A la glosa nadalenca 2012

Enguany he enviat la meva glosa nadalenca 2012, desitjant bones festes i molts d'anys a les meves amistats, el mateix dia dels Innocents, el 28 de desembre.

Com és costum, vaig rebent-ne les respostes, summament interessants, que mir de reproduir ací mateix:

DIJOUS, 27 DE DESEMBRE DE 2012

(01)
AXM
BONISSIMA!!! No deixessis pas de fer mes gloses. Que tranquil et deus quedar, quan pots dir tot el que penses i de manera tant entenedora. Felicitats Cil !!

(02)
GBMC
Gràcies per fer-me arribar aquesta dosi d'energia en forma de glosa. Molts d'anys amb l'empenta i el coratge que ens calgui per rebre el que ens duguin els temps.

(03)
PGJ
Amic Cil, molt bon any i molt coratge per seguir sempre endavant amb tan bon cor com hi poses que ens fas sentir a tots un en cami ferm solidari. Una abra¢ada.

DIVENDRES, 28 DE DESEMBRE DE 2012

(04)
GFJ
Gràcies Cecili per aquesta preciosa glosa nadalenca, quines veritats com a punys..... desig per tots que el 2013 sigui un poquet menys xerec, difícil però no impossible. PAU I SALUT

(05)
MSA
Gràcies per la teva glosa! Ens fa sentir més units en la desgràcia i en les alegries. Que s'aconsegueixi enguany curar l´alzeimer o almenys aturar-lo. Pau!

(06)
DLJM
Gràcies i molts d'anys

(07)
SDGJ
Enhorabona per les gloses, Cil, i per Molts d'anys! (però no com aquest 2012)

(08)
SRP
Molt be Cil!. Crec que sa d'enguany, de moment, es la millor. Ens veim prest.

(09)
NG
Molts d'anys i gràcies per aquesta glosa.

(10)
PAJ
Cecili ànims i gràcies per tot el que has fet per nosaltres, pel país!

(11)
MLLF
Moltes gracies Cil per aquestes paraules. Paraules d'amic i de curolles compartides. Que t'acompanyi la sort i també la tranquil·litat per poder mantenir el coratge davant l'adversitat que la malaltia imposa. Una forta abraçada i que el 2013 sigui un bon any per a tots els que somniam viure amb llibertat i pau.

(12)
MLLJM
Molt bona i encertada. Que per molts d'anys en puguis seguir fent i noltros llegir-te. Molts d'anys i una abraçada

(13)
FAG
Moltes gràcies i molts d´anys

(14)
TRR
Ets molt bo, Cil, quin goig haver fet la coneixença. Jo, que sóc un autodidacte empíric i pragmàtic, no en sé més i et desitjo Bones Festes i Bon Any Nou! Una abraçada

(15)
DGN
molts d'anys Cecili i gràcies per la teva aguda aportació.

(16)
RGG
Molt bona la teva poesia, encertada, plena i verídica. T'envio un poc de rialles, d'en Borges. Salutacions i Bon Any

(17)
TP
Estimat Cil: Com cada any, pas gust de llegir les teves gloses, plenes de seny a vessar, però que enguany tornen tota una eina de lluita i esperança. Moltes gràcies i molta salut, que serà ben necessària!

(18)
CBT
Cecil: Que Déu te conservi l'humor...! Molts anys... Molts anys... Molts anys...

(19)
MCM
Estimat ets un autentic ângel de Nadal. Grâcies per existir i per haver triat la nostre terra per neixer. Que els Dêus de la bonhomia et guardin un bon añy. Molts anys.

(20)
OFM
Hola Cil...una vegada més compartim lluites...tenc un cunyat que als 53 anys li diagnosticaren Alzhèimer...ara en 56 té zero memòria. És difícil i dur a vegades conviure amb ell m'agradaria poder ajudar a la seva dona que és la que esta pendent d'ell tot el dia...tens cap remei o consell... gràcies...De cada any les gloses tenen més sentiment...enhorabona!

(21)
OSJISM
La sibil·la té raó
anunciant temps d’amargura,
la crisi que tant temps dura
ens fa pensar el pitjor.

El món està capgirat,
comanda l’economia
i al poble cada dia
amaguen la veritat.

Convocaren eleccions
per seguir sent governats,
no dient que són els mercats
que prenen les decisions.

Polítics de pantomima
n’han fet una professió
i no queda cap racó
per a qui el món estima.

Per guanyar les eleccions
ens feren falses promeses,
i ara anam de rodolons
perquè elles no són ateses.

Ja no hi valen parlaments
ni paraules enganyoses,
són promeses ben ronyoses
que esbuquen els fonaments.

Si la gent no reflexiona
i pensa que s’ha d’unir,
no passarà molta estona
que molt s’haurà de sofrir.

El nou any que aviat comença
hauria d’encoratjar
a tots plegats treballar
per les dificultats vèncer.

Treballant en solitari
no ho podrem aconseguir,
només fent-ho en solidari
tots junts en podrem sortir.

I si voleu que acabem
sense perdre l’alegria,
de part de Jaume i Maria
que l’any nou bé comencem.

