dimarts, 28 de juny del 2011

De puntetes per damunt d'una notícia rellevant...

Llegesc amb molt d'interés les dades que publica el Diari de Balears, a finals d'aquest mes de juliol de 2011. Sobre algunes de les conclusions a les quals arriba la gent experta en restes arqueològiques, després d'haver-ne estudiat les poques que s'han pogut salvar del saqueix perdurable...

“Palma es fundà a Son Espases... Els símbols de la fundació de Palma... Els màxims símbols trobats a Son Espases sobre la fundació de la ciutat de Palma per part dels romans en el segle II aC... Restes localitzades en els 62.000 metres quadrats excavats... L'assentament militar s'establí a la zona on avui s'ubica l'hospital de referència... S'hi han localitzat restes d'algunes àmfores que degueren contenir vi...”

Se'm posa la pell de gallina, només de llegir-ho ara! Deu ser una de les troballes més rellevants, sobre el naixement de la ciutat romana de Palma! Com no se n'havia trobat cap altra fins ara, tan valuosa!

I això succeeix al mateix indret on els nostres governants -PP+PSOE- han volgut aixecar l'hospital de Son Espases! El millor hospital d'Europa!

Quina barrabassada, quina salvatjada, quin atemptat terrorífic contra la nostra història tan preuada! És clar que així, esborrant-ne petjades velles amb megaconstruccions modernes, mai no sabrem ni d'on venim, ni on som, ni cap on anam!

Davant d'una notícia com aquesta, apareguda al Diari de Balears els darrers dies del mes de juliol de 2011, tot d'una em vénen al cap les accions realitzades anys enrere, anys 2007 i 2008, en defensa d'un espai rural que, per molts de motius, n'hi havia que consideràvem inadequat per aixoplugar la construcció d'un macrohospital com el de Son Espases.

Entre d'altres, s'hi adduïa l'existència de restes arqueològiques enterrades en un perímetre d'uns 80.000 metres quadrats.

Fins i tot s'hi feien públiques fotografies aconseguides “heroicament” per qui no es cansava mai de denunciar-ne l'espoli, n'Aina Calafat

S'ha de valorar molt positivament la tasca realitzada per aquest grup de professionals de l'arqueologia que arriben a les conclusions esmentades més amunt.

Seria bo, també, que ens fessin arribar la valoració que en fan, d'allò que ha estat destruït i destrossat, mentre s'hi ha construït l'hospital de Son Espases.

De què ens pot servir, a la llarga, haver tengut a l'abast “el millor hospital d'Europa”, si ni tan sols hem tengut la capacitat de valorar i gaudir una de “les millors restes romanes” del món!

Commemoració de l'Himne de Pau Casals a Nacions Unides, duu coa...

El departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, juntament amb la Fundació Pau Casals, en roda de premsa conjunta, expliquen en què consistirà el concert homenatge a Pau Casals 2011.

Ho fan, tres setmanes després del comunicat oficial emès des de l'Institut Ramon Llull, segons el qual el 40 aniversari del concert de Pau Casals a l’ONU es commemorarà amb un homenatge al Palau de la Música el 14 de setembre, en lloc del programat per al 24 d'octubre a la seu de Nacions Unides, Nova York,, impulsat des de Mallorca per Forum Musicae.

Amb aquestes dades més recents, es fa del tot evident el canvi de rumb i la direcció en què s'orienta aquest acte:

Ja no és per reivindicar l'Himne de la Pau que va compondre Pau Casals per a l'ONU, l'any 1971, ara fa 40 anys; ja no és el projecte impulsat per l'entitat mallorquina Forum Musicae; ja no és l'Institut Ramon Llull qui el promou, com a encarregat de la projecció exterior de la Cultura catalana, ni el departament d'Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya...

És la Fundació Pau Casals, amb el suport explícit del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la que organitza, impulsa i promou un acte d'aquestes característiques...

És d'agrair tanta claredat en l'exposició!

Com també seria d'agrair una explicació una mica més detallada d'allò que s'hi manifesta:

Ferran Mascarell ha explicat que de moment, s'han fet moviments perquè s'homenatgi Pau Casals a l'ONU de Nova York...”

CONCRETAU-LOS, SI US PLAU!

”però descarta que pugui ser aquest any, malgrat l'Institut Ramon Llull hagi iniciat els tràmits per fer-lo...”

CONCRETAU-LOS, SI US PLAU!

”Mascarell ha assegurat que s'hi està treballant però considera que no està ''prou madur'' tan per l'ONU com pels governs implicats...”

CONCRETAU-HO, SI US PLAU!

” i considera que s'ha de valorar el cost que suposaria una iniciativa com aquesta...”

CONCRETAU-NE EL COST, DE LA DEL 14 DE SETEMBRE, SI US PLAU!

