Llobacarda, llibre d'en Jaume Santandreu

Acab de llegir un llibre que m'ha agradat molt.

Vaig adquirir-lo el dia de Sant Jordi.

És d'en Jaume Santandreu: “Llobacarda. Confessions d'un capellà terrol”.

En recoman la lectura, sobretot al clergat mallorquí.

El protagonista és un capellà llorencí, mossèn Martí Rosselló Bauzá, sapientí, de dretes, falangista, consiliari de la Secció Femenina, desterrat injustament pel bisbe Hervàs...

S'hi recullen les confessions personals que, per escrit, adreça a mossèn Salvador Galmés.

S'hi mostra la profunda saviesa popular de la gent foravilera mallorquina.

S'hi presenta una visió molt particularitzada de personatges eclesiàstics de la segona meitat del segle XX...

En un llenguatge viu i atraient.

Tornaria a llegir-lo!

Primer de Maig 2010 conjunt: CGT-Balears / STEI-i

Em complau ben molt que se m'hagi convidat a fer la lectura pública del Manifest conjunt que han elaborat els sindicats CGT-Balears i STEI-i, per a la Manifestació conjunta programada per al proper Primer de Maig.

Gira entorn de sis aspectes que, avui dia, es consideren prioritaris:

• Per la plena ocupació, repartir la riquesa generada i la cohesió social;
  
• Pels drets efectius de tota la classe treballadora, especialment dels col·lectius amb més riscs d'exclusió;
  
• Per uns serveis públics i de qualitat;
  
• Pel respecte dels nostres drets democràtics i nacionals, i per la nostra llengua i cultura;
  
• Per la defensa del territori;
  
• Per una política fiscal justa i progressiva.

La Manifestació surt de la plaça d'Espanya, de Palma, a les 11:30 i acaba davant del monument als Agermanats (plaça del Rosari).

Mallorca recorda els assassinats pel feixisme

Diumenge, 25 d'abril, al Bosc de la Memòria Republicana acudeixen nombroses famílies d'arreu de Mallorca, per retre homenatge als republicans assassinats pel feixisme franquista, a partir de l'any 1936.

La convocatòria prové de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca, encapçalada per M. Antònia Oliver i Manel Suárez.

Als parlaments emotius que s'hi feren, seguí la interpretació al violí d'algunes peces interpretades per Josep Juàrez; i el recitat d'alguns poemes, a càrrec de l'escriptor Miquel López Crespí.

Seguidament es diposità un clavell a cadascun dels arbres plantats en aquell Bosc de la Memòria Republicana, en recordança de cadascun dels assassinats pel feixisme franquista.

Acabà la jornada amb un breu i ràpid recorregut pel recinte del Fortí d'Illetes, convertit arran de la guerra civil espanyola en presó per a militars de tropa i per a mestres d'escola mallorquins.

Així es commemorà a Calvià, com es des de fa un grapat d'anys, la commemoració del 74è aniversari de la proclamació de la República espanyola.

Festa de Sant Jordi 2010

Avui, festa de Sant Jordi, he comprat el llibre “Llobacarda. Confessions d'un capellà terrol”, d'en Jaume Santandreu, editat per Lleonard Muntaner.

La seva lectura em porta a la memòria el record de personatges i situacions viscudes a la dècada dels anys 50 que, d'una manera o una altra, també han marcat la meva vida...



Tot seguit, i com altres anys també, amb companyes i companys Antics Escoltes de Mallorca, hem celebrat la festa de Sant Jordi en un recinte singular: la capella de Sant Felip Neri, a Palma, en una Eucaristia força participada...

"Ensenyau-nos de ser bons i fer el bé,
ensenyau-nos de ser sempre generosos,
d'estimar-vos i servir-vos com Vós mereixeu,
d'estimar i servir el pròxim per amor a Vós,
d'estimar i servir la pàtria més que a nosaltres mateixos..."

Segon Congrés de Jubilats per Mallorca: les pensions

RESOLUCIÓ DEL SEGON CONGRÉS DE JUBILATS PER MALLORCA

L’assemblea del segon congrés de Jubilats per Mallorca, reunida al monestir de La Real el dimarts dia 20 d’abril de 2010, expressa el seu esglai i la seva discrepància davant l’allau d’informacions, comentaris i criteris que proposen un ajornament de les edats de jubilació i que posen en dubte la viabilitat del sistema de pensions.