Palma, 28 de desembre 2012

(22)
MLLA
Una glosa molt interessant Cil. Que així sia, que ens poguem llegir per molt de temps, plens de salut i d'estima. Bon Nadal.

(23)
JFMP
Molts d'anys Cil i que Déu t'escolt! Segueixes ben inspirat i no perds l'escriguera i així nosaltres en podem fruir. Besades

(24)
APJ
Que per molts d'anys les puguis fer aquestes gloses nadalenques, i encara que enguany no hi ha molts ànims ni moltes rialles per tot el que ens està passant a tots, no perdre es bon humor ni ses ganes de rodar món. Una abraçada ben forta!

(25)
VKE
Gràcies! Molt d'anys,

(26)
JMM
¡Hola! Molts d´anys también, no sé mallorquín, así que aunque quiera no puedo responderte con nustro idioma, cuando yo me vine por aquí no se podía emplear... No sabía que eras tan glosador, algunas cosas se me escapan de ellas por no estar en aquella relaidad, la de aquí también es bien "enrevesada" De todas maneras buen año nuevo... sin crisis de ninguna clase... aunque sea difísicl de conseguir este deseo. Un abrazo

(27)
JJR
Moltíssimes gràcies, Cil, per aquesta teva genial glosa!. Amb la seva lectura encoratjadora, et desig força i seny com fins ara, pel 2013 i pels que venguin amb una forta i sincera abraçada. Ben agraït.

(28)
TTB
Això mateix, salut i coratge, endavant! Si més no, lluitem per la nostra dignitat i pels drets laborals i socials que ens volen prendre. Una abraçada ben forta i per molts d'anys. Tant de bo l'any que ve sigui un poc millor.

(29)
MF
Igualment, Cil!!! Bones festes del solstici, i bon 2013 de moment!!!

(30)
PMM
Moltes gràcies!, salut i bon any!

DISSABTE, 29 DE DESEMBRE DE 2012

(31)
VP
Gracies Cil, he gaudit molt d'aquest glosat. Salut i per molst d'anys. Des de Veneçuela

(32)
BCM
Molt bé Cil per haver-me enviat aquesta glosa nadalenca. Una abraçada.

(33)
PJ
Benvolgut Cecili, Moltíssimes gràcies per aquesta glosa tan ben escrita. Malauradament enguany no podré venir a Mallorca per participar als actes de la Diada. Desitjo que vagin molt i molt bé. A veure si la gent respon bé i surt una bona gentada al carrer i tothom s'engresca a continuar lluitant per la llibertat d'aquest país. Que vagi molt i molt bé. Fins aviat! Salut i independència!

(34)
DFI
Gracias y un abrazo muy grande... Para ti y para Isabel lo mejor del mundo. Un abrazo

(35)
OEP
Bon dia Bel i Sil jo devant les veritats que dius sols puc dirte que estic amb tu i desig lo millor per a tots . Un abracada molt forta.

(36)
GMLL
Cecil aquesta glosa es molt bonica i cuant la estic llegin i racort tot el 2012 no puc deijar de pensar en toto el ha pasat per mi ha estar l'any de l'indgnació, perque no m'esperava que el governants feses el que han fet, retellar amb el ben estar social, que es el que senpre he defensat, i mes per aquestes persones que ho han de menrster, con les ajudes als dicapacitats, el pagament de les medecines a les persones majors que tenen un sou, minin, i con això moltes altres coses. Cecil m'agradaria que entre tots fesem veure que han errat el cami de la politca, que fosin un poc mes humans, i foses es justs am els mes nesesitats. Vui que sapigues que smpre t'admirat, com a persona, perquë sempre que has pogut tu si que has estat amb els es nesetitats, i sempre ho dire que ets una gran persona. Que aquet any que començarem sigui un poc millor que el deixaren, i que tinguem pau, molt de goig i mes felicitat.

(37)
BZS
Per molts d'anys pugui llegir-les!!

(38)
MOJ
M'has recordat el que de vegades corre per la xarxa de crítiques que pareixen actuals i després resulta que son de Séneca o Cicerò....Es veu que certes formes del Mal són males d'esborrar i que els aprofitats i cantamañanas es reprodueixen ,sobre tot a cert indrets polítics....Ets un homo amb visió a llarg plaç,la qual cosa no fa que TOTS el teus plantejaments,pens,siguin sempre acertats....

(39)
RMG Gràcies... I que les puguis fer encara molts i molts anys!

(40)
Molt acertada aquesta glosa! no deixes cap tema sense tocar! Gràcies, Una abraçada per a tots dos!

(41)
VFRA
Bonissima, per molts d'anys

(42)
MANC
Moltíssimes gràcies Cil, pel teu compromís incombustible amb la cultura, la justícia i les persones. Per molts anys!

(43)
CM
Que per molts anys en puguem fer i puguem llegir-ne! Molts d'anys Cil

DIUMENGE, 30 DE DESEMBRE DE 2012

(44)
SJC
Cil, ets un fenomen! Enhorabona pels teus versos i la teva feina, que molts compartim (encara que qualcuns no som tan bons artistes per arribar a aquest grau de precisió per expressar el que sentim...) Molts d'anys!!!!!!!!

