Amb el dominic P. Antoni Miró, al monestir de La Real

    Sempre m'havia cridat poderosament l'atenció els vídeos que el bon amic inquer Pep Garcia Mallada acostuma a penjar a youtube cada setmana, on apareix el P. Toni Miró OP fent la seva homilia a la parròquia on treballa, a Paraguai.
    La primera vegada que vaig tenir l'oportunitat de saludar-lo personalment i directa fou amb motiu de la celebració de la jornada anual de Mallorca Missionera. El mes de maig de 2025 a les instal·lacions de la Casa d'Espiritualitat de Son Roca.
     Mesos després, per l'octubre de 2025, quan em trobava a la ciutat de Lima mirant d'aprofundir una mica en la religiositat peruana, vaig comunicar-me via whatsapp amb aquest missioner dominic manacorí que duu anys treballant a Paraguai.
    Tot d'una es va posar a la meva disposició. No me n'esperava una resposta tan ràpida. Un dels motius principals que em mogueren a comunicar-m'hi era per veure la manera millor d'adquirir l'exemplar d'un llibre d'un altre missioner mallorquí, porrerenc per a més senyes, el P. Bartomeu Melià i Lliteres S.J. una de les figures més rellevants de l'antropologia, la lingüística i la defensa dels drets indígenes a Amèrica Llatina.
    Jesuïta, filòleg i científic social va dedicar la major part de la seva vida a conviure amb els pobles guaranís convertint-se en el principal referent modern de la seva llengua i cultura..
   El P. Toni Miró se m'oferí per anar a cercar-ne exemplars a la capital del país, Asunción. 
    També li deia que, si en trobava cap altre de llibre relacionat amb la religiositat popular paraguaiana o llatinoamericana, que consideràs recomanable, n'estaria ben content d'adquirir-lo.

    No ho feia tant per a mi, com per al bon amic binialer P. Josep Amengual i Batle, MSSCC, qui m'havia sol·licitat de col·laborar en la seva adquisició per poder oferir-lo i tenir-lo als prestatges de la Biblioteca de La Real. Es tractava del llibre "La Lengua Guaraní en el Paraguay colonial".
    Mentrestant jo seguia per Lima, tenint l'oportunitat de participar en alguna sessió del IV Congrés de Teologia que se celebrava a la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú, amb intervencions de teòlegs com Leonardo Boff o Jon Sobrino. Coincidia amb l'homenatge que volien retre al teòleg peruà Gustavo Gutiérrez Merino amb motiu del primer aniversari de la seva mort.
    Al cap d'uns dies el P. Toni Miró em passà una llista llarga de llibres que havia trobat a una de les llibreries d'Asunción. N'hi vaig remarcar tres o quatre, els que més m'interessaven.
    S'oferí per enviar-nos-los a través d'alguna empresa que envia paquets de manera més segura que l'oficina paraguaiana de correus. Li vaig passar l'adreça domiciliària del P. Josep Amengual i Batle al Camí de La Real, com també el número del compte bancari d'on fer el pagament del que costa la seva adquisició i enviament.
    Quedàrem que ens ho enviaria tot d'una que pogués. I que sobre els doblers ja en parlaríem a Mallorca. Ens hi afegí unes teles típiques de la regió on treballa.

    Era a finals del mes de novembre de 2025.
    A principis de desembre el P. Josep Amengual em confimava que tot havia arribat bé i que ho trobava molt interessant.
    El mes de març de 2026 el P. Toni Miró ens feia a saber que, si tot anava bé, aniria a Mallorca a finals del mes d'abril fins a final de juliol, amb l'esperança que ens hi poguéssim retrobar.
    Avui n'ha estat el dia! A les 10 del matí de dijous 25 de juny ens hem trobat tots tres al monestir de La Real. Li ha duit des de Manacor el bon amic inquer Pep Garcia Mallada.
    Durant més de dues hores seguides hem pogut compartir conversa, taula i passeig per les diverses instal·lacions del monestir: l'església parroquial, considerada la més antiga de Mallorca (1237); el claustre, menjador, biblioteca, sala capitular i plantes superiors on resideix la comunitat religiosa.

