L'OJIPC, a sis anys vista

Sis anys de lluita constant i intensa, a favor d'un projecte cultural tan singular com el que comporta la creació de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, representen moltíssim en la vida d'una persona que s'hi ha dedicat en cos i ànima.

Magdalena González Crespí, professora de música al col·legi de Santa Mònica, a Palma, un bon dia d'aquell any 2004 besllumà a l'horitzó la possibilitat remota d'arreplegar joves i al·lotes d'arreu dels territoris que conformen els Països Catalans -de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer, passant pel Principat d'Andorra- amb la finalitat de formar una orquestra simfònica.

Que no solament es dedicàs a fer concerts, sinó també a interpretar peces d'autors de l'àmbit cultural català, a investigar-hi, a fer-les conèixer, a escampar els sons i les músiques acompanyades per la llengua catalana...

Coincidint amb el 150è aniversari del naixement d'un dels més grans poetes de la nostra cultura, Miquel Costa i Llobera, na Magdalena González entenia aleshores que li havia arribat el moment, i que se li feia inevitable, d'afrontar un repte.

La crida feta des de Barcelona a la presència de totes les cultures i als joves de tots els indrets del món, la impulsava a fer que el món conegués millor el nostre patrimoni cultural: les nostres músiques, músiques que ens parlen d'allò que fórem i d'allò que som...

La impulsava també a cercar el nostre lloc en aquest marc tan enriquidor que és la pluralitat, el diàleg, o la diversitat des del respecte.

La impulsava igualment a fer servir la música com a vincle d‘unió, pau i solidaritat, a través de la qual intentar trobar, contra els vents de la globalització, un lloc per a aquestes dins la història de la música.

Amb la intenció de consolidar-se com un agent cultural, i amb una clara voluntat de continuïtat, amb aquella Orquestra volia reunir joves de diferents àmbits de la mateixa cultura: l'Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya Nord, Franja de Ponent, Illes Balears i el País Valencià.

Volia que l'orquestra esdevengués ambaixadora de les belles melodies que sorgeixen dels diferents accents d'una mateixa llengua i de la seva riquesa.

Així , idò, es disposava a recórrer aquell camí, gens fàcil i ple d'obstacles, per arribar “fins on les paraules es difuminen amb la forma més digna que tenim de lluitar a favor d'una sèrie de valors i utopies", per fer realitat el somni en el Festival Mundial de la Joventut.

Donava així la benvenguda a l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans benvolguda!

Era el mes de maig de 2004.

Dia 14 d'agost de 2004, l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans feia el seu primer concert simfònic, dirigida pel mestre Salvador Brotons.

Aquests sis anys, fent front a totes les dificultats més inimaginables, l'OJIPC ha pogut gaudir del plaer i la satisfacció de veure'n realitzat el somni d'actuar en concert al mateix Palau de la Música Catalana, a Barcelona.

Després d'haver-ho fet al Festival Mundial de la Joventut, a la seu Catedral de Perpinyà, a l'abadia de Sant Miquel de Cuixà (en tres oportunitats), al Casal de Cultura de la vila alacantina de Mutxamel, a la vila eivissenca de Sant Antoni de Portmany, a la ciutat menorquina de Maó, al Teatre Principal de Palma, a Santa Eulària des Riu dins el Palau de Congressos d'Eivissa, al Palau Foz de Lisboa, al Palau de la Música Catalana, a Barcelona...

Una dotzena de concerts que duen a pensar i creure que han valgut la pena tots els esforços realitzats a favor d'un projecte cultural tan singular com aquest, dins l'àmbit de la música simfònica.

Com a colofó d'aquella iniciativa empresa l'any 2004, en complir-se 6 anys d'aquell primer concert, la seva impulsora ha optat per afegir-hi encara una altra creació: el Cor Jove dels Països Catalans, dins l'àmbit coral!

Coincidint amb les dates, a la Colònia de Sant Pere, al terme municipal d'Artà, una trentena de joves i al·lotes d'arreu dels territoris que conformen els Països Catalans, durant vuit dies seguits romanen preparant les actuacions d'aquesta Temporada 2010, amb peces d'autors de Catalunya Nord, Principat de Catalunya, País Valencià, l'Alguer i Mallorca...

S'ho paga fer-ne un seguiment acurat i donar-hi un suport intens.

Per molts d'anys.

El Cor Jove dels Països Catalans, a Mallorca (2)

S'acosta el dia de l'arribada a Mallorca del COR JOVE DELS PAÏSOS CATALANS (CJP), una iniciativa que hi va néixer l'any passat i que enguany n'ha de presentar els primers quatre concerts.

La seva presentació pública fou a la seu de l'Institut Ramon Llull, el 6 de juny de 2009.

D'aleshores ençà, s'ha mostrat com una formació coral singular. Pels seus components. Pels seus objectius. Pel seu repertori.