(45)
PM
Moltes gràcies!, salut i bon any!

(46)
CA
Moltes gràcies! Salut i amor,

DILLUNS, 31 DE DESEMBRE DE 2012

(47)
CCM
Facem via! Bons desitjos pel 2013. Abraçades

DIMARTS, 1 DE GENER DE 2013

(48)
HJJ
Gràcies Cil pel teves gloses y pel seu sentit. Una abraçada,

(49)
LLRMA
Una glosa senzilla però sentida, amb una música del tot escaient per encetar l'Any Nou amb il·lusió i esperança compartides:
Dos mil dotze ja se'n va,
un Any Nou toca a la porta
i amb una abraçada ben forta
jo vos vull felicitar.
FELIÇ I VENTURÓS 2013!!!

DIMECRES, 2 DE GENER DE 2013

(50)
RMJ
Gràcies Cil, moltes gràcies. Que l'estrofa final sigui un auguri! Molta salut i vida de la bona!

(51)
SC
Cecili m'ha agradat molt i m'has fet passar una estona molt agradable i melancònica llegint la teva glosa! Esper que cada any en pugui llegir una i que em pugui fer reflexionar com aquesta. Moltes gràcies i molta molta salut per tu i tots els teus! Una abraçada.

(52)
LLEJ
Molts d'anys millors! Un 2013 amb notícies més positives per als Països Catalans! I molta salut! (53)
VEJ
Molts d'anys, Cil i que tengueu bona sort durant tot el 2013.

(54)
CC
Hola Cecil: Para qué desearte más, te veo bien, entusiasmado y feliz.. Lo que si que te deseo es que te dure mucho tiempo, siempre!. Me hace gracia la facilidad que tienes para la poesía, aunque a veces me cueste entender el significado de algunas palabras, pero en el contexto global me quedo con el mensaje que mandas.Deseo que sigas ilusionado y con ese afán insaciable de trabajar en tantas facetas que se ponen al alcance de tu mano. Debes dar Gracias a Dios por la cantidad de dones que ha puesto en ti. Feliz 2013, aunque la felicidad está algo recortada por la situación de nuestra sociedad y de nuestro pais. Intentaremos dar sentido a esta situación e intentar sacarle partido en beneficio de todos. Un abrazo.

(55)
FVM
Gràcies per compartir aquest escrit. Salut!

L'any passat per primer cop
rebí la teva glosada
el meu content no fou poc
em fe sentir il·lusionada.

Paraules de reflexió
opinions i sentiments
eren de connexió
amb molts dels meus pensaments.

Aquest regal nadelenc
que sempre m'arriba al cor
en llegir-lo em sorprenc
i el valoro més que l'or.

El d'enguany m'ha deixat trista
deixant-me un gust amargant
però no perdré de vista
que cal seguir caminant.

Haurem de seguir lluitant
per vèncer tants enemics
no ens importi pas fins quan
si ens els treim a tots del mig

En la lluita col·lectiva
o en la lluita personal
el que realment ens cal
és fer-la ben productiva.

Salut i Bon Any!

Glosa nadalenca 2012

M'ha vengut avui al cap
girar ullada cap enrere,
repassar-hi ma escriguera
per passar a qui no la sap.
Poques coses jo puc dir
d'enguany que siguin molt bones!
Quasi totes vénen soles,
giren coa pel camí.

Som entrat dins una etapa
en què el temps no compta tant
com comptava al meu voltant...
sense alzhèimer com a tapa...
Per això potser t'arriba
una mica molt més tard
eixa glosa. A l'Estendard,
i no per Nadal, garrida!

Gent Escolta interessada
a conèixer més de prop
el que sents quan reps el cop
i d'alzhèimer la topada...
És “Arrugas” un bon film,
fa comprendre molt millor
allò que esdevé pitjor
quan l'alzhèimer fila prim.

Aquest any no és cap bon any
per a qui un món nou somnia:
s'ha desfet tot quant tenia
l'antic món, de bo, de guany.
Hem passat a ser esclaus
de l'engany i la mentida,
que ens enverguen fora mida
governants babaus o braus.

Dos mil dotze començam
i es deroga un bon decret:
que pretén fer ús condret
de l'idioma que empram.
Quin adéu al Decret Cent
barra, mil nou-cents noranta!
Res commou, tampoc espanta
un govern tan indecent!

Quin poc cas fan els botxins
al Sermó de la Conquesta!
Sols llueixen a la festa.
No els arriba gens endins...
A presó tot llengüicida!
Qui l'idioma va matant
poc a poc, amenaçant
fins i tot les nostres vides!

Embrutida i renouera
esdevé nostra Ciutat:
i què hi fa l'autoritat
que duu tanta comandera?
Per què ho fa tan malament,
l'actual govern de Palma?
Hi domina massa calma
dins aquest Ajuntament!

Mai m'hagués imaginat
d'arribar aquí, a veure
glops amargs haver de beure
envoltat de marginats!
On és el repartiment
de recursos que són públics?
Lladres són, a més d'impúdics,
els que ens donen patiment!