”Tanmateix, tant la Fundació Pau Casals com el Departament, a través de l'IRL confien en poder seguir treballant per fer-ho possible...”

CONCRETAU-NE DADES, DATES I ACTUACIONS, SI US PLAU!

Tanmateix, no deixa de ser una prova més d'allò que hom deia en relació amb l'Institut Ramon Llull: NO N'HA FET ELS DEURES!

Certs enllaços d'interès:

  1. VilaWeb (28-06-2011)
    L'homenatge a Pau Casals, potser sense l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans.- La Fundació Pau Casals proposa un homenatge al músic i no assegura la presència de l'orquestra, que en fou promotora: “...En relació amb el concert no es va esmentar la participació de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, dirigida per Salvador Brotons, amb seu a Palma, i promoguda pel Fòrum Musicae, una de les entitats primiceres a l'hora d'organitzar l'homenatge...”
  2. Diari de Balears (27-06-2011)
    Homenatge a Pau Casals sense el Fòrum Musicae? La Fundació Casals presenta els actes en record del músic català a Barcelona sense esmentar, per ara, la presència mallorquina, instigadora de la iniciativa
  3. Diari ARA (27-06-2011)
    Concert-homenatge a Pau Casals. Un documental, l'edició en paper de l''Himne de les Nacions' i un cicle de conferències completen els actes del 40è aniversari de l'entrega de la Medalla de la Pau al músic
  4. Reus digital (27-06-2011)
    Pau Casals, homenatjat amb un concert, un documental i l'edició de les seves partitures. La Fundació Pau Casals i el Departament de Cultura descarten el concert a Nova York per aquest any
  5. Directe.Cat (27-06-2011)
    Pau Casals, homenatjat amb un concert, un documental i l'edició de les seves partitures
  6. El Faro digital (27-06-2011)
    Pau Casals será homenajeado con un concierto en Barcelona en septiembre:Lo que finalmente no podrá llevarse a cabo es una audición, protagonizada por el Cor Jove dels Països Catalans (con cantantes de Cataluña, Mallorca, Valencia y Alguer), el Cor Jove de l'Orfeó Català y el Cor de Noies del Orfeó en la sede de Naciones Unidas el próximo día 24 de octubre. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha dejado hoy claro en la rueda de prensa de presentación de estos actos que ha habido "muchos movimientos" para poder organizar este concierto pero "el planteamiento de la ONU es complejo y no está maduro". Ha aseverado que "los que querían organizarlo han hablado más a través de los medios de comunicación que con las embajadas y detrás está un organismo muy complejo como la ONU y delante están varios ministerios de Exteriores. Hasta que todo no quede atado no se volverá a hablar de este asunto", ha precisado
  7. El Confidencial (27-06-2011)
    Última Hora. Pau Casals será homenajeado con un concierto en Barcelona en septiembre
  8. La voz libre (27-06-2011)
    El violoncelista Miklós Perényi rendirá homenaje a Pau Casals en el Palau de la Música. ”HOMENAJE FRUSTRADO. Sin embargo, las celebraciones debían en un principio culminar en un gran concierto en la sede de la ONU en Nueva York, un ambicioso proyecto que capitaneaba el Institut Ramon Llull (IRL) y que Mascarell ha dado por cancelado. Bajo la batuta de Salvador Brotons, la Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, su coro, el Orfeó Català y la Manhattan School of Music tenían que recuperar el himno de Casals, pero las negociaciones, que debían impulsar los gobiernos de España y Andorra, nunca fructificaron. "Este proyecto no está maduro ni por parte de la ONU ni por parte de los gobiernos que lo han de interlocutar", ha dicho el consejero, que también ha hablado de dificultades económicas y ha descartado que el homenaje en Nueva York pueda llegar a celebrarse este año.
  9. La fura.cat (27-06-2011)
    Pau Casals serà homenatjat amb un concert, un documental i l'edició de les seves partitures.
  10. Lamalla.cat (27-06-2011)
    L'homenatge a Pau Casals finalment se celebrarà a Barcelona el 14 de setembre.
    Les negociacions per fer-ho davant la seu de les Nacions Unides a Nova York no han fructificat: “ El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha deixat auest dilluns clar en la roda de premsa de presentació d'aquests actes que hi ha hagut "molts moviments" per poder organitzar aquest concert però "el plantejament de l'ONU és complex i no està madur". Aprofundint en això, ha asseverat que "els que volien organitzar-ho han parlat més a través dels mitjans de comunicació que amb les ambaixades i darrere està un organisme molt complex com l'ONU i davant estan diversos ministeris d'Exteriors. Fins que tot no quedi lligat no es tornarà a parlar d'aquest assumpte", ha precisat”
  11. Diari de Tarragona.com (27-06-2011)
    Pau Casals será homenajeado con un concierto en el Palau de la Música. La Generalitat aparca por tema económico la celebraciónde un concierto en la sede de Naciones Unidas en Nueva York
  12. VilaWeb (27-06-2011)
    Pau Casals, homenatjat amb un concert, un documental i l'edició de les seves partitures
  13. ABC (27-06-2011)
    Pau Casals será homenajeado con un concierto en Barcelona en septiembre

dilluns, 27 de juny del 2011

Indignació mallorquina: davant farsanteria indignant de l'Institut Ramon Llull (IRL) (2)

