Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Càritas. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Càritas. Mostrar tots els missatges

divendres, 10 d’abril del 2015

Pere Ballester, qui “demanava pista”, ha aconseguit d'aterrar


Llegint el “Diario de Mallorca” del 9 d'abril de 2015, m'assabent que ja fa més d'una setmana que el bon amic i company de lluites sociopastorals, Pere Ballester i Morey, després d'haver estat “demanant pista” durant molt de temps, ha aconseguit d'aterrar a l'altre món...

Per a mi, que vaig tenir la gran sort de compartir amb ell tasques i afanys, lluites i esforços, èxits i fracassos, mentre m'exercia com a rector de la Parròquia de l'Encarnació, a Ciutat (1978-1982), se'm presenta com una notícia colpidora: l'he vist algunes vegades darrerament i l'he visitat qualque pic allà mateix on acudeix i resideix, al Centre de Dia Residència Oms, per a persones malaltes d'alzhèimer i altres demències...

Es pot dir que, abans de veure-s'hi afectat, Pere Ballester i Morey, un home laic, casat, amb dos fills i una filla, s'esdevé un membre de l'església diocesana de Mallorca, compromès fermament en la tasca evangelitzadora, des d'àmbits diversos: Parròquia de l'Encarnació, Casa de l'Església, Ràdio Popular, Mitjans de Comunicació, Grup Cristià de Drets Humans, Delegació Diocesana d'Acció Social, Càritas... són alguns àmbits on la seva presència activa hi deixa petjada fonda.

Particularment, em sent empès a valorar enormement la tasca que en Pere desplegà al front del Grup Cristià de Drets Humans durant un bon grapat d'anys.
El Grup Cristià de Drets Humans, que s'inicia dia 15 d'octubre de 1974, com un servei de la Parròquia de l'Encarnació, s'encamina a defensar i promoure els drets humans des d'una perspectiva cristiana. És una idea i creació de mossèn Pep Toni Fuster, vicari de la parròquia.

S'entén, aleshores, que els cristians no es poden desentendre del compromís en la construcció d'un món més just i humà, ni de la denúncia profètica dins la societat on viuen.

Sis anys després, el mes d'octubre de 1980, s'edita (a ciclostil!) el primer Full Informatiu de Drets Humans, que recull les activitats programades i realitzades per aquella vintena de persones, delitoses de treballar per un món més just.

Anys més tard, i fins ara mateix, sobretot amb mossèn Pep Noguera i amb Bernat Vicens, se n'arriba a editar una revista, molt més valuosa i força enriquidora.

Recercant dins d'arxius, em sembla que les paraules que escriu mossèn Joan Bestard, des de Madrid, secretari de la Comissió Episcopal de Pastoral de la Conferència Episcopal Espanyola, adreçant-se al Grup Cristià de Drets Humans (l'any 1981), resumeixen el tarannà i la dèria del bon amic Pere Ballester, al front d'aquell grup que tan intensament impulsa a la Parròquia de l'Encarnació:

El primer criteri pròxim d'evangelització ha de ser el realisme sociològic. Sense aquest sentit realista correm el perill, greu per cert, de convertir la nostra acció evangelitzadora en un grapat de respostes estereotipades a preguntes que ningú no ens fa.

En Pere Ballester, amb la seva visió i la seva acció, contribueix de manera molt evident a fer de la tasca evangelitzadora una resposta esperançada, joiosa, il·lusionant, a preguntes que es fa aleshores qualsevol home o dona que s'interroga sobre la vida i el moment que està vivint.

Als inicis dels anys 80, Grup Cristià de Drets Humans, juntament amb Comunitats Cristianes de Mallorca, Capellans de “Part Forana”, Capellans de Barriades, Capellans del Primer Dimarts, Justícia i Pau de Mallorca, Grup Cristià d'Objectors de Consciència, etc. Es preseten públicament com a membres de l'església mallorquina que desitgen la més plena autonomia per al nostre poble illenc... I en Pere Ballester i Morey, n'és defensor fervent!

Amic Pere Ballester
que partires l'altre dia,
t'endugueres ma alegria,
sense saber què he de fer...

Bé record allò que fèiem
a finals dels anys setanta,
i seguírem als vuitanta
convençuts d'allò que crèiem:

Grup Cristià de Drets Humans,
que inicià mossèn Pep Toni
tu seguires amb el somni
d'implantar valors cristians.

Aixecant la nova terra
i el cel nou on la justícia
allunyàs tota malícia,
desterrant qualsevol guerra...

Ajuda'ns a continuar fent-ne el camí!

dilluns, 2 de gener del 2012

Sermó en el dia de la Conquesta, a la seu catedral de Mallorca

Molt agraït al capellà inquer, mossèn Pere Fiol i Tornila, qui m'ha passat el text íntegre del seu sermó a l'església catedral basílica de Mallorca, el proppassat dia 31 de desembre, en reproduesc els fragments que consider més eloqüents, per a mi.