Quants de pics hem de sortir
a les viles i ciutats,
per dir les necessitats
que la gent ha de cobrir?
Quin capet pot mai comprendre
que, per salvar tants de bancs
no s'hi posin entrebancs
i la gent s'hagi de vendre!

Ens governen delinqüents!
El qui regna va de caça!
Qui administra no té traça!
I s'imputa al Parlament...!
Fent camins contra mentides,
i també vagues de fam,
enllaçats pertot anam.
Defensem les nostres vides!

L'Assemblea Nacional
Catalana de Mallorca
va prenent més i més força.
Hi presenta com a aval
molta gent que mira enfora,
mira a prop i mira endins:
vol lluitar contra botxins
d'una terra com la nostra.

A la glosa nadalenca
que vaig fer l'any dos mil onze,
ressonant com ho fa el bronze,
va respondre gent illenca.
Jo no sé què serà el dotze,
tot i que puc somniar-ho;
miraré de destriar-ho,
tant de bo que em pesi el colze...

Que molts anys puguem passar
compartint aquestes festes!
Que esdevenguin ben xalestes,
i que ens omplin a vessar.
Que puguem fer-les un dia,
al país independent!
Amb coratge, i por perdent
dins Europa! Facem via!

Mallorca, 28 de desembre de 2012
Festa dels Innocents
Cecili Buele i Ramis

NOTA:
Pel mes de desembre de l'any 1995, quan m'exercesc com a regidor a l'Ajuntament de Palma, m'atrevesc a fer unes gloses malgarbades,
adreçades per primera vegada a gent amiga i coneguda.
Des d'aleshores, no deix passar cap any sense fer-ho així, quan se celebren arreu de Mallorca i dels Països Catalans les festes de Nadal i de Cap d'Any.
Vet ací la feta enguany, l'any 2012!

Que per molts anys en puguem fer i puguem llegir-ne!

El comportament ètic dels nostres polítics

Durant aquestes festes nadalenques, gràcies a les indicacions assenyades del meu cunyat -Bartomeu Company i Vidal-, tenc l'oportunitat de reviure el contengut d'un dels meus escrits, vint anys enrere.

Quan despleg la meva activitat militant intensa dins del PSM-Nacionalistes de Mallorca i dins la Federació d'Associacions de Veïns de Palma: l'any 1992, temps en què promovem la solidaritat dels moviments socials mallorquins amb Amèrica Llatina...

Arran de determinats casos de “corrupció política local”, se m'ocorre d'escriure i publicar un article amb el títol: “El comportament ètic dels nostres polítics”(El Mundo, divendres 6 de març de 1992).

Més de vint anys després, no només en subscric totes i cadascuna de les manifestacions expressades, sinó que m'enorgulleix i em satisfà ben molt haver procurat de ser-hi fidel durant tot el temps dedicat a la meva tasca política institucional, vuit anys seguits, (a finals de la dècada dels anys 90 i principis del 2000).

“Des que la democràcia moderna s'ha tornat a implantar al nostre país, la vida política ha anat prenent color, i s'està assemblant cada cop més a l'arc de Sant Martí! Sortosament, podríem dir, per principi.

Tot i amb això, determinats colors, en aquests darrers dies, llueixen molt més que uns altres. I, per desgràcia nostra, no són precisament aquells colors que resulten més agradosos a la vista. Ben al contrari. Vivim enlluernats per la corrupció política, que avui és notícia i que figura a l'ordre del dia de gairebé tots els noticiaris. El comportament d'alguns polítics hi apareix del tot indigne i provoca indignacions pertot arreu.

En aquest context, se m'ocorre de recórrer als vells tòpics de la política més clàssica, on l'ètica no deixa de tenir-hi mai un paper que hom pot qualificar d'imprescindible.

Tot depèn d'allà on se situï cadascú.

N'hi ha que diuen que amb ètica no aniríem mai enlloc, que el polític ha de ser realista i pragmàtic, que això de l'ètica és molt relatiu, que ningú no té l'exclusiva del comportament ètic, que ètica i política fa molt de temps que es varen barallar, etc.

Generalment, qui afirma aquestes coses sol ocupar un càrrec polític, o hi és ben atansat. Cal tenir-ho ben present.

En canvi, el comú de la ciutadania acostuma a identificar la manca d'ètica amb la presa de pèl. La manca d'ètica en un polític esdevé una presa de pèl a la majoria dels ciutadans. Així de clar.

Vull dir que la imatge d'una persona honesta no sol concordar ni poc ni gens amb la imatge de l'home públic que es va difonent entre nosaltres.

Tot i que sigui per raons històriques, ara per ara difícils d'esbrinar, s'assumeix com a cosa normal que el polític és per naturalesa l'enganya-pobles que ningú no desitjaria que fos, però que s'accepta com un fet normal dins l'esfera política.

Aleshores, resulta del tot lamentable que avui en dia s'hagi pogut arribar a pensar que el llop més perillós per a l'ésser humà massa sovint es vesteix amb la pell d'un polític.