Amb tot el meu suport, explícit i perllongat, a la iniciativa de la presidenta de Forum Musicae, la bona amiga Magda González, vull parar esment a certes consideracions que s'han de tenir ben clares, davant del comportament i les actuacions o descuids dels actors diferents que s'hi relacionen.

Convé no perdre mai el nord inicial que guia sempre la iniciativa cultural nascuda a Mallorca, destriant possibles declaracions i justificacions escorades o interessades, i valorant el més objectivament possible allò que, efectivament, es va mostrant cada cop més clarament com una farsanteria institucional veritable, sense precedents coneguts per mi fins ara.

“Farsant” és qui fingeix coses que pretén de fer passar com a veres. I farsanteria esdevé l'acció pròpia de farsants (DLLCEC).

L'inici institucional d'una iniciativa cultural sense precedents

Els inicis d'aquesta iniciativa cultural, que rep el suport institucional de dos governs dels Països Catalans al nivell més alt, es remunten a uns quants dies abans del 10 de l'11 del 10, a Palma. És el 29 d'octubre de 2010, a Barcelona, al Palau de Sant Jaume.

Després de dos anys intensos d'haver-hi fet molta de feina, la presidenta de Forum Musicae, Magdalena González, en fa una exposició pública davant del conseller de la Presidència del Govern Balear -Albert Moragues-, el vicepresident de la Generalitat de Catalunya -Josep-Lluís Carod-Rovira i els representants de l'Institut Ramon Llull de Barcelona encapçalats pel seu director, Josep Bargalló.

Amb això, s'aconsegueix que el Govern de les Illes Balears i la Generalitat de Catalunya decideixin de presentar-la com a pròpia, perquè sigui aprovada a la reunió propera del Patronat de la Fundació Ramon Llull que s'ha de celebrar a Palma el 10 de novembre següent.

A aquella primera reunió celebrada al Palau de Sant Jaume, l'exposició de la iniciativa cultural és a càrrec de Magdalena González, presidenta de l'entitat mallorquina Forum Musicae, conjuntament amb Joan Llinares, director del Palau de la Música Catalana, de Barcelona.

 L'encàrrec de dos governs dels Països Catalans

A la trobada del 10 de l'11 del 10 realitzada a Palma, s'acorda encarregar al director de l'IRL, Josep Bargalló, que iniciï les gestions necessàries perquè els cors de l’Orfeó Català i l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans puguin interpretar, a Nova York, el 24 d’octubre del 2011, l’himne de les Nacions Unides que Pau Casals —música— i Wystan Hugh Auden —lletra— van compondre ara fa 40 anys...

Com queda reflectit aquell mateix dia a les comunicacions oficials que fan públiques totes tres institucions -Govern de les Illes Balears, Generalitat de Catalunya i Institut Ramon Llull- a les web respectives, s'hi diu que es tracta d'un projecte que promou el Palau de la Música Catalana i el Forum Musicae, i que també ha de comptar amb la intervenció de la Fundació Ramon Llull.

S'hi recorda que l'objectiu és interpretar l’himne que injustament va caure en l’oblit, difondre’n la doble dimensió, la musical però també el sentiment de país i de pau, i en aquest sentit projectar un missatge de “la nostra cultura com el que és, una cultura de pau”.

S'hi informa que Forum Musicae treballa perquè el director Salvador Brotons dirigeixi els 80 cantaires dels cors de l’Orfeó Català, 74 músics de l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, i el Chorus of the Manhattan School of Music, que va ser el que va estrenar l’himne l’any 1971.

El projecte cultural aprovat per dos governs

En què consisteix realment? El projecte cultural que aproven els dos governs -Illes Balears, representat per Albert Moragues, i Generalitat de Catalunya, representat per Josep-Lluís Carod-Rovira- consisteix en la commemoració del 40è aniversari de l'estrena de l'Himne de Nacions Unides, compost, interpretat i dirigit pel mestre Pau Casals, per encàrrec del secretari general de l'ONU, U Thant, a la mateixa seu de Nacions Unides.