Sota la direcció del mestre Esteve Nabona, amb el suport valuós dels professors Pau Casan i Fanny Marí, integren el Cor Jove dels Països Catalans una trentena de joves i al·lotes, d'entre 18 i 26 anys, d'arreu dels Països Catalans: Barcelona (12), Girona (1), Mallorca (6), Sardenya (4), Tarragona (3), València (4), Vilaplana (1).

Són 15 al·lots i 16 al·lotes, entre sopranos, contralts, tenors i baixos.

Es proposen recuperar i difondre el patrimoni musical de tot l'àmbit cultural català. I, amb la llengua com a vincle d'unió, ser una plataforma enriquidora d'encontre i d'intercanvi entre joves de diferents àmbits de la mateixa cultura. Al mateix temps, volen ser ambaixador cultural dels Països Catalans a l'Europa del segle XXI.

Enguany ofereixen un repertori exquisit que es prepara i assaja durant una estada de vuit dies a la Colònia de Sant Pere (Artà), i que està previst de difondre amb concerts programats a quatre indrets diversos dels Països Catalans: Palma (Mallorca), Prada de Conflent (Catalunya Nord) , l'Alguer i Castelsardo (Sardenya).

Executen obres tan valuoses com “Madrigals sobre poemes d'Ausiàs March” (Joan Brudieu, Catalunya Nord); “Tres motets” (Francesc Valls, Barcelona); “Magnificat” (Pere Rabassa, Barcelona); “Ave Maria” (Isabella Montanari, Sardenya); “Poemes de Joan Oliver-Pere Aurt” (Manuel Oltra, València); “Obres corals” (Joan M. Thomàs, Mallorca).

Com s'assenyala al Programa de Festes de Sant Bernat, el concert del Cor Jove dels Països Catalans es fa al mateix claustre del monestir de La Real, el dissabte, 21 d'agost a les 21 hores.

"La Llei de caixes, contra els interessos de la ciutadania"

Vet ací el contengut d'un article força il·lustratiui summament interessant, sobre la Llei de caixes d'Estalvi, elaborat, difós i signat pel líder sindical de la CGT-Balears, Josep Juárez:

"El passat 21 de juliol, el parlament espanyol va aprovar la Llei de Caixes d'Estalvi, amb els vots favorables de PSOE, PP, CC i UPN. Aquesta Llei va partir de l'acord entre Zapatero i Rajoy, en la seva reunió del 5 de maig. Una vegada més es demostra que, més enllà de la brossa política i la crispació, ambdós mandataris i els seus partits comparteixen les mateixes receptes del sistema capitalista, ja que s'han posat d'acord per a modificar el règim jurídic de les Caixes d'Estalvi, obrint la veda a la privatització d'aquestes entitats, aspiració llargament anhelada pel món financer i la banca privada.

Amb l'entrada al capital privat, que podrà ocupar fins a un 50% de cada entitat mitjançant l'adquisició de les anomenades “quotes participatives”, es desnaturalitzen les fins socials que, almenys sobre el paper, han tingut fins a ara les Caixes d'Estalvi. La presumpta “despolitització” de les mateixes, publicitada com un dels “efectes positius” d'aquesta Llei (reducció fins a un 40% de presència institucional en els òrgans de govern, del 50% que tenia fins a ara), sembla que també té parany. Es disminueix la presència de les administracions públiques i es dóna cabuda als banquers, amb el que resulta pitjor el remei que la malaltia.

Clar que, per a fer atractiu el pastís a la iniciativa privada, les Caixes han de ser “fortes” i “rendibles”, segons els criteris del capital. Responent a aquest desig, tant des de la Unió Europea com des del Banc d'Espanya, s'ha forçat darrerament un procés de fusions i absorcions, anomenades “fredes” i SIPs (Sistemes Institucionals de Protecció, que funcionaran com qualsevol banc privat), però que suposen, entre altres conseqüències no desitjades, el desarrelament de moltes caixes dels seus entorns socials i territorials, i la desaparició d'unes altres, amb la consegüent pèrdua de milers de llocs de treball pel tancament d'oficines, duplicades o no.

La nova Reforma Laboral afavorirà, sens dubte, el procés d'aquesta espècie de “neteja ètnica” d'empleats sobrants. Les facilitats generosament ampliades als empresaris, amb aquesta reforma, per a aplicar acomiadaments massius i barats, eufemísticament anomenats “acomiadaments objectius” i “Expedients de Regulació d'Ocupació” (EROs), les indemnitzacions dels quals es pagaran en part amb doblers públics (8 dies per any treballat, a càrrec del FOGASA, Fons de Garantia Salarial) dibuixen un front ombrívol, per a molts treballadors que creien tenir un lloc de treball digne i segur. Fins i tot s'han detectat en el sector ofertes de desvinculació que inclouen el segur d'atur com part del tracte, mitjançant la formalització d'acomiadaments fraudulents. La unitat sindical resulta, doncs, més necessària que mai, per a plantar cara a la reforma laboral i conservar els llocs de treball. Una raó molt de pes, per a sumar el sector d'Estalvi a la Vaga General de Setembre.