Més esgarrifosament plàstica em resulta la visió, quan es fa públic que, en esferes polítiques municipals, s'ha entrat de ple en la dinàmica nefasta de pretendre induir algun Regidor amb doblers, perquè aquest adopti una actitud política contrària a la que li correspon.

D'aquí ja només fa falta arribar al súmmum de la desvergonya i pensar que no s'ha acceptat aital quantitat perquè se'n pot percebre, d'una altra banda, una altra de més substanciosa!

I és que, quan les conviccions ètiques no són el motor i guia d'un polític determinat -bastaria que en fos un-, quan aquest no viu a fons l'ètica, quan actua mancat de principis ètics, cívics, públics, és tota la democràcia la que se'n ressent i queda sacsada als seus fonaments més profunds.

Sense cap ètica, la vida pública queda en mans del més fort, del “tot val”, del joc brut. I s'obren les portes a la “democratura” -que no és cap altra cosa que una lletja caricatura de la democràcia-, certament no imposada per cap grup de votants, però sí per alguns dels qui són ben a prop dels elegits a les urnes.

En la democràcia de què necessitam gaudir a ca nostra, les conviccions ètiques no poden romandre arraconades al calaix dels discursos o del programes electorals o dels documents oficials més o manco ben redactats; tampoc no han d'estar solament als llavis dels qui ens governen.

S'han d'anar convertint, més tost, en l'autèntic motor i guia de tots els polítics, a totes les seves actuacions públiques, i tots els dies.

Sens dubte, és una de les exigències ciutadanes més sentides per la població. L'ètica de l'ideal polític demana, crec jo, molta lucidesa. Des d'una perspectiva ètica, urgeix molt més seny a tots els nostres polítics.

• Que no siguin mai uns aprofitats, ni permetin que cap altre company polític s'arribi a aprofitar mai del càrrec públic que exerceix, per omplir-se les butxaques particulars.
• Que no pretenguin confondre mai les pròpies conveniències amb allò que és més convenient per al nostre poble.
• Que siguin persones obertes, sense gens de por a la raó i les raons, crítiques i autocrítiques.
• Que siguin -ja no s'hauria de poder demanar menys- persones honrades en la recerca de la veritat.
• Que es dediquin a cercar i emprar els mitjans més adients per aconseguir les metes que proposen els ciutadans, i no les que imposen els capitals.
• Que intentin fer sempre allò que consideren que és el millor per a tothom i amb tothom.
• Voldria demanar-los, finalment, que, quan calgui, tenguin la gosadia de reconèixer els propis errors, de sotmetre's espontàniament al parer dels altres representants del nostre poble; de subjectar-se netament als tribunals, de demanar públicament disculpes o de presentar irrevocablement la dimissió.

Coses que, per no estar gens ni mica avesats a veure fer -al nostre entorn més immediat-, crec que agrairien moltíssim un bon grapat de ciutadanes i ciutadans d'aquestes illes.

Qualcú va dir un bon dia que el poder sempre corromp, i que el poder absolut sempre corromp absolutament.

¿No deuen ser les majories absolutes del nostre país les forces polítiques més idònies per fer veure -amb els fets- que qui va dir això anava ben errat de comptes?"

Cecili Buele i Ramis,
militant del PSM-Nacionalistes de Mallorca
El Mundo, divendres 6 de març de 1992

Mig segle de lluita continuada, a favor de la llengua catalana a Mallorca

El bon amic i company de lluites cultural, socials i polítiques, Antoni Mir i Fullana, em fa arribar la notícia d'una iniciativa que es mereix tot el suport.

Es tracta, ni més ni pus, que d'un documental sobre mig segle de lluita dels mallorquins per mantenir viva la llengua catalana.Mig segle de l’Obra Cultural Balear (1962-2012).

"Hem lluitat 50 anys i lluitam ara més que mai. Tenim una història, ens importa i la volem contar.

No hi hem volgut renunciar, a pesar del setge econòmic que pateix avui l’entitat. Per això acudim al micromecenatge, a moltes petites aportacions: junts, ho farem possible!

Es diu “L’OBRA DE TOTS” i necessitam aconseguir 15.000€ en 40 dies, a comptar des de DIA 17 DE DESEMBRE de 2012. Si en aquests 40 dies no hem pogut arribar als 15.000€, les quantitats que els mecenes s’hagin compromès a aportar no es faran efectives i el projecte no rebrà el finançament.

Tothom hi pot aportar, les donacions comencen a partir de 5€, i tots podem ajudar fent-ne difusió. Entra i segueix la campanya.

Gràcies!"

Desembre de 2012

Un ram de flors, per a Miquel Morell

Dos anys i mig després d'haver-lo vist, saludat, enregistrat, escoltat i atès -a la residència albacetenya on vivia el bon amic i company de lluites cíviques veïnals, el camprodoner Miquel Morell i Covas-, m'hi he volgut tornar a posar en contacte.

Volia saber on puc anar a dipositar-li un ram de flors que acompanyi durant uns dies les despulles mortals d'aquest artista pintor i escultor mallorquí de tan gran vàlua i més que merescuda estima.