L'objectiu de la iniciativa cultural mallorquina no és cap altre que, en tenir constància de certes reticències de Nacions Unides a reconèixer un Himne propi, aprofitar l'avinentesa de la commemoració i de la imposició de la Medalla de la pau a Pau Casals aquest any 2011, per fer una celebració que sembri una llavor de reflexió que condueixi a l'obertura d'un debat que conclogui amb la consideració de tornar a instaurar l'Himne de Pau Casals.

S'hi proposa una fórmula còmoda per facilitar-hi el pas: adoptar-lo en qualitat d'Himne de la Pau de Nacions Unides, com també és conegut.

 L'execució de la commemoració a Nova York

L'execució d'aquesta commemoració es proposa que es faci dins el marc de les Jornades de l'Institut Ramon Llull, anomenades Catalan Days, que enguany s'anomenarien "la Cultura Catalana duu la Pau al món". Es vol contribuir a aconseguir un reconeixement de la nostra cultura com a cultura de Pau, a través de la figura indiscutible de Pau Casals.

Sembla idoni considerar que, si els dos Governs que aproven la iniciativa hi tenen alguna objecció o suggeriment o proposta de canvi a fer, ho han d'haver manifestat prèviament i han d'haver fet canviar-ne el projecte abans de la seva aprovació.

Un cop aprovat pels dos governs, el gestor que rep l'encomana de dur-lo a terme no està autoritzat a canviar res ni a deixar-lo d'executar, perquè en tengui una opinió diferent. El gestor encarregat només ha d'executar l'encàrrec.

En aquest sentit, el director de l'IRL que rep l'encàrrec dels dos governs -Josep Bargalló-, és normal que, abans de deixar el càrrec, expliqui ben clarament, tant als seus successors com als dos governs i a les entitats implicades, com a mínim -si és que no considera adient comunicar-ho a l'opinió pública- en quina situació deixa el projecte i quines passes ha realitzat en compliment de l'encàrrec rebut.

És clar i evident que l'entitat mallorquina impulsora de la iniciativa cultural no n'ha rebut cap casta d'informació ni explicació mínima... fins ara.

Del Govern de les Illes Balears, que se sàpiga, no hi ha hagut cap informació publicada que en permeti deduir que s'ha produït aquest transvasament d'informació.

 Tot i amb això, per les declaracions que efectua públicament el nou director de l'IRL, Vicenç Villatoro, es constata que la nova direcció del Llull s'ha instal·lat en dues tesis que, si més no a primer cop d'ull, sembla que s'ha fabricat ell mateix.

Sense que s'hagi convocat mai cap Comissió de Treball on s'informi sobre les gestions efectuades i les que s'hagin de fer, sense haver-ne obert l'expedient, el director admet que no és coneixedor d'haver rebut cap encàrrec de cap govern!

La primera tesi considera absurd anar a Nova York, a realitzar la commemoració d'un himne que no ha estat aprovat per l'Assemblea General de l'ONU. S'acceptaria d'interpretar l'Himne a Nacions Unides, si fos amb les Nacions Unides.

Es pot afirmar que resulta un plantejament absurd per si mateix: allò que l’ONU no ha fet en 40 anys, tampoc no ho farà ara! No es tracta tant d'anar a Nova York, com de sembrar-hi la reflexió.

I, sobretot, el gestor que ha rebut l'encàrrec només s'ha de preocupar de continuar amb l'execució del projecte, sense variar-ne l'esperit inicial.

Diu el director de l'IRL, en segon lloc, que en temps de crisi el cost de 300.000 euros és massa car. Però no diu: a) que es tracta només d'una previsió inicial de pressupost i que s'ha de pagar entre tres Governs; b) Que el Departament de Cultura, a la reunió del 18 de març, va comunicar que no era qüestió de diners perquè pagaria "el Ministerio"! c) Que s'ha aconseguit un conveni amb Air Europa amb un 30% de descompte per persona...

Les preguntes clau

Des de Mallorca estant, es considera del tot imprescindible que s'informi l'entitat mallorquina impulsora de la iniciativa cultural de commemorar el 40è aniversari de l'Himne de Nacions Unides, de Pau Casals. I que s'hi clarifiquin, d'una vegada, certs punts que fa massa temps que romanen enterbolits i foscos:

  • Quines passes concretes ha fet la nova direcció de l'Institut Ramon Llull encaminades a continuar  l'encomana rebuda de part de dos Governs, i que varen ser iniciades per la direcció de l'ens anterior
  • Quins contactes s'han mantengut amb el nou Govern d'Andorra, i si s'han continuat els iniciats amb l'anterior ministra andorrana de Cultura Susanna Vela, també present a la reunió de Palma el dia de l'aprovació del projecte a Mallorca (el 10 de l'11 del 10)
  • En quin moment i qui decideix que la iniciativa ha d’anar per l’Estat Espanyol i no per Andorra. Si el Llull participa d’aquesta decisió o simplement se li ha comunicat,  com ho va fer el Departament de Cultura a Forum Musicae el 18 de març
  • Quines relacions hi ha hagut amb Madrid fins ara. Què se'n sap de les gestions que havia de fer el Departament de Cultura al respecte, durant el viatge del conseller Mascarell a Madrid per reunir-se amb la Ministra de Cultura González-Sinde el passat 16 de maig i per a la qual s’havia demanat prèviament una proposta escrita a Forum Musicae
  • Quins són els resultats de les gestions realitzades fins ara, des que el 18 de maig de 2011 el Departament de Cultura comunica a Forum Musicae que el projecte passa a mans d'Afers Exteriors de la Generalitat sota responsabilitat  de Senén Florensa
  • Què se n'ha de pensar i en què quedam, si la directora adjunta del LLull de Palma declara al Diari de Balears (5 de juny de 2011) que l'encàrrec ha estat fet a la Fundació i no a l'IRL. Si això es fa sis mesos després de la presa de possessió del càrrec de la nova directiva, com es justifiquen les reunions de treball dutes a terme durant els mesos de novembre i desembre per la Comissió de treball a la seu de l'Institut Ramon Llull a Barcelona; com es pot dir, sis mesos després, que no s'adjudicà cap partida pressupostària; si és així, com és que la nova direcció del Llull, durant tot aquest temps, ha fet declaracions a tort i a dret sobre el tema i no ha reunit cap vegada la Comissió de treball per dir-hi: que no se'n sabia res, del tema; que no en tenien l'encàrrec (segons declaracions de la directora de Palma); i que no destapàs l'engany presumpte de la direcció anterior i s'acabàs amb el tema definitivament
  • Què signifiquen aquests sis mesos de feina feta o deixada de fer, desídia, mala fe, “no diem res i i el tema morirà per abandó” o obeeixen a un pacte institucional de  “com ho feim per liquidar aquest tema tan incòmode”?
  • Si s'ha contactat en cap moment, al llarg d’aquests sis mesos, amb el Govern Balear, encara en funcions, per comunicar-li la “sorpresa” que es tracta d'un tema fantasma sense cap adjudicació pressupostària, destapant així l’anterior direcció
  • Fins a quin punt pot l'IRL reunir la Comissió de treball  per tancar el projecte, si admet no ser conscient que n'és el gestor encarregat. Si és així, amb quina potestat ho pot fer? Per què no ha derivat el projecte cap a un òrgan competent, en comptes d'enredar la troca durant tants mesos
 Des de Mallorca estant, es veu ben a les clares que no hi ha res que encaixi en tot aquest entramat de situacions i actuacions incomprensibles. Pel que fa a l'actuació i/o omissions de l'Institut Ramon Llull, no s'hi veu res que encaixi mínimament. Res de res!

Més encara, si hom para esment a les persones que s'hi veuen implicades, en un desgavell tan enorme com aquest.

 Senén Florensa:
No se sap quines passes ha fet el responsable d'Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya, per tramitar el projecte, des que el passat 18 de maig de 2011 el Departament de Cultura comunicàs a Forum Musicae que el projecte es tramitava per aquest altre Departament! Ni se sap tampoc quan es té previst de celebrar la primera trobada entre Forum Musicae - Palau de la Música Catalana - Afers Exteriors.

Fundació Casals-
Són uns convidats de pedra. Ni han fet res, ni han opinat, ni han col·laborat amb Forum Musicae per a res, a pesar dels intents infructuosos per part de l'entitat mallorquina.

Per darrere, sempre s'apunten a les dues línies inventades per l'Institut Ramon Llull: d’anar per Madrid en comptes de per Andorra, i de no fer res si abans no s’ha aprovat oficialment l’himne (com si es volgués començar la casa per la teulada..).

Cap iniciativa en aquest afer concret, tret de la invitació -del tot inexplicable- que fan al Palau de la Música Catalana de participar a l'acte de commemoració de l'Himne que es pensa fer el 14 de setembre a Barcelona...!

Dimecres, 8 de juny de 2011, una data per a la història

Amb tot això, s'arriba així al dimecres dia 8 de juny de 2011. Data assenyalada per a la primera reunió de la Comissió de Treball creada amb la finalitat d'analitzar les gestions realitzades fins ara “perquè els cors de l’Orfeó Català i l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans puguin interpretar, a Nova York, el 24 d’octubre del 2011, l’himne de les Nacions Unides que Pau Casals —música— i Wystan Hugh Auden —lletra— van compondre ara fa 40 anys.” Com s'establia el 10 de l'11 del 10 a Palma, a l'encàrrec fet per dos governs dels Països Catalans a l'Institut Ramon Llull.