Són antics els anuncis que les pensions no aguantarien i que calia fer assegurances privades de pensions, però mentre la Seguretat Social ha anat millorant de salut i finançant, en part, alguns dèficits dels comptes de l’estat, allò que ha estat a punt de fer fallida ha estat el sistema bancari privat el qual ha hagut de ser estalonat amb garanties i amb intervencions públiques.

Si quan les pensions suposaven poc més del 3 per cent del PIB i deien que en passar del 6 per cent ja no serien viables, ara que ja passen del 8 per cent i diuen que no seran viables en arribar al 15, per què els hem de creure?

Parlen del futur envelliment de la població quan a les escoles hi ha més al·lots que mai i n’han de fer de noves a la carrera. Per què aquestes mesures? Diuen que és perquè augmenta la mitjana de vida -i fan els càlculs com si tot aquest augment fos perquè la gent mor més vella sense tenir en compte que, afortunadament, no hi ha tanta de gent que mori d’infant o de jove- i ho diuen quan ja han reconegut públicament, (això sí, sense repetir-ho gaire), que les generacions que han anat naixent els darrers anys i les que vagin naixent a partir d’ara tendran una esperança de vida inferior a la dels seus pares, a conseqüència de les condicions ambientals i d’altres.

Què volen? Desmantellar els sistemes de benestar social? Minvar els drets dels treballadors? No han hagut d’intervenir ja per salvar un sistema que diu basar-se en la no-intervenció? No ha hagut de ser ja la cosa pública que salvàs l’esclat d’allò privat?

Cal millorar, certament, la gestió dels recursos públics i evitar-ne tots els abusos, però això no es fa privatitzant les empreses públiques que tenen beneficis ni subvencionant empreses privades que tenen consells d’administració els membres dels quals s’autoadjudiquen pagues escandalosament multimilionàries. Els mateixos organismes i les mateixes persones que ens han duit a l’actual crisi econòmica, no podran fer-nos creure que de la crisi n’hem de sortir jubilant-nos més vells, cobrant més poc i tornant-los a confiar els nostres doblers per garantir-nos les jubilacions.

Encoratjam la gent a defensar els drets socials i laborals que són propietat del poble que els ha conquerit amb molt d’esforç, si fos lícit desposseir-nos d’allò que és nostre, també seria lícit desposseir els propietaris dels mitjans de producció.

Monestir de La Real, 20 d’abril de 2010

Reflexions sobre la corrupció a les Illes Balears

Des de la barriada palmesana de Son Roca, se'm demana de participar en una mesa rodona sobre la CORRUPCIÓ; que hi aporti les meves reflexions personals sobre la situació a les Illes Balears.

Mossèn Guillem Vaquer, rector de la Parròquia de Son Roca, em demana que li confirmi la meva assistència com a participant a la Taula Rodona que organitza ACO-Mallorca al barri de Son Roca.

L'acte s'ha de fer a l'Associació de Veïns "Amigos de Son Roca", Cap Formentor, 13 - 1er. pis Centre Comercial, dijous 29 d'abril, a partir de les 19,30 hrs.

M'alegra que m'hi convidin.
I faig comptes de dir-hi la meva, més o manco amb aquests termes:

1. Vivim en una societat europea, capitalista, marcada inexorablement per la corrupció

Com a societat capitalista, construïm els fonaments d'una Europa sobre la qual s'aixequen els negocis més salvatges. Se'ns empeny a assolir el màxim de riquesa possible -per a una part minsa de la població-, la qual s'ha de mantenir damunt la més esgarrifosa de les misèries per a la majoria (¾ parts de la humanitat).

A la nostra Europa, el sistema capitalista esdevé la personificació més sofisticada de la corrupció, al més alt nivell.

2. Feim part d'un Estat espanyol marcat des de fa temps per la corrupció

La imatge d'Espanya dins Europa, des de fa molt temps, ha romàs ben marcada per certes senyes de corrupció que no es donen en cap altre indret d'Europa, hi esdevenen irrepetibles: dictadura de 4 dècades com enlloc, transició democràtica singularment corrupta, venuda sindical i política al franquisme perdurable, manteniment de la situació d'espoli de les nostres illes per omplir butxaques castellanes, preu de patató per al treball intel·lectual (que se'n va fora) i preus astronòmics per a jugadors de futbol (que venen d'arreu del món)...