“Avui, germans, ens reunim, en el nostre temple major, tot recordant el dia que un grapat de cristians, encapçalats pel Rei En Jaume, entraren en la Madina Mayurqa, al crit de Santa Maria, Santa Maria, ajuntant així les nostres terres a la fe cristiana i a la cultura, ara dita occidental, hereva de l’esperit de l’Imperi romà, i que arraconà el que aportaren els àrabs l’any 902...

 Aquells homes trobaren restes dels antics balears que havien conegut i estimat Jesús, petites esglésies, Fonts de baptisme que parlaven de cristians com ells. Sentien goig dins el cor de veure que havien posat fi a 327 anys de presència sarraïna...

Crearen 35 parròquies on alimentar la seva fe, però també aixecaren 6 hospitals en la Ciutat i 13 a la Part Forana. Enmig de les dificultats de la vida, i mirant de superar la flaquesa humana, aquells homes, els nostres avantpassats, volien ser seguidors d’Aquell que ens havia dit: “tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu” Mt.25,40....

    Trinitaris i Mercedaris curaven de visitar la nostra gent per recaptar almoines i poder fer tornar als mallorquins captius... L’obra del framenor llucmajorer Bartomeu Catany va posar en pràctica les Obres de misericòrdia, que s'havien après en la Doctrina...

    El Bisbe Simó Bauçà i Sales (1608-1623) feia repartir cada dia 100 racions de pa, carn i vi... Treballà perquè els pobres poguessin aprendre un ofici; maridà infinitat de donzelles.

    Li ajudaven a la feina tant els P. Julià Fontirroig i el P. Guillem Malferit, frares dominics com ell, com el seu capellà Mn. Jaume Pons.

    El Bisbe Baltasar de Borja i Velasco (1626-1630) passà per orde als 5 Rectors de Palma que donassin menjar als pobres que anaven a les parròquies, i si hi havia malalts que no poguessin pagar les medicines o els metges, ho pagassin i li passassin la factura...

    La gestió del Bisbe Rocamora (1645-1653), quan les males anyades ja començaven a fer-se notar entre la gent, però sobretot en la pesta de 1652 ajudà materialment als qui patien o estaven malalts...

    El jove jesuïta P. Ignasi Fiol i Tomàs el 18 de juny de 1677 funda la Misericòrdia vora l’Hospital de La Sang, edifici que, remodelat, ara empram per altres activitats, on s’havia d’atendre a tanta gent que aleshores hi havia per Palma acaptant i cercant alguna cosa per poder sobreviure.

    Així podríem anar esbrinant multitud de persones i d’accions que els seguidors de Crist, en aquesta bella terra, hem anat fent...

    Durant la postguerra fou magnífica i esgotadora la tasca que la gent d’església, empesa per la caritat cristiana, va fer per donar roba, casa, aliment, medicina, feina, amistat... a tants externs que arribaven a Mallorca...

    El bisbe Jesús Enciso dia primer de Maig de 1960 convidava els capellans a participar en la I Assemblea Diocesana de Caritas, que se celebraria al Seminari Vell dia 21 de Maig: “perquè no hi hagi en la Diòcesi cap pobre que no pugui rebre l’ajuda suficient per cobrir les necessitats bàsiques”.

    El Papa Pius XII havia establert aquesta institució d’església l’any 1950, ara els Bisbes anaven posant la Caritas Diocesana en cada una de les seves esglésies particulars.Enguany hem celebrat els 50 anys d’aquesta institució entre nosaltres...

    Som Església vertaderament en un poble, i volem posar mà davant tanta injustícia que ha generat una època de bonança econòmica que ha passat Mallorca.

    Però també en aquests moments veim com el nostre propi poble, poble petit i minoritari davant el moment globalitzador que vivim, no ho té gaire fàcil.

    Les paraules clarividents del Papa, avui Beat Joan XXIII, en el mes d’Abril de 1963, ja generaren malestar en certes esferes polítiques mallorquines...

    La Pacem in terris demanava que a tots el grups ètnics i nacionals els correspongui plena autonomia i formar una nació independent i que la Justícia demana que els Poders Públics s’apliquin eficaçment a afavorir els valors humans d’aquestes minories, especialment la seva llengua, cultura, tradicions, recursos i iniciatives econòmiques.

    Lluny som nosaltres dels ideals que posava el bon Papa Joan. I quan ens pensàvem haver fet algunes passes amb l’Estatut de la nostra terra, ens trobam que és bo de fer, canviar-les o buidar-les de contingut.

