A la celebració del 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, s'hi suma la celebració del 30è aniversari de la implantació d'Amnistia Internacional a Mallorca!
Trenta anys de feina, i de feina ben feta en un àmbit determinat, són molts anys de treballar, a Mallorca, amb la finalitat de deixondir consciències i desvetllar inquietuds encaminades a defensar i promoure els drets humans, a l'illa i arreu del Planeta.
El proppassat dia dels Reis de 2008, a través del canal 33, es varen poder escoltar, entre moltes d'altres, unes paraules que hi escampava el comandant Fidel Castro. S'hi mostrava contrari a la labor que desplega arreu del mon una organització tan defensora dels drets humans com és Amnistia Internacional.
Entenc el comandant Castro. Però en dissentesc, en aquest punt.
Certament, AI no és cap model d'organització revolucionària.
Si ho sabré jo, que, després d'haver-m'hi dedicat en cos i ànima durant uns anys, me'n vaig veure expulsat per un expedient intern! Motiu? Haver publicat un escrit, en un diari local, on manifestava que “el poble salvadorenc mantenia depositades les seves esperances en la lluita revolucionària de l'FMLN (Front Farabundo Martí d'Alliberament Nacional)...”
Certament no es por dir que Amnistia Internacional sigui una d'aquelles organitzacions que s'orienta decididament a combatre el model capitalista que impregna les nostres societats. Ni prop fer-hi!
Però s'ha de reconèixer, això no obstant, la seva incidència positiva en molts àmbits d'actuació de determinats governs, països, col·lectius, grups, o persones a títol individual... i la seva contribució, també positiva, a fer veure més clarament la necessitat de treballar cada cop més fermament a favor del respecte pels drets humans, en qualsevol lloc del món i en qualsevol circumstància.
Amb la convocatòria d'aquest acte al Teatre Xesc Forteza de Palma, amb el qual es vol commemorar el 30è aniversari de la implantació d'Amnistia Internacional a Mallorca, em sent particularment content.
Es tracta d'una entitat, impulsada i promoguda l'any 1978, conjuntament amb el bon company de lluites humanistes, el solleric Antoni Castañer, la qual perdura en el temps a l'àmbit mallorquí, gràcies a la tossudesa de la gent que s'hi ha anat afiliant durant aquestes tres darreres dècades i que hi ha dedicat molts dels seus esforços.
Puc donar testimoni fefaent que els inicis, com gairebé sempre sol succeir, no foren gens fàcils... S'hi va mirar de col·laborar intensament, aleshores, amb altres entitats locals afines. És el cas del Grup de Drets Humans, o el Comitè de Solidaritat amb Amèrica Llatina, o Justícia i Pau de Mallorca, o el Centre d'Exiliats Polítics d'Amèrica Llatina -com reflecteixen alguns dels mitjans de comunicació de l'època.
Sempre he valorat molt positivament les orientacions que emanaven de qui aleshores s'exercia com a presidenta d'Amnistia Internacional a l'Estat espanyol, Silvia Escobar...
Hores d'ara, que n'estic desvinculat orgànicament, però que continuo col·laborant-hi sempre que s'escau, vull felicitar, donar l'enhorabona i encoratjar tota la gent que fa part de la Secció Local d'Amnistia Internacional a les Illes Balears i a Mallorca.
Com també, vull reclamar de les institucions públiques que hi parin més esment! Sobretot pel que fa a la difusió d'actituds cada cop més solidàries, favorables a la defensa dels drets humans, entre la ciutadania d'aquestes illes nostres.
Per molt que s'hi apliquin i facin, sempre resultarà del tot insuficient...
Després de 60 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans, cada dia veim que són potejats i violats en massa indrets del Planeta Terra...
Cecili Buele i Ramis,
Mallorca, gener de 2009