M'hi he afanyat tant com he pogut, aprofitant un viatge a la província d'Albacete, on resideix la meva germana Maria Ana, juntament amb el seu espòs i dues de les seves filles. Però no m'ha resultat possible arribar a esbrinar on reposen les seves restes. Ningú no me n'ha sabut ni pogut donar clarícies.

Haurà de ser en una altra oportunitat propera!

Mentrestant, i per a sempre més, descansa en pau, bon amic Miquel!

Que gaudeixis de la felicitat que volgueres escampar pertot arreu, amb les teves paraules i amb les teves obres!

Enguany, resposta històrica als atacs contra la llengua catalana, el 31 de Desembre a Mallorca

Quan falten pocs dies per celebrar la Diada de Mallorca, a Palma el 31 de desembre, m'arriben uns escrits, tramesos pel bon amic i company de lluites patriòtiques i cíviques catalanes, l'alaroner Joan Vicenç Lillo, i d'altres amistats electròniques, el contengut del qual em sembla summament interessant.

Per això, m'afany a reproduir-lo en aquest blog meu.

“ Avui escric perquè, davant els atacs a què ha estat sotmesa la llengua catalana, enguany, a les Balears, m’agradaria que el proper 30 de desembre hi hagués una resposta històrica a la manifestació convocada al passeig del Born a les 18 h.

Ja sé que aquesta manifestació es convoca cada any, però enguany no és un any qualsevol. Confés que jo no hi he anat mai –potser tu sí, o no, és igual–, però crec que aquesta és una ocasió perquè ens mobilitzem els que fins ara no ho havíem fet.

Per això et deman:

Primer, que tu també hi assisteixis, i segon, que facis com jo i intentis animar a quinze o vint dels teus amics, companys i/o coneguts per demanar-los que facin el mateix i estenguin la demanda als seus amics..., i així successivament.

Si aconseguim que aquesta demanda s’estengui de manera viral i, sobretot, que arribi a aquells que encara no estaven convençuts d’assistir-hi, potser serem un parell de milers de manifestants que ens afegirem als que hi van cada any.

Hem de fer saber que els defensors de la catalanitat d’aquesta terra no ens rendim. Potser penses que no aconseguirem res, però la realitat és que l'única assegurança de fracàs és l'immobilisme.

Omplim el Born! (I el Passeig Marítim!)

AFEGESC INFORMACIÓ SOBRE LA FINALITAT I LA HISTÒRIA DE LA MANIFESTACIÓ:

31 de Desembre, arrels profundes per a una diada de futur

La Festa de l’Estendard és la festa cívica més antiga d’Europa. Es fa per recordar els nostres orígens com a poble, amb la conquesta catalana de 1229, i per retre homenatge a la senyera de les quatre barres. La festa s’ha fet ininterrompudament des del segle XIII i, tot i que ha passat per diverses vicissituds depenent de l’època històrica, s’ha mantingut sempre com el recordatori de les nostres arrels col·lectives.

Des de principi dels anys vuitanta, el nacionalisme mallorquí ha assumit la Diada com una jornada reivindicativa dels nostres drets col·lectius. Des d’aleshores s’ha recuperat el vertader esperit del 31 de Desembre, que no és altre que recordar els orígens de la societat mallorquina i projectar-los cap al futur. La Festa de l’Estendard ha passat de ser un acte folklòric vinculat a velles tradicions religioses a ser una commemoració reivindicativa dels nostres drets com a poble. Perquè per saber què volem ser en el futur, és imprescindible saber què hem estat en el passat.

Ja fa prop de 25 anys que els mallorquins i mallorquines ens manifestam amb motiu del 31 de Desembre, data que ens recorda els orígens catalans de Mallorca. Han estat diverses les generacions que s’han anat sumant, any rere any, a la reivindicació de la plenitud dels nostres drets nacionals. 20 anys són molts d’anys i abracen una època de canvis en la història de Mallorca, dels Països Catalans i del món en general.

Durant aquestes dues dècades ha caigut el mur de Berlín, han desaparegut règims polítics que semblaven sòlids, han entrat en crisi ideologies i han passat governs de diferent signe polític.

Però cada any per aquestes dates milers de ciutadans i ciutadanes continuam sortint al carrer per reafirmar-nos en el què som i per reivindicar el dret dels Països Catalans a la llengua, a la cultura, al territori i a l’autodeterminació.

En cada edició hem estat més els que sortíem per exigir respecte, per rebutjar les agressions de l’Estat i dels seus directes servidors, per expressar un malestar davant la situació de submissió nacional del nostre país.

Precisament el caràcter unitari és una de les característiques peculiars de la mobilització mallorquina. Durant els anys posteriors han canviat alguns elements, com el canvi de dia –de 31 a 30-, la modificació del recorregut –abans acabava davant l’estàtua del Rei en Jaume, on es llegia el manifest-, i la incorporació del concert final. Aquestes variacions no han transformat gens l’esperit de l’acte, però han contribuït a un augment important de la participació.

