres, 2 de febrer, Festa de la Candelera 2018, passada i celebrada al santuari de Lluc per primera vegada en ma vida. S'ho paga fer-ho, just per veure'n la seriositat amb què es fa, amb la participació de l'Escolania de Blavets i Blavetes.

Benedicció de candeles,
als passadissos del santuari de Lluc

M'ha agradat ben molt enregistrar-ne imatges i sons, d'una celebració litúrgica relacionada amb la presentació de l'infant Jesús al Temple de Jerusalem, amb les intervencions actives del vell Simeó -el del «nunc dimittis servum tuum, Domine»- i la vella Anna, i el paper que hi representa en aquest temps nostre l'encesa d'espelmes....

He cantat amb moltes ganes càntics coneguts, entonats per l'Escolania, com són ara: «Tu ets la llum del món»... «Lumen ad revelationem gentium et gloriam plebis tuae Israel»... «Mallorca ditxosa guardava una flor...»

Ahir mateix havia demanat als frares de Lluc si em podrien passar alguna làmina de la Verge que no fos tan «turística» com la que vaig adquirir a la tenda dels «souvenirs»... El bon amic P. Gaspar Alemany s'ha apressat avui matí a regalar-me'n una, de les que més m'agraden: la Mare de Déu de Lluc, sense corona... Li n'he agraït el detall.

La neu cobrint el cim
del puig d'en Galileu

La festa de la Candelera d'enguany coincideix amb un dels dies més freds que he tengut, des que vaig venir al santuari amb ganes d'iniciar-hi mon any sabàtic, fa quatre setmanes.

Havia vengut amb el desig de trobar-hi neu. Però aquesta ha volgut comparèixer ara que ja som a punt de partir, i només als cims més alts de l'entorn: puig d'en Galileu, puig Roig i puig Tomir que han aparegut coberts de blanc per primera vegada des que jo hi som.

El torrent de Lluc davalla amb una quantitat considerable d'aigua, que fa una gran remor, en recorre el llit per davall la plaça dels Pelegrins i cau en cascada al clot d'Albarca, amarant-ne la vall a les totes.

Notícia breu apareguda avui
al diari Última Hora

Lluny d'aquestes contrades, a Ciutat, el diari Última Hora publica una notícia breu sobre el meu rècord de participació en 11 torrades, quan m'hi exercia com a regidor de l'Ajuntament l'any 1996.

Davant d'algun comentari que m'ha arribat, he volgut aclarir que aleshores vaig fracassar en l'intent d'arribar a visitar-ne una dotzena en una sola jornada...

25.
Quart i darrer dijous meu al santuari de Lluc, després d'haver-n'hi passat el primer, el segon i el tercer, a l'inici de mon any sabàtic, gaudint a les totes del clima de pau i tranquil·litat que s'hi viu,.

Una de les llànties
al cambril de la Mare de Déu de Lluc

Únicament es veu trencat per presències tan comunes com extraordinàries: el cant dels ocells múltiples que s'hi senten, o de les aus, o el so dels picarols que porten les ovelles, o les cabres, o les someres; o els càntics religiosos a l'interior del temple; o els crits i renous d'escolars que s'hi atansen (com han fet avui els alumnes de l'IES de Santa Margalida); o de gent tant o més cridanera que hi arriba en autocar de la tercera edat...

Tot això he pogut presenciar, mentre llegia el diari, ocupant una de les taules del bar de sa Plaça, on m'he empassat un bon pamboli a l'hora de berenar...

Atenent la petició que se m'ha fet, he anat a recollir una làmina de la Mare de Déu de Lluc que hom vol tenir al seu abast, juntament amb les característiques «cintes» del santuari.

Per cert, avui m'he adonat que el cambril on es venera la imatge de la Verge està farcit d'escuts i símbols que contenen les quatre barres... i no és cosa d'ara, sinó de temps enrere...

