Per què l'ONU es fica en la Fundació s'Olivar? (1)

Abans d'assistir a l'Ajuntament de Palma, on es preveu -dilluns,30 de novembre de 2009- que s'aprovi una declaració institucional relacionada amb les investigacions que el Consell General de les Nacions Unides està realitzant sobre les activitats de la Fundació s'Olivar d'Estellencs al Congo i a Rwanda, he volgut recordar alguna de les fites remarcables en la trajectòria més recent d'aquesta entitat mallorquina.

Només si ens fixam en les activitats desplegades enguany mateix, ja ens podem fer a la idea del que representa i comporta una entitat tan lluitadora com aquesta, en la defensa dels drets humans a l'Àfrica dels Grans Llacs.

El mes de febrer de 2009 Aina Calafat i Manel Gomàriz es fan presents a Brussel·les, on participen com a membres de l'associació Drets Humans de Mallorca en la manifestació - carnaval a favor de la justícia i el diàleg a Rwanda.

Els motius d’aquesta manifestació – carnaval no són altres que reclamar a les autoritats de la Unió Europea que executin els mandats d’arrest internacional dictats per jurisdiccions independents sense discriminació; que donin suport al procés de diàleg interwandès, per prevenir conflictes nous a l’Àfrica Central; i que contribueixin a crear la Comissió Veritat i Reconciliació, per una coexistència pacífica entre tots els sectors que componen la societat rwandesa.

Manifestation
por RKstudio

El motiu primordial de totes aquestes actuacions ve causat pel fet que l'Audiència Nacional Espanyola ha decidit processar militars de Rwanda a petició d'entitats d'aquí: Drets Humans de Mallorca i Fundació s'Olivar d’Estellencs, que es varen querellar contra el genocidi rwandès.

Aleshores són més de cinc-centes les persones que reclamen a Brussel·les Justícia. També per a casos tan sagnants com el de la cooperant catalana Flors Sirera assassinada presumptament per 7 militars rwandesos.

A Brussel·les rwandesos i mallorquins s'uneixen per reclamar justícia internacional.

Els mitjans de comunicació se'n fan ressò. En entrevista publicada al Diari de Balears, el president de la Fundació s'Olivar d'Estellencs, Joan Carrero Saralegui, afirma que en un món globalitzat cal que la Justícia també es globalitzi i que, per això mateix, esdevé possible el procés contra 40 militars rwandesos.

Aquella acció realitzada el mes de febrer de 2009 rep el suport del Consell de Mallorca a través de la seva presidenta Francina Armengol i del president del Fons Mallorquí de Solidaritat, Joan Font; i també el d'altres personalitats de l'àmbit local, com és el cas de Miquel A. Llauger, o Narcís Genís

Drets Humans de Mallorca i la Fundació s'Olivar d'Estellencs, que impulsen el Fòrum Internacional per la Veritat i la Justícia a l'Àfrica dels Grans Llacs, fan públiques les dades referides als màxims responsables militars rwandesos i les imputacions que se'ls fan en delictes de

• genocidi,
• lesa humanitat,
• crims de guerra,
• integració en organització terrorista,
• actes terroristes,
• atacs contra camps de refugiats,
• incineració massiva de cossos humans,
• pillatge de béns,
• pillatge de recursos naturals,
• assassinats de cooperants espanyols,
• matances sistemàtiques,
etc.

Un jutge espanyol Fernando Andreu ha volgut prendre les messions en aquesta tasca de perseguir fins al finals els genocides. I, des d'Espanya inculpa 40 militars de Rwanda per cometre genocidi, on s'inclou també la mort d'un capellà de Navata, el pare Joaquim Vallmajó, i la cooperant de Manresa, Flors Sirera.

En aquesta denúncia, s'hi han implicat nombroses personalitats d'arreu del món. La congresista nordamericana Cynthia McKinney n'és una de les que més intensament hi ha treballat. Com també ho ha fet Adolfo Pérez Esquivel, Premi Nobel de la Pau...

Davant requeriments de l'ONU, una entitat mallorquina rep suports institucionals

Davant el greu requeriment que ha fet l'ONU, demanant explicacions sobre el possible finançament d'una guerrilla africana per part de la Fundació s'Olivar d'Estellencs, aquesta entitat mallorquina ha rebut el suport explícit i oficial de totes les institucions públiques (Parlament de les Illes Balears, Consell de Mallorca i Ajuntament de Palma) que li reconeixen el seu caràcter pacifista, i també d'altres d'instàncies internacionals...