Al llarg d’aquestes dues dècades la mobilització ha aplegat forces molt diverses: des de les que defensaven un nacionalisme autodeterminista fins a les que reivindicaven la independència plena dels Països Catalans.

Per damunt de les organitzacions convocants, la manifestació ha unit tots els mallorquins que lluiten per la llibertat del nostre poble. I que sigui per molts d’anys, mentre l’opressió nacional es mantengui.”

VODAFONE m'ha de compensar monetàriament

Avui, dia 12 del mes 12 de l'any 12, quan es compleix exactament un any i cinc dies d'aquella jornada nefasta en què VODAFONE em va traure de polleguera, fent-me passar per camí que no dic, m'arriba, a la fi, la notificació de l'acord a què ha arribat la Junta Arbitral de Consum de les Illes Balears.

Estima parcialment la meva reclamació, en considerar que l'incompliment del contracte per part de l'empresa m'ha produït un perjudici econòmic i moral, la compensació del qual considera l'òrgan arbitral que ha de ser monetària, quantificada en 420 €, que VODAFONE m'ha de pagar, amb taló nominatiu en el termini d'un mes al meu domicili...

El camí ha estat llarg...penós... increïble... insòlit... inaudit!

Tres contractes seguits per via telefònica (que diuen que queden enregistrats i no hi ha manera d'accedir-hi!), missatges per correu electrònic, telefonades, reclamacions davant l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor (OMIC), presentació d'escrits d'al·legacions, sol·licitud d'arbitratge, derivació a la Junta Arbitral de Consum del Govern de les Illes Balears, inici del procediment arbitral, admissió a tràmit de la sol·licitud d'arbitratge i d'inici del procediment arbitral, notificació de contestació de l'empresa reclamada, citació a l'audiència, etc.

Al final, tot i els maldecaps soferts, crec que ha valgut la pena fer palès que hi ha ciutadans que no estam disposats a acceptar passivament que se'ns tracti amb tan poc respecte, com s'acostuma a fer, en aquest cas, per part d'empreses de telefonia que s'ofereixen a contractar uns serveis que no arriben a prestar mai... els responsables de les quals mai no donen la cara i s'escuden en eufemismes que no signifiquen res de res i que només serveixen per embullar molt més la troca...

Ja no es tracta de la quantitat fixada com a compensació, que és del tot minsa. Peró sí del fet que un òrgan governamental, que se suposa que procura ser el més objectiu possible, reconeix públicament que l'empresa esmentada ha incomplert uns contractes i que ha de respondre per això.

Jo havia demanat que VODAFONE em pagàs les factures que m'han anat arribant durant tot aquest temps, de l'altra empresa contractada, des que el 7 de desembre de 2011 VODAFONE s'havia compromès a donar-me'n de baixa i no ho havia fet (ni hores d'ara!). Ascendien a 945,72 €.

El Col·legi Arbitral considera que VODAFONE no ha aportat cap motiu convincent que l'hagi impedida de prestar els serveis contractats; no ha acreditat, ni tan sols ha argumentat de manera convicent el motiu pel qual no ha prestat aquest servei contractat; més tost ha actuat de manera negligent, en no activar els serveis contractats i no donar cap casta d'explicació raonable.

I considera que, mentrestant, jo he hagut de continuar pagant, a un preu superior, els serveis que m'ha continuat prestant una altra empresa...

Esper que tot arribi a acabar bé... Hores d'ara, encara no s'ha acabat... No m'han arribat encara els 420 euros que la Junta Arbitral de Consum de les Illes Balears m'ha comunicat que m'ha de pagar VODAFONE.

Però la porta roman una mica més oberta a l'esperança de veure'm defensat i protegit, per un òrgan governamental competent, davant el maltractament inflingit per una de les empreses de telefonia, de la qual jo havia arribat a ser considerat CLIENT ESPECIAL, CLIENT DIAMANT, des que m'hi vaig atansar, via AIRTEL, l'any 2000... Me n'he donat de baixa 12 anys després.
No em puc imaginar com deuen tractar la resta de clients...

El Parlament de les Illes Balears, a l'ull de l'huracà

Arreu de l'Europa del segle XXI, vivim uns temps de convulsions profundes, que rebroten de manera més virulenta que mai a partir de l'any 2007, ara fa cinc anys, quan presideix el Parlament de les Illes Balears Maria Antònia Munar.

Des de l'any 1983 ençà, en el decurs de vuit legislatures, 9 persones n'han exercit la Presidència:

Antoni Cirerol Thomàs (AP-PDP-UL, 1983-1987);
Jeroni Albertí i Picornell (UM, 1987-1991);
Cristòfol Soler Cladera (PP, 1991-1995);
Joan Huguet i Rotger (PP, 1995-1999 );
Antoni Josep Diéguez i Seguí (PSOE, 1999);
Maximilià Morales i Gómez (UM, 1999-2003);
Pere Rotger i Llabrés (PP, 2003-2007);
Maria Antònia Munar i Riutort (UM, 2007-2010);
Aina Rado Ferrando (PSOE, 2010-2011);
Pere Rotger i Llabrés (PP, 2011-2012).