Els 7 processos d'integració de Caixes d'Estalvi amb ajudes del FROB (Fons de Reestructuració Ordenada Bancària) sumen 10.189 milions d'euros, segons el següent quadre, extret de l'Informe de Situació del Banc d'Espanya, a 29/06/10, sobre la reestructuració de les Caixes d'Estalvi:

Si a això afegim els 800 milions dedicats al sanejament de CajaSur (que disposa d'altres 1500 addicionals, no utilitzats fins ara), i els 3.775 milions destinats pel fons de Garantia de Dipòsits per a tapar el forat de Caja Castilla la Mancha, el muntant de diners públics dedicats a la reconversió i sanejament del sector de Caixes d'Estalvi, en perspectives de privatització, arriba a 16.264 milions d'euros. És a dir, no bastarien els 15.000 milions del Pla d'Ajustament imposat pel govern amb la complicitat parlamentària, i extrets de la retallada de la inversió pública i de la despesa social, a força dels sacrificis de pensionistes, funcionaris, aturats i persones depenents.

Contràriament al que diu la propaganda oficial, la Llei de Caixes i la reconversió del sector poc o gens tenen a veure amb una suposada sortida de la crisi, que assota severament a la majoria dels treballadors, i als sectors socials més desprotegits. Per contra, és de témer que suposi una volta de rosca més en el règim de bancocràcia imperant, ja que suposa més poder per a la banca privada i l'especulació capitalista que, no ho oblidem, és l'autèntica causa de la crisi. Resulta absolutament escandalós que, mentre se'ls posa a disposició tan magnífiques ajudes amb diners públics, els banquers responguin amb el tancament del crèdit cap a les economies familiars i les petites i mitjanes empreses, provocant la caiguda de milers d'elles, amb el consegüent desmantellament de l'economia productiva, augment de l'atur, pèrdua de drets socials i empobriment general.

És necessari, per tant, acabar amb el monopoli privat del control de les finances. Cal promoure el debat ciutadà sobre la necessitat inajornable de l'establiment d'uns serveis financers de caràcter públic, al servei dels treballadors, la ciutadania i l'economia productiva. La vida i els drets bàsics de les persones no poden romandre condicionats i a la mercè de l'especulació de les cúpules financeres. El crèdit ha de fluir en condicions justes, i preferentment per a satisfer els drets i el benestar de tots els ciutadans, especialment dels sectors més indefensos. I això només ho pot dur a terme una banca pública i social, controlada democràticament.

Pep Juárez,

Secretari d’Acció Sindical de FESIBAC-CGT

Juliol de 2010

Vídeo de jornades anticapitalistes a Palma

Gràcies a les noves tecnologies de la informació i la comunicació, podem comptar amb informacions tan enriquidores com la que ens ofereix aquesta producció audiovisual elaborada pel bon company de lluites socials i polítiques, Jaume Rosselló.

Si no fos per mitjans com aquest, molt poc s'arribaria a saber, per exemple, d'aquestes xerrades anticapitalistes realitzades enguany a Palma, en les quals vaig participar amb moltes ganes.

Juntament amb n'Arnau Matas, na Neus Roca o na Laura Camargo vàrem col·laborar en la iniciativa promoguda per estudiants anticapitalistes de la UIB, a can Alcover.

Enhorabona, Jaume. Coratge i endavant!

El Cor Jove dels Països Catalans, a Mallorca

El Cor Jove dels Països Catalans nasqué a Mallorca l'any passat, gràcies a l'empenta de la professora de música Magdalena González.

D'aleshores ençà, ha anat fent passes i s'ha anat conformant, sota la direcció del mestre Esteve Nabona, i Fanny Marí com a professora convidada.

Del 14 al 21 d'agost d'enguany, tots els membres que conformen el Cor Jove dels Països Catalans tenen previst de realitzar el seu primer encontre, abans d'executar-ne el primer concert.

Han triat Mallorca. Més concretament la Residència de Sant Guillem i Sant Antoni, a la Colònia de Sant Pere, Artà.

Find more videos like this on www.truveo.com.

Aquest estiu tenen previst de fer 4 concerts. El primer de tots a Palma, al claustre del monestir de La Real, el 21 d'agost a les 21 hores. (ENTRADA GRATUÏTA, OBERTA A TOTHOM)

Pocs dies després, en repeteixen actuacions a Sant Pere de Prada, Prada de Conflent (Catalunya Nord), el 23 d'agost, clausurant la 42a edició de la UCE, en la que ha de ser la seva presentació oficial en societat.