En tenir notícia d'allò que fa públic el Diari de Balears (9 de juny de 2011), la sensació que es té, des de Mallorca estant, és que uns senyors concrets han decidit defenestrar un projecte cultural dins les parets del Llull en cerimònia privada, sense haver-li donat l'oportunitat de sortir de Catalunya ni de defensar-se, ni per Andorra, ni per Madrid, ni molt menys a Nacions Unides:

"Pau Casals queda sense homenatge a Nova York. La nova direcció de l’Institut Ramon Llull descarta recordar l’efemèride del músic català davant les Nacions Unides. La proposta, que ja havia estat anunciada el novembre passat, era de Forum Musicae."

Ni més ni pus que un exemple viu del que li passa a una iniciativa civil quan, per desgràcia, arriba a ser posada en mans de polítics o de càrrecs dictats per polítics que es mostren ineptes, incapaços d'assumir com els pertoca les responsabilitats inherents a la gestió pública que se'ls ha encomanat. 

Vergonyós i lamentable!

No ha de resultar gens ni mica estrany que, qui exposa aquestes consideracions, les acabi manifestant i reproduint-hi: “Amb la meva més profunda indignació. Magda.”

"A la sortida de l'encontre, la directora de Forum Musicae, Magdalena González, abandonà la seu del Llull en tensió i amb el rostre desencaixat. El director del Llull, Vicenç Villatoro, acompanyat d'Àlex Susanna, director adjunt de la institució, explicà que s'havia pactat no fer declaracions de la reunió i redactar un comunicat conjunt. A la trobada també hi assistiren la presidenta del Palau de la Música, Mariona Carulla; el seu director, Joan Oller; el director de la Fundació Pau Casals, Josep Maria Carreté; i el gerent del Llull, Josep Marcé. Salvador Brotons, el director de l'OJIPC i de la Simfònica Ciutat de Palma...s'incorporà al tram final de la reunió..." (CONTINUARÀ)

dimarts, 21 de juny del 2011

El cas dels catalans, a Westminster

El 14 de juliol de l'any 2010, catorze diputats al Parlament de Westminster representants dels pobles del País de Gal·les, Escòcia, Irlanda del Nord i Anglaterra, van presentar una moció perquè el Parlament britànic aprovés un acord de suport al dret de Catalunya de decidir el seu propi futur i esdevenir un poble lliure entre els pobles lliures de la terra.

Com a mostra de reconeixement i d'estima s'ha impulsat una campanya de recollida d'adhesions que s'han fet arribar personalment als diputats britànics.

Una vuitantena de persones, el proppassat dilluns 13 de juny de 2011, varen participar a la recepció muntada al Palau de Westminster.

Durant l'acte es va fer el lliurament simbòlic de les dotze mil signatures dels adherits a la iniciativa "El cas dels catalans" juntament amb un dossier amb el contingut i els objectius de la campanya.

També se'ls lliurà unes figures de ceràmica  artesanal simbolitzant una parella catalana, així com de l'estelada que va acompanyar un grup dels assistents a la Manifestació per la Independència del proppassat 10 de juliol de 2010.

Es va acordar de treballar per a presentar una moció al Parlament de Catalunya  amb l'objecte de manifestar l'agraïment dels nostres representants polítics en nom del poble català als diputats per la moció presentada al Parlament de Westminster i convidar  una representació dels diputats britànics  a una recepció al nostre Parlament.

S'ho paga agrair especialment als diputats Hywel Williams, Elfyn Llwyd, Jonathan Edwards, del Playd Cymru i al diputat Pete Wishart de l'Scottish National Party,  així com també al diputat Antoni Strubell del Parlament de Catalunya, per la seva implicació més intensa.

A fi i efecte de donar la possibilitat a la majoria de catalans d'adherir-se a la Campanya, el proper 24 de juny, dia de Sant Joan i festa nacional catalana, s'iniciarà la segona fase de la campanya amb la recollida presencial de signatures d'adhesió arreu del territori (a més a més de les adhesions per Internet) i per la qual cosa es compta amb la col·laboració de les persones i de les entitats ja adherides.

Així ho manifesten Pere Vinyeta i Agustí Soler, per la Comissió Organitzadora.

dissabte, 18 de juny del 2011

Pregó de Festes i de Lluites, al barri de Cas Capiscol - Son Busquets


Som en Cil Buele. Veïnat del barri veí, veïnat del Camp Rodó, pràcticament des que hi vaig néixer ben a prop, fa més de 66 anys! 
 
Els membres de la Junta Directiva de l'Associació de Veïnats Tramuntana Cas Capiscol-Son Busquets, amics des de fa dècades, m'han demanat que véngui a dir-hi dues paraules, com a Pregó de Festes d'enguany en aquesta barriada de Palma.

