14.
Segon diumenge que pas a Lluc, després d'una primera setmana
de romandre-hi, en iniciar mon any sabàtic.
Veig que s'ha d'estar molt atent als esdeveniments i no fiar-se gaire
ni de programes, ni de fulletons, ni d'internet, a l'hora de voler
participar en algun acte programat a Lluc. Mentre a l'Agenda
de la web apareixen dos horaris dominicals distints (el del 14 i el
del 21 de gener de 2018) amb contengut divers, el fet és que tant
dia 14 com dia 21 hi ha Missa amb participació de l'Escolania
a les 11 h (cosa que no figura a l'agenda del 21 de gener...) Avui
l'ha presidida el P. Gaspar Alemany Ramis, amb una homilia de
pinyol vermell dins una església quasi ben plena de gent que hi ha
acudit...
Abans de dinar, per primera vegada he pogut anar a prendre un vermut
al bar de la plaça que, fins ahir mateix, ha romàs tancat. Me n'he
duit la sorpresa agradable de trobar-m'hi na Isa, una de les
coordinadores de la residència Nova Edat de Montuïri, amb la seva
família. N'hem estat ben contents de retrobar-nos-hi.
Després de dinar, he pres els atapins cap al clot d'Albarca, avui
que és diumenge, l'únic dia de la setmana que es permet de
transitar-hi a peu. De tornada, una munió de gent que venia d'altres
indrets més llunyans, com és el cas del grup que venia de fer el
puig Roig des de Mossa.
13.
Festa de Sant Sebastià, patró de Ciutat, iniciada i acabada a Lluc,
on romanc des del proppassat dilluns de la setmana passada,
dia 8 de gener, en haver-hi iniciat mon any sabàtic.
De Lluc a Binissalem. N'he aprofitat la jornada per arribar -en bus,
a peu i tren- fins a Binissalem, a dinar amb els bons amics Pere,
Francisca i Toni. Ens ho hem passat molt bé, jo dinant
d'anfós a la mallorquina. M'han omplit la motxilla de taronges del
seu hort. He tengut l'oportunitat de veure el camp del raiguer de
Mallorca amb ametlers florits
El trajecte en bus entre Lluc i Inca, tant a l'anada com a la
tornada, l'he fet amb un conductor que se m'ha presentat com a
binissalemer, en Biel de ca sa Clota. Xerrant
xerrant, hem arribat a conversar de tot i molt durant el viatge, ja
que s'ha donat la coincidència que ell va fer de missioner laic a
Amèrica Llatina, concretament al Perú i més concretament a
Cascas-Contumazá, d'on és la seva dona, na Júlia. Tenen dos
fills i viuen tots quatre a Mallorca. També es va dedicar al
Moviment Escolta... Molt bon conductor d'autocars grossos, com aquest
que ens duu a ell i a mi per les voltes i costes empinades de la
carretera de Lluc...
12.
En bon dissabte de la festa de sant Sebastià, patró de la ciutat de
Palma, m'ho estic passant la mar de bé per les contrades de Lluc,
després d'haver-hi passat la primera setmana sencera,
i a punt de finalitzar-n'hi la segona, a l'inici d'aquest 2018, mon any sabàtic.
Mentrestant, he volgut ampliar una mica l'horari de la meva marxa a
peu, fins arribar a les 4 hores. Pel camí de la Font Coberta, i
caminant un bon trajecte per la carretera que duu cap a Sóller, he
arribat caminant fins a l'església de sant Pere d'Escorca... durant
una hora i mitja, més o manco, per anar i altre temps semblant per
al retorn cap al santuari... El temps just per arribar d'hora a la
celebració eucarística diària i al cant de la Salve que fa
l'Escolania dels Blavets.
De ben poc m'ha servit la caminada. M'hi he trobat un cartell que
indicava «Prohibido el paso. Propiedad
privada». Tot romania tancat amb pany i clau! No he pogut
visitar una de les esglésies cristianes més antigues de Mallorca, i
me n'he hagut de tornar cap al santuari, «amb un dit en es cul i
s'altre a s'oreia».
El bon amic P. Manuel Soler m'ha explicat que, per una altra
ocasió, li ho digui, perquè al bar restaurant d'Escorca tenen la
clau d'entrada a la finca particular i a l'església, i la deixen a
la gent que hi té interès. (Seria massa demanar que s'hi col·locàs
una indicació en aquest sentit, per a la gent que no en sabem res de
la feta?)