3. Vivim en un societat illenca corrupta i corruptora des de fa temps

D'una societat tan corrupta com la illenca, difícilment en poden sorgir dirigents incorruptes que arribin a ser triats per la ciutadania quan aquesta vagi a a votar. Una societat corrupta es torna incapaç de veure amb bons ulls, incapaç de donar el vot favorable a dirigents honests (hom pensa de 10 vegades 9 que qui només roba 10 és perquè no pot robar 11...)


4. La més greu de les corrupcions, la política

La corrupció política és significativament la més rellevant de totes, la que s'ha de combatre amb més fermesa: més que qualsevol altra casta de corrupció existent a la nostra societat (comercial, alimentària, compravenda immobiliària, esportiva, professional, artística, bancària, etc.).

Amb la corrupció política no solament s'hi manegen doblers públics. S'hi segueixen normes i criteris fixats i preestablerts per les mateixes formacions polítiques que els administren: les mateixes formacions polítiques que recapten els doblers de la ciutadania són les mateixes que els administren, els reparteixen i els desvien...

5. Se sap que la corrupció política, lluny de llevar vots, en dóna més encara

Des de les més altes instàncies de la direcció dels partits polítics, se sap que la corrupció política, malauradament, en lloc de llevar vots en dóna més encara. Per això no se les sol veure gaire engrescades a lluitar aferrissadament contra la corrupció política de membres d'altres partits polítics.

Com a molt, s'hi expressen de paraula, fins i tot més o manco enèrgicament; però mai no arriben a manifestar-ho expressament i contundentment amb fets concrets de rebuig, clar i català, davant indicis de corrupció més que evident...

Fins que no s'hi pronuncia un jutge... els agrada omplir-se la boca amb expressions tan poc valentes i agosarades com la presumpció d'innocència... fins i tot quan se sap ben redecert de què va la cosa...

6. Cal una legislació molt més estricta, aplicable específicament a la corrupció política

Mentre no es promulguin lleis especialment adreçades a combatre la corrupció política a les institucions públiques, aquesta no pot arribar a quedar-ne totalment descartada: qui roba 10 de les arques públiques, n'hi ha de tornar 20 (just el doble!)! Perquè, si robes 10 i només n'has de tornar 3 al jutge (ves a saber per pagar-hi què!), aleshores encara te'n queden 7!

7. Contra polítics corruptes sí, però sobretot contra la corrupció cívica, social i electoral:

No hi ha cap polític corrupte, sense el suport de votants de la formació política que l'ha col·locat a les institucions públiques.

Qualsevol polític corrupte ha hagut de mester qualque funcionari que li hagi facilitat i permès la pràctica corrupta.

8. Contra la corrupció política, no basten tribunals que la condemnin. Calen mesures efectives que l'evitin i la impedeixin:

8.1 La participació de la ciutadania organitzada (FAAVV), amb veu i vot dins els òrgans de l'administració pública, ha permès (temps enrere) que polítics, tècnics i funcionaris anassin molt més alerta i que s'hi desplegàs una gestió pública més transparent.

8.2 L'exigència cívica d'una preparació adequada per a l'exercici dels càrrecs de responsabilitat institucional: metges, advocats, mestres, militars, policies, jutges... prèviament a exercir-se com a tals, han hagut d'estudiar durant anys.

Quanta gent que es dedica a la política s'hi ha preparat durant anys, per esdevenir-hi suficientment SÀVIA, amb una formació humanística, psicològica, lingüística, tècnica, filosòfica, etc.?

Contra la corrupció, més participació ciutadana, més control democràtic...!

NO TOTHOM SERVEIX PER FER POLÍTICA DEMOCRÀTICA
AL SERVEI DE LA COL·LECTIVITAT!

CALDRÀ APRENDRE A TRIAR-NE LA GENT MILLOR!

CALEN MESURES ELECTORALS MÉS AGOSARADES, I PRÀCTIQUES INSTITUCIONALS MÉS COMPARTIDES!