Digitalització!

Amb les tècniques més modernes, d'ara endavant i des d'un cap a l'altre del món, bé sia amb un ordinador bé sia amb un mòbil, tothom que vulgui pot consultar, llegir i difondre el contengut de bona part de les revistes que la Premsa Forana de Mallorca ha anat publicant en aquestes darreres dècades.

Com s'assenyala a la Memòria del projecte, redactada pel president de l'entitat Gabriel Mercè l'any 2006, “es tracta d’un bagatge cultural i periodístic important, especialment recopilat durant els darrers 26 anys, coincidint amb l’existència de la nostra Associació... A hores d’ara, el pressupost encarregat inclou la digitalització de 522.000 pàgines. Inclou l’inventari de totes les edicions, desenquadernament, digitalització, tractament documental per a la seva incorporació al servidor d’internet, elaboració de DVD-Rom i CD-Rom master, tant per a l’APFM com individual per a cada publicació asociada, enquadernació conservant les tapes originals i entrega de documentació... Aquest projecte inclou totes les publicacions que estan o han estat associades a l’APFM des de la seva fundació i fins al 31 de desembre de 2005”.

Gràcies a aquestes tècniques més modernes, i al suport econòmic de la Generalitat de Catalunya, s'ha pogut digitalitzar un nombre considerable de revistes publicades a gairebé tots els pobles de Mallorca.

Com es fa públic al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, l'Associació de Premsa Forana de Mallorca, durant l'any 2006, rep una subvenció concedida a projectes que contribueixen al foment del periodisme i de l'espai català de comunicació, presentats per associacions de premsa escrita, d'acord amb la Resolució PRE/428/2006, de 27 de febrer, de convocatòria pública signada pel conseller Primer, Josep Bargalló i Valls. El projecte és la digitalització de l'hemeroteca de l'entitat. L'import atorgat és de 70.000,00 euros.


Divendres, 27 de juny de 2008, em faig present a l'Aula de Graus de l'edifici Ramon Llull de la UIB, convidat per la Universitat de les Illes Balears i l'Associació de Premsa Forana de Mallorca a l'acte de presentació de la Digitalització de l'Hemeroteca de l'Associació de Premsa Forana de Mallorca
que ha duit a terme el Servei de Biblioteca i Documentació de la UIB.

La col·laboració més intensament desplegada a l'illa de Mallorca durant l'any 2006 per la Generalitat de Catalunya porta fruits tan exquisits com aquest. S'ho paga continuar-la i ampliar-la.

Pere Casaldàliga, a Palma (Exposició)

L'Associació Drets Humans de Mallorca organitza al Casal Balaguer de Palma una exposició interessant sobre la figura i l'obra de Pere Casaldàliga.

Durant quinze dies seguits, el mes de juliol de 2008, s'hi poden veure detalls excel·lents en la vida d'aquest bisbe català, desplegada durant dècades a la prelatura de São Félix do Araguaia (Brasil).

Per una Europa més mestissa!

L'antiga i vella Europa mercantil s'oposa a la nova i rica Europa d'immigrants.
Per la via de la llei i la norma parlamentària: mitjançant l'aprovació d'una “Directiva de Retorn” que, des del mateix moment del naixement, ja rep el nom de “Directiva de la Vergonya”.
Un cop n'han pres la decisió prèviament els governs de torn dels estats respectius.
S'estableix, justifica i legalitza el tancament arbitrari, fins a 18 mesos, de persones immigrants sense papers. Com també el seu retorn forçat al país d'origen, sense cap possibilitat de tornar a trepitjar sol europeu els propers 5 anys.


L'antiga i vella Europa mercantil torna a tancar-se en si mateixa, aixecant murades inexpugnables i torres de defensa contra invasors.
A l'era de les noves tecnologies. Com ja va fer a l'Edat Mitjana!

L'antiga i vella Europa mercantil es rebel·la contra el procés d'anar deixant de ser l'Europa blanca, que ha estat durant molts segles.

Li costa massa d'acceptar-se com la nova i bella Europa més mulata, mestissa, barrejada, mesclada, mixta..

Rebutja altres models de vida més humana.

Es tanca amb pany i clau, com ha fet secularment durant tants segles, davant de l'estranger continental d'altres contrades.

