Divendres 16 d'agost de 2019, a les 20 hores, se celebra a l'església parroquial de Santa Ponça la missa funeral, en memòria de Pedro Escanellas Llabrés, espòs de la meva cosina estimada, Barita Genovart Ramis. Que en pau descansin!
Transcric a continuació les paraules que he pronunciat al final de la celebració, presidida per dos preveres, un dels quals és el P. Pere Ribot, del T.O.R. de Sant Francesc:
"Gràcies, bon amic franciscà, fra Pere Ribot, per cedir-me un moment aquest petit espai durant la celebració funerària que presideixes.
Les filles i els fills d'en Pedro Escanellas Llabrés em demanen que digui unes paraules. I jo hi vénc a bé, amb molt de gust. Sobretot, com a cosí que som de sa mare!
He de reconèixer que no conec en Pedro suficientment com per atrevir-me a fer-ne cap panegíric.
Sí que vos puc dir que, per a mi, en Pedro és un home de molt bon gust..., un home que sap triar bé dins la vida..., la gaudeix a plaer..., assaboreix a fons l'art, l'esport, festes, viatges, curolles, aficions, amistats... viu molt feliç amb els seus quatre fills i set néts...
Estic ben segur, sense cap casta de dubte, que n'és ben conscient: tot això, tot plegat li ve i li arriba sobretot, gràcies a la dona meravellosa que un bon dia se sap escollir com a esposa, na Barita Genovart Ramis, cosina meva molt estimada.
Tots dos contrauen matrimoni canònic no gaire enfora d'aquí, ara farà cinquanta anys precisament. Es casen a l'església parroquial del Sant Crist de Peguera, quan n'és rector el bon amic mossèn Albert Casasnovas.
Com ho sé, això? Vos ho diu aquell qui l'any 1969 en presideix la cerimònia religiosa.
Ho record perfectament: l'arribada nupcial en carrossa tirada per cavalls... casament per l'Església amb música i cors de l'època... participació directa meva com a capellà que beneeix aquella unió matrimonial... no puc assistir al banquet de noces, perquè aquell dia tenc una altra missa a la parròquia de Ciutat on som vicari cooperador... sí que hi assisteix mu mare -que és tia i padrina de ses fonts de la nuvia- etc. etc.
Veig en Pedro Escanellas, aquell dia, un novii molt content!
He de reconèixer que la meva relació personal amb en Pedro al llarg d'aquestes darreres cinc dècades ni és molt intensa, ni molt íntima, ni molt freqüent. No.
Però més que suficient per donar-me compte de la seva gran vàlua personal i professional; com alumne avantatjat a l'Institut Ramon Llull, on sé que passa molt de gust de dibuixar i pintar; com jove treballador a l'àmbit de l'hoteleria; un mallorquí que surt de la Roqueta, se'n va a viure a França, Alemanya i Anglaterra, i allà aprèn i practica idiomes que posteriorment el converteixen en un expert hoteler i bon professional, aquí a Santa Ponça...
Per damunt tot, emperò, jo veig en Pedro com aquell home profundament enamorat de la seva dona, des que la coneix a les festes de sant Jaume, a Calvià dos anys i mig abans de casar-se; amb una gran capacitat d'acompanyar-la esplèndidament sempre, en tot i pertot; fent-li suport, a aquella dona tan valenta, agosarada i engrescada com és na Barita; i formant una família tan ben avenguda com la que és present aquí davant l'altar.
Que tots dos reposin en pau! I que romanguin en companyia de la resta de familiars que ens han precedit en el camí de retorn cap a ca nostra, aquest espai infinit que els creients anomenam el Cel.
Ho desig sincerament i profundament en aquesta cerimònia funeral en record d'en Pedro Escanellas. Que els vegem, a tots, en el cel!"