També tenen previst d'actuar a l'Alguer (Sardenya), el 25 d'agost. I a Castelsardo (Sardenya) el 26 d'agost.

El grup és format per 32 cantaires: 17 del Principat, 7 de Mallorca, 4 de l'Alguer i4 del País Valencià.

Amb aquestes actuacions s'inicia un camí a recórrer en paral·lel, juntament amb l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, també creada a Palma, gràcies a l'empenta de la mateixa professora de música, na Magdalena González, qui aconseguí d'organitzar-ne el primer concert de l'OJIPC l'any 2004 a Barcelona, al Festival Mundial de la Joventut, dins el marc del Fòrum de les Cultures. Se n'ha fet el darrer, al Palau de la Música Catalana enguany mateix.

Amb l'acompanyament instrumental d'Ars Musicae, interpreten peces d'arreu dels Països Catalans. Amb un repertori tan variat com engrescador:

1a part

JOAN BRUDIEU (Llemotges, 1520 – La Seu d’Urgell, 1591)
Madrigals sobre poemes d’Ausiàs Marc (Gandia 1400- València 1459)
Madrigal XIII
1ª part: Fantasiant, amor a mi descobre
2ª part: Si fos Amor substança
3ª part: Lir entre carts, lo meu voler se tempra
Madrigal XV
1ª part: Ma volentat ab la rahó s'envolpa
2ª part: Plena de seny, donau-me una crosta

FRANCESC VALLS (Barcelona c1671 - 1747)
Tres motets
Et misericordia
Tota pulchra es
Fiat misericordia

PERE RABASSA (Barcelona 1683 – 1767 Sevilla)
Magnificat

2a part

ISABELLA MONTANARI (Sàsser1919 - 1993)
Ave Maria
Poema d'Antonel·la Salvietti (Alguer 1924- 2010)
Versió coral de Stefano Garau

MANUEL OLTRA (València, n1922)
Bestiari
Poemes de Joan Oliver - Pere Quart (Sabadell 1899 - Barcelona 1986)
Pingüí
Mosques i mosquits
L'elefant
El secret
poema de Joaquim Foguera (Colònia Güell 1893 - Barcelona 1919)

JOAN MARIA THOMÀS (Palma 1896 - 1966)
Obres corals
Canticum Archa Noe (imitant Janequin)
Cuna triste (trad. Mallorquina)
Campanes sobre el mar (estudi coral)

Meem! A veure si ens hi veim, a la mani de dissabte!

A mida que s'acosta el dia de la Manifestació cívica a Barcelona, per proclamar-hi a tots vuit vents del món que “Som una nació. Nosaltres decidim”, s'incrementa el nombre d'entitats i de persones de les Illes Balears i Pitiüses que n'hi mostren l'adhesió.

Senyal inequívoc que la consciència nacional de la catalanitat s'escampa arreu dels territoris que conformen els Països Catalans, per tal d'empènyer perquè s'esdevengui un dels propers estats sobirans a l'interior de la Unió Europea del segle XXI:

Alegra ben molt veure que són més d'una vintena les adhesions que hi han arribat, fins ara, des de les Illes Balears i Pitiüses:

• Ateneu Gabriel Buades i Pons (Inca, Mallorca)
• Avançam
• Comissió de Festes de Santa Maria (Formentera)
• Coordinadora d'Associacions per la Llengua catalana -CAL-
• Drets Humans de Mallorca
• Entesa per Mallorca
• Esquerra Republicana de Catalunya -ERC-
• GREC Resolució de Conflictes
• Grup Blanquerna (Mallorca)
• IGMAN Acció Solidària
• Institut d'Estudis Eivissencs
• Joves d'Esquerra Nacionalista -JEN-PSM- (Mallorca)
• Justícia i Pau
• L'Estel de Mallorca
• Obra Cultural Balear
• Picalsud - Pobles i Cultures del Sud (Mallorca)
• Plataforma Calvià per la Llengua (Calvià, Mallorca)
• PSM-ENTESA NACIONALISTA DE MALLORCA
• Societat Catalanobalear d'Infermeria
• Som i Serem Ràdio (Palma, Mallorca)
• STEI-i Intersindical
• Unió de Pagesos...

A més de totes aquestes 22 entitats, n'han expressat també la seva adhesió a títol personal, entre d'altres: Antoni Castelló i Klein, Antoni Lluís Trobat Alemany, Cecili Buele i Ramis, Joan Perelló Ginard, Jordi Baldó i Company, Raquel Cortès Herrera...

A VEURE, IDÒ, SI ENCARA SOM MÉS, MEEM!
I ENS HI VEIM, A LA MANI DE DISSABTE A BARCELONA!