Compartesc amb altres la idea del greu error que, amb això, comet la Unió Europea.

S'equivoca greument en adoptar com a resposta, davant del fenomen secular de la immigració, la posició més dura dels seus estats més durs.

El temps dirà qui és que té raó.

També la història del Planeta.

Una “directiva del retorn” dins l'Europa que no vull

S'acosta, de manera vertiginosa i temerària, l'Europa que no vull.
Ni per a mi, ni per a ningú.

S'acosta, pretenent d'anar imposant-se aquella vella Europa que s'oposa, de manera tan fanàtica com irracional, a continuar-ne el procés iniciat fa moltes dècades.

Procés, també imparable, d'esdevenir cada cop més mestissa, més mulata, més mesclada: cau i barreja de races i cultures, cau i barreja d'estils i modes de viure.

Amb una directiva com aquesta, a punt de ser debatuda al Parlament Europeu, entre d'altres situacions polèmiques, poden esdevenir legals fins i tot les detencions sense judici d'immigrants sense papers, per una durada màxima de divuit mesos, inclosos els infants, que poden anar a parar a la presó per un fet com aquest!

Compartesc plenament amb Vicent Partal que la Unió Europea s'equivoca greument adoptant com a resposta única al fenomen de la immigració la posició més dura dels seus estats més durs:

“Les migracions no arriben perquè sí, ni responen a un caprici de ningú; són una realitat molt més seriosa, un fenomen sòlid i consistent que no s'aturarà i que té les arrels, per una banda, en la necessitat que els europeus tenim de mà d'obra i, per una altra, en la injusta distribució planetària de la riquesa”.

Des de Mallorca estant, rebuig aquesta Europa entossudida a tancar-se en si mateixa!

Girant la ullada cap als Països Catalans, vull una Europa dels pobles i les nacions que la conformen, oberta a tots els pobles i totes les nacions del Planeta Terra, amb igualtat de condicions i amb plena llibertat.

Per això, no ho vaig dubtar gens ni mica a rebutjar-la en el seu dia.
I, amb el cap ben alt, vaig votar NO a aquesta vella Europa que rebuig...

Vaig votar NO a aquella mala Constitució Europea que ens volgueren entaferrar per nassos!

Votem NO a aquesta Europa que recula!
Diguem NO a una tal constitució
Que ofega pobles lliures i nacions.
¡Diguem SÍ a la nova Europa que despunta!

(Festa de l'Estendard, any 2004, Diada nacional de Mallorca)

L'hospital més car del món

Amb aquest títol, l'escrit de Josep Juàrez, lluitador infatigable -en defensa de la terra i de la gent que hi viu i que hi treballa-, està donant la volta al món.

Fa referència a certs aspectes que envolten la construcció/destrucció que s'està fent a la finca de Son Espases, i l'hospital de referència:

“Amb enormes grues, màquines de tota mena i operaris com a formigues, la construcció-destrucció esdevé, amb especial contundència, un fet consumat i irreversible.”

Diu i manifesta l'activista social que “Son Espases ha suposat la prova del cotó de la decència i honestedat de la classe política illenca, i de la independència d'altres entitats de Mallorca, en relació als poders polítics i econòmics. El cotó ha sortit bastant brut, de la prova...”

Es tracta d'un escrit que avui queda reproduït al diari Última Hora, gairebé 15 dies després d'haver-se començat a escampar per la xarxa:

La fàbrica, Pobler, Tribuna Mallorca, Ixent, Barcelona Indymedia...

Quaranta anys justs!

Entre una imatge i l'altra, transcorren quaranta anys justs!

A la primera apareixen 7 companys d'estudis al Seminari de Mallorca, el 16 de juny de 2008, a punt de compartir taula, menjar, beguda, paraula...


La segona reprodueix l'escena dels mateixos companys d'estudis -i d'uns altres 7- a punt de ser capellans, el 16 de juny de 1968.


Són quaranta anys seguits de viure a l'avantguarda!
Són quaranta anys seguits de lluites persistents!
Són quaranta anys seguits de viure a moltes bandes!
Son quaranta anys seguits misèries combatent!

Cecili Buele i Ramis