    Amb això el P. Toni Miró ha pogut tornar a veure tots els llibres que havia enviat des de Paraguai i que, un cop puguin esser instal·lats a la biblioteca, en constituiran una secció específica dedicada al missioner jesuïta porrerenc.
    N'hem passat comptes, de tot plegat. Amb agraïment profund per la tasca desplegada, gràcies a la qual, d'ara endavant la biblioteca de La Real podrà comptar amb una bona col·lecció de llibres que publicà el missioner erudit, un dels estrangers que millor ha conegut i estudiat la llengua guaraní a Paraguai.
    M'ha alegrat ben molt retrobar-nos en un indret tan significatiu i emblemàtic com aquest, el monestir de la Real, que tantíssims de records em porta des de la meva infantesa. Hi vaig fer d'escolanet, i anàvem a missa tots els diumenges, quan residíem a Can Tonet, a la meva edat de 7 anys.

Del monestir de la Real, pel missioner mallorquí mossèn Miquel Parets

Monestir de La Real, 3 juny 2016, festa del Cor de Jesús

Als col·laboradors i col·laboradores de la Fundació Concòrdia, i a totes les persones amigues

Estimats germans i germanes, amigues i amics

Bon dia, i una cordial salutació en aquest dia en què celebram la festa del Cor de Jesús. El nom de la nostra Fundació deriva de l'amor de Jesús i de Maria, i volem que arribi a tota la humanitat, començant per unir els nostres cors de persones humanes, per a engendrar, dia a dia, la humanitat que visqui en justícia i igualtat.

L'ocasió per escriure aquestes lletres l'ha donat la mort del missioner de la diòcesi de Mallorca, Miquel Parets Serra, que va ser ordenat prevere l'any 1957, poc després de la publicació de l'encíclica Fidei donum, per part del papa Pius XII (21 -04-1957).

Aquest document va obrir moltes fronteres i va satisfer moltes esperances, especialment per a l'Àfrica. Llavors, a Espanya, cada any les diòcesis i instituts religiosos, podien oferir moltes persones a la missió. Sobretot les diòcesis van començar a programar l'enviament de preveres a Àfrica i a Iberoamèrica. Eren els missioners Fidei donum.

Miquel Parets va veure oberta la porta de la missió, i aviat va sortir per al Burundi, on estava l'Orde Teatina, amb missioners de Mallorca, a més del P. J. Moragues, Pare Blanc. I vull notar alguna cosa que queda indegudament en segon pla. Aviat es van unir a la missió de l'Burundi les Gnes. de la Caritat, fundades a Mallorca. La seva tasca és inapreciable.

Només vull ressaltar tres punts més. Parets, jove prevere, va venir diverses vegades a l'escolasticat de Lluc, i vam poder compartir la crida a la vocació missionera. Ell, va ser una de les persones que va estar en les consultes prèvies a la fundació a Rwanda.

Miquel Parets, després d'un problema greu del cor, va estar mesos convalescent en aquest Monestir de La Real, i els que el van acompanyar guarden molt bon record.

I una altra cosa, també oblidada, és que va demanar empara jurídica i comunitària a la nostra Congregació, quan va voler tornar a l'Àfrica, i les diòcesis no li acollien, per dificultats polítiques. Llavors el vam acollir, i el P. Santos Ganuza el va tenir per company en els camps de refugiats de Kyabarisa (Tanzània). En aquests mesos, Miquel Parets va cercar l'oportunitat per a trobar burundesos fugits del seu país, que caminaven perduts a la selva, molts amb el seu cos destrossat, nafrats, famolencs, etc. O sigui, que es va enginyar per treure de la situació inhumana a tants «traspassats», dit amb un terme que ens evoca la mostra d'amor de Jesús, “amb el cor traspassat”, que es fa present en la humanitat adolorida.

I, també, cal reconèixer que va ser un dels que van entendre la inculturació en primera persona. Ahir es va recordar: es va lliurar de cor a aprendre el kirundi, llengua del Burundi, i altres idiomes minoritaris. Els seus escrits, a més, ho demostren. La missió comença per les persones, en aquell ambient en el qual no entren les formalitats dels grans esdeveniments, ni importen els idiomes oficials.