Amb molt de gust, vénc a dir-hi la meva davant tots vosaltres, durant aquest SOPAR A LA FRESCA que figura al vostre Programa de Festes, com a veïnat que som de la barriada veïna, la del Camp Rodó que, des de sempre, hem mantengut molt bones relacions veïnals, en defensa de les nostres barriades respectives.

Des dels seus inicis, la barriada de Cas Capiscol – Son Busquets ha estat una de les barriades més singulars de Palma. Per la seva situació geogràfica, entre el centre antic de Palma i les zones rurals de Palma, té unes característiques especials: d'una banda, es troba als afores del centre de la ciutat, però de l'altra no compta pràcticament amb els aspectes rurals que caracteritzen altres barris com s'Aranjassa, es Pil·larí, Sant Jordi, s'Hostalot, Son Sardina, Son Espanyol, o Establiments, per posar només alguns exemples.

També, des de fa dècades, el barri palmesà de Cas Capiscol – Son Busquets ha estat una de les barriades més sacrificades de Palma: aixopluga -patint-ne totes les males conseqüències- una de les primeres casernes militars... una de les primeres presons provincials... els primers pisos de Càritas... un dels primers grans centres comercials... una de les primeres parròquies perifèriques... una de les primeres rotondes conflictives... un dels primers grans recintes d'oci i esbarjo... un dels primers convenis urbanístics de gran magnitud, a gran escala, entre l'Ajuntament de Palma i el Ministeri de Defensa (!). Quasi res!

Sortosament, la barriada de Cas Capiscol – Son Busquets també ha comptat sempre amb nombroses entitats i associacions que, des de fa dècades, s'hi han deixant la pell en la tasca sempre engrescadora de treballar a favor d'una convivència cívica més intensa.

Gràcies a tot això, la barriada ha pogut comptar amb un dels primers centres de salut que s'han fet a Palma, que fins i tot s'ha vist desbordat per l'afluència de gent d'altres contrades.

Amb unes entitats infantils i juvenils que, fins i tot, han aconseguit que diverses institucions públiques s'hagin abocat a concedir-hi premis i reconeixements per la seva tasca activa en la vida social de la barriada.

Com també que el mateix Ajuntament de Palma hagi posat el nom de dos carrers de la barriada a dos personatges del món educatiu, com són ara a Maria Ferret -fundadora de l'Escoltisme i el Guiatge a Mallorca- i a mossèn Antoni Ferrer -consiliari del Moviment Escolta i rector de la Parròquia de la Resurrecció-.

Amb una Parròquia, hores d'ara regida per mossèn Miquel Serra, que continua abocada a atendre la gent de la millor manera possible.

Amb una Associació Veïnal de Cas Capiscol - Son Busquets que, des de la dècada dels anys 80, s'afanya a aconseguir millores per a una barriada que, als ulls de segons qui sembla tan deixada de la mà de Déu com del diable...

Les diverses juntes directives de l'associació veïnal d'aquesta barriada sempre han tengut en compte aquestes dues característiques del barri -la seva singularitat i la seva capacitat d'acollida-, a l'hora de reclamar dels poders públics -dels municipals, sobretot- aquells serveis que s'hi precisen com a bàsics per al conjunt de la ciutadania: “un centre de salut, un poliesportiu cobert amb piscines, un casal de joves, una biblioteca, una escoleta d'infants municipal, un centre de dia, una residència pública per a la tercera edat, un centre cultural, uns locals per a associacions de la barriada, un institut, unes guarderies públiques, etc. etc.”

I no poden afluixar mai, en l'exercici d'aquest dret democràtic que té la ciutadania...

L'altre dia em vaig adonar, per exemple, que gràcies a aquesta pressió veïnal exercida durant dècades, la barriada de Cas Capiscol - Son Busquets, no havia tengut mai tantes línies de bus que la travessassin com ara, pels carrers de Sant Vicenç de Paül i General Riera o per les carreteres de Valldemossa i de Sóller: línies de l'EMT com l'11, la 12, la 16, la 19, la 20, la 27, la 29 i la 33. Si no les he comptades malament, me'n surten 8, de línies de l'EMT que passen per algun punt d'aquesta barriada de Palma!

Això, tots aquests avanços que s'han aconseguit amb el transport públic, fa falta que s'aconsegueixin també en altres àmbits.

Com és el que tenim just suquinetes: hectàrees i més hectàrees de terrenys, abandonats pels militars, que, fins ara, no han comportat cap casta de profit ni benefici per a la ciutadania de Cas Capiscol - Son Busquets i que mantenen intacta la seva capacitat d'aixoplugar-hi un bon grapat d'aquells equipaments públics que es reclamen des de fa dècades.

