Una passió confidencial, poemari de Bernat Nadal

    Quins darrers cinc mesos!
    El proppassat mes de març de 2026 no vaig acabar d’entendre per quines cinc-centes el bon amic campaneter Ferran Bellver i Silvan em demanava de presentar públicament aquest poemari del manacorí Bernat Nadal a la ciutat d’Inca.

    Vos he de dir que molt manco ho vaig entendre el mes d’abril. 
    En passar-me’n les galerades, vaig adonar-me que el llibre portava epílegs de qui, a finals de la dècada dels anys 70 del segle passat, havia estat professor meu a la Universidad de Palma de Mallorca -ubicada aleshores a Son Malferit- l’algaidí Gabriel Janer i Manila: escriptor, gestor cultural, llicenciat en lletres, doctor en Pedagogia, catedràtic d'Antropologia de l'Educació, entre d’altres titulacions acadèmiques.
    Però el súmmum del meu desconcert m’arribà el mes de maig. 
    Vaig veure’n el cartell anunciador de l’acte: «Hi intervendran Damià Pons i Pons, professor i escriptor». Llavors sí que vaig pensar que en Ferran Bellver havia errat totalment de comptes. 
    Em demanava a mi mateix de quina manera un modest i senzill activista social i cultural, com reconec que vull ser, (sense cap doctorat de cap universitat) ha de poder compartir la presentació d’un llibre d’aquestes característiques juntament amb el campaneter més il·lustre del segle XXI: l’escriptor, polític, professor i catedràtic universitari Damià Pons i Pons.
    No me'n podia avenir! M’arribà el consol de pensar que entre tots dos podríem retre homenatge a una de les veus més consolidades i més respectades de la literatura mallorquina contemporània, el manacorí Bernat Nadal. 
    Modestament i senzilla, de part meva, durant el mes de juny vaig intentar sortir-me’n, d'aquell desconcert inicial, i em vaig voler dedicar a llegir el contengut del poemari de Bernat Nadal. 
    Gràcies al seu gest esplèndid, vaig poder recollir un exemplar que l’autor va voler deixar-me a la barra d'un bar apropat de l'Estació intermodal de Ciutat, i que dedicava «al molt considerat Cil Buele per la seva lluita en pro de la dignitat humana». 
    Quasi res! Ell no em podia afalagar de forma més agradosa als ulls, al cervell i al cor meus.
    D’aleshores ençà, cada dia una miqueta, vaig voler anar assaborint deliciosament el gust de cadascun dels seus poemes. Si em permeteu l’expressió tirant a agredolç alhora que humanament intens i crític.
    M’he anat enxopant d’allò que consider que ens vol transmetre el poeta manacorí sobre la seva visió i la seva vivència profunda del que podem considerar la Passió per excel·lència, si més no des de la perspectiva del nostre àmbit geogràfic, històric, religiós i social més immediat: l'àmbit del Nord hom vivim i residim, alenam i ens alimentam, treballam i ens afanyam, patim i gaudim.
    Finalment, aquest mes de juliol li vull agrair públicament, al bon amic campaneter Ferran Bellver, que m’hagi donat aquesta oportunitat d’atansar-me al poeta manacorí Bernat Nadal d’una manera tan directa com diàfana.
    Com bé diu a la contraportada, 6 anys més jove que jo neix a Manacor l’any 1950. El mateix any en què jo faig la Primera Comunió. 
    Vint-i-un anys després enceta la seva vida poètica amb el llibre  La desintegració del desig, el mateix any en què me’n vaig de missioner a Burundi, a l’Àfrica Central. 
    Vos he de dir amb franquesa total que, al llarg de la meva octogenària trajectòria vital, he pogut assaborir que, en la meva persona mestissa, el Nord i el Sud es donen la mà d’una forma força admirable!

    Com a antic conseller de Cultura i Joventut del Govern de Mallorca que el mes de febrer de l’any 2000 vaig tenir l’oportunitat de participar directament en l’atorgament del «Reconeixement de Mèrits» al Moviment Escolta de Manacor (1959), un guardó que concedeix l’Escola Municipal de Mallorquí, no em puc estar de recordar que Bernat Nadal l’any 2018 uniria el seu nom al de tants i tants il·lustres personatges que se n’han fet mereixedors. 
    Entre d’altres, que són moltíssims, Antònia Vicens, Josep Massot, M. Antònia Oliver, Miquel Àngel Riera o Guillem d’Efak.

      Vos he de dir també que a primer cop d'ull aquest títol «Una passió confidencial» em dugué a pensar en una història d'amor humà, discret o prohibit. Però a mida que m’endinsava en la poesia de Bernat Nadal anava veient que mantenia en el fons una connexió directa amb la Passió de Crist i amb la seva vigència al segle XXI.
    Pel que sé, resulta bastant normal i corrent en la tradició literària mallorquina que el fet religiós i sobretot la Passió sagrada siguin interpretades des d’una òptica humana, existencial, molt sovint heterodoxa. 
    Podem pensar en Blai Bonet, o Llompart de la Peña  i tants d’altres que se’n serveixen per fer poesia. Des d'una perspectiva si voleu un xic clerical, podríem dir que es tracta d’una poesia cristiana sense voler, o sense anar-ho a cercar.
    El cert és que, a mida que m’anava passant pàgines, m’anava adonant que l’autor s’afanya a presentar-nos un Viacrucis contemporani, mirant de ficar-se dins la pell d’un Jesús de Natzaret presentat ben viu i patint molt en ple segle XXI.
    De bones a primeres, em semblava que ho feia, lògicament, des de la perspetiva d’un home del Nord. Amb les inquietuds, els plantejaments, les propostes, els dubtes o les reflexions que es produeixen en aquesta banda de l’hemisferi terraqui on habitam nosaltres. 
    Em bastava veure quines al·lusions a altres personatges hi anaven quedant reflectides. Curiosament,  de la dotzena d'esments recollits, només n'hi vaig destriar un provinent del Sud: el poeta xilè Pablo Neruda (p. 45). 
    Tota la resta, eren personatges del Nord. Cosa que em sembla del tot lògica:
    El poeta i filòsof italià Giacomo Leopardi (p. 12); el poeta català Josep Vicenç Foix i Mas (Sarrià 1893-Barcelona 1987) (p. 34); el poeta andalús Antonio Machado (p. 43); el filòsof grec Epicur (s. IV-III aC) (p. 47); la poetessa grega Safo de Lesbos (s. VII-VI aC) (p. 48); el rei Salomó, fill de David (s. X aC) (p. 50); el filòsof i escriptor mallorquí Ramon Llull (s. XIII-XIV)(p. 54); el poeta i assaigista nord-americà Walt Whitman (1819-1892) (p. 58); el poeta mallorquí, novel·lista i crític d’art Blai Bonet i Rigo (1926-1997) (p. 61); el poeta i escriptor manacorí Jaume Santandreu (p. 71) o fins i tot l’artista catalana Rosalía (2025).
    Des d'aquesta perspectiva del Nord, que, ho reiter, em sembla del tot lògica, em fa la impressió que Bernat Nadal en aquest poemari mostra Jesús de Natzaret com un líder espiritual i social que, pel fet de voler romandre fidel a la seva missió, acaba patint persecució, és jutjat pels tribunals de justícia, pels jurats i per la població que l’envolta, fins que tots plegats el condemnen a la pena de mort.
    Una persecució encara vigent avui dia, malauradament, en no pocs indrets del planeta.
    I tot per què? Perquè es tracta d'un personatge i dels seus seguidors més addictes que no volen deixar de dur una vida completament engrescada en la tasca de compartir les seves idees i el seu projecte transformador de la humanitat. Una humanitat vista i considerada pel poeta com l’encarregada primordial de mantenir la vida damunt del planeta Terra.

    Què en puc dir, i què voleu que vos digui de la lectura feta?
    He vist que Bernat Nadal utilitza un llenguatge molt directe que cerca de comunicar-se obertamet i clara a través dels ulls de qui vulgui llegir-ne cadascun dels versos i repassar línia per línia tot quant hi expressa.
    He vist que ofereix una anàlisi profunda del més íntim que porta un poeta, amb una presència molt intensa de la temàtica amorosa.
    He vist que tot plegat repercuteix en la consideració de l’ésser humà, el pas del temps, la memòria, la terra i el sentiment de país.
    Però allò que més m’ha captivat d’aquest llibre són les preguntes que hi apareixen formulades en negreta i lletra més grossa ocupant tota una pàgina sencera. 
    Són vuit preguntes que qui més qui manco se’n pot haver fet qualcuna al llarg de la vida:
    Digau-me, Mestre, què podria fer per viure sense haver de patir tant? (pàgina 15)
    Natzarè, per salvar-me, què he de fer? (pàgina 20)
    Jo som un home ric: puc salvar l’ànima? (pàgina 27)
    Diuen que ets rei. Si tens tant de poder, per què ara t’arrossegues i pateixes? (pàgina 32)
    Vares denunciar que els fariseus en la seva opulència no cuiden el poble. I diuen que pots fer miracles. (pàgina 36)
    Tu que ets un líder, ens podries dir com cal lluitar contra invasors armats que ara mateix sotmeten el meu poble? (pàgina 42)
    Digueu-me, per favor: sentir plaer carnal, en veritat és execrable? (pàgina 49)
    Tu que pots caminar per sobre l’aigua, per què no tens poder per a salvar-te? (pàgina 55).

    Qui s'hi posi, podrà veure que són més de 70 pàgines delicioses que no solament captiven l’atenció de qui les llegeix, sinó que aconsegueixen d’arribar molt endins del cervell i del cor, del pensament i dels sentiments, fins que pots arribar a pensar i a creure que és ben cert, ben real en aquest món nostre de misèries compartides, tot quant hi veus reflectit en llenguatge poètic.
    Si vist des del Nord, això és així, imaginau-vos com no s’hi ha de veure tot plegat, moltíssim més remarcat encara, des d’una perspectiva que provengui del Sud. D’on no solament ens arriben alguns dels vuit vents del món i de la bolla -com són xaloc, migjorn o llebeig-, sinó també persones i cultures, productes i matèries primeres, costums i hàbits de conducta, llengües i religiositats, mentalitats i visions distintes. 
    En definitiva, es tracta de músiques i de lletres, de poemes vivents, força capaços d’acompanyar i d’explicar encara molt millor tot quant comporta UNA PASSIÓ CONFIDENCIAL com la que ens fa arribar a les mans el bon amic manacorí Bernat Nadal.
    Desig de tot cor que aquest poemari tan ric i enriquidor esdevengui profitós per a tothom que s’hi atansi amb ganes d'aprofundir-hi. Si m’ho permeteu de dir-ho així: en profit de la gent i la natura del Nord, i també de les del Sud global.

    Durant la presentació d'aquest llibre de poemes aquí a Inca, no em puc estar d’esmentar que ho feim avui dijous. Com bé sap Ferran Bellver, pocs dies abans d’emprendre el vol cap a terres centreafricanes, burundeses. 
    Faig comptes d'anar a passar una mesada sencera amb una de les poblacions humanes més representatives del que comporta avui dia trobar-se estructuralment a la coa del denvolupament econòmic global. 
    Totes les estimacions oficials assenyalen que Burundi ocupa pràcticament el segon lloc entre els països més empobrits del món. Només el supera Sudan del Sud que n’encapçala el rànquing, si hom para esment al PIB per càpita en paritat de poder adquisitiu (PPA), seguint estimacions de l’FMI.
    No em puc estar d'assenyalar que, malgrat sia per un temps determinat només, des de fa 75 anys hi ha gent mallorquina que vol compartir aquesta «passió confidencial» tan fortament marcada per la misèria, per la lluita i per l’esperança encoratjadora d'un poble del Sud.
    Segons el meu modest mode de veure, són aquestes les tres mateixes característiques primordials que reflecteix el poemari nascut del cervell, del cor i de la medul·la òssia d’aquest manacorí que anomenam Bernat Nadal: les misèries humanes, les lluites humanes i les esperances humanes que es mostren força encoratjadores perquè són portadores de grans dosis de vida molt més intensa.
    Moltes de gràcies, Bernat.

Tot a punt, per a la IX Diada cultural d’Amics del Seminari

La Junta Directiva de l’Associació cultural Amics del Seminari de Mallorca fa públic que tot ja està a punt perquè se celebri la IX Diada Cultural. En aquesta ocasió a la ciutat d’Inca. DISSABTE, 14 DE MAIG DE 2022, A LES 10:45H. 

Després de dos anys de no haver-ne pogut fer cap, enlloc, a causa de la pandèmia, s’esdevé una Diada excepcionalment extraordinària, o extraordinàriament excepcional!

L’església parroquial de Santa Maria la Major d'Inca n’acull l’esdeveniment. Tal com figura al programa, es tracta d’una Diada que pretén convertir-se en homenatge musical a la ciutat d’Inca. I a un bon nombre de músics inquers, com s’han d’esmentar a la conferència «La música a Inca», a càrrec de Jaume Gual Mora.

Músics inquers o relacionats amb Inca, com Bernat Salas Seguí, Antoni Torrandell Jaume, Josep L. García Mallada, Jaume Albertí Ferrer, Bernat Julià Rosselló o Antoni Sancho Nebot.

Hi haurà orgue, amb Arnau Reynés; piano, amb J.L. García Mallada; banda de música, Unió Musical Inquera, dirigida per Xisco Amengual.

Cal remarcar l’actuació de l’Schola Cantorum, que durant tot un any seguit s’ha dedicat a assajar la interpretació de més d’una dotzena de peces musicals, dirigida per Tomeu Ripoll, amb la veu solista de Joan Brunet, a l’orgue Pep Portell, i amb la participació de Veus femenines de la Coral Sant Miquel de Campanet dirigida per Pere Reynés.

L’entitat organitzadora convida tothom que tengui ganes de gaudir-ne, perquè s’hi faci present. L’entrada és lliure, oberta a tothom.

Compta amb el suport de l’Ajuntament d’Inca, la parròquia de Santa Maria la Major, i el bisbat de Mallorca, amb la presència del bisbe de la diòcesi Sebastià Taltavull.

Just el mateix any en què l’associació cultural Amics del Seminari de Mallorca n’ha perdut el president, l’actiu i dinàmic company santjoaner Joan Barceló Matas. 

Que, juntament amb tots els que ens han precedit, descansin en pau.

IX Diada Cultural dels Amics del Seminari de Mallorca, a Inca

L’associació cultural Amics del Seminari de Mallorca, ha fet públic l’anunci de la IX Diada Cultural, convidant-hi tothom que en tengui ganes, d’assistir-hi.

Ho ha fet avui, dimarts 3 de maig, davant del portal major de l’església parroquial de Santa Maria la Major, amb 4 representants de l’associació, acompanyats pel batle president, una regidora i un regidor de l’Ajuntament d’Inca, que han presentat a l’opinió pública el programa elaborat per al dissabte, 14 de maig.

Hi figura un CONCERT HOMENATGE als músics inquers més rellevants, que s'estén des de les 10:45h fins a les 13:15h, a l’interior de l’església de Santa Maria la Major.

Després de les paraules de benvenguda per part de l’Ajuntament i l’Associació, n'iniciarà la conferència el mancorí JAUME GUAL sobre «La música a Inca».

Hi és prevista la participació d’organistes, pianistes, cantaires i membres de banda de música:

A l’orgue, el campaneter ARNAU REYNÈS

Al piano, l’inquer J.L. GARCÍA MALLADA

Al cor: l’Schola Cantorum dirigida pel mancorí TOMEU RIPOLL; la veu solista del bunyolí JOAN BRUNET; l’organista vilafranquer PEP PORTELL; i les veus femenines de la Coral Sant Miquel de Campanet, dirigida pel campaneter PERE REYNÉS

Amb la banda: Unió Musical Inquera, dirigida per XISCO AMENGUAL.

Aquest homenatge musical als músics inquers no pot ser més admirable i excels: 

- BERNAT SALAS SEGUÍ , amb lletres de MARIA ANTÒNIA SALVÀ i ANDREU CAIMARI (5 peces);

- ANTONI TORRANDELL JAUME, amb lletra de LLORENÇ RIBER (3 peces);

- JOSEP L. GARCÍA MALLADA, amb lletres de DOMINGO MATEU i PERE ORPÍ (8 peces);

- BERNAT JULIÀ ROSSELLÓ (1 peça);

- ANTONI SANCHO NEBOT (1 peça);

- i JAUME ALBERTÍ FERRER (2 peces).

A més del suport institucional de l’Ajuntament d’Inca, també hi ha col·laborat la Unitat Pastoral de la Mare de Déu. 

Així mateix, comptarà amb la presència prèvia del bisbe de Mallorca, monsenyor SEBASTIÀ TALTAVULL I ANGLADA, qui ha de presidir la celebració eucarística a les 9:25.

Sens dubte, sinó la millor, es pot convertir en una de les millors diades culturals fetes mai per l’Associació Cultural Amics del Seminari de Mallorca. 

N’ha fet a: 

- Manacor (2012, dedicada a mossèn Antoni Maria Alcover);
- Petra (2013, a fra Juníper Serra),
- Pollença (2014, mossèn Miquel Costa i Llobera),
- Palma (2015, Seminari, dedicada a Ramon Llull),
- Valldemossa (2016, a Miramar, Arxiduc Lluís Salvador),
- Campanet (2017, mossèn Llorenç Riber),
- Llucmajor (2018, Maria Antònia Salvà)
- i Sant Joan (2019, P. Rafel Ginard, TOR).

Aquesta IX Diada, la primera programada després d’anys d'una pandèmia que ha impedit de realitzar-ne normalment, se celebra enguany, l'any 2022, el mateix any que l’associació ha perdut l’empenta i la presència sempre engrescadora del seu president, el santjoaner JOAN BARCELÓ MATAS (QEPD),

Que en puguem gaudir tots plegats!

Al bon amic capellà, mossèn Joan Martorell i Mir

Des de la residència de les Germanetes dels Pobres, on resideix des de fa uns anys, m’acaben de comunicar la mort del bon amic i molt bon capellà inquer, mossèn Joan Martorell i Mir, a punt de complir els 97 anys d’edat.

Que descansi en pau!

Sé que neix a Inca l’any 1925. Estudia al Seminari diocesà de Mallorca i és ordenat prevere a Barcelona l’any 1952 a l’edat de 27 anys, amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic Internacional.

S’exerceix com a vicari de Santanyí durant tres anys (1952-54), i com a vicari de Binissalem durant quatre (1954-58).

El conec i tract de prop per primera vegada quan s’exerceix com a ecònom de la parròquia d’Algaida on roman durant 16 anys (1958-74). Posteriorment és nomenat rector de Vilafranca (1974-79). Hi resideix cinc anys.

L’any 1979 se'n va a la parròquia ciutadana de Santa Catalina Thomàs, com a vicari, on tornam a coincidir i tractar-nos de prop adesiara, durant aquests darrers 42 anys que hi ha romàs.

En un moment com aquest, quan el bon amic se’n va cap a l’altra dimensió vital eterna, em ve a la memòria el record viu, entre d'altres, de dos moments terrenals molt significatius en la nostra relació personal.

El primer, és a Algaida. El segon, a Palma.

Ell n’és l’ecònom algaidí a finals de la dècada dels anys 60 del segle passat. Quan nosaltres, estudiants de Teologia, duim a terme allò que se’n deien «Missions Infantils» a pobles diversos de l’illa de Mallorca.

Ho hem recordat tots dos més d’una vegada. Es tractava d’unes jornades en què barrejàvem jocs, cançons, pregàries, xerrades, etc. amb tots els infants de la vila.

En connivència amb les autoritats civils, militars, policials, educatives, familiars, eclesiàstiques, etc. la vida d’aquell poble se centrava durant tota una setmana sencera en aquell fet tan singular en el qual participaven educadors, pares i mares, catequistes, seminaristes, capellans i religioses...

En un d’aquells jocs, que consisteix a veure qui corre més ràpid, ens enfrontam tots dos a la plaça de la vila algaidina, ensotanats com és costum de l’època. I m’hi guanya. Mossèn Joan Martorell, el rector del poble corre més ràpid que jo i guanya al jove estudiant del Seminari amb qui competeix...

Ho hem recordat plegats, i esmentat sovint comentant-ho entre rialles.

El segon bon record que en guard, d’aquest bon amic inquer, té relació amb el gran favor que em fa l’any 1988, una vintena d’anys després.


Com a vicari de la parròquia de Santa Catalina Thomàs, sense posar-hi cap casta d’impediment, sinó ben al contrari donant-me totes les facilitats d'aquest món, accedeix gustosament a oferir-me-n’hi de molt bon grat la capseta dels «olis sagrats», perquè sigui jo qui administri a ca meva la «unció dels malalts» a la meva esposa Lina Company, quan es troba a punt de morir...

Mai no ho he oblidat! Aleshores jo ja duc més de mitja dotzena d’anys sense exercir com a capellà, per haver-m'hi casat pel civil. És llavors quan per darrera vegada n’administr el sagrament a una persona malalta, la meva esposa Lina (que en pau descansi!)

No puc més que desitjar, a aquest bon amic capellà inquer, que descansi en pau. Ell qui ha dedicat tota la seva vida a escampar la bondat joiosa i el goig bondadós de l’evangeli salvador de Jesús de Natzaret, a tants indrets de la nostra estimada Mallorca.

Que el vegem en el cel!