Finestra de la meva cel·la:
"Joc d'escacs", darrer llibre
de Miquel López Crespí

Finalment, a l'hora de dinar he pogut assaborir un exquisit plat de frit que es prepara i se serveix al restaurant Can Gallet, al coll de sa Bataia. Fins avui no havia tengut l'oportunitat d'acostar-m'hi. N'he gaudit a les totes.

He començat a llegir el llibre «Joc d'escacs» que l'altre diassa em va passar el seu autor i bon amic meu, l'escriptor pobler Miquel López Crespí. Una lectura que em resulta fàcil de fer i entenedora, que ajuda a comprendre millor la trajectòria pública d'un escriptor autodidacte com ell, que arriba a aconseguir de veure'n publicats més de cent llibres, de tots els gèneres possibles, valent-se únicament de la seva tenacitat insubornable.

Demà, 2 de febrer, festa de la Candelera: «Si la candelera plora l’hivern es fora, si la candelera riu l’hivern es viu. Tant si plora com si riu, ja ve l'estiu».

24.

Camí dels Misteris, interromput al pas,
per evitar-hi perill d'esllavissades

Això ja s'acaba! Tenc previst de finalitzar la meva estada al santuari de Lluc el proper diumenge, dia 4 de febrer. M'hi hauré passat quatre setmanes senceres, com aquell qui diu.

Tant la primera, com la segona, com la tercera, com aquesta que fa quatre m'han resultat molt agradoses. Fins al punt que m'encantaria poder continuar encara més temps! Però tot té un final, i aquest inici de mon any sabàtic ha d'anar seguit d'altres esdeveniments que ja veurem quins seran, un cop que hagin passat.

Dimecres, darrer dia de la darrera setmana del mes de gener, que aprofit per arribar fins a Palma, i fer les quatre feines domèstiques que em corresponen: buidada de la bústia de correus, revisió de la casa, consulta al gestor i tramitació de documentació administrativa, neteja de la roba, visita a familiars hospitalitzats, trobada amb els amics de sempre, comiat de gent amiga que se'n va fora, etc.

L'entrada a Lluc,
pel camí dels frares

La passejada diària que acostum a fer des que som per aquí, per les contrades muntanyenques de Lluc, avui ha estat substituïda per les anades i vengudes per carrers i places de Ciutat, on la gent sembla que sempre va disparada i frenètica, no se sap ben bé per què...

La baixada de Lluc a Inca, amb la busseta de l'agència Alorda, i el retorn a la inversa amb la mateixa busseta conduïda per sengles xofers, és d'allò més encisador.

Sobretot, després d'haver fet caminades llargues pels puigs i cims més alts que envolten la carretera: el camí dels Horts, a Caimari; el puig de n'Alí, o d'en Galileu, o Tossals, o Tomir o Massanella em semblen uns altres, després d'haver-los visitat una mica més de prop

23.

Dimarts darrer que faig comptes de passar al santuari de Lluc, en l'inici d'aquest mon any sabàtic, després d'haver-hi passat la primera setmana, la segona, la tercera, i mentre estic desplegant suara mateix la quarta.

Avui, quan es compleixen 70 anys de l’assassinat de Mahatma Gandhi, practicant engrescador de la lluita activa no violenta en defensa dels drets humans, d’individus i de pobles, puc pensar i creure fins a quin punt no esdevé vàlida encara ara, i també avui dia, la seva lliçó magistral, a l’hora d’haver d’implantar i defensar democràcies veres dins la nostra Europa, la del segle XXI.

Qualque comentari que m'arriba, com el de la bona amiga Lina, qui em diu «dissortadament el missatge de Gandhi i Crist, de cada dia és més vàlid...», em porta a engrescar-me, avui precisament, en la lectura d'alguns altres escrits que veig publicats ací i enllà. Com són ara aquests tres que assenyal:

ASHA MIRÓ (escriptora terrassenca d´ascendència índia)

«Gandhi és per a mi un exemple de vida, de com la força de voluntat i el convenciment en allò que fas poden aconseguir el que semblava impossible. Va donar al món sencer una lliçó de perseverança, una classe magistral de com es pot vèncer aquell que a priori es més fort que tu, sense haver d´aixecar una mà en contra d´ell. Sense haver de pensar en grans gestes. Em sembla que és una bona filosofia per aplicar en el nostre dia a dia, per afrontar els problemes que tots ens trobem i que sovint ens semblen insuperables...