En els adjunts que vos enviï hi van una nota d'un diari, que està en castellà, una carta del P. Joan Arbona, que ahir va ser llegida al final de la missa exequial. Dic amb molt de gust que va emocionar a moltes persones. Algun prevere em va dir que no coneixia la vena poètica d’en "Joan". També els familiars d’en Miquel van pronunciar unes paraules de record i afecte. Al començament de l'Eucaristia, presidida pel bisbe Xavier Salinas, el nostre amic D. Rafel Mas va llegir una ressenya biogràfica.

Amb aquest record agraït, des de la Fundació Concòrdia demanem una oració per aquest missioner, i supliquem a Jesús i Maria que, en aquestes festes dels Sdos. Cors, s'encengui en el nostre cor la passió per la missió de Jesús. I a totes i a tots, que s’obri a la solidaritat, a la justícia, com el nostre amic i col·laborador, Miquel.

En nom de la Fundació Concòrdia,

Josep Amengual i Batle, Josep Riera, Sílvia Nicolau

A mossèn Miquel Parets: del P. Joan Arbona, msscc, des de l'Argentina

Del missioner solleric que treballa a l'Argentina, el P. Joan Arbona i Colom, msscc, s'ha rebut aquest escrit, amb motiu de la mort del prevere santamarier mossèn Miquel Parets i Serra:

“Germans i germanes de Mallorca Missionera, Al·leluia!!!

Avui mateix he sabut que el nostre germà missioner Miquel Parets, en aquest Any de la Misericòrdia, ha volgut entrar per la Porta Santa de l´Eternitat, a un "Cel Nou i una Terra nova". En aquest Regne que ha anunciat de Paraula i amb una vida de entrega generosa.

Jo, personalment, vaig conèixer en Miquel de seminarista, que venia per Sóller, per anunciar-nos amb el seu testimoni i il·lusió el seu gran desig  missioner.

Qualque llavoreta del Regne va sembrar al meu cor de jovenet. Sempre he recordat un escrit que va publicar, segurament al setmanari Sóller, uns mesos després d´haver partit al Burundi. I ens deia: "que ja havia regalat per les missions uns raigs de quilos de la seva persona". Expressió que me va marcar, un missioner que se dóna totalment.

Avui ens ha deixat un amic i missioner mallorquí pel Burundi i pel Perú. Crec que el seu TESTIMONI és ben valid per tot Batiat mallorquí i, sobretot, per tots els preveres i religiosos. No crec que hagi intentat fer carrera; sí que ha intentat ser "profeta" anunciant i denunciant i aquesta actitud evangèlica li ha comportat persecució i sofriment. Però sempre envant sense mirar enrere, se li ha tancat una  porta i ha cercat una finestra, no ha tingut aturall la seva vocació missionera. I sempre ben aprop de tots els que necessitaven.

Miquel, prega al Pare Misericordiós per aquesta "barqueta" nostra del Regne al mig de la mar Mediterrània. Aigües que serviren de "Camí" per Pau i Siles, Bernabé i tans d´altres. Per Ramon Llull i Fra Ginebró. I pels Missioners dels SS.CC. que fa 75 anys que trepitjàrem terres argentines.

Que l´Esperit Missioner no s´apagui dins els cristians d´AVUI. Són molts els qui de Sa Roqueta han partit a Terres Llunyanes per anunciar la Bona Nova, rebuda dins les nostres famílies i Comunitats cristianes. Religiosos, religioses, preveres i laics que han donat un SÍ al seguiment de Jesús entregant part de les seves vides o tota la vida per amor, sembrant llavors del Regne, perquè la justícia, el perdó, la reconciliació, la pau, la bellesa, la fraternitat, la felicitat no siguin paraules buides.

Miquel, que el teu Esperit Missioner sigui bufant des del cel perquè la nostra societat no faci el sord a la Paraula de Déu i obri els ulls, el cor i allargui les mans com a "bons samaritans" a tots els que trobem ferits o caiguts al camí de cada dia.

Gràcies, Miquel, pel teu testimoni de vida i que el teu ànim ens seguesqui acompanyant.

Segur que el Pare Déu t´haurà rebut amb una forta abraçada de pau.

Germà i amic

Joan Arbona Colom, msscc de Sóller

i missioner al sud del món, Argentina.”