    En aquests moments serà bo que recordem el que l’eximi poeta Joan Alcover, en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana celebrat l’any 1906, ens deia “Jo l’estim i la vener, eixa llengua, pels títols que la il·lustren, pels records que l’ennobleixen, per l’ànima que hi vibra; però sobretot la vull i la preferesc per esser la nostra. Aquest és el títol suprem que la fa, no la millor, sinó l’única per a nosaltres”

    Els seguidors de Jesús haurem de seguir tenint la mà oberta a tota la gent que ha vingut aquí cercant una millor manera de viure, però també han de poder trobar un poble que té la seva identitat, un poble que no es deixa enlluernar pels múltiples colonialismes culturals, al servei de l’imperialisme de torn, sempre més majestuós, més ple de tòpics, disposat a arrabassar-nos el dret de ser subjectes i artesans de la nostra pròpia història.

    Estimem als germans, treballem, com ho ha fet Càritas en aquests darrers cinquanta anys, perquè en cada persona s’hi pugui manifestar la imatge i semblança de Déu, i com solia dir el Beat Juníper Serra, lo primer és lo primer, i així serem fidels a Déu i a la nostra Terra.

                        Mossèn Pere Fiol i Tornila
                              Rector de Muro

(Extracte del Sermó que, el dia de la Conquesta, pronuncià a la seu catedral de Mallorca mossèn Pere Fiol i Tornila, rector de la parròquia de Muro (Mallorca), el 31 de desembre de 2011, adreçat al senyor bisbe, germans capellans concelebrants i poble fidel encapçalat per aquells que han estat constituïts en autoritat.)

divendres, 30 de desembre del 2011

Maria Salleras Juan, Premi Olímpia 2011 del Lobby de Dones de Mallorca

"Amb aquesta candidatura feim un reconeixement a una trajectòria de vida -va llegir na Marisol Ramírez, durant el sopar que el Lobby de Dones de Mallorca organitzà enguany al restaurant situat al passeig de Mallorca, 16-. Aquest any Maria Salleras s'ha jubilat i així tenim l'oportunitat de posar-la al nostre llistat de persones a distingir per la causa de les dones.

Pel seu origen i educació, na Maria no estava destinada a trobar-se amb la cara més dramàtica i oculta de les societats del benestar; però ella té un punt de rebel·lia i tenacitat que l'ha duit a ser protagonista de molts d'episodis que tenen a veure amb la defensa de la dignitat, la llibertat i l'autonomia de les dones i entre elles, de les més desvalgudes.

Manllevant paraules d'una persona que l'estima molt, podem dir que, malgrat haver nascut i ser educada en institucions monolítiques que precisament no es distingeixen pel respecte i la consideració de la dona con una igual, més bé al contrari, na Maria Salleras ha sabut obrir escletxes i sense ruptures traumàtiques ni reaccions airades ha anat fent la seva. Ha seguit el camí de formar-se bé professionalment i intel·lectualment, fer feina amb grup, acceptar responsabilitat, i crear i posar en marxa projectes nous.

I sempre amb una idea primordial: el compromís per millorarla realitat i fer-ho amb honestedat.

Maria va ser una de les  primeres assistents socials de Balears, i l'única directora de Càritas en 50 anys de vida de la institució. Ella va dirigir aquesta entitat del 1995 al 2001, i la seva prioritat aquells anys va ser la professionalització dels serveis i l'atenció a la dona, treballant en equip.

Són projectes que duen la seva empremta: el centre d'acollida per dones maltractades de Palma (1989), el programa "Mar de dones", el Pis Balenguera, el projecte Filosa...

També és mèrit de na Maria haver connectat i participat d'una forma molt ampla i constant amb les plataformes de la societat civil: serveis socials públics, sindicats, etc. Així s'aconseguí la Renda Mínima d'Inserció; s'aconseguí transformar una ajuda "de beneficència" en un drets dels ciutadans i ciutadanes.

Amb ella volem recordar també la primera generació de dones de Mallorca que donaren un altre caire al treball social, passant del model d'assistència social, als serveis socials, a la seva secularització i na Maria personalment sempre compromesa amb la política d'esquerres.

També hi ha una part del caràcter de na Maria Salleras que la fa mereixedora de la confiança del Lobby de Dibes: la seva rotunda implicació amb els primers anys de l'Institut Balears de la Dona i també que sempre que l'hem necessitada, l'hem tenguda devora, amb les seves opinions i els seus coneixements. Diverses vegades ha estat una còmplice anònima per conèixer i poder reconèixer altres dones o grups que han estat candidats als nostres premis Olímpia.

El seu lligam senzill i vertader amb la situació real dels més vulnerables i oblidats ens ha permès donar a conèixer molta feina anònima i ignorada que millora la vida de tantes i tantes dones.

Per tot això i altres coses, et deim Maria que veim en tu una dona que, con diu una cançó de na Teresa Parodi, "és feliç malgrat l'incert" i que no ha deixar que el "defora" li robi la puresa ni les ganes.

Una bona candidata al Premi Olímpia d'enguany."