La manca de regularitat s'hi detecta a primer cop d'ull. En pot ser la mostra primera que s'hi exhibeix. Manca de regularitat. Anormalitat, si més no, pel que fa a la durada de cadascuna de les legislatures, fixada, en principi, en quatre anys.

Aquest termini s'arriba a assolir plenament i pràcticament només durant les dues primeres legislatures, a les Illes Balears.

Manca de regularitat, anormalitat, que porta a tenir dos presidents durant la cinquena, dues presidentes durant la setena i un mateix president durant la sisena i la vuitena!

La anormalitat esmentada podria esdevenir irrellevant, si no anàs acompanyada d'altres mostres d'anormalitat més preocupant, des del punt de vista democràtic.

Vull fixar-me en una. Aquesta: de les QUATRE darreres persones que han ocupat la Presidència del Parlament de les Illes Balears, TRES han estat imputades pels Tribunals de Justícia, en qüestions relacionades amb casos de corrupció. De quatre, tres! Quasi res!

Qualque cosa greu i seriosa deu haver passat en aquestes illes nostres quan, davant situacions com aquesta, s'han arribat a veure compensades amb vots considerables a les urnes, precisament, les dues formacions polítiques dins les quals s'integren aquestes tres persones:

Maximilià Morales, d'UM, pel cas Son Oms; Maria Antònia Munar, d'UM, pel cas Son Oms, pel cas Can Domenge, pel cas Maquillatge...; i Pere Rotger , del PP, pel cas Over Marketing.

Estam parlant del Parlament de les Illes Balears, sense ficar-nos, ni prop fer-hi, amb els membres del Govern!

La dimissió recent del president del Parlament, entre d'altres elements, pot comportar certes valoracions que pretenguin desacreditar institucions tan valuoses com la parlamentària. Una excusa i un motiu més per fer-hi retallades, al mapa de les autonomies tan malparides a l'Estat espanyol...

He viscut ben de prop el que és i comporta un Parlament. Vaig ser-ne diputat durant tota la legislatura cinquena, quan s'hi exerciren com a presidents Diéguez i Morales.

Acabava de conèixer el que és i comporta una acció de govern: l'exercida com a conseller de Cultura al Consell de Mallorca. I l'acció de l'oposició: l'exercida com a regidor a l'Ajuntament de Palma.

Crec saber-ne, una miqueta de què estic parlant!

He de dir, clar i català, que no tota la gent que es dedica a la política ho fa amb les mateixes intencions. Ni amb la mateixa intensitat. Ni amb els mateixos objectius. Ni se serveix dels mateixos mitjans per a exercir-ne la tasca. Sortosament, la diversitat n'és una bona marca.

N'hi ha que som així. Ens ficam en política sense anar a cercar de fer-nos més rics, ni aspirant a aconseguir el major nombre possible de guanys econòmics, materials o patrimonials. Fins i tot n'hem pogut haver sortit perdent, en aquest àmbit...

Però hem tengut sempre ben clar, i així hem mirat de comportar-nos, com qui aspira, només, a comptar amb el mínim imprescindible per sobreviure amb certes dosis de dignitat.

He de dir que no resulta gens ni mica fàcil! Sobretot, quan veus passar per davant dels teus ulls oportunitats úniques d'embutxacar-te doblers, amb certa facilitat, si més no aparentment innòcua. Amb mil i una excuses i pretextos que ho poguessin justificar...

Tampoc no resulta gaire fàcil manifestar-te disconforme amb certes decisions que s'adopten en aquest àmbit i que, des del punt de vista propi, consideres que no són les més adequades per romandre al servei del poble, tot evitant de servir-se'n en profit propi.

Malgrat tot, en defensa d'institucions públiques com la parlamentària, a aquestes alçades del segle XXI, som dels qui pensen i creuen que mai no serà retallant o escapçant espais de democràcia, per esquifida que pugui semblar a primera vista, que se'n reforçarà i es consolidarà més fermament la democràcia veritable.

Això sí, a més democràcia, cal més transparència, més honestedat, més “comptes clars”, més exigència... amb totes les reformes, autocrítiques i millores que calguin.

Maria Ferret, a la finca escolta de sa Torrentera (Sencelles)

En manco de vint-i-quatre hores, he tengut la gran sort de poder participar activament a dues activitats eminentment escoltes: al lliurament dels Premis de la Fundació Maria Ferret, que es va fer a Can Tàpera, divendres, i a la col·locació de les cendres de na Maria Ferret a la finca escolta de sa Torrentera (Sencelles), dissabte.

Particularment emotiva per a mi la trobada amb companyes i companys escoltes a sa Torrentera on, amb la presència dels seus quatre fills i la seva filla, n'hem depositat les cendres ben al costat de les del seu espòs i pare, n'Eladi Homs.

Hi he tornat a fer públic el nostre compromís, adquirit quaranta-cinc anys enrere, de romandre sempre a punt en la defensa dels drets de les dones a l'interior de les nostres societats profundament masclistes...

A veure si, també en aquest àmbit d'actuació nostra, aconseguim de deixar el nostre país una mica millor d'així com l'hem trobat en nàixer!