Com a veïnat de Palma, estic disposat a donar tot el meu suport personal a les mobilitzacions que organitzi la barriada de Cas Capiscol - Son Busquets per aconseguir tot això que s'hi precisa. I sé que moltes d'altres veïnades i veïnats d'altres barriades de Palma també estan en disposició de fer-ho.

Som dels qui pensen i creuen que quan la indignació, que ja ha mobilitzat centenars de joves arreu de Mallorca, arribi a mobilitzar també milers i milers de veïnades i veïnats de Palma, aleshores pot arribar el moment d'un canvi de bon de veres; el moment en què la barriada de Cas Capiscol - Son Busquets arribi a ser, de bon de veres, la barriada que vol la ciutadania que l'habita, que hi viu, que hi resideix o que hi treballa.

Per això, tots ho sabem molt bé, fa falta organitzar-se. Organitzar-se bé. Donar suport a les iniciatives veïnals més agosarades. Ajuntar-se a les associacions i entitats del barri. Participar en les convocatòries cíviques que s'hi fan. Sortir de casa, sortir al carrer, manifestar-se públicament... Sense esperar que ens caigui del cel, com ho fa la pluja, allò que s'ha de cuinar i s'ha de treballar amb afany, de peus a terra.

Enhorabona a les veïnades i als veïnats d'aquesta barriada palmesana de Cas Capiscol – Son Busquets. Sou un bon exemple per a tothom: de barriada que sap fer festes i que sap fer lluites veïnals, sense cansar-se.

Salut i coratge, lluita i resistència!
Sobretot ara, a l'hora de fer festes populars!
Per molts d'anys!


divendres, 17 de juny del 2011

Manifest de l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca (juny 2011)

MM A N I F E S T PER LA DEFENSA I RECUPERACIÓ DELS SERVEIS PÚBLICS

Els Serveis Públics són una conquesta social aconseguida des d’una Administració Pública coherent per satisfer les necessitats de les persones. En cap cas es podem deixar els Serveis Públics a mans del comerç i del benefici econòmic, regits per criteris de rendibilitat. D’accés universal, els Serveis Públics representen els drets més significatius assolits pels ciutadans a través de la història i són indispensables per lluitar contra les desigualtats socials i territorials.
  • La despesa pública social no s’ha de disminuir, al contrari s’ha d’augmentar, des d’una gestió i execució pública directa.
  • Patim avui una ofensiva neoliberal per part de sectors polítics i governamentals que fan perillar els Serveis Públics. Des d’un altre angle, les diligències econòmiques i financeres pressionen per aconseguir privatitzar tot el que pugui ser rentable a l’empresa privada. Els drets socials són inherents al poble; aquests drets no poden ser conculcats sota la figura de la liberalització ni de la privatització.
  • Denunciam que aquesta ofensiva es fa també des d’institucions internacionals, especialment des de la Unió Europea, la qual liberalitza els serveis amb la directiva Bolkenstein i el mateix Tractat de Reforma de la UE (Lisboa, desembre de 2007); són exemples d’imposició antidemocràtica d’un model econòmic neoliberal agressiu.
  • Davant aquesta ofensiva solament les lluites socials —unides en l’acció i des de la participació ciutadana— podran aturar aquests desencerts. Cal, doncs, una acció de denúncia concreta i pública a cada intent de privatització d’un servei públic.
  • S’ha de posar en evidència que l'ofensiva privatitzadora dels sectors socials bàsics com: sanitat, educació i sistema de pensions, per exemple, s’estén també a l’ús del territori, a la distribució de l'aigua, al transport, als mitjans de comunicació, a l’energia i a les telecomunicacions, etc. etc. Tots aquests aspectes són presentats avui amb necessitat de conversió inevitable o privatització ineludible.


  • Només la ciutadania unida pot aturar aquesta ofensiva i reconduir el procés cap a una restauració dels Serveis Públics adients als drets humans; i cal fer-ho tot procurant un control democràticament social.
  • Volem, doncs, uns serveis no únicament "públics", sinó també gestionats amb la participació dels usuaris/usuàries, treballadors/treballadores.
  • Volem uns serveis públics que respectin plenament els drets laborals dels que hi treballen.
  • Denunciam que les externalitzacions i subcontractacions perjudiquen el servei públic, els treballadors/es i els usuaris/es.
L’Assemblea de Moviments Socials de Mallorca acompanya els esforços pels drets inalienables del poble i la dignificació de la democràcia; una democràcia participativa i des d’una ciutadania rectora de les seves responsabilitats.

Proposam el debat obert i d’acció: “EN DEFENSA DELS DRETS SOCIALS. NO A LA PRIVATITZACIÓ DELS SERVEIS PÚBLICS”.


Palma, 9 de juny de 2011.



La Traviata "indignada"