En escrit publicat en aquest blog el president de la Fundació, Joan Carrero Saralegui, explica fil per randa la connivència de l'Organització de Nacions Unides amb les xarxes mafioses que volen controlar les grans riqueses existents a la regió del Congo.
Fins al punt que s'està considerant la presentació formal d'una querella contra l'ONU pel genocidi de Rwanda

Si a això s'afegeix que, juntament amb Drets Humans de Mallorca, la Fundació s'Olivar és una de les entitats mallorquines que ha promogut el Diàleg Intrarwandès entre diverses plataformes constituïdes per hutu, tutsi i twa, celebrat a Palma el mes de maig de 2009.

I que representants de totes dues entitats mallorquines ja havien viatjat el mes de gener anterior a la República Democràtica del Congo, fent part d'una delegació balear convidada pel Govern d'aquell país africà, amb la finalitat de denunciar-hi els atacs injustificats que rep d'altres estats veïns...

I que, a més a més, és una de les poques entitats de l'exterior que dóna suport explícit a la candidata rwandesa a la Presidència de la República, Ingabire Umuhoza.

I que, sobretot, ha aconseguit que els Tribunals espanyols, actuant en aplicació del principi de justícia universal, prenguessin l'any 2008 la decisió de lliurar ordres d'arrest internacional contra 40 alts responsables de la cúpula política militar de la Armée Patriotique Rwandaise 2 / Front Patriotique Rwandais (APR/FPR) per la seva suposada responsabilitat en els crims de genocidi, crims contra la humanitat, crims de guerra i terrorisme, entre d’altres, comesos a Rwanda i la República Democràtica del Congo (abans Zaire) entre 1990 i 2002,

HOM POT PENSAR COM A LÒGIC QUE HI HAGI QUI ESTIGUI DISPOSAT A IMPEDIR, DE TOTES TOTES, QUE RES DE TOT AIXÒ ARRIBI A REEIXIR COM CAL...

Sopar anual d'associacions veïnals de Palma

La nit de dissabte, 28 de novembre, el restaurant Hipòdrom de Son Pardo ha arreplegat un grapat de centenars de representants d'associacions veïnals de Palma, seguint la convocatòria feta per la Federació d'Associacions de Veïns de Palma.
S'hi ha repartit el núm. 1 de la revista El correu des Raval, que en reprèn l'edició, commemorant els 30 anys de democràcia i associacionisme.
S'hi ha servit un suculent bufet per sopar, després que la vicepresidenta de la FAAVV, Llum Esteva, n'hagi fet l'obertura i presentació.
Tot seguit s'hi ha lliurat la corresponent placa commemorativa de la creació d'entitats veïnals diverses, els representants de les quals s'han pogut adreçar a la concurrència.
Finalment, s'ha conclòs la trobada amb POESICA, un acte deliciosament protagonitzat pel rapsode Miquel Monserrat i musicat per Joan Gayà, que han ofert un recull de poemes de l’Escola Mallorquina, coronats per “Lo Pi de Formentor” de mossèn Miquel Costa i Llobera.

Sempre resulta emotiu, alhora que engrescador, trobar-se tanta gent que ha fet tanta feina durant tant de temps perquè la ciutat de Palma s'aixequi així com vol i desitja la ciutadania que hi resideix...

Manifest conjunt contra la corrupció

Tretze entitats mallorquines denuncien públicament la situació actual generada per la proliferació de casos de mala praxi a les institucions públiques, segons fa públic Diari de Balears.
Segons el president de Justícia i Pau, Carmel Bonnín, "la democràcia va tornant menys participativa i més corcada per dins."
Les tretze entitats signants del document critiquen la gestió pública dels pol´tics i que només actuen moguts pels seus interessos.
Demanen als partits transparència econòmica, autocrítica, imparcialitat i fermesa, a més de la recuperació urgent del sentit ètic.

Anima i reconforta veure que una entitat mallorquina com Justícia i Pau fa públic un Manifest conjunt contra la corrupció, signat per tretze entitats que denuncien la situació actual marcada per la proliferació de mala praxi a les institucions!

Llàstima que no s'hi esmentin votants i funcionaris que l'haguessin poguda impedir...