Aquest divendres, a l'hora de dinar a sa Fonda de Lluc,
em torn a topar amb més gent que mai, coneguda, que ha pujat fins al
santuari de Lluc a passar-hi unes hores. De totes les edats i
condicions.
Després de dinar, n'he completat la marxa a peu arribant fins a la
finca de Menut, per la carretera, i retornant al
santuari pel camí empedrat que duu fins al camp de futbol...
11.
Avui fa 10 dies que vaig venir a passar un temps, el que sigui, al santuari de Lluc, iniciant-hi mon any sabàtic, el 2018.
Avui fa exactament vint mesos que na Bel Rosselló, la meva
dona estimadíssima, va morir a l'hospital de Manacor, víctima d'una
obstrucció intestinal greu provocada per la malaltia d'alzhèimer
diagnosticada feia uns 7 anys, segons m'explicaren els doctors.
Que descansi en pau, i rebi allà on és ara la paga que Déu
consideri que es mereix, per la gran feinada feta al seu pas per
aquest món! Tant a Mallorca com a Amèrica Llatina, tant a l'àmbit
religiós, com al laboral, al polític i, sobretot, al veïnal al
barri del Camp Rodó durant quatre dècades seguides...
Cosa que he agraït sincerament i profunda al P. Manuel Soler
que l'ha presidida i que m'ha convidat a fer-hi la primera lectura,
seguint el text bíblic del I Llibre de Samuel.
Una jornada com aquesta, passada a les muntanyes de Lluc, em porta a fer-hi una reflexió, ni que sigui breu, sobre
tantíssimes persones que dediquen intensament la seva vida als
altres, de forma anònima, gratuïta, voluntària, sense esperar-ne cap casta de recompensa
ni reconeixement.
I, en el fons, és aquesta gent
anònima, precisament, la que fa avançar la història de la
humanitat cap a quotes més grans d'humanització profunda,
contribuint a elevar el nivell de la qualitat de vida humana per al conjunt de la població. No puc
deixar de destriar-hi na Bel, entre aquesta gent tan nombrosa i tan valuosa!
Per pair-ho tot, m'he enfilat per amunt, fent camí a peu cap al
Guix, seguint cap a Escorca, fins a Son Macip, i retornant al
santuari de Lluc per la carretera de Pollença. Dues hores i mitja de
caminar, que no m'han anat gens malament. Ajuntant-ho tot lo de la
jornada, uns 9 km a peu.
Amb una bona dutxa a la banyera de la cel·la magnífica de què estic gaudint aquests dies, amb una aigua calenta deliciosa, m'he quedat com a nou; després d'una pregària perllongada davant la imatge i
al cambril de la Mare de Déu de Lluc... fent-hi presents tantes persones, col·lectius, situacions, encàrrecs...
10.
Primera desena de dies passats al santuari de Lluc, en iniciar mon any sabàtic, el 2018, romanent tota una setmana, la passada, i fent comptes de romandre-hi aquesta altra, en un
clima de tranquil·litat i calma, de pau i repòs, de caminades
perllongades i descansos merescuts...
Per la carretera de Lluc a Inca, el xofer, en més de dues ocasions,
ha hagut de sortejar els obstacles de branques i fulles que entorpien
el trànsit dels vehicles, degut a la ventada forta que hi pegava.
Avui no hi hem trobat cap ciclista que circulàs per les muntanyes i
les voltes de Lluc... Tampoc no hi ha pujat cap altre passatger, al
bus, ni a Lluc, ni a Caimari, ni a Selva, on té les parades
fixades. Tot el busset per a mi i el conductor!
En complir-se demà els vint mesos de la mort i partida de na Bel Rosselló, la
meva dona, he volgut fer-li una visita al cementeri i li he resat un
parenostre, com acostum a fer-hi cada vegada que m'hi acost...
També he tengut l'oportunitat de compartir taula, a l'hora de dinar,
amb els companys que freqüentam el local de Pippo's, en Demetrio,
en Miquel, n'Agustí i jo, que aquests dies faig una
mica de règim a base d'ensalades, fora pa ni pastes ni pastissos ni
alcohol... A veure si aconseguesc baixar de pes uns quants quilos...
Em diu que s'han vengut a passar uns dies al santuari i a recórrer els paratges del voltant, amb la intenció, entre d'altres, de pujar dalt del cim del puig Tomir.
Els recoman i suggeresc que no ho facin avui, precisament, que fa una ventada de mil dimonis... el dia de la festa de Sant Antoni, justament...