L´Índia com a país pot tenir l´orgull d´haver donat a la humanitat un personatge com Gandhi, que va saber posar l´amor als altres per davant de qualsevol altra cosa i que ens va ensenyar la lliçó més important que podem aprendre: la violència es combat amb pau i l´odi es combat amb amor.»

UNIPAU (Universitat Internacional de la Pau)

Durant la Diada de la No-violència, lloa la lluita de Gandhi en el 70è aniversari del seu assassinat, i difon que «Hauríem d'aprendre molt dels errors de la humanitat, de la seva figura i de moltes d'altres que ens han ensenyat que la violència només genera més violència.» (Arcadi Oliveres).

FERNANDO MORENO (Diari Ara)

L’Índia dona l’esquena a Gandhi. Avui fa 70 anys que el líder pacifista va ser assassinat a Nova Delhi per un nacionalista hindú: «Aparentment l’Índia sembla que no ha oblidat el seu guia espiritual, però a la pràctica les seves idees han quedat totalment arraconades. Són cosa del segle passat.

Gandhi va defensar sobretot el concepte de la no-violència per resoldre els conflictes. En canvi, el govern de l’Índia destina actualment més de 3.700 milions d’euros anuals a armament militar, segons les últimes dades del Banc Mundial. Així mateix, la pobresa i les diferències socials continuen sent els problemes més destacats d’un país que vol convertir-se en una superpotència mundial.»

22.

Aquest dilluns comença la meva quarta i darrera setmana d'estada meva al santuari de Lluc on he iniciat mon any sabàtic. A la primera setmana inicial, n'ha seguit una segona i una tercera, de les quals estic gaudint moltíssim.

Com tots els dilluns anteriors, avui també han pujat a Lluc els companys caminaires. 

S'ha apuntat per primera vegada al nostre grup el bon amic campaneter Biel, que se suma al també campaneter Pere, l'eivissenc Toni i el vilafranquer Pep.

L'indret triat per avui ha estat el puig de Massanella, pel coll de sa Bataia, es Guix, Comafreda, Massanella, on hem ascendit, sense la companyia d'en Toni que passeja un bon grip i guarda llit... A veure si se'n recupera aviat i bé!

Després d'uns dies de pluja persistent per aquestes contrades muntanyenques, de nuvolades i de temperatures baixes, avui hem pogut gaudir d'un dia esplèndid de sol i bon temps. Hem pogut veure el canvi que s'hi ha produït en poc temps, degut a la neu caiguda al capcurucull del puig, encara que no hagi estat molta. 

Els torrents duen més aigua que qualsevol altre dia de les setmanes passades. Els camins i caminois estan enfangats o embassats. I fins i tot podem trepitjar algunes zones encatifades de neu, per on es desplacen guardes de cabres salvatges que ens fitoren, immòbils i sense bellugar, amb aquella mirada escodrinyadora que no arribes a saber ben bé què volen...

Abans de pujar, hem hagut de passar per la caseta de fusta on el guardià ens ha lliurat un tiquet de quatre euros per hom, com a quota a abonar per la pujada a un dels cims més alts de Mallorca, en plena propietat privada...

Dos joves argentins ens han passat «volant» a la pujada, i ens han tornat a avançar «volant» a la baixada, que hem conclòs després de caminar -al meu ritme lentíssim, per l'obsessió meva d'evitar-hi qualsevol caiguda- durant aproximadament unes vuit hores seguides, interrompudes per pegar una bocinada i per beure una mica d'aigua fresca de la Font Coberta...

En resum, una d'aquelles jornades muntanyenques inoblidables que et duen a respirar aire pur i net, a gaudir de la natura i la bona companyia, i a valorar moltíssim més aquesta terra nostra tan farcida de racons irrepetibles.