La mar de llengües... a Santa Eulària

Del 17 de novembre fins al 10 de desembre de 2009 roman instal·lada a la Sala d'Exposicions de l'Ajuntament de Santa Eulària des Riu (carrer de Sant Jaume, 72 baixos) l'exposició itinerant "La mar de llengües. Parlar a la Mediterrània" que hi ha muntat Linguamón - Casa de les Llengües, amb la col·laboració de l'Institut d'Estudis Eivissencs, la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Santa Eulària i la Direcció General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears

La mar de llengües... a Santa Eulària! from Cil Buele on Vimeo.

En visita realitzada al recinte, i servint-me també d'altres fotografies d'altra gent, n'he fet aquest muntatge que dóna una idea del que és i comporta una exposició d'aquestes característiques en un municipi eivissenc.

Després que ja ha estat muntada a Palma (desembre 2008), a Maó (octubre 2009), i abans que arribi a Formenera (desembre 2009).

Davant l'ONU que desvarieja

Institucions de les Illes Balears, que han finançat activitats de la Fundació s'Olivar a l'Àfrica Central han rebut requeriments per part del Grup d'Experts creats pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides -per investigar els grups armats que operen en aquella regió-, mitjançant els quals s'investiguen les activitats de la Fundació s'Olivar per sospites de col·laboració amb aquests grups armats.

Alegra i reconforta una mica constatar que dimarts, 24 de novembre de 2009, el Parlament de les Illes Balears, en sessió plenària, aprovava una Declaració institucional relacionada amb les investigacions que el Consell General de les Nacions Unides ha realitzat sobre les activitats de l'entitat mallorquina Fundació s'Olivar al Congo i Rwanda.

Suports institucionals a la Fundació s'Olivar d'Estellencs from Cil Buele on Vimeo.

Amb això, el Parlament de les Illes Balears manifesta públicament el seu suport a la Fundació s'Olivar pel seu treball a favor de la pau i la reconciliació en la regió dels Grans Llacs africans.

Reconeix que la Fundació s'Olivar des de fa molts d'anys realitza tasques en defensa de la pau, la justícia i la solidaritat, sempre aplicant els principis pacifistes i no violents que inspiren el seu ideari. El suport a grups armats és contrari als seus ideals i a la seva llarga trajectòria.

El Parlament de les Illes Balears acorda comunicar aquest acord al Consell de Seguretat de les Nacions Unides i notificar aquest acord al Ministeri d'Afers Exteriors del Govern espanyol.

Si alguna cosa he après, al llarg del meu extens peregrinar per àmbits de l'anomenat Tercer Món, és que “els déus dels senyors no són iguals als nostres...” -com descriu gràficament l'escriptor i antropòleg peruà, d'Andahuaylas, José María Arguedas, a la seva novel·la “Todas las sangres” (1964).

No és ben bé el mateix el món dels rics i el món dels pobres!

Una cosa és la tasca intensa, sense afany de lucre, voluntària, despresa, compromesa, abnegada que desplega la gent que s'hi atansa amb ganes de donar-hi una mà generosa i amiga...

I una altra cosa, molt distinta, és la tasca còmoda, molt ben pagada econòmicament, preceptiva, interessada, despreocupada, luxosa i malgastadora d'aquella gent aprofitada que, pertanyent a instàncies tan altes, com poden ser l'ONU i organismes o institucions que se'n deriven, es limiten a “complir amb la seva missió”, massa sovint, d'una forma molt poc exemplar!

Per això, davant d'aquesta declaració institucional parlamentària, em reiter en allò que vaig escriure un dia en un dels meus blogs:

“Em sembla que aquesta nova gosadia de Joan Carrero, proposant de querellar-se contra l'ONU pel genocidi de Rwanda, l'enfronta davídicament a un Goliat de proporcions gegantines. Però també sé que, com a bon foner balear, té a les mans les cinc pedres, amb capacitat de ferir-lo de mort a la primera, tomar-lo a terra, desarmar-lo, tallar-li el cap i guanyar-hi la batalla.”

Serà de veure com acaba aquesta lluita desigual!
Sembla mentida que, a mida que avançam en la història de la Humanitat, continuam trobant-nos amb “realitats que no es poden ni tocar”...

Fins que topen amb qualcú, de fusta lluitadora, com aquest pacifista incombustible, de nom Joan Carrero Saralegui, que somnia en un món nou on arribi a implantar-se la Justícia i la Veritat, i s'hi afanya indefectiblement a lluitar-hi entossudit.

Salut, coratge i resistència!