Precisament avui, via internet, m'he assabentat que el proper mes de març, a Salvador de Bahía (Brasil), s'hi ha de dur a terme el Fòrum Mundial de Teologia i Alliberament, coincidint amb la convocatòria del Fòrum Social Mundial al mateix indret i per les mateixes dates.
Però no n'he trobat més dades.
N'he demanat noves al bon amic Juan, qui no es cansa de mantenir-me informat d'allò que ell sap que a mi més m'interessa: "Se lo acabo de preguntar a José María Vigil -em respon tot d'una-. Espero que él lo sepa y me conteste. Un abrazo".
09.
Dimarts,
16 de gener, segon dia de la meva segona setmana d'estada al santuari
de Lluc, on estic romanent des del proppassat dia 8 de gener, iniciant-hi mon any sabàtic, el 2018.
La
missa d'avui, com cada dia a les 12:45, ha estat presidida pel bon
amic i missioner dels Sagrats Cors, Manuel Soler, qui m'ha convidat a
fer la primera lectura. Per cert, una de les més extenses que es fan
durant l'any litúrgic (1S 16,1-13), la que fa al·lusió a la manera
com Samuel ungeix David rei d'Israel enmig dels seus germans.
Després
de la missa, com cada dia a les 13:15 h el cant de la Salve que fa
l'Escolania dels Blavets de Lluc, seguit de dues peces musicals més,
a l'estil i forma de fer minuciosa de sempre, hi hagi la gent que hi
hagi, dins l'església. Avui devíem ser prop d'una vintena.
Amb les menjades d'avui he encetat un temps de moderació austera o
d'austeritat moderada, eliminant tot quant tengui a veure amb pa,
pastes i pastissos, i ja no en parlem, amb l'alcohol. De manera que
arribi a adoptar un comportament més àgil a l'hora de fer caminades
i, sobretot, pujades per les muntanyes dels voltants... i no hi hagi
de rossegar tants de quilos...
La passejada d'avui, fent el camí del Camell, cap a la
cometa dels Morts, m'ha duit a fer aquesta reflexió
antropo-teo-còsmica (manllevant-hi l'expressió de José María
Vigil, teòleg llatinoamericà significat a l'àmbit de
l'espiritualitat de l'alliberament, pluralisme religiós i nous
paradigmes):
«Cavallet quan eres jove»! Dècades enrere, això d'arribar fins al Camell era cosa de pocs minuts, pentura 10'. Avui n'he hagut de mester més de 30' llargs. I amb moltes més ganes de tornar enrere que de seguir cap endavant. Vull creure i pensar que jo som el mateix ara que llavors. No en tenc cap dubte. Però jo ja no som el que jo era... ni el que seré...
El que m'ha duit a recordar la lectura que he fet avui matí del
llibre de l'Apocalipsi (Ap 1,8): la diferència abismal que hi deu
haver entre nosaltres, els éssers humans, i allò que deu ser el Déu
de Jesús ressuscitat. Només d'Ell, se'n pot dir que és «El qui
és, el qui era i el qui ve!»
08.
Avui,
dilluns, començ la meva segona setmana d'estada al santuari de Lluc,
on vaig instal·lar-me fa vuit dies, amb ganes
d'iniciar-hi mon any sabàtic...
Fins
aquí, tot molt bé. De bé a millor, puc dir.
He
deixat de romandre a la cel·la núm. 316 de la tercera planta, que
trobava una mica massa petita. I se me n'ha lliurat la núm. 102, a
la primera planta, amb vistes a la plaça dels Pelegrins: una senyora
cel·la, d'aquelles que ja no pots demanar res més! I a molt bon
preu, tot s'ha de dir.
Com
teníem previst, els tres companys de ruta muntanyenca -Pere,
Toni i Pep- amb puntualitat germànica s'han fet
presents al santuari, ben decidits a fer-ne un altre, de camí. Hem
triat el paratge natural de la Serra de Tramuntana, assenyalat com a
camí de ses Basses.
Com
ja m'havia imaginat, no he arribat a mantenir contacte amb Ona
Mediterrània pel meu mòbil, des d'on el bon amic Joan
Farrés volia mantenir-hi una conversa. Una altra vegada serà!
Tornam enrere per dinar de pa taleca al refugi
Lavanor dins la finca pública de Mortitx -jo,
d'una truita exquisida preparada pel company campaneter, amb un bon
botifarró i taronges i mandarines a voler-...
He
romàs en aquest santuari marià tota una setmana, la passada,
i faig comptes de continuar-hi la següent... si Déu ho vol i Maria ("i sant Josep hi consent", com acostumava a dir la meva dona, na Isabel Rosselló)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada