Viatge al Perú 2024 (22ª): Tarapoto, a la selva amazònica peruana

De Yurimaguas a Tarapoto

Amb na Zully, viatjant per carretera
des de Yurimaguas fins a Tarapoto

En bon darrer dia del mes de juny, prenem els atapins, sortim en taxi de Yurimaguas i ens dirigim cap a la ciutat de Tarapoto, a unes dues hores i mitja per una carretera que es troba en bon estat, tret d’algun tram on fan obres per mor de les aigües caigudes que hi fan malbé.

Hi anam amb el cotxe de Juan Carlos, germà de na Mònica l’esposa d’en Manuel Yumbato. Sortim a les 10 i hi arribam passades les 12 del migdia. Tenint la impressió que, de tornada, no sembla tan llarg el trajecte com a l’anada, que pareix molt més llarg. 

Travessam extensions immenses on cultiven la palmera que serveix per elaborar-ne l’oli. Un producte molt emprat en aquestes contrades andines i que, segons em diuen, roman prohibit a Europa o, si més no, no cau gens bé que es produesqui.

Zully i Cil, dins el cotxe
que ens duu de Yurimaguas a Tarapoto

A diferència de fa quatre anys, durant el trajecte d’enguany no ens topam amb cap pluja torrencial que ens impossibiliti de veure amb claredat la carretera. A la sortida de Yurimaguas fan quatre gotes mal comptades, seguides d’una jornada tan assolellada que, en arribar a Tarapoto, patim els efectes d'una calorada intensa.

Ens prenem unes hores de descans, abans de davallar a dinar-sopar al restaurant de l’hotel: «tacu-tacu con lomo al jugo», acompanyat de «plátano maduro frito», dues cerveses «cuzqueña trigo» i un suc de maracuià.

Ens allotjam a l’hotel que ens reserva na Pamela, la filla de na Zully, des de Lima estant. Un hotelet senzill, de tres estrelles, en una habitació que té l’imprescindible: llit on descansar, armari on deixar la roba, bany amb dutxa, rentador i excusat; gelera, taula cadira i tauletes de nit. L’aire condicionat, per variar, no el sé posar com pertoca i he de demanar ajuda al personal de la casa. En aquest cas, he de canviar «vent» per «neu».

Vénc a Tarapoto amb ganes de contactar de bell nou amb la gent que duu la responsabilitat del funcionament de la cooperativa AllimaCacao. La que visit quatre anys enrere i que conec gràcies al bon amic Toni Colomar que hi fa suport durant alguns anys.

Mir de contactar amb el president de l'IDSA, Roberto Acuña. N’esper la resposta que m’arriba cap enllà les 9 del vespre. Quedam que demà passarà per l’hotel i programarem plegats les jornades venidores a Tarapoto.

Primer dia d’estada meva a Tarapoto

Començam el mes de juliol, trobant-me ja a la darrera etapa d’aquesta eixida meva, tant pel que fa als indrets programats, com pel que comporta del temps que em queda per romandre al Perú abans de retornar a la Roqueta. 

D’aquí, de Tarapoto, ja me’n torn volant cap a Lima per iniciar el descens de la meva estada al Perú. Gairebé quatre mesos he  passat amb aquest «viatge de la meva vida 2024» abans de complir els meus 80 anys d’edat. Només me’n queden dos, de mesos, en tenir programat i reservat el viatge de tornada cap a La Roqueta el 30 d’agost, des de l’aeroport internacional Jorge Chávez de Lima.

Amb Roberto Acuña, quedam que ens veim a primera hora del matí a l’hotel Cumbaza on estic allotjat, amb la finalitat de programar aquests sis dies d’estada meva a Tarapoto. És la segona vegada que m’hi faig present, des que l’any 2020 vénc a comprovar la feina feta per la Cooperativa AllimaCacao que ha anat rebent ajuts econòmics per part del Govern de les Illes Balears, gràcies al suport que llavors li dóna FUNDESBA, la fundació que dirigeix aleshores el bon amic Toni Colomar.

Aquests dos darrers anys no els ha arribat cap casta d’ajuda provinent d’aquesta font. Entre canvis de govern i canvis en la fundació, ja dissolta, el fet és que n’han trencat una col·laboració que estic intentant que pugui continuar, si no per la fundació esmentada, almanco per l’associació cultural Amics del Seminari de Mallorca que tendríem l’oportunitat d’establir lligams de col·laboració, si aconseguim esser considerats entitat cooperant autoritzada a fer-ho. Per la qual cosa, n’hem modificat els estatuts de manera que ho puguem assolir.

Si tenc interès a arribar fins aquí, entre d’altres objectius, és per anar recollint informació directa de part dels cooperativistes, i difondre-la mitjançant vídeos breus que serveixin per captar l’atenció de persones i entitats que hi vulguin col·laborar. 

La primera jornada, la dedicam a visitar les instal·lacions que la Cooperativa manté a la localitat de Chazuta. Sortim de Tarapoto a les 10 del matí, en la furgoneta manejada pel gerent de la Cooperativa Allima Cacao, l'enginyer Carlos Angulo, i ocupada pel president de l'IDSA, Roberto Acuña, l'administradora Joysi, na Zully i jo.

Mentre circulam per la carretera, els deman sobre les inundacions que patiren l'any passat les instal·lacions. Em diuen i m'asseguren que ja han estat reparades del tot.

Passam pel districte Juan Guerra, on tenen projectat d'aixecar i construir un gran magatzem per al gra de cacau de tota la comarca. Ja se n'han fet els tràmits pertinents, m'asseguren, de manera que enguany mateix preveuen de posar-hi la primera pedra.

Travessam plantacions i més plantacions de cacau i altres productes de la selva amazònica peruana, com plàtans, arròs, cafè, oli de palmera, blat de les índies, iuca, o fruites tropicals de tota casta.

Grans de cacau de qualitat, a Chazuta

Arribam fins a les instal·lacions de la Cooperativa Allima Cacao amb seu a Chazuta. Mantenim reunió amb representants dels cooperativistes que ens expliquen allò que fan a l'actualitat. Qued admirat en comprovar que, d'ençà la darrera visita que hi faig l'any 2020, durant aquests quatre anys, incrementen considerablement l'activitat, milloren moltíssim la qualitat, augmenten el nombre de membres cooperativistes, diversifiquen la producció, aconsegueixen eines i instrumental modernitzat, no es limiten únicament al cultiu del cacau per elaborar xocolata, sinó que, com ens mostren, arriben a transformar-lo en productes tan diversos que, barrejats amb el "macambo", aconsegueixen també destil·lat produït amb mucílag de cacau, un aiguardent de primera; xocolata de macambo; macambo amb sal; macambo amb "ají"; xocolata de macambo amb cafè, etc. 

Recorrem totes les instal·lacions, assaborint mostres dels productes que elaboren. Miram d'aconseguir-ne per endur-me'n cap a Mallorca, com a mostra de la diversitat que estan aconseguint d'implementar.

Cacau i macambo en la producció de la Cooperativa AllimaCacao

Un cop visitades les instal·lacions, anam a dinar de peix a un dels restaurants de Chazuta:  "Doncella con arroz y frejol huasca", acompanyat de "cerveza cuzqueña negra helada", i ens tornam altra volta cap a Tarapoto.

En arribar a la ciutat, som de l'opinió que anem a la recerca d'un traumatòleg o radiòleg que faci radiografia del braç de na Zully, per tal que sapiguem millor què hi té realment. 

En Roberto ens recomana la consulta del metge radiòleg, el doctor Luis Samaniego Flores. Hi anam. Ens rep  i atén tot d'una. Li fan radiografia del braç esquerre, a la meva fillola. La impressió diagnòstica no pot ser més clara i explícita: "Fractura complexa amb compromís intraarticular dels dos ossos: del cúbit i del radi". Ens assenyala la necessitat d'una intervenció quirúrgica. Per la privada, costaria entre 10 i 50 mil sols!  

Per llevar-nos de damunt el mal gust d'una notícia tan xereca com aquesta, ens anam a sopar tots dos a la plaça Major de Tarapoto. Pujam a la segona planta del restaurant Villa Chicken i ens empassam una bona ració de "Pollo a la leña con mollejitas a la barbacue", regat amb vi negre "Intipalka. Malbeg 2023", del Valle del Sol, la regió vitivinícola més important del Perú, Ica.

Sopar a la plaça d'Armes de Tarapoto

Segon dia d’estada meva a Tarapoto

Per avui dimarts, tenim programat d’assistir a les instal·lacions de la Direcció regional d’Agricultura on es lliuren els premis atorgats als participants en el II Concurs nacional de Cacau. 

La Cooperativa AllimaCacau, juntament amb altres 57 participants, individuals, familiars, empresarials, cooperativistes, hi ha obtengut el Primer premi a la qualitat del producte. 

Cosa que m’alegra moltíssim i que em fa veure el ben considerada que està, en bona part, gràcies a la col·laboració dispensada anys enrere pel Govern de les Illes Balears, a instàncies de FODESBA (Fundació per al Foment del Desenvolupament Sostenible a les Illes Balears) que crea i manté durant un grapat d'anys el bon amic Toni Colomar.

Com ja succeeix quatre anys enrere, m’hi reben i acullen com a representant d’una entitat de suport europeu. M’hi fan dir algunes paraules. M’adon que estic envoltat per més d’un centenar de persones, representants d’altres tantes famílies, finques, empreses o cooperatives cacaueres que, des de fa algunes dècades, opten per substituir el cultiu de la coca per a narcotraficants, amb el cultiu del cacau per a l’exportació.

Acte de lliurament de premis a la producció de cacau de qualitat

Veig que hi ha contactes molt intensos amb empreses suïsses que valoren el cacau produït en aquesta zona selvàtica del Perú com un dels cacaus de qualitat superior, per molts i diversos motius.

D’entre les 58 mostres presentades, la d’AllimaCacau en surt elegida la primera, pels avanços en les tècniques productives. Cosa que puc detectar directament, en visitar-ne la seu central a Chazuta. En aquests darrers anys han fet molts d’avanços. Fins al punt d’arribar a produir una vuitena de productes derivats del cacau i del macambo. Fruites produïdes en les finques que hi destina aquesta cooperativa que arrib a conèixer gràcies al contacte que m’hi facilita el bon amic Toni Colomar.

Inicia la sessió el director regional, parlant dels més d'un milió de productors de cacau, convidant a participar intensament en el desenvolupament de la regió, mitjançant l'aportació del millor cacau de qualitat.

Diversos enginyers que hi intervenen recorden que més del 60% de les exportacions del cacau se'n van cap a la Unió Europea, que hi posa algunes condicions.

La Cooperació suïssa, que contribueix a enfortir l'esforç per aconseguir cacau de qualitat, a nivell individual i col.lectiu, col·labora en la participació en el Saló del Xocolat a París.

Feliciten i agraeixen els esforços que els productors fan dia a dia, cosa que permet de participar en el Saló nacional del cacau a Lima i en mercats internacionals.

Presenten els bons resultats de la col·laboració en projectes duits a terme de manera conjunta.

Reconeixen la tasca desplegada pels productors i, sobretot, pels catadors que intervenen en un concurs transparent.

Miren de construir una regió productora del millor cacau del país, per esdevenir els millors productors de qualitat, amb més doblers dins les butxaques de cada família productora

Són 19 productors individuals, 18 organitzacions cooperatives, 14 empreses privades.

De Tarapoto a Los Olivos (Lima)

M'adon que, en aquesta ocasió, el bon amic Roberto està molt ocupat, de manera que durant els tres primers dies només hem pogut comptar-ne un amb la seva presència; alhora que l'estat del braç de na Zully no solament no millora, sinó que fa la impressió que precisa d'una atenció sanitària més acurada que la que li proporcionen els "sobadores". Prenem la decisió d'avançar el nostre retorn a Lima. Na Pamela ens aconsegueix bitllet d'avió i podem avançar així tres dies el nostre retorn a la capital peruana.

Amb el que he vist a Chazuta i el que he pogut comprovar a la Direcció Regional d'Agricultura, en puc extraure algunes conclusions que consider suficients. Val la pena d'haver vengut a Tarapoto durant aquests dos dies!

Aparentment sortim d'hora, a les 15:25. Però, abans d'enlairar-se l'avió, el comandant anuncia un retard en la sortida, per mor del trànsit aeri intens a Lima. Haurem d'esperar a sortir i romandre durant uns 10 minuts dins l'avió, aturat enmig de la pista.

Degut a l'augment considerable de pes de les nostres dues maletes, optam per enviar-les a Lima per via terrestre, a través de l'agència de transports Movilbus.

El nostre vol té la sortida prevista per a les 15:25 hores. Ens hi feim presents a temps, i passam els controls policials dues hores abans de sortir l'avió. Això ens serveix per prendre begudes, fer fotos i recórrer les instal·lacions aeroportuàries tarapotines.

En veure i llegir un escrit publicat a Mallorca sobre la bona tasca que hi realitza el bon amic i antic esccolta palmesà, Javier García Delgado, no em puc estar de felicitar-lo: "Enhorabona, bon amic Javier, per aquest escrit que llegesc enmig de la selva amazònica del Perú estant, a la ciutat de Tarapoto. Des d'aquí, la meva felicitació més sincera per aqueixa tasca que fas, des de fa anys, descobrint-nos racons de Ciutat amb l'ull de la teva càmera admirable. Són fotografies per a la història! Ben segur que sí!"